dilluns, 28 de desembre de 2009

Sense comentaris...

Estimat bloc:

Mentre treballo sempre tinc música de fons... i com que la carpeta d'MP3 és immensa, s'hi pot trobar música d'allò més variada... avui, ara fa una estona, ha sonat aquesta cançó, que no vull ni saber per què la tinc, ni d'on va sortir... Coses del random del reproductor, que de tant en tant t'emportes un ensurt com aquest...



No m'he pogut estar de compartir-ho amb vosaltres...

Apa, que acabeu de passar unes bones festes!!

dimecres, 23 de desembre de 2009

Prova superada!

Estimat bloc:

Avui hem pagat l'última lletra de la hipoteca al 5,99% d'interès! A partir del mes que ve, pagarem el 3%, i això voldrà dir que pagarem 266,20€ menys cada mes!!

Oh, quin descans!!

Aquest any ha costat, alguns mesos ha costat mooooolt arribar a final de mes, però prova superada!

A veure si aquest 2010 podem respirar més tranquils...

divendres, 18 de desembre de 2009

Una cosa compensa l'altra...

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana em tocarà treballar... és el que tenim els autònoms, de tant en tant, ens toca. Però bé, això ja fa dies que ho veig a venir, i fins aquí cap problema, es tracta de mentalitzar-se, pensar en els calés de més que facturaràs, en la rasca que farà aquest cap de setmana i la cosa no sembla pas tan greu... Tinc prou feina per omplir-me el dissabte i el diumenge... amb uns horaris de cap de setmana, o sigui treballar entre 4 i 6 hores al dia, no ens enganyem...

A mida que avançava el matí, he vist que la traducció que estic fent, és de les que es va ràpid... És una esmena d'un protocol d'estudi clínic. O sigui, un document que diu on diu "xxx" ara hi ha de dir "yyy". I normalment, t'envien el document que has de traduir, i a més, la traducció del protocol anterior, o sigui que totes les "xxx" només les has de copiar i enganxar de la traducció que t'envien. Està molt bé, perquè a més t'ho paguen com si ho traduïssis tu! hehehe O sigui que ja començava a pensar que al cap de setmana no em caldria treballar tant... Total, ho he d'enviar el dimarts al matí, i encara tindré tot el dilluns per treballar-hi... Després em truca el J., el cap de projecte d'aquesta traducció: "Necessito que em tradueixis el document número 3 per ja!" Bé, cap problema, el document 3 és curt... L'hauria traduït dilluns, però mira, ja estarà fet...

Em torna a trucar el J.: "Ah, i necessitem els punts 2.1, 5.2 i 8.6 per dilluns a les 9." I penso, mira, així ja ho deixes tot fet pel dilluns i te n'oblides. Total, estàs anant tant ràpid amb la traducció, que no et serà gaire més feina... segurament treballant només el dissabte ho tens acabat.

Just després em truca la C., la cap de projectes d'una altra empresa:
C. "Recordes la correcció que vas enviar dijous?"
Jo: "Sí, clar"
C.: "Hi ha algunes frases esborrades..."
Jo: "Com? Deu ser un error..."
C.: "T'ho envio, mira-t'ho."
Jo: "OK."

M'ho envia... No és que hi hagi algunes frases esborrades... és que de les 300 frases que hi havia, només n'hi ha 3, la resta està tot esborrat!!! Com pot ser? Això deu ser que quan ho han obert ells ha passat alguna cosa... Jo ho tinc desat al disc dur, que aquest arxiu concretament el vaig corregir dimecres... i... també està en blanc!! Tranquil·la, "que no cunda el pánico", tens una còpia de seguretat... EN BLANC!!!!!!! Ara sí que l'hem cagat... He perdut la feina de mig dia... Ho he de tornar a fer tot...

Bé, sembla que al capdevall, em tocarà treballar dissabte i diumenge, tal com estava previst des del principi. Una cosa compensa l'altra...

dimecres, 9 de desembre de 2009

Ai, no, que avui no és dilluns...

Estimat bloc:

Això de començar la setmana laboral en dimecres està molt bé, però porto una confusió a sobre que no hi ha qui s'aclareixi!! Tot el dia que tinc la impressió que és dilluns... i cada vegada que veig que és dimecres m'enduc una agradable sorpresa... hehehe

El pont ha estat d'allò més bé... Desconnexió total fent turisme prop de casa: a Tarragona. Vam marxar divendres, per poder aprofitar bé tot el dissabte, però dissabte estàvem tan rebentats que quan ens en vam adonar eren les 10 i encara dormíem. Després vam sortir a voltar per la ciutat, que és molt bonica. Vam veure l'amfiteatre de lluny i el circ (que els vam visitar fa un parell d'anys) així que vam anar directes al Museu Arqueològic. Després, un pica-pica en una terrasseta, i després ja tocava dinar. Després de dinar, vam continuar amb les restes romanes de Tarragona i vam decidir anar a veure la Torre dels Escipions, i després l'Aqüeducte de Ferreres (el Pont del Diable), que resulta que estava en obres i estava tot cobert per una bastida, així que la foto l'he baixada d'Internet, que nosaltres no en vam fer cap :(

Diumenge vam sortir de Tarragona, primer vam anar al Museu del Vidre de Vimbodí. El museu en sí, és petit, però ens va encantar la demostració que fan de la fabricació artesana d'objectes de vidre. En Paco Ramos és tot un artista! En un no-res et fa un gerro o una ampolla... De Vimbodí, cap a Verdú, tocant a Tàrrega, que hi ha el Museu de Joguets i Autòmats. On hi ha un munt de joguines antigues, cartells de tot tipus i on es poden veure funcionar alguns autòmats prement un botó. És divertit :)

Dilluns, tocava fer les compres d'última hora abans de tornar cap a casa: un llibre i algunes artesanies de ceràmica de decoració. Quin quadre més xulo que ens hem comprat!!

Us recomano Tarragona, és un lloc molt interessant per passar-hi un parell o tres de dies :)

divendres, 27 de novembre de 2009

Secret professional

Estimat bloc:

Per la meva feina, m'arriba cada dia un munt d'informació que o bé forma part de la intimitat de les persones o bé forma part de la confidencialitat dels negocis de les empreses.

Amb molts dels clients que tinc hi he signat un contracte de confidencialitat, però aquesta confidencialitat la mantinc també amb els clients amb qui no he signat aquest contracte. Forma part de l'ètica professional, o així és com ho veig jo.

Però, clar, hi ha vegades que tradueixo coses molt interessants, altres vegades que coses molt sorprenents i jo no ho puc explicar a ningú!! A sobre d'estar-me tot el dia sola, després resulta que no puc explicar ni la feina que he fet!

Moltes vegades em trobo amb protocols d'assajos clínics que trobo molt interessants. Sembla mentida la quantitat de coses que s'estan investigant: des de medicaments per a la prevenció de malalties cardíaques destinades especialment a persones diabètiques, tractaments per a l'artrosi, tractaments increïbles contra tot tipus de càncers, fins a tractaments d'immunoteràpia per suprimir diferents al·lèrgies. Aquests són dels que més em flipen... suprimir una al·lèrgia!! Es veu que agafen el que sigui que et provoca l'al·lèrgia, i te'n van injectant... comencen amb quantitats mooooooolt petites perquè el teu cos s'hi vagi acostumant, i van augmentant la quantitat fins que poden arribar a "curar-te" l'al·lèrgia! Jo ho trobo realment fascinant. Però a l'hora de la veritat, no en puc parlar gaire alt, perquè és confidencial.

Un dia va arribar a les meves mans un contracte d'una persona que signava un acord amb un hotel dels cars de Barcelona, per viure-hi durant 13 mesos, i li feien un preu "especial" de 4.000€ al mes. I penses, "UALAAAAAA.... T'imagines poder-te gastar 4.000€ cada mes perquè t'ho facin tot, i esmorzar cada dia de bufet??" Però, no és només això, és que jo tinc totes les dades d'aquesta persona! I òbviament, no puc explicar-ne res a ningú.

Llavors, un dia tens el pressupost d'una cosa que consideres absolutament desorbitada... que la gent parla de milions d'euros o de dòlars o de lliures esterlines, com si parlessin de pèsols!! I ho explicaries a tothom, "Saps quan es gastaran per fer XXX? Doncs, XXX milions d'euros!!" Però no ho pots explicar, perquè és confidencial.

Una vegada em va arribar un document d'una associació europea que informava als seus membres que havien de reduir despeses perquè havien arribat a la conclusió que gastaven massa, i que la Comissió Europea els havia tocat una mica la cresta... i explicava com havien d'estalviar, i amb què s'havien estat gastant els diners miserablement... Quan parlaven de tants milions d'euros, finançats (en part) per les nostres butxaques, se'm posaven els pèls de punta... Però òbviament, és confidencial. Com també és confidencial, l'estratègia que havien montat per convèncer a no sé quin càrrec europeu perquè els fes una mica de cas...

Però, polítics i polítiques a part, el que m'encanta és traduir catàlegs d'ofertes!!! Saps abans que ningú que a tal lloc hi haurà allò que tant t'agrada d'oferta a partir de tal dia ;) hehehe Pots aprofitar-te'n sense trencar en cap moment el secret professional, hehehehe.

