dimarts, 26 de març de 2013

Habemus diabetis

Estimat blog:

Doncs, això, ahir vaig anar a buscar els resultats de la segona corba de glucèmia i no ha sortit perfecta :( El ginecòleg ja em va advertir, només que surtin 2 resultats patològics en 2 anàlisis consecutives vol dir que sóc diabètica. A la primera corba va sortir 1 resultat alt, per tant, ara havien de sortir tots 4 resultats perfectes i també n'ha sortit 1 d'alt. Conclusió: habemus diabetis.

I això vol dir que he d'anar a l'endocrinòleg (endocrí per als amics) i que em digui què he de fer. Així que ja he demanat hora, sense esperar a ensenyar els resultats de l'anàlisi al ginecòleg... però resulta que l'endocrí no té cap hora lliure fins al 25 d'abril. A veure la setmana que ve què hi diu el ginecòleg, però ja veig que hauré de buscar-me un endocrí en algun altre centre, no crec que sigui bo esperar 1 mes per veure què he de fer tenint diabetis gestacional i estant de gairebé 7 mesos, no creieu? De moment, faré bondat absoluta. Pocs hidrats de carboni, zero dolços, zero mona, molta verdureta, peix i carn a la planxa... Allò que se'n diu fer dieta estricta :)

Com que m'he engreixat relativament poc durant tot l'embaràs (uns 10 kg), si ara faig dieta, acabaré l'embaràs amb un tipet... hehehe Tot sigui per les meves baldufetes...

divendres, 22 de març de 2013

Compte enrere...

Estimat blog:

Comença el compte enrere... Avui començo les 30 setmanes d'embaràs, això vol dir que d'aquí a màxim 10 setmanes el Nil i la Laia ja seran aquí! Sembla molt, però tenint en compte com han passat de ràpides les primeres 30, això és un pim-pam!

Encara ens queden tantíssimes coses per preparar, que tinc la impressió que amb 10 setmanes no en tindrem prou... però alhora, tinc tantes ganes de veure'ls la carona, que per mi ja podrien arribar la setmana que ve.

A més, ara la panxa ja comença a pesar de veritat, ja no em veig els peus i hi ha parts del cos que ja fa mesos que no em veig, això de no veure't els peus quan baixes les escales no fa gràcia... Posar-me els mitjons, o uns leggings em deixa esgotada perquè em costa doblegar-me i tinc els pulmons comprimits... A l'hora de conduir m'he de refiar més que mai dels retrovisors, perquè em costa girar-me... A part que el volant cada vegada ha d'anar més lluny... Com el teclat de l'ordinador, que també cada vegada està més lluny perquè si no la panxa em toca a la taula! Hehehe Intentar concentrar-se en la feina quan tens dues criatures etzibant-te cosses i cops de puny pot arribar a ser tot un repte, o quan fan tombarelles o tenen singlot... Que sembla que aquí dins no hi haurien de tenir massa lloc per fer res, però no paren, cada vegada que anem al metge estan col·locats d'una manera diferent!!

Amb tot, em trobo la mar de bé :) Així que val més que s'esperin ben bé un parell de mesets a sortir, que encara són massa petitons ara... Tret del mal d'esquena puntual i el reflux molest (cada vegada més freqüents), estic molt bé... Costa de creure llegint tot això, no? Suposo que són les endorfines... que fan que els malestars, les pors i els dubtes passin a un segon pla, i que la il·lusió i la felicitat siguin les autèntiques protagonistes del moment.

divendres, 15 de març de 2013

Quina il·lusió!

Estimat bloc: (o hauria de dir blog? Ara resulta que "blog" és normatiu...)

L'altre dia, que teníem ginecòleg, vam tornar a tenir una ecografia d'aquelles un xic frustrants... veus coses que es mouen, però per molt que el metge et digui això és això i allò és allò, tu no ets capaç de veure res de res. Ens va dir que estava tot bé i amb això el pare i jo ja vam estar contents.

El metge ens va donar una tira llarga de "fotos" de les dues criatures, 4 de cada un: el batec del cor, el fèmur, una circumferència (el crani? el tòrax?) i una altra...

Quan vaig arribar a casa, les vaig treure del sobre, me les vaig mirar, però no vaig saber veure-hi res... Ja se sap, ja són massa grans per veure'ls bé a les "fotos"...

