dimarts, 1 de setembre del 2009

Un perfil interessant

Estimat bloc:

Últimament, quan em poso en contacte amb alguna empresa de traducció que busca traductors mèdics, la seva resposta acostuma a ser que tinc "un perfil molt interessant". Com que la foto del currículum estic de cara i no de costat, m'imagino que no es refereixen a aquest perfil grec de nassarró xato que tinc... sinó més aviat al meu historial laboral.

El que em fa gràcia és que tothom faci servir la mateixa expressió. Resulta que ara no tinc currículum, sinó perfil... Queda més professional, no trobeu?

Doncs, si veiessin el currículum -perdó, el perfil- tot sencer, no sé pas què dirien, perquè ara ja fa anys que volto per aquests mons de déu intentant guanyar-me la vida i ja només poso les feines de traducció, que si ho poso tot necessiten mig matí per llegir-se'l!

Això em fa recordar una vegada, que en una empresa on havia treballat buscaven un mosso de magatzem. L'empresa venia implants dentals, per tant, el material que s'havia d'enviar pesava poc, i els paquets es podien agafar amb dos dits. Però clar, qui contesta als anuncis de mosso de magatzem? Els catxes que estan acostumats a carregar pesos pesants amunt i avall, el típic mosso de magatzem, vaja... La gent posava al currículum l'escola d'EGB on havien estudiat, i alguns fins i tot la nota mitja que havien tret! (Si la mitja és un suficient, val més no posar-ho... no?). Un altre posava al currículum que havia estat 2 anys al Vietnam treballant en els camps d'arròs (jo hauria contractat a aquest, com a mínim hauria tingut històries interessants per explicar). Després hi havia els que posaven les aficions: un li agradava tocar la guitarra, a l'altre anar al cinema... curiosament a ningú no li agradava llegir... És de les poques vegades que m'he dedicat a remenar CVs, i vaig passar-m'ho teta! La gent té vides d'allò més diverses...

L'altra vegada que vaig remenar CVs va ser abans de deixar la meva darrera feina... el meu ex-cap em va passar 2 CVs de 2 noies que havia d'entrevistar per a cobrir el lloc que jo deixava vacant... Una era una noia acabada de sortir de la carrera, amb experiència en altres coses però no en el que es demanava per aquell lloc de treball, i amb molt bona voluntat. L'altra era una noia que ja feia anys que treballava i tenia experiència en un lloc de treball calcat al que jo deixava. No vaig entendre perquè el meu cap volia que em mirés els CVs, no calia ser un expert en el tema per prendre la decisió, no? Tampoc no entenc perquè va fer les 2 entrevistes si amb 1 n'hi hauria hagut prou... Suposo que vosaltres tindríeu molt clar a qui s'havia de triar, no?

I fins aquí la meva experiència en la selecció de personal des del punt de vista del seleccionador... Un altre dia explicaré anècdotes des del punt de vista de l'entrevistat... amb tots aquests anys he fet unes quantes entrevistes i he vist de tot... potser un llibre no el podria escriure... però un capítol potser sí ;)

3 comentaris:

Grigri ha dit...

Almenys tu pots tenir un perfil interessant!!! Jo em vaig entaforar en aquest cau fa 13 anys i encara no n'he sortit!!!
Vaja, que el meu CV cabria en un SMS...

martachka ha dit...

Mare meva! 13 anys treballant al mateix lloc!!! I no necessites un canvi? Jo al cap de 3 o 4 anys necessito airejar-me... Ara que tinc negoci propi, a veure si aguanto més... ;)

Anònim ha dit...

Ara m'has tocat la fibra sensible, dons jo vaig passar també per un procés per sel-leccionar un conductor d'autocar, i gairebé acabo amb ansiolítics, antidepresius i tranquilitzants dels mes forts!!!!
Salutacions
JoanC