Però com sempre deia una amiga meva quan jo estava estudiant traducció: "és que aprens un munt de coses traduint!". Doncs, sí, aprenc moltes coses. :)

Au, que sapigueu que no us penso donar detalls de cap d'aquestes coses, com a molt un resum general que no pugui comprometre a ningú i prou.

dijous, 12 de novembre de 2009

Descansar és canviar de feina!

Estimat bloc:

Això és el que m'ha dit seeeeeempre la meva mare. A l'estiu, i als caps de setmana, quan tu volies jeure i no fer res, venia la mama i et donava una pila de roba per plegar... o et començava a dir que netegessis no sé què, o que escombressis l'escala, o que... i tu: "mama, que estic de vacances, que vull descansar!", i ella: "descansar és canviar de feina!", i es quedava tan ampla... i tu, amb la pila de roba per plegar...

Mai no m'ho havia cregut, però ahir, ho vaig comprovar. Descansar, no sempre és jeure sense fer res.

Ahir, després d'un dia d'infart, d'anar fent contra-rellotges des de 2/4 de 8 del matí fins a gairebé les 7 de la tarda, el meu cap ja no podia més... era incapaç de concentrar-me i encara em quedava molta feina per fer. I m'ofuscava pensant que havia de fer la feina i que no me'n sortia... Com que només havia parat 20 minuts per fer el dinar i menjar-me'l, vaig decidir anar a seure una estona al sofà, per desconnectar... Res, cada vegada estava més cansada... Total, que vaig intentar veure la programació del TDT i el botó en qüestió, l'EPG, no estava programat en el comandament universal super-xaxi que tenim. Així que vaig buscar un botó que estigués lliure i vaig posar-me a programar-lo... i coi, no funcionava... i no funcionava... i cada vegada "fail", i ho tornava a intentar i "fail"... fins que vaig aconseguir que sortís un "success!" vaig estar-m'hi una bona estona!!

I no us ho creureu, però aquests 5-10 minuts d'estar concentrada amb el punyetero comandament, em van anar més bé que l'estona que feia que era al sofà vegetant...

Un cop vaig tenir el comandament programat, vaig trobar-me que havia recuperat forces i vaig poder treballar una estona més :)

Ara, aquest cap de setmana, toca cura de son per carregar bé les piles, que la setmana que ve es preveu igual d'estressada que aquesta! Bufffffff!!!

dimarts, 3 de novembre de 2009

Va de jefes...

Estimat bloc:

Fa uns dies vaig parlar d'entrevistes de feina, i avui parlaré dels jefes... aquesta espècie d'individus que pel fet de cobrar més i estar per damunt teu en la jerarquia de l'empresa, es pensen que són més llestos que tu, i no sempre és així.

Al llarg dels anys, he tingut uns quants caps, i n'he tingut de bons i de dolents. He tingut caps que saben fer-te anar per on ells volen, que t'ensenyen la feina que has de fer quan tu no en saps, però alhora saben donar-te marge perquè tinguis certa llibertat. D'aquests n'he tingut un parell (un home i una dona): fantàstics!

Després, també he tingut el jefe estressat que treballa més hores que ningú, que és un crack i que confia en tu, tu pots confiar en ell. Un jefe d'aquells que és capaç de posar ordre dins del caos.

I després hi ha aquell cap que no sap manar, que això de tenir un càrrec li puja al cap, i li fa creure que té la veritat absoluta. D'aquests n'he tingut 3: 2 dones i 1 home.

La namber guan és una jefa que sense saber ni una paraula d'anglès, va decidir posar en dubte una traducció que havia fet jo. No vull dir que jo sigui infal·lible, però sé més anglès que ella, per tant no tenia per què dubtar de la meva feina. Vaig traduir una carta perquè ella pogués llegir-la en una reunió amb els altres socis, i a mitja reunió, em va cridar i em va demanar que li reafirmés que "advertising language" volia dir "llenguatge publicitari", perquè ella no se'n fiava i creia que advertising volia dir "advertència". Davant de tothom, em va demanar que anés a buscar el diccionari, i va buscar què volia dir advertising. Evidentment, era jo qui tenia raó, però això em va fer decidir a buscar una altra feina. Al cap d'un parell de mesos marxava d'allà.

La següent és una jefa que encara no tinc massa clar perquè em va fer fora. Segons ella, em va dir que m'havia fet fora, primer perquè hi havia pocs alumnes... com que això era evident que era una mentida, vaig anar a parlar amb ella cara a cara (perquè va tenir el detall de fer-me fora per mail!!) i em va dir que era perquè jo no mostrava seguretat davant dels alumnes. I jo ja li vaig contestar, "mira, després de 6 anys d'experiència fent classes, si una cosa tinc és seguretat". Després d'una bona discussió (ja sabeu que jo no sóc de discutir, però reconec que em va agradar fer-li perdre els nervis), i que ella s'anés contradient tota l'estona, i després de donar-hi moltes voltes, continuo sense tenir massa clar perquè em va fer fora. És igual, és una dona poc transparent, així que hi vaig sortir guanyant, us ho ben asseguro.

I l'últim és un cap que van posar quan el jefe crack-capaç-d'organitzar-el-caos va deixar la feina. Primer semblava un tio capaç, i amb bon rotllo. A l'hora de la veritat, va resultar ser un cap nefast, que l'únic incentiu que sabia donar al seu equip és dir-los "sou el millor equip del món". La primera vegada fa gràcia, i fins i tot t'ho creus. La cinquena vegada, dius "molt bé, sí, però no podries canviar el discurs?". És un jefe d'aquells que es pensa que perquè és jefe és més llest que tu. Un dia, quan jo estava fins al monyo de sentir que érem els millors, sense que el tio fes res, només penjar-se les medalles de la feina que havia fet el crack anterior, vaig decidir parlar amb ell, dir-li que ja que no em feien contracte indefinit, ni contractaven ningú més per ajudar-me amb tota la feinada que tenia, almenys que m'apugessin el sou. La seva resposta va ser que "no, però si vols et puc donar més feina". I, com que jo no sóc de discutir, quan vaig veure que el tio s'havia pensat que jo era idiota (és l'única explicació que pot tenir una resposta així), vaig optar per donar-li la raó (com als bojos) i fotre el camp d'allà el més aviat possible per no haver-lo d'aguantar ni a ell ni a la seva calba, mig amagada entre els quatre pèls que es lligava per fer-se una cua. (Que no ho veu que se li obren els cabells i la calba se li veu igual??) És que l'hauríeu de veure: ratllant els 40, amb una calba que aviat semblarà el Duran i Lleida, i melenes a l'estil heavy anys 80... Quanta modernitat!! hehehe

Gràcies a ell i a les altres dues perles, ara sóc autònoma. I que bé que visc sense cap cap!!

Això de l'autonomia laboral, ho recomano a tothom.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Fiuuuuuuuuuuuu............

Estimat bloc:

Així és com m'ha passat el mes d'octubre... Volant!! Fiuuuuuuuuuuu!!!!!!!

No hi ha res com tenir feina per no avorrir-se i que el temps passi volant... aquest mes d'octubre està sent de bojos!

Així que abans de tornar-me a posar a treballar, que encara em queda un munt de feina, només explico quatre cosetes que m'han passat aquests dies:

1) Ahir vam anar a l'ajuntament a firmar i ja som oficialment "parella de fet". Després de 2 anys i mig de viure junts, ja tocava, no? Després ho vam celebrar anant a dinar a un restaurant japonès... Mmmmmm......

2) Dilluns vaig anar a córrer després de 2 setmanes en blanc. Vam córrer 1 hora sencera... trote cochinero, però 1 hora!! Després em feien mal els genolls... a veure avui com va...

3) Dissabte vam pujar a la Mola després de molts mesos. Ens ho vam passar genial!! I quin tiberi!!

4) ...

L'estrès em fa oblidar les coses, perdre la noció del temps... no sabria dir-vos què més ha passat a la meva vida aquest mes d'octubre...

Espero que el vostre octubre hagi estat més tranquil que el meu... Salut!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

El primer llibre

Estimat bloc:

Ja ha sortit el llibre que vaig traduir l'any passat, el primer i, de moment, l'únic llibre que he traduït: Experiences of Mental Health In-patient Care, traduït com Experiencias en la atención psiquiátrica hospitalaria, de l'editorial Herder.

Encara que potser no us ho sembli, el vaig trobar realment interessant. Explica les experiències en hospitals psiquiàtrics de totes les parts implicades: els pacients, els familiars dels pacients i els treballadors del centre -metges, enfermeres, senyora de la neteja, directius, etc-. Òbviament, no és una novel·la per passar l'estona, és un llibre destinat a un públic molt concret, però si us interessa el món de la psiquiatria, us el recomano.

Tot i trobar que és un llibre interessant, de moment continuarà sent l'únic llibre del meu currículum, perquè no compensa el que paguen per l'esforç que suposa (o que em va suposar a mi) una traducció així. La veritat és que vaig sentir-me tan alliberada quan vaig acabar la traducció, que ni tan sols he tingut ganes de mirar-me si havien canviat moltes coses amb la correcció. Sort que el corrector deu haver polit la meva traducció perquè l'edició final sigui de la qualitat que es mereix un llibre com aquest.

dimecres, 23 de setembre de 2009

El fantàstic món de les entrevistes de feina

Estimat bloc:

Tal com vaig dir fa uns dies, avui explicaré les meves experiències en les entrevistes de feina, que et trobes amb cada panorama que fa por. Ara fa ben bé 2 anys que no en faig cap, però no crec que la cosa hagi canviat massa.

