dilluns, 28 de juny del 2010

Sorolls

Estimat bloc:

Em sembla que ja he comentat més d'una vegada la sort que tinc de treballar a casa, el luxe de treballar amb el pijama o el xandall, amb la meva tassa de te i la meva música de fons i sense jefe a qui donar explicacions.

A més, el barri és tranquil i no sol haver-hi gaire soroll al carrer, així que treballo la mar de bé. Sempre hi ha aquell dia que passen amb les màquines aquelles que "bufen" les fulles seques i que sembla que tinguis una moto en marxa aturada sota la finestra, o el dia que el veí decideix clavar quadres o arrossegar mobles... però això dura una estoneta i prou. Sol ser suportable...

Ara bé, fa unes setmanes que la cosa s'està tornant INsuportable... Fa 1 any que els del bloc de davant estan d'obres perquè han posat un ascensor d'aquests exteriors... Les obres han estat molt intermitents, però com que havia de venir a inaugurar-ho el senyor alcalde, les últimes setmanes treballaven de dilluns a diumenge, amb el conseqüent soroll de fons constant, des de quarts de 8 del matí, fins a quarts de 8 o quarts de 9 del vespre que t'acaba posant els nervis de punta. Quan van acabar els de l'ascensor, van començar els veïns del bloc del costat, que arreglaven goteres, i que sentia tot el dia la gent caminant pel terrat, que com que no està enrajolat, sinó que hi ha grava, sentia el rec-rec-rec dels passos sobre la grava com si els tingués dins de casa... Buffffffff.... Paciència!

Avui, que ja no hi ha ningú al terrat i que les obres de l'ascensor ja han acabat, torna a haver-hi un soroll constant de fons. Un generador, que també sembla com si tingués una moto en marxa sota la finestra... Ara ja no sé qui és, no sé d'on ve el soroll... però, és que necessito una estona de silenci!!!

Em sembla que necessito unes vacances!!

dilluns, 21 de juny del 2010

Les vacances dels veïns

Estimat bloc:

Abans de començar a explicar la història d'avui, només faré 2 comentaris: 1) parlaré dels únics veïns amb qui ens portem bé, 2) són curtets. Ara comença la història:

L'estiu passat, un dia parlant amb els veïns del replà, ens van dir que anaven de viatge a Escòcia. Nosaltres els vam dir que hi havíem estat l'any anterior i que era molt bonic, que els agradaria molt. I ens van demanar que si teníem fotos, que els faria gràcia veure-les.

Van venir una tarda a casa, i els vam passar una selecció de les més de 1000 fotos, una selecció que devia rondar les 80 fotos. Penso que va ser una cosa acceptable...

Quan van tornar del viatge, estaven entusiasmats. Els havia encantat. Havien fet fotos i havien fet vídeos i ens van deixar una DVD que van comprar allà perquè ens el miréssim. I vam quedar amb allò de "un dia veniu a casa i mirem les fotos".

Total, després d'uns mesos d'estrès total, ahir era el gran dia.

A les 5 en punt truquen al timbre i es presenten amb un sobret amb fotos... i 4 cintes de vídeo de 60 minuts cadascuna!!!!!!! Van haver d'anar a buscar la seva càmera per poder-la connectar a la nostra tele... després van haver d'anar a buscar el carregador per la càmera... i després el cable per connectar la càmera a la tele. Nosaltres flipàvem! "Mare meva, 4 cintes!! Què hem fet!!!!!!" Van tornar tots carregats de cables... no n'hi ha cap que serveixi... Llàstimaaaaa... Ella té un moment d'il·luminació, "espera que em penso que ja sé on és!". Torna a marxar i, efectivament, torna amb el cable correcte. Ja no tenim excusa. Toca veure les 4 cintes...

