dimarts, 25 de maig de 2010

Violència de gènere

Estimat bloc:

Ahir vaig trucar a la policia, crec que per primera vegada a la vida.

Ens vam posar a dormir, i al cap de pocs segons d'haver tancat el llum, al pis del costat, amb qui compartim la paret del dormitori i d'on sentim tots els sorolls, van començar a discutir. Són veïns nous, magrabins suposo, perquè se sent que parlen un idioma estrany. La dona es va posar a plorar i a cridar, i també se'l sentia cridar a ell. I penses: "ja està, s'ha acabat la tranquil·litat que teníem fins ara." El problema de tenir parets de paper de fumar és que se sent tot, i a la nit, amb el silenci, sembla que la paret sigui encara més prima... Al cap d'una estona es van començar a sentir cops, ella plorava encara més i xisclava.

Em vaig aixecar del llit d'una revolada i vaig trucar als Mossos. Una cosa és discutir-se i l'altra la violència física, i per aquí no hi passo. Mentre venien els Mossos, que van trigar poc, es va sentir la veu d'un nen que cridava "Mama!" i "Papa!" i que es ficava enmig de la baralla. El soroll se'n va anar més lluny, devien anar a una altra habitació. Quan van arribar els Mossos els crits ja havien parat. Sé que van estar per aquí una estona, i m'imagino que debien trucar al pis en qüestió.

La situació em va desvetllar del tot, ja us ho podeu imaginar. Quan ja estava tot tranquil, em va costar adormir-me, estava neguitosa. Allò que cada dos per tres sentim a la tele de la violència de gènere, i que a mi sempre m'havia quedat lluny, ara resulta que ho tinc a l'altra banda de la paret, al capçal del llit.

La violència en general és una cosa que no entenc. I la violència de gènere, a més de no entendre-la, em treu de polleguera. Que es pugui considerar que aquest individu violent és una persona, m'ofèn. Una persona és algú que es distingeix dels animals per tenir intel·ligència, no? Això vol dir que les persones tenen la capacitat de solucionar els problemes enraonant i no a bufetades. I que aquest individu es consideri un home, hauria d'ofendre a tot el gènere masculí. Home? Quina merda d'home és el que pega una dona? Quina merda d'home és el que perd els nervis davant d'un nen, davant del seu propi fill? Quina merda d'home és el que és incapaç de solucionar els seus problemes de manera civilitzada? Pot ser un xulo, pot ser un cregut, pot ser un desgraciat, pot ser el que vulgui, però un home no. Un bàrbar, potser sí. Algú que no s'hauria de considerar persona, sens dubte.

divendres, 21 de maig de 2010

La nostra mascota

Estimat bloc:

Tenim mascota nova... i es diu Roomba!!!!

Només has d'apretar un botonet i es posa a netejar... quan acaba, només has de treure el dipòsit i buidar-lo. Una gran inversió!

Llàstima que no voli, perquè també podria treure la pols... ;)

dimarts, 18 de maig de 2010

¡Que no os embauquen!

Estimat bloc:

Si hi ha una cosa que em rebenta, és que la gent em prengui per tonta. Ahir, van trucar a la porta... "compañía eléctrica", obro la porta pensant que venien a recollir el paper amb les lectures. Al cap de 2 minuts truquen a la porta de dalt i vaig obrir pensant que demanaven la clau per fer la lectura del comptador de l'escala, que no m'havia recordat d'apuntar-la. Doncs, no. Eren d'Iberdrola.

Aquests d'Iberdrola són uns pesats i han vingut dos milions de vegades, però aquesta vegada va venir probablement el comercial més agressiu que havia vingut fins ara. Després de presentar-se em va dir que em venia a retirar una penalització... i jo pensant "Com pot ser que Iberdrola m'apliqui una penalització si no sóc clienta d'ells!". Total, que em va explicar no sé quina història que amb la liberalització de les elèctriques, ja no podia tenir l'electricitat contractada amb Endesa... "Ja però és que jo la tinc amb Gas Natural" (que es veu que tampoc no servia) i que l'havia de contractar amb ells, perquè tots els veïns ja ho estaven fent i perquè, si no, m'aplicaven una penalització. I jo pensava: "Però de què nassos m'està parlant?!"

Total, que el tio m'estava dient que no em tocava més remei que fer-me clienta d'Iberdrola. I a mi, això que m'atraquin a mà armada a la porta de casa, sense poder pensar les coses, que em demanin veure una factura i aquest "o ara o mai", si no ho contracta ara no li podrem retirar la penalització, no em va, no són maneres de tractar a la gent, i la meva reacció instintiva és la de rebutjar terminantment tot el que m'ofereixin. Per tant, li vaig dir que tenia feina, que no tenia temps de buscar la factura i que no m'interessava, que ja continuaria pagant la penalització.

