Estimat bloc:
L'altre dia, la Gri-gri tenia un dia dolent, i al seu bloc va deixar anar una expressió d'aquelles que t'omplen la boca quan la dius: "A cagar a la via". És d'aquelles coses que dius quan estàs tip d'algú o d'alguna situació... i si la dius arrossegant una miga la g (a cagggar a la via!) et quedes ben descansat.
Després, parlàvem amb el meu home d'aquest tipus d'expressions... Ell pensa que no hi ha res com un bon insult en castellà, un "gi-li-po-llas", dit ben a poc a poc, pronunciant bé cada síl·laba... que t'ompli la boca... però un bon "fill de puta" (amb totes les seves variants) o un "desgraciat" són una opció excel·lent en català.
De fet, en català, no ens cal recórrer al castellà per insultar o per engegar a algú a fregir espàrrecs. Una altra expressió d'aquelles que també et quedes descansat és "i una merda que et mengis", arrossegant la e... "i una meeeeeeeeeeerda que et mengis" (fa poc va sortir en un gag del Polònia i vaig trobar que era d'una expressivitat magnífica) o un "fooooooooooote't!" (en lloc de "tomaaaaaaa"). I quan una cosa ens surt malament o ens sorprèn, no hi ha res com un "coooollonssss"!!
Estem massa acostumats a insultar i renegar en castellà, i estaria bé que anéssim fent campanya per utilitzar el català en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. O sigui, encomanar el català, també amb expressions malsonants, que vulguem o no, formen part de la nostra llengua, i per tant, l'enriqueixen. Així, potser aniríem recuperant, a poc a poc, expressions que ara molta gent troba ridícules, o que potser fins i tot no han sentit mai, com "carallot" o "cap de suro".
Jo, almenys, ho intentaré...
Vosaltres què dieu quan us enfadeu? Renegueu en català o en castellà?
5 comentaris:
bé, en el meu cas ha quedat demostrat que renego en català.
Gilipolles, que seria la catalanització de la proposta del teu company, també està bé però aquesta en concret no la utilitzo sovint. Potser dins la frase: "serà gilipolles!!" sí, però així soleta no tant.
A mi la que més bé em surt és la del COLLONS!, sense dubte. És herència familiar...
Sobre aquest tema del renegar en català vaig veure un programa que feien a TV3 que no recordo com es deia però era molt divertit perquè sortia gent de tot el món que viu a Catalunya parlant de com ens veien als autòctons.. i una emissió en concret va dedicar una bona estona als renecs.. vaig riure moltíssim! Es veu que el que guanya amb diferència és el "Cagundéu", seguit molt de prop del "Qui et va parir"..
Personalment els "carellot" i "cap de suro" els trobo poc contundents. Són els que surten als dibuixos animats, versions descafeinades dels altres renecs, que per oposició, acaben guanyant protagonisme com a "renecs de veritat, els que diuen els grans..."
no sé vaig divagant sense arribar a enlloc oi??
Només un renec més que faig servir sovint, per posar més material a la discussió: "aneu a cagar!!",
ah! i "a pendre pel sac!"
o era.. "a pendre pel cul"????
aix, no sé, ara que ho escric sembla que aquest és bastant ofensiu per determinat col·lectiu no?
hahahahaha... ara m'ha vingut al cap el "cap de colló" que deia l'Escurçó negre al Baldrich... jejejejejejejeje!!!!
Hehehehe Bé, bé... Bones aportacions... M'ha agradat molt el "cap de colló", me l'apunto! Jo el "carallot" l'he sentit sempre a casa, ma mare el diu tot sovint, es veu que també és d'herència familiar... per mi és similar al "desgraciat", però més amb un sentit de "burro". La frase seria: "Mira que és carallot, el desgraciat" o "Mira que n'és de carallot", a seques.
Publica un comentari a l'entrada