Jo crec que una de les més històriques és una entrevista que vaig fer en una empresa de selecció de personal. La noia que em va entrevistar, deia "vale" cada 3 paraules: "Això, vale, és una entrevista, vale, per un lloc de redactor tècnic, vale. L'empresa, vale, busca algú amb experiència, vale..." Impressionant... Era taaaaaaaan exagerat que no era capaç d'escoltar el que m'explicava la noia sobre l'empresa i el lloc de treball, només em podia fixar en els seus "vales" i al final m'havia d'aguantar el riure... I com que no em podia enfotre d'ella a la cara, vaig acabar imitant-la i dient jo també "vale" cada dos per tres... En aquell moment hauria necessitat algú al meu costat per fer conya sobre el tema. Aquesta entrevista va ser divertida... ah, i no em van donar la feina. El millor de tot és que un temps després el meu home va anar a fer una entrevista en aquesta mateixa empresa i la va entrevistar la mateixa noia!! Vale?

En una altra entrevista, en una altra empresa de selecció de personal, després de fer-me un psicotècnic, em va entrevistar un senyor encorbatat, alt com un sant pau i molt amable. Em va clavar un rotllo inhumà sobre la política de selecció de l'empresa, etc, etc. I després em va estar preguntant sobre la feina que tenia aleshores... quan em va preguntar el que cobrava i jo li vaig dir, em va contestar "ah, està molt bé, no?". Jo li vaig contestar que de fet un dels objectius de canviar de feina era millorar el sou... Es va quedar sorprès... ells feien m'oferien el mateix sou.

Jo (fent-me la innocent): Però a l'anunci posava que el sou era negociable...
Senyor: Sí, però això és el que oferim.
Jo (ja no tan innocent): Doncs, si no és negociable no m'interessa, gràcies. Per cobrar el mateix ja estic bé on estic ara.

Una altra entrevista, que va estar molt bé... A mi no em corria pressa trobar feina tot i que estava a l'atur. Contesto a un anunci d'una ETT que buscaven un traductor de l'anglès a castellà. Em fan l'entrevista els de la ETT, cutre, sense gaire xixa l'entrevista... M'envien a fer una altra entrevista a l'empresa. Arribo i m'entrevisten la que seria la meva jefa i una dona del departament de personal. Em comencen a explicar de què va la feina i no té res a veure... En realitat busquen un redactor tècnic per redactar manuals d'informàtica en anglès, no s'ha de traduir absolutament res, però van dir a la ETT que creien que llicenciats en traducció podrien ser també un bon perfil. I a més, el candidat ha de tenir coneixements d'un programa d'edició que jo no havia sentit anomenar mai.

La de personal: ¿Qué hace una chica como tu en un lugar como este? (m'ho va preguntar 2 vegades per si canviava d'opinió a mitja entrevista...)
Jo: La veritat és que jo vaig interessar-me per la feina perquè demanàveu un traductor, si arribo a saber que és un lloc de redactor tècnic no hauria vingut, perquè no en tinc ni idea, no tinc cap mena d'experiència en el tema, però la veritat és que té bona pinta.

Em van fer una prova improvisada de redacció tècnica. L'endemà em van trucar per començar el dilluns següent.

Una altra entrevista històrica va ser de les últimes que vaig fer abans de fer-me autònoma: una empresa busca redactor tècnic. Tenia l'entrevista a les 5, per tant vaig haver de plegar aviat de la feina on treballava per arribar-hi a l'hora. El molt impresentable em va fer esperar gairebé una hora i després no es va ni disculpar. Començava bé la cosa, ja em queia malament el tio... Si no fos que tenia moltes ganes de marxar de l'empresa on estava, hauria fotut el camp... Durant l'entrevista, llarguíssima, menys el color de les calces el tio m'ho va preguntar tot!!! No hauria d'haver contestat segons quines preguntes o hauria d'haver contraatacat preguntant sobre la facturació anual de l'empresa, i la previsió de creixement per als propers 5 anys... Però en aquell moment em va enganxar desprevinguda i vaig anar contestant com una tonta. Vam fixar una segona entrevista per uns dies després. Per desgràcia, el dia de l'entrevista havia d'anar a un enterrament, vaig trucar al tio i li vaig dir que no hi podia anar. Quan em va proposar de canviar la data de l'entrevista, li vaig dir clarament que no m'interessava el lloc de treball. Quan per fi vaig aconseguir deixar l'empresa on estava en aquell moment, la noia que em va substituir va ser la pobra desgraciada que finalment va ocupar aquesta vacant.

I deixem-ho aquí perquè ara sí que veig que se'n podria escriure un llibre sencer!!!

És clar que també he tingut entrevistes que han estat converses interessants amb professionals que et tracten també com a un professional, amb qui hi ha hagut bon rotllo i que no et prenen el pèl i et tracten com a un igual. Són aquelles persones que et truquen tant per dir-te que sí com per dir-te "no gràcies, però ens guardem les teves referències si tu ho vols". Però aquestes entrevistes les puc comptar amb els dits d'una sola mà i encara me'n sobraria algun...

Un altre dia parlarem dels jefes... que també se'n pot escriure un llibre... dels gruixuts, gruixuts!!

dilluns, 21 de setembre de 2009

S'ha acabat la bona vida

Estimat bloc:

S'han acabat les vacances. Han estat curtes però ben aprofitades: 1 setmana al País Basc i 1 setmana de relax a casa amb moltes hores de sofà :)

Com que de fotos de la segona setmana no en tinc (i si en tingués tampoc no crec que fossin de gran interès), us poso algunes fotos de la primera:


Ermita de Sant Telm de Zumaia

El peine de los vientos de Donostia

Gaztelugatxe vist des del cap de Matxitxako (amb calitja)

La posta de sol des del Matxitxako

Arrazola (el poble on s'acaba la carretera)

El Bosc Pintat d'Oma

L'Arbre de Gernika

San Juan de Gaztelugatxe

Just abans de pujar a Gaztelugatxe

El tren de vapor d'Azpeitia

La Kontxa, Donostia

Getaria


Chillida Leku

Aia

Aquest també és un viatge per repetir.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Un perfil interessant

Estimat bloc:

Últimament, quan em poso en contacte amb alguna empresa de traducció que busca traductors mèdics, la seva resposta acostuma a ser que tinc "un perfil molt interessant". Com que la foto del currículum estic de cara i no de costat, m'imagino que no es refereixen a aquest perfil grec de nassarró xato que tinc... sinó més aviat al meu historial laboral.

El que em fa gràcia és que tothom faci servir la mateixa expressió. Resulta que ara no tinc currículum, sinó perfil... Queda més professional, no trobeu?

Doncs, si veiessin el currículum -perdó, el perfil- tot sencer, no sé pas què dirien, perquè ara ja fa anys que volto per aquests mons de déu intentant guanyar-me la vida i ja només poso les feines de traducció, que si ho poso tot necessiten mig matí per llegir-se'l!

Això em fa recordar una vegada, que en una empresa on havia treballat buscaven un mosso de magatzem. L'empresa venia implants dentals, per tant, el material que s'havia d'enviar pesava poc, i els paquets es podien agafar amb dos dits. Però clar, qui contesta als anuncis de mosso de magatzem? Els catxes que estan acostumats a carregar pesos pesants amunt i avall, el típic mosso de magatzem, vaja... La gent posava al currículum l'escola d'EGB on havien estudiat, i alguns fins i tot la nota mitja que havien tret! (Si la mitja és un suficient, val més no posar-ho... no?). Un altre posava al currículum que havia estat 2 anys al Vietnam treballant en els camps d'arròs (jo hauria contractat a aquest, com a mínim hauria tingut històries interessants per explicar). Després hi havia els que posaven les aficions: un li agradava tocar la guitarra, a l'altre anar al cinema... curiosament a ningú no li agradava llegir... És de les poques vegades que m'he dedicat a remenar CVs, i vaig passar-m'ho teta! La gent té vides d'allò més diverses...

L'altra vegada que vaig remenar CVs va ser abans de deixar la meva darrera feina... el meu ex-cap em va passar 2 CVs de 2 noies que havia d'entrevistar per a cobrir el lloc que jo deixava vacant... Una era una noia acabada de sortir de la carrera, amb experiència en altres coses però no en el que es demanava per aquell lloc de treball, i amb molt bona voluntat. L'altra era una noia que ja feia anys que treballava i tenia experiència en un lloc de treball calcat al que jo deixava. No vaig entendre perquè el meu cap volia que em mirés els CVs, no calia ser un expert en el tema per prendre la decisió, no? Tampoc no entenc perquè va fer les 2 entrevistes si amb 1 n'hi hauria hagut prou... Suposo que vosaltres tindríeu molt clar a qui s'havia de triar, no?

I fins aquí la meva experiència en la selecció de personal des del punt de vista del seleccionador... Un altre dia explicaré anècdotes des del punt de vista de l'entrevistat... amb tots aquests anys he fet unes quantes entrevistes i he vist de tot... potser un llibre no el podria escriure... però un capítol potser sí ;)

dijous, 27 d’agost de 2009

-5 quilets!!

Estimat bloc:

Recordes el repte que em vaig posar de perdre 16 kg? Bé, doncs, ja n'he perdut més de 5! La cosa va a poc a poc, però va. No passo gana, gens, probablement mai no havia menjat tant sa i equilibrat... i de tant en tant, em salto la dieta, no ho negaré (que bons que eren els croissanets i el gelat de diumenge!).