Quan vaig tancar la porta, òbviament m'havia quedat amb el dubte, perquè no tenia ni flowers del que m'havia explicat i vaig trucar a Gas Natural. Em van dir que no, que jo ja ho tenia tot en regla i que no havia de fer res.

Resumint, amb l'atracament a mà armada, els d'Iberdrola intenten guanyar clients que cauen a la trampa per la ignorància (la mateixa que tenia jo). Ara m'he informat i tinc ganes que tornin els d'Iberdrola, que tinc quatre coses a dir-los: que estan enganyant a la gent, que enganyar a la gent d'aquesta manera és una pràctica denunciable, que si s'ha alliberat el mercat, és curiós que jo no tingui la llibertat de quedar-me amb la companyia que tenia fins ara, que havent-se alliberat el mercat és curiós que l'única opció que tinc ara sigui la de contractar Iberdrola. Res, que han perdut un client potencial.

Jo començo el meu boicot personal contra Iberdrola i tot el que hi tingui relació, que a ells els serà absolutament igual, però mira, serà el meu granet de sorra contra les pràctiques comercials immorals i enganyoses. Us animo a fer el mateix ;)

divendres, 14 de maig de 2010

Amigues de la infància

Estimat bloc:

Avui m'ha trucat una amiga d'aquelles amb qui amb el pas dels anys vas perdent el contacte, però que és i ha estat sempre una bona amiga. Vam anar juntes a l'escola o sigui que fa molts anys que ens coneixem! M'ha trucat per dir-me que ha tingut una nena... i jo no tan sols no sabia que estava embarassada, sinó que l'última vegada que la vaig veure va ser quan va tenir el nen ara fa 3 anys!! No em puc creure que hagi passat tant de temps...

Per què ho fem això? Mira que hi penso moltes vegades en ella... però penses allò de "l'he de trucar..." i no ho fas, quan probablement el més fàcil seria trucar-la just en aquell moment.

I això m'ha fet pensar que encara no conec el fill d'una altra amiga de l'escola que va tenir el nen el juliol de l'any passat... i que fa un any i mig que tinc pendent de trucar una altra amiga que fa milions d'anys que no veig i que em faria moltíssima il·lusió tornar a veure. Amb aquesta, vam anar juntes a la guarderia, a l'escola i a l'institut!! A l'escola érem inseparables! I després gairebé ens hem perdut la pista... :(

Hem quedat per d'aquí 10 dies, a veure si ens poguéssim veure totes, conèixer la canalla que encara no conec, i posar-nos al dia de tot plegat. Encara que serà difícil... fa tant de temps que no ens veiem que necessitaríem un mes sencer sense dormir per poder-nos-ho explicar tot.

Si aconseguim quedar totes, ja us explicaré com ha anat. Em fa il·lusió tornar-les a veure :)

dimarts, 11 de maig de 2010

Foto curiosa

Estimat bloc:

Avui al matí, sortint del metge, he fet aquesta foto:


Un senyor que portava el gos dins una bossa d'esports amb la moto. No comments...

dilluns, 10 de maig de 2010

Setmana de baixa

Estimat bloc:

Ja s'acaba, ja s'acaba! Demà em treuen els taps del nas que em van posar fa gairebé una setmana després de l'operació del septe nasal i podré tornar a respirar com una persona! La veritat és que l'operació i la recuperació han anat molt bé, gens de mal (el mal és més de portar les ulleres sobre el nas ple de gasses que de res més), i molta son (és el que tenen els antihistamínics, i com que una ja és marmota per naturalesa... fa una setmana que dormo a cor què vols), però ara ja comença a fer-se pesat això de poder respirar només per la boca, sobretot a la nit, que em queda la llengua com un raspall, i durant el dia, que em canso només de mastegar o de posar una rentadora. Ja sé que he de deixar que em cuidin, i no tinc queixa, que m'han cuidat molt bé!!! Però jo no sé estar-me de braços plegats sense fer res si em trobo bé...

No posaré les fotos de l'hospital amb el nas tot embolicat... Només diré que semblava el Tortell Poltrona, però amb el nas blanc de les gasses en lloc del nas vermell de pallasso.

El que sí que posaré és una foto del pa casolà que vaig fer ahir. Sense panificadora, a la manera tradicional, amassant a mà, deixant fermentar, tornant a amassar, deixant que torni a fermentar, porta feina, però és el que passa quan no pots sortir de casa i t'estàs avorrint, dediques el temps a fer coses innecessàries... Però, oi que té bona pinta?