dijous, 28 de febrer del 2013

Trucada surrealista

Estimat bloc:

Acabo de rebre una de les trucades més surrealistes que he rebut mai.

Avui, no sé per què, com passa alguns dies, aquí al despatx gairebé no hi ha cobertura de mòbil i cada vegada que em truquen he de sortir disparada cap al menjador...

Primer, el número que em trucava era un +88... i no sabia de quin país em trucaven... El primer intent ha fracassat, s'ha tallat la trucada abans que jo pogués despenjar. Al cap de 5 segons, segon intent.

"Hola, buenos días, le llamo de Ono"

Una veu amb un accent sud-americà molt tancat que no entenia de res m'estava oferint fer-me d'Ono. Poca organització, jo ja ho sóc d'Ono... S'ha quedat tot sorprès, m'ha preguntat si n'estava contenta, li he dit que sí, molt, i m'ha comentat que estaven oferint un descompte per... i no hi havia manera d'entendre què deia... entre l'accent i que la comunicació es tallava, li he fet repetir quatre o cinc vegades. Al final he pogut entendre que oferien un 10% de descompte, però tampoc no acabava d'entendre per què.

Finalment ens hem entès: com que el mòbil els deu constar com el telèfon "d'empresa", m'ha dit: "Usted ya tiene Ono en su negosio, ¿no le interesaría tenerlo en casa?". Sí, ja... però és que jo treballo a casa, sap? És el mateix telèfon... I em respon: "¿Y no le interesaría tenerlo en otro sitio?". Tant de bo tingués un catàleg de cases i locals per poder-hi posar línia de telèfon, però no seria el cas...

"Repetimos..."

Estimat bloc:

Com l'anunci aquell que feien de les natilles, a mi em toca repetir la corba de la glucèmia el mes que ve. Buf!!!

Ahir vaig anar a buscar els resultats, i de les 4 mostres que et treuen, 3 estan bé (molt bé, de fet), però 1 està una miiiiiica alt. Em vaig quedar amb una cara de "i ara què?"... Això vol dir que tinc diabetis o no? He de demanar hora a l'endocrinòleg o no? Com que el laboratori d'anàlisis és just al costat del centre mèdic, i el meu ginecòleg ahir tenia consulta, vaig aprofitar per entrar a veure si podia mirar-se els resultats i dir-me què havia de fer.

Em va dir que com que era la primera que fèiem, que estigués tranquil·la, que de moment no passava res, però que això volia dir que s'havia de repetir la prova el mes que ve, i que llavors sí que hauran de sortir tots 4 valors perfectes, si no, vol dir que sóc diabètica. Quina pressió!!! Em va dir que li porti els resultats d'ahir a la propera visita d'aquí 2 setmanes que els comentarem més amb profunditat i em farà el volant per repetir la prova... I repetir la prova voldrà dir repetir la dieta hipercalòrica de 3 dies!

Per mi la dieta aquesta és la pitjor part, molt pitjor que estar-se 3 hores a la sala d'espera del laboratori perquè et vagin traient sang... És veritat que durant aquells 3 dies vaig menjar mooooolt més sa del que menjo normalment, i que no em vaig desviar ni un pèl de la dieta que em van dir. Però les quantitats eren molt exagerades per a mi. També he d'admetre que el tercer dia era molt més fàcil cruspir-se tota aquella pila de menjar que el primer... suposo que és allò d'habituar-hi el cos. El que més em va costar sempre va ser el sopar... en canvi trobava que, proporcionalment, l'esmorzar no era res de l'altre món, i més dividint-lo en dos esmorzars com feia jo.

El sopar hipercalòric... Jo amb la meitat de tot ja hauria fet...

A part de les notícies mèdiques/nutricionals, ja hem començat a arreglar l'habitació de les baldufetes :)

Vam muntar el llitet (sense instruccions, que té el seu mèrit) que ens van fer arribar des de València (gràcies, cosineta!!) i aquest cap de setmana anem a buscar l'altre llitet a Piera (gràcies, cunyats!!). El papa de les baldufetes ja va muntar la calaixera i ja està col·locada dins l'armari, va canviar el llum de l'habitació, i ara ens falta pintar el sostre (quan vam treure el llum que hi havia, resulta que la pintura de sota era blava en lloc de groga!), decidir com posarem els llitets i com posarem el canviador que encara hem de localitzar (=comprar/heredar d'algú que ja no el faci servir), pintar d'algun color ben viu (vermell?, taronja?, verd?) els prestatges de color wengué que tenim a baix esperant que algú els pengi, comprar unes cortines, muntar els moisès...

Un llitet muntat

A més, també he començat a rentar tota la robeta que ens han anat deixant... fa una gràcia veure l'estenedor ple de robeta tan petitona!! I pensar que una personeta pot arribar a ser tan petita que pugui cabre allà dins!!

Per cert, també m'he començat a informar de tota la "burrocràcia" que haurem de patir un cop neixin les baldufetes: registre civil, padró, assignació de pediatre, mútua, seguretat social, baixes, prestacions, ajuts (si encara en queda algun d'aquí al maig)... Buffffffff... Segur que en ple segle XXI, l'era de la tecnologia i les telecomunicacions, hi hauria alguna manera més senzilla de simplificar-ho una mica tot, però no! Ens tocarà perdre més d'un matí fent cua a les administracions que toqui per tenir-ho tot en regla... Això sí que em fa mandra!!

dimecres, 13 de febrer del 2013

I la panxa va creixent...

Estimat bloc:

Avui tocava visita al metge per veure les nostres baldufetes... Resulta que les baldufetes estan una mica desorganitzades i no hem pogut veure massa res.

Les altres vegades estaven tots dos de través, horitzontals, primer tots dos amb el cap a una banda, després un amb el cap a una banda i l'altre a l'altra... Avui no, avui tenim el Nil cap per avall al mig de la panxa, i la Laia en posició horitzontal... Fan com una T. Clar, veies la cara d'un i al costat hi havia la cama o el braç de l'altre... Ha sigut una eco ràpida i un xic caòtica. Sort que el metge sap què està mirant, perquè jo no he vist pas res de res. Hem sentit els cors, que continuen bategant fort i bé, que és el que interessa.

La mami es troba la mar de bé, tot i que ara m'hauré de fer la corba del sucre, però res, paciència, ja ens ho vèiem a venir... Al primer trimestre ja va sortir la prova del sucre molt justa, i ara ha sortit alterada. A veure què surt la setmana que ve... De moment, per a la prova de dimecres m'he de preparar fent una dieta hipercalòrica durant tres dies, que em fan menjar com una vaca, però no puc inflar-me de menjar pizza, no... He de fer la dieta que m'han donat els del laboratori per preparar la prova... Que no em passi res... No sé vosaltres, però jo per dinar, no sóc capaç de cruspir-me 50g d'arròs o llegums + 150g de carn + 100g de patates fregides + una amanida d'enciam i tomàquet + 200g de fruita + 50g de pa... I per sopar, 200g de patata + 200g de verdura + 200g de peix + 200g de fruita (ja sumen 800g!) + 50g de pa... I a més hi ha l'esmorzar i el berenar!!

Hauré de començar a sopar a les 7 de la tarda, si no 1) no tindré temps d'acabar-m'ho tot abans d'anar a dormir i 2) si aconsegueixo acabar-m'ho, jo amb l'estómac tan ple no puc dormir...

M'he de fotre com el quico durant 3 dies, per anar a l'anàlisi en dejú, rebre un "xute" de glucosa i punxar-me quatre vegades en un matí... Santa paciència :)

Ja us explicaré com han anat els 3 dies de dieta hipercalòrica...