dimarts, 16 de desembre de 2008

Pell de gallina...

Estimat bloc:

A l'octubre, la meva tieta em va trucar per dir-me que el dia 15 de desembre la seva coral celebrava els 10 anys, i ho celebraven amb un concert al Palau de la Música. La meva reacció: "Jo vull venir!". Després em va dir que tenien un programa molt ambiciós i que no sabia com quedaria... "Jo vull venir!". A més, havien contractat una orquestra i uns solistes. "Jo vull venir!" El programa: unes cançons populars, fragments de Carmina Burana ("Jo vull venir!"), fragments del Glòria de Vivaldi ("Jo vull venir!") i fragments del Rèquiem de Mozart ("No m'ho puc perdre!!").

Ahir era el gran dia... Fa dies que tenim les entrades, sense numerar, hi hem de ser aviat per poder agafar un bon lloc, sobretot perquè s'han exhaurit les entrades. Obren les portes a les 8 del vespre. Arribem a les 8 i 5, ja han obert, hi ha una cua increïble. Hem de seure al segon pis, darrera d'una parella gran que no para de moure's.

Comença. Surt la coral, tots vestits de blanc. És clar, és la Coral de l'Hospital Sant Joan de Déu. Fan un goig tots allà ben posats... La tieta és a l'última fila, la tercera començant per l'esquerra. Primer presenten al presentador (Jordi Hurtado), i el presentador xerra una estona... Després xerra el director. Ara sí, comença el concert. Primer les cançons populars, a capella. Des del primer moment sona fantàstic.

De les cançons populars una de les que canten és "L'Empordà" i em fa recordar quan jo la cantava a la coral. M'encanta!! Gairebé recordo tota la lletra... jo la vaig cantant per dins...

La primera cançó que em fa posar la pell de gallina: "Imagine" de John Lennon. Un noi i una noia solistes amb una veu preciosa, i el cor acompanyant-los. Al públic li encanta!

Després, surten els músics: dos pianos, gong, percusió de tot tipus... Ara toca Carmina Burana. Evidentment, comencen pel fragment que tothom coneix, i el públic embogeix directament. Aquí un altre cop pell de gallina. Oh, com sona!!

Els altres fragments, sense ser tan coneguts, també agraden molt. I per tancar, un altre cop l'"O fortuna", i més pell de gallina.

Mitja part, que toca preparar l'orquestra: violins, violes, violoncels, trompetes... no hi falta ningú. Tots preparats per cantar el Glòria de Vivaldi. Ara el director ja ens ha explicat que no hem d'aplaudir al final de cada fragment, sinó quan acabin tots els fragments d'una mateixa obra. Tornen a cantar... Jo torno a tenir la pell de gallina. Quina passada!

Després el Rèquiem de Mozart: una de les meves debilitats. Més pell de gallina. Sona perfecte!! Tieta, t'asseguro que les hores d'assaig, les hores de consulta anul·lades, l'esforç... han valgut la pena. Això és preciós!!

Ja s'ha acabat?? Jo en vull més! Parla el director i explica que cada any fan un concert de Nadal, i que aquest any ho han celebrat d'una manera especial per fer aquests 10 anys i que dediquen la següent cançó a la gent de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Més cançons? Però si al programa ja no hi surt res més! Sorpresa: l'Al·leluia de Haendel. Una altra de les meves debilitats. Ara s'ajunta la pell de gallina amb el record de quan jo la cantava a la coral. M'emociono i m'he d'aguantar les llàgrimes.

Ha estat impressionant. I si penses que és una coral d'"aficionats", que com ha dit el director la majoria no tenen coneixements de música, només passió per la música, encara fa més impressionant el concert d'ahir.

S'acaba amb bravos, amb la gent dreta aplaudint, i un bis: un altre cop l'Al·leluia de Haendel.

Jo en vull més!!!

dimarts, 9 de desembre de 2008

Relax...