Avui, quan he anat per posar la setmana de les ecos i guardar-les amb les altres, de cop, he vist una carona! Aix, quina il·lusió que m'ha fet!!! Es veu perfectament!! La boca, el nas els ulls... Com que les 4 ecos de cada un estan fetes en el mateix ordre, he anat de seguida a veure si a la quarta foto de l'altra criatura també es veia una cara... i sí!!! L'altra és una mica una cara de Bélmez, però també es distingeixen la boca, el nas i els ulls! Ara el problema és que no sabem qui és qui!!! Hahahaha

Però, això de tenir una "foto recent" dels nens, m'ha fet moltíssima il·lusió... De fet, no he arxivat les ecos... Les he deixades aquí al costat i me les vaig mirant... hehehe Aix, segons quins dies, se'm fa llarga l'espera per veure'ls en directe...

dijous, 14 de març de 2013

No parem...

Estimat bloc:

Ahir vam tenir un dia d'allò més apretadet...

Al matí, visita al ginecòleg per veure les nostres baldufetes, que estan la mar de bé i continuen creixent com ho han de fer. Resumint, un és percentil 50 (que vol dir que de pes i mida està just a la mitjana) i l'altre és percentil 66 (que vol dir que és una mica més gran que la mitjana). Amb aquestes dades entendreu allò que comentava a l'entrada anterior que hi ha gent que ja em pregunta si em queda poc quan encara tot just estic de 6 mesos.

També em van confirmar que he de repetir la corba de la glucèmia, amb la seva dieta hipercalòrica durant 3 dies i les seves 3 hores d'espera en unes cadires que podrien ser més còmodes, i que aquesta vegada hauran de sortir bé tots els resultats. Si no, vol dir que sóc diabètica i això és igual a endocrinòleg, dieta estricta, exercici, punxades per controlar el sucre... Res, creuem els dits!!! Ja ens atabalarem més endavant si convé...

A la tarda, teníem la primera classe de preparació per al part. Ho trobo una mica exagerat quan en diuen classes de preparació per a la maternitat, perquè no crec que res ni ningú et pugui preparar per a la maternitat, bàsicament això de la maternitat (i la paternitat, que aquí hem de pringar tots dos) t'ho trobes quan arribes a casa i et trobes que esteu "solos ante el peligro" amb la criatura (criatures en el nostre cas). Com a molt et poden dir quatre coses amb què et pots trobar... però entre que cada part, cada persona i cada criatura és un món, és impossible que cobreixin totes les combinacions possibles en només 7 sessions. Així que jo en continuaré dient "classes de preparació per al part".

Va estar bé. Són classes cícliques, és a dir, ells van fent temari i tu quan comences t'enganxes allà on vagin, i tard o d'hora arribaràs a la "lliçó 1". Ahir van acabar de parlar del que els havia quedat pendent a la classe anterior sobre la respiració durant el part. Va estar bé poder-ho practicar una estoneta allà estirades, però quan arribi l'hora no sé si em recordaré de res... hahaha!! Que si agafa aire, que si aguanta la respiració, ara apreta cap endins i cap avall... A veure si els nens es pensaran que els vull fer fora abans d'hora!!!

Després vam fer la classe del dia: postpart i alletament. Segurament no ens van explicar res que no puguem trobar en qualsevol llibre sobre embaràs, part, postpart, alletament... però tenir la possibilitat de fer preguntes (i sentir les preguntes dels altres que potser no t'havies ni plantejat) sempre és interessant.

Bàsicament, tot això vol dir, que ja queda ben poquet. Que d'aquí un parell de mesos les baldufetes ja seran aquí i el més calent és a l'aigüera o sigui que ja cal que ens posem les piles!

dimecres, 13 de març de 2013

De moment, la millor reacció...

Estimat bloc:

Ara ja fa uns quants dies que la gent quan em veu la súper panxa que porto no es talla a fer comentaris. El més habitual ja comença a ser "ja et deu faltar poc". Llavors és quan explico que no, que tot just estic de 6 mesos (28 setmanes, concretament) i que tinc la panxa tan grossa perquè en porto dos. La cara de la majoria de la gent és de sorpresa i de "doncs no et queda res". I després, com a molt, pregunten si són nens o nenes...

Ahir, al vestuari de la piscina, un altre cop: una senyora em va fer el mateix comentari, va rebre la mateixa resposta, va preguntar si eren nens o nenes, vaig dir-li que un de cada i... salta la iaia i em diu: "Osti, quin polvo, tu! Collons el teu home!!" Evidentment, això cridant en un vestuari pleníssim de gent... que si la gent ja em mira el panxot de normal (no hi ha gaires embarassades, tan embarassades, al vestuari de la piscina), amb la iaia cridant, "això sí que és un polvo", doncs, us podeu imaginar la cara que hi feia la gent i els colors que em van sortir a mi...