El repte continua...

dimecres, 19 d’agost de 2009

Joé, ¡qué caló!

Estimat bloc:

Aquesta és la temperatura que marca avui el termòmetre que tinc al despatx...


... em sembla que no li havia vist mai una temperatura tan alta en aquest termòmetre...

Treballar amb comoditat... no té preu!

Estimat bloc:

Mentre la majoria de mortals estan de vacances, jo aquest any estic pencant... i no poc! En condicions "normals" tindria les cervicals destrossades, i em faria mal el canell que em van infiltrar a principi d'any... Però no!

El motiu? Jo no tinc cap altra explicació que la inversió que he fet aquests darrers mesos en comoditat... és a dir, en ergonomia.

M'he comprat un teclat nou, un teclat ergonòmic que és molt còmode. És d'aquells que a la gent no els agrada, perquè està partit per la meitat, i la gent no troba les tecles. A més, el teclat no és un teclat espanyol, sinó que és un teclat "internacional", o sigui que els dibuixets de les tecles són a llocs diferents. Jo, que no miro el teclat quan escric, mai no havia escrit tant i amb tanta comoditat. Primera inversió que ha valgut la pena:



A més, també m'he comprat el que probablement es podria qualificar com la cadira més còmoda del món. M'hauria esperat uns mesos més, però feien una oferta del 25% de descompte que no podia deixar escapar... m'he estalviat gairebé 200€! Quina idea més bona que vaig tenir!! La cadira és com una nau espacial, es pot adaptar tot! El reposamans, l'alçada, la profunditat, el reforç lumbar, la duresa del respatller i el reposacaps! En qüestió d'una setmana m'ha desaparegut el carregament de cervicals que semblava crònic i el mal d'esquena. La millor inversió que he fet mai:



TECLAT ERGONÒMIC: 100€
CADIRA ERGONÒMICA: 590€

Treballar sense que et faci mal res NO TÉ PREU. Per a tota la resta MASTERCARD (o VISA, o euriquis en metàl·lic, això va a gust del consumidor). ;)

dimecres, 29 de juliol de 2009

Falta molt per les vacances?

Estimat bloc:

Estic cansada, esgotada, no puc més... necessito dormir, descansar, relaxar-me, desconnectar... necessito unes vacances... Falta molt pel setembre?

divendres, 24 de juliol de 2009

Obres... disculpeu les molèsties?

Estimat bloc:

Fa poc parlava amb algú que quan aquest ordinador que tinc ara mori, em compraré un portàtil, i em van preguntar si realment el necessitava. La veritat és que la majoria de vegades treballo a casa, i ja em va bé tenir un sobretaula, però hi ha dies que canviaries de lloc, i clar, no et toca més remei que quedar-te on ets.

El dia que em vaig quedar sense internet, m'hauria anat molt bé un portàtil, per anar-me'n a la biblioteca d'aquí al costat a treballar amb el Wi-Fi.

I aquesta setmana també m'hauria anat bé el portàtil, per fugir del soroll. Dilluns van començar les obres al bloc d'aquí darrera per instal·lar-hi un ascensor exterior d'aquests... Quin xivarri!!! Quan no era el percutor per treure rajoles, era la serra per tallar ferros o la serra i el percutor alhora... Avui, els de l'ascensor continuen fent soroll... però no és res comparat amb el soroll que fan un altre grup d'obres que estan aixecant la vorera del costat de casa, amb una mini-excavadora, que a més de xivarri fa que tremoli tot el terra! I sentir els dos grups d'obres alhora (percutor, serra i mini-excavadora) és letal de necessitat. És per embogir! Acabo cada dia amb un mal de cap immens del soroll constant...

Mira que vivim en un barri tranquil, eh! Doncs, res, aquesta setmana de tranquil·litat res de res. Cada dia de 8 del matí a 6 de la tarda, soroll de fons. I clar, d'1 a 2, que és quan ells dinen, el dilema és: aprofito per treballar amb tranquil·litat o bé aprofito per dinar i descansar una mica sense soroll de fons?

Esperem que el cap de setmana tant els uns com els altres facin festa...

Però està decidit, el proper ordinador serà un portàtil!!

dimecres, 8 de juliol de 2009

Feedback

Estimat bloc:

Ahir, parlant amb una clienta relativament nova, em va dir que quan van veure la primera feina que vaig fer per a ells en van quedar molt contents, que era perfecta, i que fins i tot el seu client els va trucar per dir que la traducció estava molt bé. :) Això, per a mi, "es un motivo de honda satisfacción"... hehehe

Ja sabem que la feina s'ha de fer bé, però s'agraeix que un client et feliciti, i que et digui que n'està content, i que compta amb tu. De vegades, sembla que només t'enviïn comentaris sobre la feina feta quan fas alguna cosa malament.

La veritat és que m'agrada rebre comentaris sobre la feina que faig. Els comentaris positius em donen ànims per continuar esforçant-me a fer la feina ben feta, i els negatius, acostumen a ser constructius i m'ajuden a aprendre dels errors i a no cagar-la una altra vegada. Hi ha gent que té més mà esquerra a l'hora de fer-te comentaris negatius, i n'hi ha que tenen molt mala llet, però sempre, sempre, intento aprendre'n alguna cosa, i intento que els comentaris negatius no em desanimin, sinó que em motivin, i no sempre és fàcil.

Després, també hi ha el client que quan t'equivoques, en lloc de dir-te "ep, que això no és", no et diu res. I tu, tan contenta amb la feina feta, convençuda que està bé, quan potser has ficat la pota fins a les celles... I estàs fent un ridícul espantós.

Gràcies a aquest feedback, des que vaig decidir montar el meu propi negoci, he après molt, moltíssim! Però sé que encara em queda molt per aprendre... De fet, sempre es poden aprendre coses noves, no?

divendres, 26 de juny de 2009

El rei del pop

Estimat bloc:

Michael Jackson era excèntric, estava com un llum, era Peter Pan... però això no vol dir que no fos un crack.


divendres, 19 de juny de 2009

Nou repte: >>58 kg<<

Estimat bloc:

Jo sempre dic que m'agraden els reptes, per petits que siguin, tenir reptes per assolir em fa sentir viva, i assolir-los em fa sentir genial i em fa venir ganes de marcar-me nous reptes.

Ara en tinc un de nou, un repte que sé que em costarà molt d'assolir: baixar de pes. No és que hagi de perdre un parell de quilets... no... N'he de perdre 16!! Sé que no és un repte fàcil, però ho vull fer. Més ben dit: Ho faré! Com deia el senyor de Casal Rock: "Em fa molta il·lusió! Amb inturrugant d'exclamació!" (Mireu a partir del segon 31)

I com que el repte serà difícil, perquè són molts quilos. Anirem a pams. Primer baixar dels 74kg als 65kg, que es diu de pressa, però no és "moc de paf". I després ja em marcaré el següent objectiu que serà baixar dels 60kg. El meu pes ideal està entre els 58 i els 60.

I llavors, el repte més gran de tots serà mantenir-me en el pes. Aconseguir canviar totalment el xip.

L'altre dia miràvem fotos de fa 3 anys, quan vam anar a Lisboa... estàvem tots dos taaaaaaan primets... taaaaaaaaaan guapos!!

Així que res, ens queden uns mesos per endavant per canviar el xip, canviar d'hàbits... començar a menjar bé, fer més exercici i quedar-nos com uns "sífilis", que va dir un dia la meva sogra (volia dir "sílfides"). Ja ho veureu, ja...

dijous, 11 de juny de 2009

Homenatge al Rubianes

Estimat bloc:

Dilluns vam anar al Palau Sant Jordi a veure l'homenatge que feien a Pepe Rubianes: Rubianes somos todos. Vam riure taaaaant!!!!

Feia setmanes que teníem les entrades. A tots dos ens hauria agradat anar a veure l'espectacle del Rubianes, però es va morir abans que ho poguéssim fer i ens vam voler treure l'espineta anant a l'homenatge.

Començava a dos quarts de 10. Una hora abans ja hi érem, vam sopar un bon entrepà de pernil i poc després que obrissin les portes vam entrar, que a fora començava a fer fresqueta. Quedaven tres quarts d'hora per començar i gairebé no hi havia ningú... Es va anar omplint a poc a poc... Finalment, amb uns 5-10 minuts de retard, va començar. Quan va aparèixer la fotografia del Pepe Rubianes a la pantalla gegant, abans que sortís ningú a l'escenari, tot el Palau es va posar a aplaudir. Pell de gallina, imagineu-vos a 14 o 15 mil persones aplaudint...