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana llarg, per fi hem pogut anar al circuit Spa + massatge que ens van regalar els meus cunyats per Reis el gener d'aquest any... Oh, ha sigut un cap de setmana de relax total.

Diumenge, a les 11 ja érem a l'hotel Barceló Premium Montserrat. Com que anàvem d'hora, vam fer un te, i a 2/4 de 12 vam baixar a la zona termal... Primer una dutxeta ben calenta, i cap a la piscineta. Una mica de bombolletes per aquí, uns ragets d'aigua per allà, ara una mica de sauna (no funcionava, només estava a 40ºC), ara una mica de banys de vapor... ara activem la circulació i passem per aigua glaçada i aigua calenta (ens vam quedar amb l'aigua calenta), ara una mica més de piscina, bombolletes i raigs d'aigua, ara una dutxa d'aromaterapia, i una dutxa escocesa... i com qui no vol la cosa ja havia passat més d'una hora... Després va tocar massatget... Jo vaig demanar-lo d'esquena, tot i que després vaig pensar que potser de cames hauria estat encara més relaxant... Tant és, el massatge d'esquena va incloure un massatge al cap que em va deixar K.O. igualment...

De tornada, amb tant de relax, no es podia fer el dinar, així que vam passar a buscar un pollastre a l'ast, i unes patates braves. Després, migdiada al sofà, i mitja dotzena de capítols d'Anatomia de Grey fins que va ser hora de sopar :) I a dormir aviat, que amb tant relax t'agafa son...

Ahir va venir la meva tia a dinar, que encara no havia vist el pis. Em va regalar la cosa més curiosa que he vist mai: un pelador de pomes... Sí, sí, pela la poma i te la talla tota amb una mena d'espiral i hi treu el cor. Ideal per fer pastís de poma ;)

Després de dinar, tota la tarda al sofà. Avui encara em dura el relax... Hehehe

divendres, 28 de novembre de 2008

Coses que passen...

Estimat bloc:

De vegades ens passen coses d'aquestes que no tenen més importància, i que sempre acabem justificant amb això de "coses que passen". Per exemple:

- La setmana passada m'havien de fer una ressonància al canell, i em van donar hora pel cap de 2 dies, però al cap de 2 dies, quan vaig trucar a la mútua per reclamar l'autorització, em van dir que feia massa poc que tenia la pòlissa i volien un informe del metge, tot i que havia passat el temps de carència! O sigui que vaig haver d'anul·lar l'hora de la ressonància i demanar hora al metge un altre cop i anar allargant tot el procés... Es veu que no és habitual, però m'ha tocat el rebre a mi... Coses que passen...

- Ahir vaig acompanyar a ma mare a parlar amb l'anestesista de l'operació del mes que ve. Ja s'havia fet la resta de proves i li havien dit que les enviarien directamente a l'anestesista. Quan vam arribar allà ningú no sabia res de les seves proves, però amb un parell de trucades van aparèixer les proves de seguida... Coses que passen...

- Fa dies que per una cosa o per l'altra no acabem de trobar el moment de quedar per córrer. Que si avui jo he d'anar a no sé on, que si jo demà he d'anar a fer uns encàrrecs, que si avui em fa mal l'esquena... Coses que passen...

- Fa dues o tres setmanes, vaig anar a dinar a casa els meus pares i em tenien guardat un catàleg d'ofertes d'una marca de sofàs, que estava farcida, farcidíssima de faltes d'ortografia en català. Jo, tota decidida, vaig agafar el catàleg, vaig escanejar-lo i el vaig enviar corregit a l'únic mail de contacte que vaig trobar... Ahir em van trucar per oferir-me que jo m'encarregués de la correcció del proper catàleg que ja estava traduït i de la traducció dels catàlegs de l'any 2009... Coses que passen...