Jo no sé si és cosa de la càmera, de la cinta, de la mestressa de la càmera o de què, però la qualitat d'imatge no era massa bona, i si hi afegim que allò es movia més que si ho hagués gravat un iaio amb Parkinson, ja us podeu imaginar la situació. A més, d'aquelles escombrades que marejaven més que el Dragon Khan, és que ho havien gravat tot. Fins i tot, fent una presa general d'una habitació d'hotel, hi havia un primer pla del detector de fum del sostre... No cal que us expliqui res més, no?

I li deies a ella: "Apa, que no et descuidaves ni un detall, eh!"

Ella: "Es que así no me aburro!"

Ja ho veig, ja... Vas estar ben entretinguda tot el viatge...

Ell: "Qué bonito, eh! Es una guapada!"

I pensaves, "No, si bonic Escòcia ja ho és, ja... però és que aquí no es veu ni que sigui bonic ni que no ho sigui"

La primera cinta va ser curteta... però les altres... 1 hora cada una! I a l'hora de posar la quarta cinta, oooooohhhh!!!! Quina llàstimaaaaaaa... La quarta cinta resulta que no és del viatge a Escòcia!!! Ohhh.... Bé, ja són les 8 (recordeu que havien arribat a les 5). Apa, adéu, adéu....

Al cap de 10 minuts, tornen a trucar al timbre... "Ya hemos encontrado la cuarta cinta!".

Oh, que bé, quina alegria... ara sí que dormiré tranquil·la!! I au, una hora més de Parkinson i detalls poc interessants del viatge.

Déu meu... quin horror!!!!! El millor de tot és que vam estar parlant d'altres viatges, perquè són curtets però s'han patejat mig Europa... I tenen 5 o 6 cintes del viatge a Suïssa que hem de veure... perquè és molt bonic... la Jungfrau, Lucerna, Interlaken, Lucerna, la Jungfrau... totes les muntanyes nevades, Berna, Lucerna... Uffff...

dimecres, 16 de juny del 2010

Turisme de proximitat

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana, hem fet una miqueta de turisme de proximitat: comarques de Les Garrigues i el Priorat, bàsicament.

També vam aprofitar per menjar bé i recuperar les forces de les darreres setmanes, que hem tingut tots dos moltíssima feina.

Com que anunciaven mal temps, ja anàvem mentalitzats, i per tant, trobar-nos el temps fantàstic que ens va fer va ser una sorpresa molt agradable. Hi havia un cel impressionant, que donava una llum ideal per fer fotos. Aquí en teniu algunes:

La Cartoixa d'Escaladei
Val la pena anar-hi. Nosaltres no vam agafar visita guiada i ho hauríem d'haver fet!! L'entorn és espectacular, al mig del Parc Natural del Montsant i feia un temps fantàstic. Llàstima que hi havia un grup d'aquells que fan tant de xivarri i que tenen la típica lloca cridanera que se sent des de l'altra punta de tot... Però és una visita molt recomanable.

Vinyes del Priorat
De camí cap a l'Espluga de Francolí, on vam dinar una hamburguesa gegant i boníssima, en una terrasseta a la plaça del poble, vam trobar aquest paisatge, al costat del Monestir de Poblet. Sort que per aquelles carreteres no hi ha gaire trànsit, perquè vam parar al mig de la carretera i vam fer marxa enrere per poder fer aquesta foto!


Monestir de Vallbona de les Monges
Era l'únic monestir que ens quedava de la Ruta del Císter. Fa temps havíem fet Poblet, i fa uns mesos vam anar a Santes Creus. Aquest és força interessant. Sobretot el claustre, que no és uniforme, sinó que cada galeria està construida en un segle diferent, i per tant, cada una té un estil diferent. Em vaig recordar molt de la profe d'Història de l'Art de l'institut. Allà, en un únic claustre, hi havia mig curs resumit!!

dimecres, 9 de juny del 2010

Com passa el temps!

Estimat bloc:

Avui fa 4 anys que vaig començar a sortir amb la meva parella. Sembla que hagi de fer més temps! De fet, 4 anys tampoc no és tant, però mirant enrere, veig que en aquest temps les coses han canviat tant que sembla impossible que només hagin passat 4 anys!