Els primers a sortir van ser els de La Sonrisa Etíope. Comença bé. Després, el Flavià amb el Llàtzer Escarceller, l'avi de Filiprim, que sembla que ens enterrarà a tots!! El Flavià a mi no m'agrada, ni m'ha agradat mai. El trobo molt poca-solta i, com diria el Buenafuente, un "faltón". No m'ha fet mai cap mena de gràcia. Però com diuen en castellà, "mal camino andarlo pronto", així que ara començava la part bona. El Pavlovsky va fer que les 14.000 persones que érem allà enviéssim petons al Rubianes, boníssim! El Fuentes va explicar anècdotes i va imitar el Rubianes... El Sardà també va explicar anècdotes d'un viatge a Àfrica en què havia de fer uns reportatges amb el Rubianes. Va cantar la Martirio i va explicar alguna anècdota més... El Buenafuente també. Entre actuació i actuació, posaven imatges i actuacions del Rubianes. El Pep Cruz en va presentar una... Després va cantar la Lucrecia. El Xavier Graset també va explicar coses de quan el Rubianes col·laborava en un programa de ràdio amb ell. El Faemino y Cansado ens van fer plorar de riure. El Tricicle van reproduir un dels gags que feia el Rubianes en un dels seus espectacles. El Serrat va cantar unes quantes cançons. La Cristina Dilla va llegir text dedicat al Rubianes. El Carlos Nuñez va tocar unes cançonetes més, en homenatge a "o mais catalán dos galegos". Després, l'Iniesta, l'Eto'o i el Cruyff del Crackovia ens van fer riure una estona... i el Rei del Polònia va rebre una xiulada perquè li portava bons records de València, i ens va fer riure una bona estona. Després, el que per mi va ser la millor actuació: el Latre imitava el Gila. Des del cel, Gila truca a Déu per demanar-li que faci pujar al Rubianes que estan tots molt avorrits allà dalt. FANTÀSTIC!! El Pare Manel va sortir a donar les gràcies i a explicar una mica què fa la seva fundació i com els havia ajudat el Rubianes, aprofitant que "a missa no hi té mai tanta gent". Ara, actuació final dels Tequila i final de festa amb els Comediants.

Ja eren més de la 1 i tocava anar a dormir. A les 2 ens ficàvem al llit, amb aquesta sensació d'haver-t'ho passat molt bé i de saber que en "Paco Rubiales" no deixa indiferent a ningú, que era un mal parlat, que era un impresentable, però que va fer passar bones estones a molta gent i que es feia estimar.

Ahir vaig saber que per TV3 van fer un "fals directe", amb una quantitat de publicitat inhumana, i que el programa es va acabar cap a les 3 de la matinada, quan nosaltres ja dormíem! Bé, m'alegro d'haver anat a veure-ho en directe, doncs.

dimarts, 19 de maig de 2009

Un llibre molt recomenable

Estimat bloc:

Avui escriuria sobre altres coses que m'ocupen la ment, però com que serien coses molt llargues d'explicar, i no són precisament gaire alegres, he decidit passar-ne i escriure sobre l'últim llibre que m'he llegit: Converses amb Xavier Sala i Martín de Jordi Graupera.

És un llibre que resumeix una sèrie d'entrevistes que el periodista Jordi Graupera va fer-li a en Sala i Martín l'any 2006. Aquest home té respostes per a tot. A més, totes les respostes que dóna, són tan raonades, són tan lògiques, que no et toca més remei que donar-li la raó la majoria de vegades. Sempre aporta dades que donen suport a les seves opinions. És implacable!

A mi m'ha agradat molt. Està molt bé veure la visió que té del món, opina de tot, del Barça, dels Estats Units, d'Espanya i Catalunya, de la situació de l'Àfrica, de l'evolució de la Xina, de la pena de mort, del capitalisme, del comunisme, de la moda... Si us el llegiu, fixeu-vos en el capítol que parla de la situació econòmica d'Espanya (any 2006), dels punts febles que hi troba, i analitzeu una mica la situació econòmica actual... Entendreu moltes coses. És un crack!

Si us agrada en Xavier Sala i Martín, us recomano molt el llibre. I si no us agrada, doncs, també us el recomano.

És una llàstima que l'edició estigui taaaaaaaan plena de faltes. Els que ens guanyem la vida amb això, se'ns posen els pèls de punta quan veiem la quantitat que n'hi ha.

divendres, 8 de maig de 2009

El futbol

Estimat bloc:

A mi no m'ha agradat mai massa el futbol, i encara menys aquesta obsessió que tenen alguns de veure tooooooooooots els partits que fan per la tele, encara que juguin els alevins de qualsevol equip de barri, i això que a la tele facin partits gairebé cada dia de la setmana, que sembla que no sàpiguen fer res més.

Vaig començar a sortir amb el meu home, just el dia que començaven els mundials del 2006, i evidentment es va perdre tots els partits, perquè "lo primer és lo primer". :)

Aquest estiu passat hi havia els europeus de futbol... Poca cosa va veure... Algun partit, però poca cosa... i m'anava dient "Ei, que em vaig perdre tot un mundial, eh!" Bueeeeeeeeenu...

I després, quan va començar la lliga i TV3 va dir que tindria tots els partits del Barça, el meu home es fregava les mans, mentre jo pensava "Quin pal!". Total, que aquesta temporada he vist més futbol que en els darrers 33 anys de la meva vida. Cal dir que la majoria de partits els he passat llegint, o fent altres coses, però hi ha hagut partits que els he vistos sencers!! Un rècord per a mi... I ara, a més, resulta, que aquest any el Barça ha fet la millor temporada de la seva història (o això diuen) i que jo he vist tants partits (o estaven de fons mentre llegia) que aquest any fins i tot sé qui són els jugadors, i fins i tot sé en quina posició juguen alguns!!! Bé, amb matissos... Jo amb davanters, mitjos i defenses en tinc prou... El tema dreta i esquerra em costa més.

Resumint, que el dissabte vaig celebrar els 6 gols al Madrid, i dimecres, que aprofitava per treballar mentre el meu home escoltava el futbol per la ràdio i jugava a la Wii, vaig deixar a mitges el que estava fent per celebrar el gol!!

Què m'està passant?? M'han convertit?? Ha estat el meu home amb la insistència que el caracteritza? O ha estat el Guardiola amb el "peaso" d'equipàs que té? Bé, els de Crackovia suposo que també hi han ajudat... no?

Bé, ara esperem que aquest equipàs, guanyi tot el que té pendent de guanyar, que no és poc!

dimecres, 22 d’abril de 2009

Insults (i expressions malsonants) que t'omplen la boca...

Estimat bloc:

L'altre dia, la Gri-gri tenia un dia dolent, i al seu bloc va deixar anar una expressió d'aquelles que t'omplen la boca quan la dius: "A cagar a la via". És d'aquelles coses que dius quan estàs tip d'algú o d'alguna situació... i si la dius arrossegant una miga la g (a cagggar a la via!) et quedes ben descansat.

Després, parlàvem amb el meu home d'aquest tipus d'expressions... Ell pensa que no hi ha res com un bon insult en castellà, un "gi-li-po-llas", dit ben a poc a poc, pronunciant bé cada síl·laba... que t'ompli la boca... però un bon "fill de puta" (amb totes les seves variants) o un "desgraciat" són una opció excel·lent en català.

De fet, en català, no ens cal recórrer al castellà per insultar o per engegar a algú a fregir espàrrecs. Una altra expressió d'aquelles que també et quedes descansat és "i una merda que et mengis", arrossegant la e... "i una meeeeeeeeeeerda que et mengis" (fa poc va sortir en un gag del Polònia i vaig trobar que era d'una expressivitat magnífica) o un "fooooooooooote't!" (en lloc de "tomaaaaaaa"). I quan una cosa ens surt malament o ens sorprèn, no hi ha res com un "coooollonssss"!!

Estem massa acostumats a insultar i renegar en castellà, i estaria bé que anéssim fent campanya per utilitzar el català en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. O sigui, encomanar el català, també amb expressions malsonants, que vulguem o no, formen part de la nostra llengua, i per tant, l'enriqueixen. Així, potser aniríem recuperant, a poc a poc, expressions que ara molta gent troba ridícules, o que potser fins i tot no han sentit mai, com "carallot" o "cap de suro".

Jo, almenys, ho intentaré...

Vosaltres què dieu quan us enfadeu? Renegueu en català o en castellà?

divendres, 3 d’abril de 2009

El noi del pijama de ratlles

Estimat bloc:

Fa unes setmanes vaig acabar de llegir El noi del pijama de ratlles de John Boyne i puc dir que m'ha agradat molt. És senzill, és ràpid de llegir, i com que tot està explicat des de la perspectiva d'un nen de 9 anys, com menys saps de la història, més et sorprèn tot plegat. El nen és fill d'un alt càrrec militar a les ordres de Hitler, però el nen no sap res de res del que passa al seu país... perquè és un nen, i perquè és blanc i fill de militar i per tant, viu aliè a tots els problemes que pateixen la resta de nens que no són com ell. El que més sorprèn (almenys a mi em va sorprendre) és que és un nen molt ben educat, sap que no ha d'interrompre als grans quan parlen, sap que no pot molestar al pare quan està treballant... Llegiu-vos-el. No dóna la típica visió fosca i morbosa de l'època nazi i dels camps de concentració, perquè el nano senzillament no sap res de tot això. De fet, el terme "camp de concentració" i "nazi", crec que no surten en tot el llibre. El nen té 9 anys, i té tota la innocència que pot tenir un nen d'aquesta edat.

Ara, el final em va deixar amb la boca oberta i la pell de gallina. Y hasta aquí puedo leer, que si no l'heu llegit no us vull espatllar el final, que no tindria gràcia.

Res més, si el llegiu, espero que us agradi.

dimarts, 31 de març de 2009

Vaguetats...

Estimat bloc:

T'has fixat mai que solem utilitzar expressions molt vagues a l'hora d'expressar l'hora? "Quedem a quarts de sis." Quarts? Dos quarts? Tres quarts? Tot són quarts... Se sobrentén que ens referim a dos quarts, però si ens presentem 15 minuts tard, no ens poden dir res... oi?