- Ahir van venir a arreglar la caldera de la calefacció, i com que tenim un contracte de manteniment amb aquesta gent, havien d'aprofitar per fer una revisió i purgar els radiadors... El noi va desmontar la caldera, i jo el vaig deixar que anés fent, que allà palplantada mirant-lo tampoc no hi feia res. Al cap de 10-15 minuts, m'apareix per aquí el despatx, amb un got que havia agafat dels que hi havia nets a l'aigüera, i em diu "jo vaig purgant els radiadors, eh", "como Pedro por su casa" que diuen... Coses que passen...

- Dimecres, vam anar al súper a comprar, i vam comprar 2 pals, un per l'escombra i l'altre per la fregona. Com que a l'hora de posar-los al carro s'escolaven entre els ferros, els vam deixar momentàniament al taulell del costat que estava tancat. Evidentment es van quedar allà i no ens en vam adonar fins que no vam arribar a casa i vam tenir tota la compra endreçada al seu lloc... Vam tornar al súper i els pals eren al mateix lloc, la caixera ens va reconèixer i ens ho va dir ja d'un tros lluny... Coses que passen...

I em sembla que això és tot... Coses que passen... o coses que em passen, no ho sé...

divendres, 14 de novembre de 2008

Dictats

Estimat bloc:

Ja ho diuen que treballar massa no és bo! Ha sigut acabar la feina grossa i m'ha sortit tot, la meva vella amiga, la contractura cervical (molt amablement la fisio li va donar una bona pallissa) i ara tot sembla indicar que el mal del canell dret serà una tendinitis per culpa d'estar massa hores escrivint a l'ordinador... ole, ole!!

O sigui que per no haver d'escriure tantes hores i deixar descansar una mica el canell, m'he instal·lat un programa de dictat, el Dragon Naturally Speaking. Ahir al vespre, mentre el configurava, semblava tonta. Has de llegir un text que et donen perquè l'ordinador reconegui la teva veu, i jo vaig agafar la primera opció de la llista, que era el Pinotxo, en castellà... I va ser espectacular! Encara és hora que reconegui paraules com "que", "qué", "por", "pero" o "entonces", i jo anava repetint "pero, pero, pero, pero, pero, pero, PERO!!, pero, peroooo, peeeeero, peeeee-rooooooo, PE-RO!!" Res, no hi havia manera... "Entonces, entonces, entonces, en-ton-ces, eeeeeeentoooooonceeeeees, ENTONCES!, au ves!!" Oh, i quan va sortir en Gepeto, què? Doncs, amb "j" castellana, si no no el reconeixia!!! Vaig estar-me més de mitja hora per configurar el maleït programa. Això sí, un cop configurat funciona de meravella, i ara ja reconeix el "pero" i l'"entonces".

Avui he descobert que puc configurar un altre usuari per dictar en anglès... i ja patia per la configuració... doncs, res, m'ha reconegut el text (que aquesta vegada no era Pinotxo) a la primera! (Això vol dir que parlo l'anglès més bé que el castellà? Ja no m'estranya res...) No us penseu, que de problemes també n'he tingut, eh! He tingut problemes per escriure "Lincoln" que m'escrivia "link on" i coses per l'estil... I per escriure els dos punts, que ja puc dir "colon" tantes vegades com vulgui, amb totes les variants que se m'acudeixin, que ell sempre m'escriu "common" o "come on", res, continuarem practicant...

Total, que ara només faltaria que pogués escriure en català i ja no necessitaria el teclat per gairebé res! És divertit...

Ara que si algú em sent parlar estant sola a casa i parlant d'assajos clínics, que si els pacients hauran de prendre 100 mg de no sé què o una miqueta de placebo, o que si els faran anàlisis de sang a tort i a dret... Que déu n'hi do... D'això dels assajos clínics ja en parlaré un altre dia, que n'hi ha alguns que tela!

Apa, continuo dictant...

dimarts, 4 de novembre de 2008

Rutes...