Fa 4 anys vivia amb els pares, feia poc que tenia el pis i tot just l'anava netejant. La meva parella també vivia amb els seus pares.
Fa 4 anys treballava en una multinacional farmacèutica i era mileurista. La meva parella estava subcontractat en aquesta multinacional i era poc més de mileurista.
Fa 4 anys podia estalviar tot i tenir una hipoteca. La meva parella no arrossegava ni un duro.
Fa 4 anys pesava uns quants quilos menys!! La meva parella també.
Fa 4 anys podia córrer 2 hores un dijous al vespre i després sortir a sopar sense estar especialment cansada. La meva parella l'únic esport que feia era jugar a futbol... amb la PlayStation!
Fa 4 anys no tenia cap nebot. La meva parella tenia un nebot de 5 anys.
Fa 4 anys no tenia gaire maldecaps. La meva parella tampoc.
Fa 4 anys feia un dia esplèndid.

Ara vivim tots dos al  pis, i ja tenim ganes de buscar una altra cosa millor.
Ara sóc autònoma, treballo a casa i em guanyo molt més bé la vida, penco més que mai, però no tenir jefe no té preu. La meva parella ha canviat 3 vegades de feina i avui signa com a accionista (molt minoritari) a l'empresa on treballa.
Ara ja no puc estalviar gairebé gens. Tot va a pagar deutes, hipoteca, factures i impostos! La meva parella és l'encarregat d'estalviar per poder canviar de pis.
Ara estic intentant perdre quilos per tornar a estar com fa 4 anys. La meva parella també. Però no ens en sortim.
Ara fa dies que no surto a córrer, i el dia que surto, de sortir a sopar al vespre ni parlar-ne! La meva parella no pot sortir a córrer perquè té els genolls tocats. No ho hauria sabut mai si no hagués deixat la PlayStation per sortir a córrer amb mi.
Ara tenim 1 nebot de 9 anys i un altre que està en camí que naixerà a l'agost.
Ara tots dos tenim més maldecaps.
Avui fa un temps per no sortir del llit... o per treure la barca!

Gràcies per aquests 4 anys, guapíssim! :)

divendres, 4 de juny del 2010

Feina, feina, feina, feina!!

Estimat bloc:

Avui és el primer dia en no sé quantes setmanes que he pogut plegar abans de les 5 de la tarda. Tenint en compte que cada dia començo a treballar a 2/4 de 8 del matí, no està malament... I tenint en compte que aquests dies, per dinar he parat l'estona justa de fer-lo i menjar-me'l, doncs, us podeu imaginar com han estat aquests dies. I avui, no és que no tingui feina, eh! En tinc, en tinc... És que, per fi, la feina que tinc em deixa temps per respirar i descansar.

Fa unes setmanes que vaig de bòlit, i bé, la butxaca ho agrairà, però ara mateix, el que agrairà el meu cos és una estoneta de sofà, una dutxeta i moooooooooltes hores al llit :)

Aquesta setmana ha estat d'escàndol. Més d'un dia he sobreviscut gràcies a la cafeïna (i això que jo no acostumo a beure gaire cafè) i he fet més hores que un rellotge. Em sembla que va ser el dilluns, que volia acabar una feina per treure-me-la de sobre... i és allò de "ara quan acabi vaig a esmorzar"... bé, em vaig posar a fer l'esmorzar "de mig matí" a 3/4 d'1 del migdia... Clar, després no vaig dinar... Ahir em va salvar que a les 6 de la tarda va marxar la llum i vaig haver de deixar de treballar aviat per nassos (en aquest cas tenir un ordinador de sobretaula va ser un avantatge!) i avui... suposo que com que aquesta nit he dormit com un nen petit i el fet que sigui divendres i faci solet ja anima, doncs, no ha estat tan greu com preveia :)

Resumint, que estic petadíssima i aquest cap de setmana em toca agafar forces per la setmana que ve, que també es preveu mogudeta

Per cert, a vosaltres també us passa que quan més feina teniu i més estressats aneu és quan més feina us cau a les mans?