També hi ha l'expressió "a primera hora"... Per mi, "a primera hora" entre setmana vol dir a "quarts de vuit" (el cap de setmana vol dir "les deu"). Ara mateix, per exemple, estic esperant un text que he de corregir per un client per a qui normalment només faig traduccions. Ahir em van trucar i em van dir, "demà a primera hora t'enviem el text". Com que sé com treballen, és molt probable que la persona que ha fet la traducció, tingués com a hora límit les 9 del matí d'avui per enviar la feina... Sí, és primera hora per a ells, però jo a les 9 ja espero amb ànsia l'hora de parar per al segon esmorzar. Són les 10 (per a mi això és "mig matí") i encara no he rebut res.

No m'estic de braços plegats esperant que arribi la feina, de feina en tinc per fer... Tranquil que no m'avorreixo!

De vegades, molt poques, et trobes que et posen d'hora límit per enviar una feina "abans de dinar"... Bé, hi ha gent que dina a les 4, hi ha gent que dina a la 1... Quan l'he d'enviar? D'altres, que et diuen "a última hora de la tarda", per mi serien les 5 o les 6... per a altres potser són les 8.

Afortunadament, aquestes vaguetats es donen poc quan parlem de feina, i cada vegada es donen menys. Fora de la feina ja és una altra història. M'és igual quedar a quarts de sis, després de dinar o una estona abans de sopar, les probabilitats de fer tard són tan altes com si concretem una hora més exacta i quedem a dos quarts de sis, a les quatre o a les vuit. ;)

dimecres, 18 de març de 2009

Crònica de 27 hores offline (Aviso: és llarg)

Estimat bloc:

És dimarts, em poso davant de l'ordinador una mica més aviat de l'habitual, encara no són dos quarts de 8 del matí. Penso que si em poso les piles podré avançar prou per acabar demà dimecres la feina que he d'enviar el divendres al matí.

Però just mentre contesto un e-mail que acaba d'arribar la connexió a internet "mor". Ara, mentre escric sobre paper el que després escriuré al meu estimat bloc, són gairebé les 4 de la tarda i continuo offline (fa més de 9 hores que estic sense internet).

No és que hagi estat tot el matí sense treballar, eh! Treballar he treballat, però com que he hagut de deixar coses pendents per quan torni a tenir connexió, no podria qualificar el dia com a especialment productiu.

Òbviament, a les 8 del matí ja estic parlant amb els d'ONO. Em fan fer toooooooot de comprovacions que jo ja he fet abans de trucar, però sembla que la descripció de "no hi ha senyal perquè el llumet de cable del router està apagat" no és prou explícita... Em demanen que desconnecti l'antivirus (després de l'ensurt del cap de setmana amb els 200 virus no estic massa segura de fer-los cas), després em fan desconnectar el router (i els dic que ja ho he fet 4 vegades, però ells com si sintissin ploure), després em diuen que em connecti a internet (a veure, si no arriba senyal, com vol que em connecti? Com no sigui a través d'un mèdium... perquè per mòdem està clar que no...). Després, em fa comprovar que els cables estiguin ben connectats. Comprovat, tot OK. Després li he de dir com està cada llumet... "El de power està encès, els de rebre i enviar fan pampallugues, el de senyal de cable està apagat, i el de xarxa i Wi-Fi estan encesos". "Me dice que la luz de cable está apagada, ¿no?". "Sí, sí, ben apagada". Després –-avui m'ha tocat el llest-- he d'anar a Inici > Executar i escriure "cmd" (tres hores, perquè et parlen com si fos la primera vegada que veus un PC, "c de Cádiz, m de Madrid y d de Dinamarca"), he d'escriure "ping www.ono.es" ("p de Portugal, i de Italia..."), i penso "sense línia ja puc anar fent tots els pings que vulguis que no farem res de bo." I llavors, em demana la IP i intentem canviar-la. A veure, jo no hi entenc pas massa, però no haurien de mirar que m'arribés el senyal del cable abans de reconfigurar les coses? No sé, dic jo... Perquè tot pot estar perfectament configurat, tots els cables perfectament connectats, que si no hi ha línia no servirà de gaire tot plegat!!

Total, després de 25 minuts al telèfon i de demanar-me 2 vegades el telèfon i el mail de contacte (que ja em diràs perquè volen el mail si no hi puc accedir), m'acaba informant que passa la incidència a un departament especialitzat en aquest tipus d'incidències (quin departament? El de "no tinc ni idea de què passa, mira-t'ho tu"?), i que la incidència hauria d'estar solucionada en menys de 48 hores i que "el 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas"... i penso, "hauria d'estar solucionada en menys de 24 minuts, jo he de treballar!", i sense deixar que m'envaeixi el pànic li dic allò de "és que necessitaria que estigués solucionat el problema el més aviat possible, perquè necessito internet per treballar" i em responen "El 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas". "Així no té idea de quanta estona poden trigar, oi?" "El 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas". I a partir d'aquí es podria iniciar una conversa sense sentit que podria durar hores, en què la resposta per part del treballador d'ONO sempre seria "El 90% de las incidencias se soluciona en menos de 24 horas". Però com que tots tenim feina, penso que no val la pena... Penso que el problema se solucionarà en un parell d'hores com va passar fa unes setmanes, i em poso a treballar...

Encara no són les 2 del migdia i rebo un SMS d'ONO dient que la incidència està solucionada i que ja funciona tot bé... Doncs, deu ser a casa del veí, perquè aquí, després de reiniciar l'ordinador i el router per enèssima vegada, tot continua igual.

Torno a trucar, em fan reiniciar el router UNA ALTRA VEGADA, i intentar connectar a internet sense tenir senyal UNA ALTRA VEGADA, per acabar-me dient que tornen a passar la incidència UNA ALTRA VEGADA, sense oblidar-se de demanar-me un mòbil i un mail de contacte UNA ALTRA VEGADA!

Falten 5 minuts per dos quarts de 5 i torno a rebre un SMS d'ONO, amb el mateix missatge. I jo sense connexió. Torno a trucar. I ara ja no passen una incidència sinó "un parte de avería", que se solucionarà en un màxim de 48 hores I UN MÍNIM DE 24 HORES! Però 24 hores a comptar des de quan? Des de dos quarts de 8 del matí o des de tres quarts de 5 de la tarda? Ah, i la frase "y no hace falta que vuelva a llamar hasta transcurridas estas 48 horas" m'arriba al cor... Per cert, em fan reiniciar el router UNA ALTRA VEGADA, i intentar connectar a internet sense tenir senyal UNA ALTRA VEGADA, sense oblidar-se de demanar-me un mòbil i un mail de contacte UNA ALTRA VEGADA!

Penjo el telèfon, i mentre espero a veure com se soluciona aquest culebrot, decideixo que me'n vaig a la biblioteca amb el portàtil del meu home a veure si, com a mínim, puc llegir els mails i veure si hi ha res important o urgent... Temps just d'aixecar-me de la cadira del despatx, i es produeix una situació totalment surrealista: sona el telèfon, l'identificador de trucada mostra "Anónimo"... Penso, "Ja està, deuen ser els d'ONO, que ràpids!" Despenjo, i en lloc d'una persona, em surt la musiqueta que sona quan truques a ONO. En condicions normals hauria penjat, però com que m'interessa que em solucionin el problema, m'espero... Em surt un senyor, d'aquells que només sentir-lo parlar ja et dóna la impressió que és dels que "no sap fer la O amb un canuto", i em diu "Disculpe la llamada, tengo una incidencia técnica". I jo, que la feina que tinc a entendre la frase, perquè la seva dicció és horrible, no sé si em diu que el problema el té ell, o si es refereix al meu problema amb internet... Total, que al final no aclarim res... Jo encara no entenc perquè m'ha trucat, perquè quan veu que hi ha una averia oberta, m'acaba dient que ja em trucaran. Surrealista...

Marxo cap a la biblioteca. Miro els mails, poca cosa. Comunico a alguns clients que estic sense connexió, que no facin servir el mail per comunicar-se amb mi.

Just abans d'arribar a casa, em tornen a trucar d'ONO. Aquesta vegada algú que sabia de què anava. "Té el router engegat?". "Sí, i l'ordinador també s'ha quedat engegat". "D'acord, és que em surt com que està desconnectat, això vol dir que hi ha un problema de senyals". Per fi!! 11 hores perquè algú em faci un "diagnòstic" del problema! Em diu que em trucarà el tècnic d'ONO de Terrassa i que potser podria passar avui mateix. Oh, em faria un favor tan gran si vingués avui!

Cap a les 6, truca el tècnic. Vindran demà entre 11 i 12 del matí. Bé, què hi farem. Paciència.

A dos quarts de nou del vespre el meu home entra al despatx i veu que el llumet de cable del router està encès! Ràpidament engeguem l'ordinador... Res... Reiniciem el router... És igual, deixem-ho estar. A veure què diu el tècnic demà.

Avui és dimecres, a dos quarts de 8 del matí el llumet de cable del router continua encès, però continuo sense poder connectar a internet. Esperaré que vingui el tècnic.

Són dos quarts d'11 i rebo UNA ALTRA VEGADA un SMS d'ONO dient que la incidència està solucionada... Amb esceptisisme, reinicio l'ordinador i el router i... SORPRESA!!! Ja torno a estar online. I el tècnic encara no ha vingut. Primer penso que li trucaré per dir-li que no cal que vingui... però si quan em va trucar al telèfon hi apareixia "Anónimo" i jo no li puc tornar la trucada és el seu problema, no? Quan vingui (si ve) li diré que ja està tot solucionat, a més en una de les trucades em van dir que no calia que truqués fins passades les 48 hores, oi? Doncs, encara no les fa ;)

Final feliç :)

dilluns, 9 de març de 2009

Odio Barcelona!