Estimat bloc:

Des de fa uns mesos, resulta que el Dani està desenvolupant una pàgina web que pot ser força interessant... i m'ha demanat que hi col·labori. Es tracta d'un web de rutes per Catalunya. Encara no està en funcionament, però la idea és recopilar rutes que es puguin fer a peu (més endavant potser ens dediquem a recopilar rutes en BTT o cotxe). El Dani s'ocupa de la part tècnica (el disseny gràfic i la programació del web) i a mi m'ha tocat ocupar-me dels continguts, és a dir, de redactar* les rutes.

Vaig començar redactant la Ruta Modernista que vam fer a Reus, i ara ja en tinc fetes un parell més... La feina no és difícil, però és llarga. La veritat és que redactant les rutes que hem fet, o bé reescrivint les rutes dels llibres que tenim, em vénen unes ganes boges d'agafar una motxilla i sortir a prendre l'aire... Ara redactava una ruta pels Aiguamolls de l'Empordà (que em fa vergonya d'admetre que no hi he estat mai) i jo ja m'hi trobava... Però, és clar, jo m'hi trobava, amb el solet... Amb una temperatura agradable (ni massa fred ni massa calor), amb una lleugera brisa, poca gent, el cel sense cap núvol... A veure si arriba aviat la primavera, s'allarga el dia i podem començar a fer totes aquestes rutes... que se m'està fent la boca aigua només de pensar-hi! És que el fred i jo no som gaire bons amics... Jo hivernaria, com els óssos!

Bé, quan tinguem el web publicable, ja us passaré l'adreça. Ara només hi diu "En construcció"... :) O com diria l'Ansar: "Estamos trabajando en ello" (poseu-hi entonació mariachi).

*redactar = agafar un text de qualsevol font d'informació mínimament fiable (llibre, fulletó, Wikipedia) o conjunt de fonts d'informació, reescriure'l, i si convé posar-hi cullerada de collita pròpia.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Ja és divendres!

Estimat bloc:

Ja ha arribat el tan esperat divendres!! I sí, a primera hora he enviat la traducció o sigui que ja estic en aquella fase de no fer absolutament res... però em costa, ho admeto... De moment he endreçat una mica el despatx i he vist que la taula continua sent del mateix color que abans... Clar, tants dies sense que li toqui la llum... Si de fet la paperassa que hi havia per sobre el que feia era protegir la taula... oi? ;)

Ara jugo a l'ordinador, però m'avorreixo... I he pensat, va escriuràs una mica al bloc...

He decidit que aniré a dinar a casa els meus pares, així els veuré, que fa dies que no els veig, i a més no m'hauré de fer el dinar. Com que encara no tinc el renta-plats...

I res, com que tampoc no tinc massa res a explicar, continuaré avorrint-me una estoneta... perquè això de tenir moltíssima feina durant molts dies té això... Estàs tan capficat treballant, que després quan s'acaba la feina ho trobes a faltar i tot... Res, ja m'esforçaré per desenganxar-me, que es tracta de treballar per viure, i no viure per treballar!

A veure si trobo algun joc interessant...

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Tinc tantes ganes que sigui divendres...

Estimat bloc:

Finalment, aquest divendres envio la traducció del llibre, acabada i revisada. En tinc taaaaaaantes ganes! Per fi podré descansar els caps de setmana. He treballat cada dia del mes d'octubre, excepte el diumenge dia 19, que vam anar a Girona amb la gent de la Friki-pandi,* bé, amb uns quants, va faltar molta gent...

I sabeu què penso fer aquest cap de setmana, que serà primer cap de setmana que no hauré de treballar cap dels dos dies des del mes de setembre? Doncs, ABSOLUTAMENT RES! És que per no fer, no faria ni el dinar... Però no només de pizza viu l'home (i la dona), o sigui que no seré tan radical, i em dedicaré a fer de pinche del meu home.

