divendres, 31 d’octubre del 2008

Ja és divendres!

Estimat bloc:

Ja ha arribat el tan esperat divendres!! I sí, a primera hora he enviat la traducció o sigui que ja estic en aquella fase de no fer absolutament res... però em costa, ho admeto... De moment he endreçat una mica el despatx i he vist que la taula continua sent del mateix color que abans... Clar, tants dies sense que li toqui la llum... Si de fet la paperassa que hi havia per sobre el que feia era protegir la taula... oi? ;)

Ara jugo a l'ordinador, però m'avorreixo... I he pensat, va escriuràs una mica al bloc...

He decidit que aniré a dinar a casa els meus pares, així els veuré, que fa dies que no els veig, i a més no m'hauré de fer el dinar. Com que encara no tinc el renta-plats...

I res, com que tampoc no tinc massa res a explicar, continuaré avorrint-me una estoneta... perquè això de tenir moltíssima feina durant molts dies té això... Estàs tan capficat treballant, que després quan s'acaba la feina ho trobes a faltar i tot... Res, ja m'esforçaré per desenganxar-me, que es tracta de treballar per viure, i no viure per treballar!

A veure si trobo algun joc interessant...

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Tinc tantes ganes que sigui divendres...

Estimat bloc:

Finalment, aquest divendres envio la traducció del llibre, acabada i revisada. En tinc taaaaaaantes ganes! Per fi podré descansar els caps de setmana. He treballat cada dia del mes d'octubre, excepte el diumenge dia 19, que vam anar a Girona amb la gent de la Friki-pandi,* bé, amb uns quants, va faltar molta gent...

I sabeu què penso fer aquest cap de setmana, que serà primer cap de setmana que no hauré de treballar cap dels dos dies des del mes de setembre? Doncs, ABSOLUTAMENT RES! És que per no fer, no faria ni el dinar... Però no només de pizza viu l'home (i la dona), o sigui que no seré tan radical, i em dedicaré a fer de pinche del meu home.

I si la manca de feina ho permet, la setmana que ve m'agafaré el dilluns i segurament també el divendres de festa per fer exactament el mateix que aquest cap de setmana.... RES EN ABSOLUT :)

Si sabéssiu les ganes que tinc de descansar!

*Friki-pandi: colla formada bàsicament per ex-companys Rocherians i algun espontani més, amb qui al principi vam fer una sèrie de sortides bastant freaks, d'aquí el nom. Ara les sortides són més normals... ens fem grans...

divendres, 17 d’octubre del 2008

Concert d'Amy McDonald

Estimat bloc:

Avui tinc molta son, i és que ahir vam anar al concert de l'Amy McDonald a la Faktoria d'Arts d'aquí Terrassa. Que xulo que va ser el concert!! Evidentment, no va ser un macroconcert, però hi havia molta gent (feia dies que s'havien exhaurit les entrades) i tothom se sabia les cançons, cantava i picava de mans...

A més, la tia té una veu molt forta, té una energia increïble! Vint anyets que té la nena, i déu n'hi do!

Gràcies a la Isabel, que em va dir que hi havia el concert, vaig descobrir qui era aquesta Amy McDonald... vaig començar-la a escoltar, i sona molt bé... i la prova de foc dels cantants, el directe, totalment superada!

Des del concert del Jean Michel Jarre al Liceu (al febrer em sembla) que no havia anat a cap altre concert, i clar, Jarre + Liceu... No es pot ni comparar amb Amy McDonald + Faktoria d'Arts. Com deia aquell, ni millor ni pitjor, diferent.

Res, això que deia, que avui tinc son, i a més, porto la marca del segell de la disco a la mà com els adolescents, que no es renten la mà perquè tothom vegi que han sortit de marxa... però en el meu cas és que directament no se'n va... hehehe Hauré de fregar més fort!

dijous, 9 d’octubre del 2008

La llum al final del túnel...

Estimat bloc:

Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)

Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!

A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!

Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.

I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!