dimarts, 25 d’octubre del 2011

Atxum!!!

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana el fred ens va enganxar desprevinguts i als Pirineus, així que encara que vam anar-nos a comprar un jersei extra, no he pogut evitar el refredat.

Ara mateix, si mires la taula del despatx té un aspecte semblant al de la foto... només caldria afegir-hi l'ordinador, uns quants papers desordenats i una tassa de te calent...


dijous, 13 d’octubre del 2011

Jugant amb els límits del civisme

Estimat bloc:

La setmana passada vaig començar un curs de correcció de català a Barcelona. Però ara no parlaré del curs, sinó dels trajectes amb tren fins a Barcelona que he de fer i que hauré de fer fins a finals de febrer.

La fauna que et trobes quan vas amb tren, trobo que "millora" cada dia una mica més. Quan anava a treballar amb tren, em trobava de tot... Sempre recordaré aquelles dues dones, mare i filla, que em trobava sempre i que portaven el cap ple, ple, ple de pincetes de colors.

La setmana passada em vaig trobar uns nois que no es parlaven, es cridaven! I no vaig ser capaç de llegir més d'una pàgina del llibre que duia fins que no van baixar. A més, el que seia al meu costat, passava mig braç al meu cantó i jo, al principi sense adonar-me'n, m'anava apartant per intentar mantenir intacte el meu espai vital. A la tornada, se'm va posar a davant un noi que duia la música tan forta, que em molestava a mi, i això que ell duia auriculars!

Avui, en el trajecte d'anada, el noi que se m'ha assegut al davant anava escoltant música amb el mòbil, com faig jo ara, però ell no duia auriculars, i tots havíem de sentir-la. Jo sentia la meva i la seva... Una mica desconcertant...

I ara, que estic tornant, hi havia una noia que també escoltava música, però com que anava amb auriculars i li devia saber greu que la resta no poguéssim gaudir-ne, cantava amb veu alta... Tot un detall, merci, però jo amb la música que porto ja faig...

Tant li costa d'entendre a la gent que per molt que al tren si sentin com a casa perquè hi passen moltes hores al cap de l'any, hi ha certes normes que cal respectar? No cridar, no xiular, no cantar... Per no parlar dels que toquen l'acordió o el violí aprofitant que no et pots escapar...

Em faig gran i m'estic tornant una intolerant i una "cascarrabias", ja ho veig... Això o m'he tornat una burgesa a qui no li agrada viatjar amb transport públic, que tot podria ser... O és que la gent és cada vegada més incívica?

dijous, 6 d’octubre del 2011

Coses útils perquè sí

Estimat bloc:

Des que hi ha tants canals que el fenomen teletienda ha crescut de manera espectacular... No hi ha prou continguts per omplir totes les hores de televisió de tots els canals i els tarots i teletiendas envaeixen tots els canals.

L'últim descobriment del teletienda: no és cap aparell per posar-se catxes mirant la tele escarxofat al sofà, ni un ganivet màgic que no s'ha d'esmolar mai, ni un producte fastigós fet amb bava de cargol per estar jove i guapíssima... és un rosari digital, amb la veu original del Papa Wojtyla!!! Mireu-vos el vídeo i ja me'n direu el què... Jo ho he trobat ESPECTACULAR!



Mireu, mireu...

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Petit moment de crisi

Estimat bloc:

Acabo de tenir un ensurt, un petit moment de crisi que, per sort, no ha estat res...

Fa una estona que el teclat m'anava fent el burro: hi havia lletres que no les escrivia, lletres que les escrivia 4 o 5 vegades de cop, segons com no funcionava el retrocés, l'inici de línia... Què coi li passa a aquest teclat?

Al cap d'una estona, comença a fallar el ratolí: no funcionen els clics, fa com si el botó es quedés premut i es mouen les coses de lloc...

Ai, ai, ai, que això té pinta de virus!!!

Actualitzo base de dades, començo a passar l'antivirus, mentre continuo treballant com bonament puc perquè cada vegada va pitjor... Recordant-me de la família viva i morta del senyor antivirus...

Mentrestant un mail: "Marta, pots encarregar-te d'aquesta traducció?". No!!! Només em faltaria enviar virus als clients!!!

De cop el teclat numèric no va... És cosa d'aquest virus o és que he premut la tecla NumLock sense voler i l'he desactivat? Com que les llumetes indicadores són al receptor sense fils... Miro i... On coi és el receptor?

A terra... Ah! Clar! No és un virus... És de quan vam estar remenant cables l'altre dia per darrera l'ordinador... Devia caure el receptor i no ens en vam adonar...

Tot solucionat, el receptor torna a ser sobre la taula, ni el teclat ni el ratolí fan coses rares... De moment, deixo que l'antivirus vagi fent la seva feina... No se sap mai què pot trobar... Truco al client. Puc acceptar la feina. Final feliç :)