I si la manca de feina ho permet, la setmana que ve m'agafaré el dilluns i segurament també el divendres de festa per fer exactament el mateix que aquest cap de setmana.... RES EN ABSOLUT :)

Si sabéssiu les ganes que tinc de descansar!

*Friki-pandi: colla formada bàsicament per ex-companys Rocherians i algun espontani més, amb qui al principi vam fer una sèrie de sortides bastant freaks, d'aquí el nom. Ara les sortides són més normals... ens fem grans...

divendres, 17 d’octubre de 2008

Concert d'Amy McDonald

Estimat bloc:

Avui tinc molta son, i és que ahir vam anar al concert de l'Amy McDonald a la Faktoria d'Arts d'aquí Terrassa. Que xulo que va ser el concert!! Evidentment, no va ser un macroconcert, però hi havia molta gent (feia dies que s'havien exhaurit les entrades) i tothom se sabia les cançons, cantava i picava de mans...

A més, la tia té una veu molt forta, té una energia increïble! Vint anyets que té la nena, i déu n'hi do!

Gràcies a la Isabel, que em va dir que hi havia el concert, vaig descobrir qui era aquesta Amy McDonald... vaig començar-la a escoltar, i sona molt bé... i la prova de foc dels cantants, el directe, totalment superada!

Des del concert del Jean Michel Jarre al Liceu (al febrer em sembla) que no havia anat a cap altre concert, i clar, Jarre + Liceu... No es pot ni comparar amb Amy McDonald + Faktoria d'Arts. Com deia aquell, ni millor ni pitjor, diferent.

Res, això que deia, que avui tinc son, i a més, porto la marca del segell de la disco a la mà com els adolescents, que no es renten la mà perquè tothom vegi que han sortit de marxa... però en el meu cas és que directament no se'n va... hehehe Hauré de fregar més fort!

dijous, 9 d’octubre de 2008

La llum al final del túnel...

Estimat bloc:

Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)

Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!

A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!

Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.

I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!

dilluns, 15 de setembre de 2008

Pont que no he fet pont...

Estimat bloc:

Sí, evidentment, com amb la majoria de ponts, aquest pont he treballat... però a diferència d'altres vegades, només he treballat el dia que era estrictament laborable, o sigui que no em queixaré...

Ha estat un pont molt ben aprofitat:

Dijous volíem anar d'excursió, però com que els de la tele 3 anunciaven inestabilitat, vam decidir fer un canvi de plans d'última hora i anar a algun lloc civilitzat que si es posava a ploure ens poguéssim ficar dins de qualsevol bar en qüestió de minuts. Així que aquesta vegada vam anar a Reus. I sí, val la pena! Resulta que a Reus hi ha una pila d'edificis modernistes (no es pot esperar menys de la ciutat que va veure néixer en Gaudí!). I, això, vam fer la ruta... vam veure'ls gairebé tots... 23 dels 26 edificis que hi havia a la ruta... Això està fet en un pim-pam perquè el centre de Reus és petitet... I després, res, aviat cap a casa...

I dissabte, vam decidir anar a Sant Benet de Bages, al costat de Sant Fruitós, Manresa... I també ens va agradar molt! Vam fer 2 de les visites que es poden fer (res de barat, però fan descompte amb el carnet del Tr3sC!): la visita modernista, que veus com van convertir les estances del monestir en una casa d'estiueig, i sobretot com ho tenien montat els de la família d'en Ramon Casas (es nota on hi ha pasta...); i la visita medieval, que t'ensenyen el que és el monestir en sí i t'expliquen tota la història del monestir, des que es va construir el s. X... Molt xulo! Però també, vam arribar d'hora, i a dinar a casa... I casualitats de la vida, ens hi vam trobar a una ex-compi de feina de Roche, i ens va fer molta il·lu :)

Jo us recomano tant un lloc com l'altre... això ja depèn dels gustos de cadascú.

divendres, 5 de setembre de 2008

Els mosquits i la mare que els va...