Estimat bloc:

He de dir que odio profundament i amb tota l'ànima anar a Barcelona. Cada vegada em fa més mandra anar-hi. La setmana passada, que pel curs de fotografia vam anar a fer pràctiques al Mercat de la Boqueria, vaig acabar de gent fins al monyo!

Ahir teníem entrades (barates!) per anar a teatre, i vaig acabar del trànsit, dels carrers tallats per la manifestació del Dia de la Dona, i els aparcaments amb preus abusius, també fins al monyo.

NO M'AGRADA BARCELONA!! La contaminació es pot mastegar, entre les obres i el trànsit no es pot circular amb cotxe, els aparcaments, siguin de zona blava, verda o privats tenen uns preus absolutament indecents, al tren la feina que tens per seure si hi vas en hora punta (i per a nosaltres igualment implica haver d'agafar el cotxe, per anar de casa a l'estació!), hi ha massa gent a tot arreu, no se sent parlar gairebé cap idioma identificable...

Sincerament, cada vegada hi ha menys coses a Barcelona que justifiquin el viatge. Per feina? No em cal, hi ha internet o el correu tradicional o els missatgers. A comprar? No em cal, si el que busco no ho trobo per aquí a prop, també hi ha internet. Per anar al teatre? Malauradament, sí... Fora de Barcelona hi ha poca oferta... Les ofertes del Tr3sC són bàsicament per teatres de la capital, com si no hi hagués res més al món... A més, hi ha moltes obres que no fan gira, i si les vols veure, o vas fins a Barcelona, o et quedes amb les ganes.

Estic taaaaaaan contenta de no viure a Barcelona :)

P.S: La frase de "odio Barcelona profundament" és cortesia de Dangavilan, que també odia Barcleona.

dimecres, 4 de març de 2009

Aniversaris

Estimat bloc:

Anys i anys, per molts anys!!!!!!



Avui estem d'enhorabona!! Avui és el primer aniversari d'una factura impagada :) Sí, sí, justament avui fa un any que vaig emetre una factura que pujava la friolera de 21,80€ (IVA inclòs) i a dia d'avui, després de tot un any, encara no l'he cobrada!!

Les factures posteriors les han anat pagant, sense gaire puntualitat, però s'han anat pagant... Però, no sé, a aquesta factura en concret li deuen haver agafat afecte, i no se la volen treure de sobre.

Ara fa temps que no m'envien feina... Ja m'està bé, així no em deuen més diners! Paguen a 90 dies (són els únics clients que ho fan), i a més amb data de pagament dia 25 (o sigui que si emets una factura el dia 26, la cosa se'n va als 4 mesos), i a sobre tenen el morro de retrassar-se amb el pagament si els sembla que un pagament de 20€ o 25€ no és important.

La veritat és que, afortunadament, no em ve dels 190€ que em deuen en total, però són meus i no tenen cap motiu per no pagar-los. Mira, amb aquests 190€ pago l'impost de circulació del cotxe i encara me'n sobra per pagar la compra de la setmana...

I si sabéssiu qui és el client... llavors fliparíeu encara més! És una empresa de renom, de prestigi de Barcelona!! Però, no us ho diré... Es diu el pecat, però no el pecador :P

Espero no haver de celebrar el 2n aniversari de la ditxosa factureta...

En canvi dilluns vam celebrar 2 anys de convivència en pecat amb el meu xurri :) D'això sí que espero celebrar-ne molts més aniversaris, oi, xuflins? ;)

dimecres, 25 de febrer de 2009

Poca memòria...

Estimat bloc:

Ahir, en ple atac de torticoli, vaig decidir posar-me a dormir en lloc de dinar, a veure si dormint almenys estava una estona sense veure les estrelles. A les 4 em va despertar el telèfon...

"Hola, Marta. Me llamo Elena G., de la empresa BH. Te llamo porque te ha recomendado Jorge V..."

I jo, encara mig adormida, pensant que aquest nom em sonava molt, però que no tenia ni idea de qui era aquest tal Jorge V.

"... porque estaban muy contentos con tu trabajo en K."

Sí, sí, és veritat, el Jorge V. em sona de quan jo treballava a K. però, qui era? Era un dels doctors? Un dels comercials? No em sona que fos ningú de l'oficina... Quina cara feia? Era aquell guapo que van fer fora al cap d'un mes? No pot ser... Era l'altre que estava tan putejat? No, aquell no es deia Jorge... Es deia... No sé com es deia, però Jorge no...

"Es que tenemos unos catálogos para traducir y, bueno, era para que nos pasaras un presupuesto..."


La resta de la conversa ja no té més interès, coses de feina, em va explicar quatre detalls de què s'havia de fer, jo li vaig explicar quatre cosetes i avui li he passat el pressupost que espero que aprovin.

El tema està que tot i que em sona molt el nom d'aquest Jorge V. sóc incapaç de recordar la cara que fa! He trobat el seu perfil al LinkedIn, però la foto és tan petita que no li reconec la cara... No sé qui és!! Pel seu perfil he vist que havia sigut comercial de l'empresa K., però ni que em matessin sabria qui és. Podria ser que fos un noi que em sembla que era de Saragossa, però també podria ser que no el fos... Si em creués amb ell pel carrer, segurament ni el saludaria perquè no sé qui és! I com és que es recorda de mi? No sé, jo treballava a mitja jornada, estava allà en un raconet fent les meves traduccions, i els comercials em deien hola i adéu i poca cosa més... Potser sí que vaig causar bona impressió a l'empresa (tot i que sempre he pensat que les traduccions que feia aleshores no eren gaire bones), però que un comercial es recordi de mi em sorprèn, sobretot després de tant de temps! Que ja fa 7 anys que vaig plegar d'allà!!

Res, sorpreses que ens dóna la vida de tant en tant. Ara, si m'aproven el pressupost, llavors sí que tindré una bona sorpresa ;)


dimecres, 11 de febrer de 2009

La crisi...

Estimat bloc:

Fa dies que la feina ha baixat... Jo al principi donava la culpa a totes les setmanes que vaig dedicar a la traducció del llibre, i que vaig haver de dir que no a tantes altres coses, i que per tant la gent s'oblida de tu... Però, bé, anava tenint feineta, encara que fos a un nivell més baix...

Després amb les festes de Nadal i la mare a l'hospital, tenir menys feina m'ha anat prou bé... i després de festes la cosa es va anar animant, fins que la setmana passada ja tornava a estar al nivell de tenir molta feina, haver de treballar algun dia al vespre per tenir-ho tot al dia... i ja pensava que això de la crisi havia estat un miratge...

Bé, ha tornat l'època excessivament tranquil·la... De moment, aquesta setmana he enviat una traducció que vaig fer la setmana passada i he enviat una prova de traducció (no remunerada, evidentment). I a part d'això, he enviat currículums, he endreçat paperassa i tinc la casa neta i endreçada...

Sembla que definitivament ha arribat la crisi.

Ara toca creuar els dits i buscar la manera de guanyar-se la vida i poder pagar les factures a final de mes malgrat la crisi...

*** *** *** *** ***

Mentre escrivia això, m'ha trucat un client... una feineta, poca cosa, però és millor que no res. Apa, a treballar, doncs...



dilluns, 2 de febrer de 2009

És de bojos...

Estimat bloc:

Fa més d'un any que treballo en un projecte inacabable: es tracta de la traducció de l'anglès al castellà de l'ajuda en línia i del manual d'usuari d'un software molt sofisticat per a consultes dentals. El projecte sembla l'obra de la seu... primer es va haver de traduir, érem 2 traductores, i hi havia una correctora que s'encarregava d'unificar la terminologia. A la meitat la correctora va plegar, i em van demanar si ho podia fer jo. I així he anat enllaçant una cosa amb l'altra, que si ara ho revisem tot, que si ara el client vol fer no sé quins canvis, mira si hi estàs d'acord, que si ara repassem no sé què més, que si ara ho tornem a repassar, que si ara hem decidit canviar no sé què més, que si ara tinc dubtes, que si ara això ho tornem a deixar com estava i desfem alguns canvis... Que si està destinat només a Espanya, que si al final també es distribuirà a altres països de parla hispana, que si no traduirem el software, que si al final sí que el traduirem...

Total, entre que la documentació no està pensada per ser traduïda perquè el procés és pesat i complicat, que el client no s'aclareix i que els americans tenen aquesta capacitat innata d'acabar amb la paciència de qualsevol, tinc moltíssimes ganes de treure-m'ho de sobre!!!

Però és que ara, quan ens queden poques setmanes per tenir-ho tot enllestit, amb unes ganes boges de celebrar que hem acabat... M'acaben de comunicar, fa tot just uns minuts, que el client ha tret una nova versió del software, i que segurament es voldrà traduir el nou manual al castellà també...

No podrien optimitzar el procés de traducció abans d'embarcar-se en la traducció d'un nou manual que durarà un altre any?

Sincerament, no sé què fer... per una banda tinc un mini-jo en un cantó fregant-se les mans amb la pasta de la traducció... i a l'altra banda tinc un altre mini-jo a punt de tirar-se per la finestra!

dimecres, 28 de gener de 2009

Infiltrada...

