dijous, 23 de setembre del 2010

"En sèrio?"

Estimat bloc:

Ahir, que era un dia d'aquells apretadets, apretadets, em va enviar uns quants mails un client que sempre m'envia molta feina, però que la majoria de vegades són feinetes petites... per tant em passo el dia rebent mails seus i petites comandes, amb la pèrdua de temps que això suposa. L'avantatge és que com que la majoria de feinetes són de tarifa mínima, al final m'acaba sortint a compte i tot.

Resulta que em va enviar un text molt petit per tenir-lo ahir mateix. Com que anava una mica contra-rellotge, li vaig dir que no me'n podia fer càrrec, que ho sentia molt, però que ja no podia agafar res més per ahir.

La seva resposta va ser: "En sèrio???"

Doncs, sí, de debò. Ahir no podia agafar res més. Anava al màxim per tenir tots els lliurements a l'hora i no pensava sacrificar altres feines, i en aquest cas tampoc no volia sacrificar temps personal com faig de vegades plegant tard per abastar-ho tot. Sempre faig l'impossible per colar tots els encàrrecs que puc, però arriba un moment que he de dir prou, i ahir li va tocar a un text ridículament curt, què hi farem!

dimarts, 21 de setembre del 2010

Oh, nooooooo!!!

Estimat bloc:

Alguna vegada ja m'he queixat del soroll de les obres del carrer, però ara feia dies que estava tranquil·leta...

Avui, amb el temps que fa, no m'esperava pas sentir que feien obres un altre cop. Des de les 8 del matí que sento el trepant d'algunes obres que no poden ser gaire lluny...

Ara fa una estona he tret el cap per la finestra per veure si realment era gaire lluny i per si podia endevinar si en tenen per gaire... Doncs, bé, ja val que em vagi carregant de paciència perquè en un altre bloc d'aquí darrera els comencen a montar l'ascensor exterior!

Ja hi ha un bloc que els el van posar i van estar gairebé 1 any d'obres, amb parades intermitents... Així que ja em puc tornar a mentalitzar per 1 any més de soroll...

Bufffffffff.........

dimarts, 7 de setembre del 2010

Què hauria passat si...

Estimat bloc:

Suposo que com que avui sembla que no passi res més al món que l'inici del curs escolar, he recordat que quan vaig acabar la carrera, el director de l'institut on havia estudiat em va oferir feina com a professora d'anglès al centre.

Sí que tenia certa experiència fent classes, però havia fet classe a grups de màxim 8-10 persones i si acceptava m'hauria hagut d'enfrontar a grups de 30 adolescents amb les hormones alterades. Vaig recordar per uns instants com n'arribaven a ser de maleducats, prepotents i passotes alguns dels meus companys, vaig recordar com n'arribàvem a ser tots plegats d'insuportables i no m'hi vaig veure en cor. A més, no tenia cap mena d'interès per dedicar-me a l'ensenyament (ara, després d'haver estat uns quants anys treballant en acadèmies, encara en tinc menys!). Així que vaig rebutjar l'oferta amb bones paraules, malgrat que ma mare creia que era una oportunitat que no podia deixar escapar.

Uns anys després d'això, em vaig trobar el Rossell, el profe d'història que teníem a COU i em va dir: "Mira, el vostre grup era dolent, éreu molt gamberros, però us canviava sense pensar-m'ho per aquesta canalla que tinc ara, que amb 12 anys no hi ha qui els aguanti". Vaig pensar que havia fet bé de rebutjar l'oferta.

Després de recordar això, m'he plantejat on seria jo ara si hagués acceptat la feina... L'institut ha desaparegut, així que o bé estaria a l'atur, o recol·locada a una altra escola, o hauria plegat abans que tanquessin, o m'haurien tancat perquè hauria parat boja amb els alumnes... Potser hauria acabat sent una amargada com més d'una profe que teníem (de cuyos nombres no quiero acordarme).

Clar que potser aquest estiu hagués fet 2 mesos de vacances en lloc d'1 setmana, per Nadal tindria 2 setmanes de vacances en lloc dels dies justos de les festes i per Setmana Santa tindria 10 dies en lloc de 4... Em vaig equivocar?