Estimat bloc:

Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".

Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...

Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...

Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...

Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:

A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!

I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(

Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!

dimecres, 3 de setembre de 2008

He vist la llum...

Estimat bloc:

Avui, després de gairebé 2 anys de viure el pis, i 3 anys després d'haver-lo comprat, he trobat la solució a un dels grans maldecaps que m'ha donat el pis: el rentaplats.

Des del principi vaig tenir molt clar que la cuina era massa petita per encabir-hi un rentaplats... ni dels de 45cm d'ample... per fer-ho havia de fer reformes a la cuina i no hi estava disposada. I la gent venia a casa i intentava buscar un lloc on posar el rentaplats:

- Aquí darrera la porta no hi cap?
- Sí, però s'hauria de fer tota la instal·lació d'aigua...
- I aquí on hi ha la taula plegable?
- Faria nosa per passar i traspassar... i hauríem de treure la taula que ens va molt bé...
- I un d'aquells petits petits a sota la caldera?
- Només tenim 25cm sota la caldera... no hi cap...
- I sobre el marbre?
- Ens quedem sense marbre...
- I...
- Res, que no hi cap!

I quan ja tenia assumit que hauríem de fregar plats fins que ens poguéssim permetre canviar-nos de pis, resulta que avui, no sé ben bé com, he tingut un moment d'inspiració. La solució no és gaire complicada!

Es tracta de posar el rentavaixella (un d'aquests mini, que només hi caben 4 plats, que hi ha gent que els posa sobre el marbre) dins de l'armari de sota la pica, on ara hi ha les paelles i les olles. Allà ja hi passa la instal·lació de l'aigua, o sigui que només s'hauria d'adaptar per posar-hi el rentaplats (no crec que sigui massa complicat). S'hi ha de fer arribar un endoll, cosa que es pot aprofitar per fer quan canviem el forn (esperem que sigui aquest any), així no hi hauria d'haver cables a la vista, ni caldria aixecar rajoles...

I us direu, i les paelles i les olles què? Doncs, res, es recol·loca el cubell de les escombraries, es posa mirant cap a la porta, i a sota del microones, a darrera la porta, s'hi fa un armari i s'hi col·loquen les paelles, les olles i les cassoles i tot solucionat :)

Jo ho veig molt clar... Espero que realment sigui així de fàcil!!

Ara toca estalviar per: 1) canviar el forn + fogons i 2) comprar un mini-rentaplats!!!!

Oh, quines ganes! Em sembla que ja tenim regal de reis... :)

dimarts, 19 d’agost de 2008

Post-vacances...

Estimat bloc:

Oh, sí, ja s'han acabat les vacances... tant que van costar d'arribar i tant de pressa que s'han acabat! La veritat és que aquest any no em puc pas queixar, que hem fet unes vacances súper xules!!! 4 dies a Londres i 2 setmanes senceres a Escòcia :)

Després del ritme estressant de contra-rellotge de les setmanes abans de marxar de vacances, els 4 dies de Londres van ser absolutament esgotadors. Vam sortir cansats de casa i a Londres vam acabar destrossats, tant que l'últim dia vam acabar tornant a l'hotel a les 2 del migdia per fer una migdiada de 3 hores i agafar una mica d'energia per les 2 setmanes a Escòcia que ens esperaven!

Escòcia... què puc dir d'Escòcia? Fuà! Uau! Mmmm! Pffff! Genial! Mira que a mi m'agrada la caloreta, i el sol... i que allà no vam passar dels 18 graus i la temperatura mitjana durant el dia era de 14-15ºC (encara que fes sol) i ens va ploure gairebé cada dia... Però és que tenen llocs taaaan genials que t'hi quedaries hores i hores mirant el paisatge...

Llocs memorables:

Vall de Glencoe

Castell d'Eilean Donan (Els Immortals!)

