dilluns, 27 de maig de 2013

I que rebonics que són!

Estimat blog:

Les baldufetes ja són aquí. Van néixer el dia 17 per cesària programada i va anar tot molt bé. El Nil va pesar 2.710 g i va fer 48,5 cm i la Laia va pesar 2.380 g i va fer 46 cm. Són menudets però per ser bessons, el pes està molt bé i com que tot va anar sobre rodes, no van necessitar incubadora i van poder estar sempre amb nosaltres a l'habitació. Només se'ls enduien per fer-los la higiene i quan els havien de fer controls de glucèmia, perquè jo havia tingut diabetis gestacional.

Com és normal, van començar a perdre pes i com que amb els parts per cesària la llet triga una mica més a pujar, van estar massa dies perdent pes i de seguida vam haver d'iniciar un suplement després de menjar teta, que els el donàvem amb xeringa. És impressionant veure com l'èmbol de la xeringa puja sol amb els xuclets dels menuts... sembla mentida! I un cop vam començar el suplement, van començar a recuperar pes des del primer dia :) I els papis ben contents que estàvem :)

El dimecres 22 em van donar l'alta i vam venir tots quatre cap a casa... Costa de creure-ho, eh! Vam marxar dos i hem tornat quatre!!

L'arribada a casa va anar bé. Costava fer-los prendre el suplement després de la teta i donàvem la culpa que ja m'havia pujat la llet i potser amb teta sola ja en tenien prou... Doncs, resulta que no! El divendres tocava control de pes i ens van dir que tots dos havien perdut més pes. La infermera ens va recomanar que els donéssim el suplement amb biberó, que així els seria més fàcil de prendre, i que si jo anava molt cansada, que alternéssim biberó i teta.

Em vaig quedar molt xof sabent que havien perdut pes. Les hormones no ajuden gaire a poder gestionar notícies d'aquest tipus i em vaig fer uns bons tips de plorar, preocupadíssima perquè sobretot la Laia, menudeta que és tota ella, havia perdut encara més que el seu germà. Però només de veure que el sistema del biberó funciona, ja em vaig anar animant ràpidament. A més, sembla que hem aconseguit posar uns horaris. Representa que prenen pit a demanda, però sense deixar més de 3 hores entre una presa i l'altra, així que cada 3 hores els hem de despertar per donar-los de menjar, perquè si fos per ells, gairebé sempre dormirien més estona. I entre presa i presa, dormen com angelets, així que no ens podem queixar pas!

Això d'alternar teta i biberó és molt més descansat per a mi, i d'aquesta manera en uns 45 minuts els tenim tots dos tips, nets i a punt per dormir una estoneta més. Així, a més, el papi també pringa... És allò del "mal de muchos"... Demà tenim hora amb el pediatre... a veure si ens confirma que estan guanyant pes!

I a part de les qüestions pràctiques de no dormir, de passar-nos el dia rentant bibis, canviant bolquers i donant teta, què voleu que us digui.... Doncs, que tinc el nen més guapo del món i la nena més guapa del món!!! Ho sento, ja sé que els vostres nens i nenes són molt guapos i guapes, però els meus ho són més :P hehehehe

Em podria passar hores i hores contemplant com dormen... que de tant en tant fan aquella rialleta o arruguen el front i et fa preguntar en què deuen estar somiant. I quan estan desperts, també et passaries hores i hores acaronant-los i fent-los petons, si és que estan per menjar-se'ls!!!



dimecres, 15 de maig de 2013

Divendres!!!

Estimat blog:

Avui ha sigut un dia molt atapeït.

Al matí, a primera hora monitors i visita amb el ginecòleg. Els monitors bé, tot i que la Laia es movia tant que es perdia el senyal cada dos per tres!! I quan hem fet la eco i el tacte, el metge ha vist que s'havien mogut... bé, s'ha mogut el Nil... Si fins ara estava de natges, que no és precisament la millor posició per parir, ara està oblic, que és impossible per parir. Quan ho ha vist, m'ha dit si em volia esperar una setmana més per veure si la posició millorava... Bufffffff... Jo ja tenia coll avall que aquest divendres era la data límit i ja no puc més!! Només de pensar que havia d'estar una setmana més així, sense dormir, i sense saber com posar-me, bufffff.... Total, que m'ha deixat triar i li he dit que vist que aquests nens no se'ls veu massa intenció de col·laborar per sortir, valia més que els treguin ja, que ja són prou grandets i jo estic feta pols. Així, doncs, divendres a les 11 del matí tenim cesària!!!

Després teníem hora amb l'endocrina, que ens ha dit que està tot perfecte, que quan hagin nascut vindrà a veure els nens (i a mi) abans no ens donin l'alta, però que un cop hagin nascut, jo ja puc tornar a menjar normal. I només caldrà fer un control entre 2 i 6 mesos després de parir.

Sortint de l'endocrina, havíem quedat amb la llevadora per acabar de veure les instal·lacions de la sala de dilatació, parts, secció de nounats (que molt probablement no hi hauran d'anar, però per si de cas...).

I ja està!! Ja era hora de dinar... Així que cap a casa a dinar que ja hi havia gana.

A la tarda, entre la migdiada (a les nits dormo fatal i sense migdiada no sóc persona), visita d'un amic que ha embogit i ens ha regalat un kit immens de bibes, xumets i similars (treballa a una empresa que en fabrica), trucades, Skype, mails, missatges al Facebook i al Whatsapp amunt i avall de l'un i de l'altre preguntant com estic, com va tot, desitjant-me sort i interessant-se per mi i les baldufetes, he passat tota la tarda ben entretinguda!!

Demà és el darrer dia que som només una parella... Divendres ja serem una família al complet!!!

Aix, quines ganes, quins nervis, quina il·lusió, quina barreja de sentiments...


dimecres, 8 de maig de 2013

Ja tenim data límit!

Estimat blog:

Avui ha tocat monitors i visita amb el ginecòleg.

Amb els monitors tot ha sortit bé, però això d'estar-me de panxa enlaire tanta estona (doble de nens = doble de temps) ha sigut horrible. Quin mal d'esquena, mare meva!!! No sabia com posar-me!!!

La visita també ha anat bé. El Nil ja fa 2600 i la Laia 2300! Ha insistit que això d'endevinar el pes amb les ecos té un marge d'error del 20%, per tant, diríem que fan entre 2 i 3 kg... ja ens ho trobarem quan neixin, hehehe.

Jo ja estic 1 dit dilatada! Això vol dir que ja ho tenim aquí... De moment, tenim visita pel dimecres que ve, i si no surten abans per voluntat pròpia, el divendres de la setmana que ve, el dia 17 (el dia que faig les 38 setmanes), els faran sortir. Aix, quins nervis!!!!!!

Ara ja sí que ho hem de tenir tot a punt. Ja teníem les bosses preparades, però ja les posarem al maleter del cotxe i, au, a esperar...

Comença el compte enrere: 9 dies!