divendres, 14 de setembre de 2012

Inglish pitinglish

Estimat bloc:

En una de les llistes de distribució relacionades amb la traducció a les que estic subscrita, algú ha dit que cal reformar el sistema educatiu espanyol perquè no pot ser que un nen que estudiï anglès des de petit d'adolescent no sigui capaç de parlar-lo, un altre ha dit que el que realment cal és motivació i que això s'ha de fer des de casa... i total, que de coses se'n poden dir moltes i probablement tots tindran la seva part de raó, però jo m'he recordat de quan vaig començar a estudiar anglès...

Reeeemeeeeember wheeeeeen...

A la meva escola es començava a fer anglès a partir de sisè, als 11-12 anys. Força tard, tenint en compte que ara n'hi ha que comencen ja abans de P3.

També recordo que el profe d'anglès que teníem, tenia sort que nosaltres no teníem ni idea d'anglès, perquè mirant enrere t'adones que el pobre home tenia més bona voluntat que coneixements d'anglès, però val més això que res...

A secundària... buf! Les profes sabien més anglès, en general, no ho negarem; però esclar, jo ja m'imagino intentar ensenyar el que sigui a 30 adolescents que no tenen cap mena d'interès en res que els puguis ensenyar... Xungo, ho admeto. I amb 2 hores a la setmana és impossible poder practicar conversa amb classes de 30, és impossible fer "listenings" amb aquells cassets que ja no donaven més de si... A més, l'anglès sempre s'havia vist com una de les assignatures "poc importants". Les importants eren el català, el castellà, les matemàtiques, les naturals, les socials... i l'anglès, la música, la gimnàstica i la religió, mira, si et va bé, millor, i si no, tampoc no passarà res...

Veient que amb l'anglès de l'escola no anava enlloc, els meus pares van pensar que necessitava aprendre'n per una altra banda (quanta raó!) i vaig buscar una acadèmia. No sé quants anys tenia quan vaig començar a anar-hi... 15? Més o menys...

Aquí va ser on vaig notar que aprenia anglès... Osti, és que els profes parlaven anglès a classe!!!! I si no entenies el que t'estaven dient, t'ho deien amb unes altres paraules o t'ho deien més a poc a poc! Que fort, no es traduïa gairebé res!! Llavors em vaig adonar que l'anglès que fèiem a l'institut no donava ni per demanar una Coca-cola en un McDonald's.

Jo recordo amb força indignació i impotència que cada any, des de sisè d'EGB fins a COU, començàvem el curs estudiant el "present simple". El més sorprenent de tot és que 7 anys després, hi havia gent que no sabia què era i per a què servia el "present simple"!!! Però si el seu nom ho diu!!! Simple, senzill, fàcil!! I res...

Així, com vaig aprendre anglès? Doncs, tampoc no us ho sabria dir... Sempre he tingut facilitat per les llengües, suposo que això és important, però per a mi va ser fonamental el fet de poder marxar fora. Per als meus pares va ser un esforç econòmic molt important, però jo sense la immersió lingüística total que vaig fer quan vaig marxar, certament no seria on sóc ara.

Aquesta foto ha sortit d'aquí

dijous, 13 de setembre de 2012

Justificacions?? Grrrrrr...

Estimat bloc:

M'emprenya quan he de justificar la meva feina... i m'emprenya especialment quan ho he de fer davant de persones que no tenen ni idea de què va.

M'explico: l'altre dia un client em diu que té una queixa d'un client seu d'una traducció que vaig fer jo. Ja em vaig espantar. Resulta que al març (sí, sí, fa 6 mesos), vaig fer una traducció d'unes modificacions que s'havien de fer en un manual, i vaig rebre instruccions específiques que només havia de traduir el que era nou, que el que ja estava traduït no ho havia de tocar. I així ho vaig fer. El client final resulta que va encarregar una retrotraducció, és a dir, traduir el text traduït de nou a l'idioma d'origen per comprovar que la traducció és correcta. La retrotraducció era espantosa i evidentment es van espantar. Així que el meu client em va demanar que justifiqués la meva feina. El 90% de les queixes pertanyien a la part que jo no havia traduït i que m'havien dit explícitament que no havia de tocar. Així que vaig dedicar-me a rebatre les queixes només de la part que havia traduït jo, que eren errors de la retrotraducció.

Una setmana després em demanen que si em puc mirar l'altre 90%... Au, dedica't a justificar la feina d'algú que no coneixes de res. I jo, bona persona que sóc, vaig dir que sí...

Avui, el client m'envia un comentari del client que diu que hi ha frases que en anglès estan en estil indirecte que s'han traduït en estil directe i pregunta si és realment necessari i si es pot posar en estil indirecte. Com? Estem parlant d'estil directe i indirecte en un manual de pròtesis de cadera?

Pregunto si poden ser més específics per no tornar-me a repassar tot el text, que ja hi he perdut prou temps sense veure ni un duro. Em diuen que no, que en francès també s'hi han trobat i que està marcat en el text adjunt...

Agafo el que està ressaltat de la part en francès, i resulta que no parlem d'estil directe i indirecte, sinó de frases passives i actives. Això ja té més sentit, però a veure si parlem amb propietat, coi, que ens dediquem als idiomes!!!! Uns mínims!!!!

Hi he dedicat, 5 minuts, 1 a mirar-m'ho amb la intenció de no canviar ni una coma i 4 a redactar un mail explicant que cada idioma té les seves pròpies característiques i que una de les característiques del castellà, en aquest cas, és que no fa servir passives a tort i a dret com fa l'anglès.

A veure, vostè sap castellà? No, oi? Doncs, no posi en dubte la feina dels que en saben!! Això em posa molt negra...

Com la vegada que vaig haver de demostrar a la meva jefa que "advertising" volia dir "publicitat" i no "advertiment" com assegurava ella en una reunió amb els peixos grossos de l'empresa (absolutament ningú parlava anglès), em va fer anar a buscar un diccionari i buscar la traducció: va ser ella qui va fer el ridícul davant de tothom, però que et posin en dubte d'aquesta manera posa de molt mal humor.

Doncs, això, que començo a estar tipa d'haver de justificar la meva feina davant de persones ineptes.