The Quiraing (Isle of Skye)

Skara Brae (Orkney Islands)

Ring of Brodgar (Orkney Islands)

Stacks of Duncansby

A més d'aquests llocs absolutament magnífics, vam estar a llocs senzillament preciosos... de vegades passaves en cotxe per un lloc i des d'allà hi havia una vista impressionant per fer una foto, però cap lloc per parar el cotxe :( Així que el millor que podeu fer és anar vosaltres mateixos a Escòcia i veure aquella meravella de país amb els vostres propis ulls. No us en penedireu!

I per acabar, no puc explicar tot el viatge perquè seria llarguíssim, així que us poso només algunes fotos per fer-vos enveja i fer-vos venir ganes d'anar-hi.

Primer Londres:

El Big Ben i les Houses of Parliament vistes des del London Eye

El London Eye de nit

Després l'escapada a Salisbury i Stonehenge:

Stonehenge


I, ara sí, Escòcia:

Kilt Rock (Isle of Skye)

L'última ullada de sol des de l'habitació del B&B de Kinlochbervie

Smoo Cave

Un os de balena, un monument als pescadors (Orkney Islands, prop del Brough of Birsay)
Una foto bonica... no recordo d'on és...

Què? Oi que vénen ganes d'anar-hi? Jo hi tornaria ara mateix... :)


dilluns, 21 de juliol de 2008

"Yu güil bi e beter banquer, may son": Emilio Botín parla anglès... m'ha arribat al cor...

Estimat bloc:

Després de sentir el Príncipe Gitano cantant In the Ghetto en anglès (vegeu el vídeo), sentir Emilio Botín parlant també en anglès no sé si em fa vergonya aliena o si em fa riure... Però, el senyor Botín ve a dir una cosa així (he transcrit un tros del seu discurs...):

"Gut ivining tu eberi uang at de Iuromoni Aguor dinar in London tunai. Ai ang Emilio Botín, cher-man of Banco Santander.
If yu ar jier tunai it is bicós yu ar e güiner an ai ang siuer yur aguor is beri güel diserf. Congratuleishion.
Ai gul lai tu zan di editors of Iuromoni not iast for di aguors de jaf guíben tu Santander tunai bat olso for producing eberi mauz e magasín dat tels di guors financial comuniti jar güi ar duin an guot gul du beter. Ai am of cors beri plis an beri prau of di aguors for Santander anausman dis ivining..."

Res, si el voleu sentir vosaltres mateixos, aquí el teniu... hehehe




S'ha de dir que ho fa força millor que l'Ansar parlant català... almenys s'entén el que diu! Que amb l'Ansar encara estem tots pensant que vol dir "alobaia dels mots"...

dimarts, 15 de juliol de 2008

Abans de vacances, s'acaba el món...

Estimat bloc:

Sembla que ara que s'acosten les vacances s'acaba el món... tot ha d'estar acabat per abans de vacances... perquè així sigui el que sigui, sigui urgent o no, es pugui estar sobre la taula del client tooooooot el mes d'agost.

Ara és l'època que et truca tothom, fins i tot clients que no t'havien trucat mai, o que fa mesos que no et truquen, i resulta que tenen un projecte llarg, urgent i que si el tinguessis per demà els faries un favor molt gran... Clar, perquè així ells poden marxar de vacances tranquils i deixar la teva feina sobre la seva taula (deu ser com l'arròs, que diuen que reposat és més bo...) per repassar-la quan tornin de vacances, que amb la síndrome post-vacacional no tindran massa ganes de fer res... I tu, hauràs de començar les vacances, encara amb la taquicàrdia de les contra-rellotges que has de fer cada dia per a poder lliurar totes les feines a temps i amb unes ulleres fins als peus.