Estimat bloc:

Ahir em van fer la infiltració al canell que feia dies que esperava... De moment sembla que realment em fa menys mal, tot i que hi ha moments que encara me'n fa una mica. Aniré observant el mal, a veure si sóc capaç de definir-lo.

Ahir vaig arribar a la clínica sense tenir massa idea de què m'havien de fer... Portava tot el que m'havien demanat: la targeta de la mútua, l'autorització i l'analítica... com que havia d'entrar a quiròfan necessitava una analítica...

Quan fa 2 o 3 setmanes el metge em va dir que em farien la infiltració, em va preguntar si volia sedació per la infiltració, li vaig dir que jo no sabia si això feia molt mal o no... això ho saben ells, no? I de seguida va apuntar "Sedación" a la meva fitxa. Jo vaig interpretar que em posarien una mica d'anestèsia local perquè no em fes mal la punxada... i bé, es feia a quiròfan, cirugia ambulatòria... no sabia per què, però si ho fan així... Ells són els que en saben, i te'n has de refiar. Li vaig dir si podria tornar conduint, i em va dir que cap problema. Així que ahir vaig anar sola a la clínica, tothom té feina i tampoc és qüestió de molestar al personal inutilment. Si total, és una punxadeta... i si puc tornar conduint... (Al final hi vaig anar amb tren pel tema aparcament, però tenia tota la intenció d'anar-hi amb cotxe!).

Total, que ahir quan vaig arribar a la planta de quiròfans, em van fer posar un vestit de paper d'aquests tan macos, sabatilles de paper i gorrito de paper i em van estirar en una camilla... Jo ho vaig trobar exagerat... Total, per una punxadeta al canell... I, primer parlant amb una enfermera, després amb l'altra i després amb l'anestesista, poc a poc em vaig adonar que la sedació no seria una miqueta d'anestèsia, sino que m'adormien tota! No amb anestèsia total, suposo que és un sistema diferent, però sí... No em vaig enterar de res!

Em van entrar a quiròfan, va entrar el metge, em van posar l'oxigen, em van treure les ulleres i ja em vaig despertar a reanimació! I jo pensant, coi, sí que triguen a fer-me la punxadeta... Vaig tardar una mica a adonar-me que allò no era el quiròfan, que no recordava com m'havien portat fins allà i que ja m'ho havien fet! Hehehehe Jo tenia ben bé la sensació que havia tancat els ulls 2 segons...

Total, que de seguida em van donar un suc de pinya. Jo portava una gana que em moria, estava en dejú des del dia abans i eren les 2 de la tarda, així que el suc de pinya va durar 10 segons aproximadament... L'infermera no s'ho acabava de creure. I al cap d'un ratet, al carrer... Però s'ho van pensar, eh! Com que sabien que hi havia anat sola, estava tothom preocupat... "Aquesta nena ha vingut sola", "Ha vingut sola, s'ha de quedar una mica més", "Seu a la camilla abans d'aixecar-te", "Segur que no et mareges, et trobes bé?", "Si et mareges mentre et vesteixes, avisa'ns que som aquí, eh!". Tot el personal molt amable... llàstima de la desorganització de l'administració de la clínica!

Resumint, que ja està fet, i d'aquí 15 dies aniré un altre cop al metge a veure com va la cosa... Creuem els dits!!!

dimarts, 20 de gener de 2009

Qüestió de seguretat

Estimat bloc:

Ja fa anys, que no recordo ben bé amb qui era que comentàvem que si estàs parlant amb algú i no saps ben bé una cosa, doncs te l'inventes així per la patilla, només es tracta de dir-ho amb seguretat, i segur que cola, per gran que sigui la bestiesa que dius, tu digues-la amb seguretat.

Aquesta tècnica l'he feta servir moltíssim, sobretot quan havia de parlar amb el meu ex-jefe... Total, ell en tenia menys idea que jo, o sigui que si deia les coses amb seguretat, ell s'ho empassava i tan feliços tots dos...

Doncs, ahir, me'n van dir una d'aquelles que com que l'altra persona parla amb tanta seguretat no t'atreveixes a rebatre perquè necessites més informació per a fer-ho. Una persona que fa pocs mesos que es dedica a fer massatges, quan li vaig dir que em farien una infiltració al canell, em va intentar convèncer perquè provés l'acupuntura, i com que va veure que jo no hi estava massa disposada, em va donar un argument que em va deixar sense paraules (excusa perfecta per marxar, perquè jo a més tenia pressa). Em diu: "Amb les infiltracions es moren molts músculs."

La frase em va quedar gravada, perquè en primer lloc no sabia ni que la mort muscular fos possible. Així que quan vaig tenir temps, vaig investigar... i sí, la mort muscular és possible, però acostuma a anar seguida de necrosi del teixit i amputació. Uix... La cosa no pintava massa bé, tot s'ha de dir. Però jo encara no he sentit de cap futbolista que acabés amb la cama amputada per jugar un partit infiltrat.

Així que ara tocava investigar sobre la infiltració, i sobretot, els seus efectes secundaris. Bé, resulta que és el tractament recomenat per a la majoria de casos d'inflamació d'articulacions perquè es considera el mètode més segur i menys tòxic. Com que el fàrmac antiinflamatori s'injecta directament on fa mal, no circula per tot l'organisme. L'efecte secundari més freqüent és la infecció, que es produeix en 1 de cada 10.000 casos. Per això molts metges donen antibiòtics com a prevenció després de fer una infiltració.

Total, que m'he quedat la mar de tranquil·la amb això de la infiltració. I la persona que em va dir això ha perdut tota mena de credibilitat per a mi, potser sap fer massatges, però no sap pas de què parla quan obre la boca.

És un dels desavantatge de llançar-te a la piscina i dir el primer que et passa pel cap encara que ho diguis amb seguretat: pot ser que la persona amb qui parlis contrasti el que has dit, descobreixi la gran mentida i quedis com un panoli. Així que m'imagino que la lliçó és que no es pot fer servir aquest sistema amb tothom.

Jo intentaré depurar la tècnica aprenent dels errors aliens.

Salut!

dijous, 15 de gener de 2009

Qui no té un all, té una ceba...

Estimat bloc:

Quin començament d'any, mare meva! Esperem que vagi millorant a poc a poc...

Entre els uns i els altres, sembla que últimament fem vida entre metges i hospitals... Ma mare ingressada (per segona vegada), ma tia ingressada (per tercera vegada)*, la iaia que no es treu de sobre el refredat i que li continua fent mal la cama, una altra tia amb una infecció de vies respiratòries altes que fa por que es veu que podria ser més que un simple refredat (creuem els dits), el xurri amb l'esquena feta pols, jo amb els lligaments del canell que al final me'ls hauran d'infiltrar... I tots els que em descuido! Total, que sembla que a la família ens haguem posat d'acord per estar fotuts tots alhora. Ja ho diuen que qui no té un all té una ceba, però potser que en deixem una mica per als altres també, no?

*Per cert, totes dues ingressades alhora, al mateix hospital i a la mateixa planta... tot el dia l'una a l'habitació de l'altra gairebé com si fossin adolescents que van de colònies! hehehe

divendres, 2 de gener de 2009

El Nadal i la mare que el va...

Estimat bloc:

Ja fa anys que no m'agrada pas massa l'època de Nadal... I no només és el fred que em fa venir ganes de quedar-me a casa hivernant com un ós. La hipocresia d'aquests dies de l'any em treu bastant de polleguera, això de desitjar pau, amor i felicitat a tot quisqui un parell de setmanes l'any, i les altres 50 setmanes passar de la gent o fer-li la vida impossible no em lliga, no em sembla coherent... Aquesta obligació d'estar alegre, quan potser no estàs d'humor... Les odioses cançonetes de Nadal per tot arreu... Aquesta compulsió d'haver de fer regals a tothom, i si convé regalar coses que no saps si la gent necessita, ni si li agradaran... Regalar les coses amb el tiquet regal enganxat perquè si no t'agrada t'ho vas a canviar... Gastar més del que et pots permetre perquè, si no, ves a saber què diran... Ah, i no t'hi gastis massa poc, no siguis garrepa!! Sincerament, a mi tot això em fa molta mandra, i cada any me'n fa més.

Jo prefereixo els regals aquells que no vénen a compte de res... Aquells de "És que vaig veure-ho, i vaig pensar en tu, té!", i no cal que sigui ni l'aniversari, ni el sant, ni Nadal, ni Reis, ni cap data en especial.

I per no parlar dels regals de l'amic invisible... Quina cutrada!! A més, com que el pressupost acostuma a ser ridícul, o et toca la persona del grup a qui coneixes menys, o el company de feina que et cau més malament, què li regales? La tonteria més gran que trobes, que al cap de poc acaba a les escombraries: diners llençats inútilment...

I què me'n dieu de la bogeria de la loteria de Nadal?? Això sí que són diners llençats inutilment!! Menys per a quatre gats que, com a molt, els toquen 300.000 euros... que abans et solucionaven la vida, però que ara, a alguns no els paga ni la hipoteca sencera!

Però com que l'entorn ens pot, la familia, els amics i els que ens envolten en general tenen més força que la pròpia voluntat, acabem acceptant la situació i posant-hi la millor cara possible.

Avui és el meu dia per anar a comprar els regals de Reis per a la family. Em fa molta mandra perquè no sé ni per on començar! Així que, va, doneu-me ànims que em farà falta :)

Ah, i molt bon 2009 a tots!!