I amb els amics passa el mateix que amb la feina... "a veure si ens veiem abans de vacances!", que penses, si fa 8 mesos que no ens veiem, potser que esperem unes setmanes més i així ja ens expliquem com han anat les vacances, no? Doncs, no! Just abans de vacances, tu tens una feinada de por que ningú no es mirarà fins al setembre, has de pensar en comprar les coses que et falten abans de marxar (que si maletes, que si unes bambes, que si uns pantalons, que si la tarjeta sanitària europea, que si no tindré calcetes suficients per les 2 setmanes de vacances, que si hem de canviar diners, que quants diners canviem... una altra feinada de por), i a més has de començar a donar hora a tots els amics que fa mesos que no veus, perquè si no us veieu abans de vacances s'acaba el món... i després no us tornareu a veure fins abans de finals d'any (una altra època de presses en què també s'acaba el món).

I clar, després de tot l'estrès, pre-vacacional, unes vacances de relax... en un lloc tranquil... Què va!! Te'n vas a Londres (que a l'estiu hi ha poca gent) a passejar amunt i avall, a veure tantes coses com puguis en un sol dia, i després, cap a Escòcia: ruta amb cotxe, tot el dia amunt i avall, obre paraigües, tanca paraigües, para aquí, fes una foto allà, "okamaku!", torna a parar, "i si anem a aquell castell que ens han dit que està tan bé", maletes amunt, maletes avall, realment no tenia prou calcetes per les 2 setmanes de vacances...

Però, les vacances han valgut la pena perquè has aconseguit desconnectar i t'oblides de l'estrès de la feina substituint-lo amb l'estrès de les vacances (força més agradable, tot s'ha de dir). I després de les vacances, comença l'època de descans... l'època de la síndrome post-vacacional :)

dijous, 3 de juliol de 2008

La pissarra

Estimat bloc:

Quan vaig plegar de Roche ara fa uns 10 mesos (sembla una eternitat), em van regalar una pissarra, perquè jo la vaig demanar, d'aquestes de rotulador... La vaig demanar i no sé ben bé per què, mira, em va semblar que la faria servir i després resulta que no sabia què escriure-hi. Jo la volia d'aquestes metàl·liques per a poder-hi enganxar notes i papers amb imants, escriure-hi notes amb el rotulador, posar-hi fotos... Però me la van regalar de les normals i, és clar, com que me la van regalar els meus ex-compis em feia llàstima canviar-la... De fet, es va estar una bona pila de mesos en un racó esperant que algú es dignés a penjar-la... I des que la vam penjar, hi apunto les feines pendents que tinc, amb la data de lliurament... (Sí, sí, en plena era tecnològica, jo m'apunto la feina en una pissarra... hehehehe Això sí, faig servir rotuladors de colors, eh!) Vaig començar a fer-ho per no tenir la pissarra penjada sense fer-la servir, fins que un dia, vaig apagar l'ordinador i després vaig veure que m'havia descuidat d'enviar una traducció... La pissarra em va salvar, vaig haver de tornar a engegar l'ordinador i plegar molt més tard del previst.

Doncs, bé, se m'està començant a fer petita la pissarra!! I això significa estrès, molt estrès... Però afortunadament també vol dir calerons, i això fa més suportable l'estrès... ;)

I fins aquí la història de la pissarra... prometo no explicar la història de tot el material d'oficina seria inacabable!

dimarts, 1 de juliol de 2008

La primera vegada...

Diuen que sempre hi ha una primera vegada per tot, no? Doncs, sí, finalment, després de dir-li a molta gent que no, que no tenia temps, que anava massa de bòlit per escriure un bloc, m'he decidit: he creat el meu propi bloc :)

No sé si em llegirà algú, o no, però com que a mi m'agrada escriure, doncs, res, aquí el teniu.

Sense haver-ho planejat, sense haver pensat ni sobre què escriuré ni res de res, començo... i ja aniré escrivint quan tingui temps, me'n recordi i tingui alguna cosa interessant per explicar :P

Apali, res més, que per estrenar-se ja està bé.