dijous, 29 de desembre del 2011

Coses de les festes, suposo...

Estimat bloc:

Avui escric des del cotxe... No, no us preocupeu, no estic conduint, estic congelada, fent cua a la ITV. Buffff, jo pensava que la gent estaria en plena bogeria de compres nadalenques, però resulta que no, que la gent ha decidit venir a Viladecavalls a passar la ITV tots junts, potser per allò del caliu de Nadal... Mare meva, ho arribo a saber i agafo hora a les 7 del matí en lloc de les 9!!! Res, paciència... Dos cotxes més i em toca a mi, i després mitja hora més de cua per la revisió de mecànica, que ara tot just toca la mediambiental!

Una altra cosa que m'ha passat i que m'agradaria pensar que és fruit de l'augment de feina d'aquests dies i no de la incompetència i deficiència organitzativa dels organismes i empreses públiques gestionades per funcionaris descontents perquè no han cobrat íntegra la paga extra (i que no tenen en compte que almenys tenen una feina, que a més és fixa, que no els poden fer fora encara que no facin la seva feina o no la facin bé, i que almenys tenen pagues extres, cosa que no podem dir ni jo ni el meu home, ni el 90% de les persones que conec), és que el dia 23 vaig rebre un avís que havia arribat un paquet d'un cosa que vaig comprar per internet. Ja tocava, perquè feia ben bé quinze dies que m'havien avisat que havia sortit el paquet de Londres. L'avís deia que podia anar a buscar el paquet a partir de l'endemà, però també deia que el dia 24 estava tancat, així que m'havia d'esperar fins el dia 27 per anar-lo a buscar!! Bé, paciència... El dia 27 no hi vaig poder anar, i hi vaig anar ahir, 28. Jo em vaig quedar al cotxe i hi va entrar el meu home. Al cap de dos minuts surt: "has de signar el paper". Signo i torna a entrar... Al cap de molta estona, quan ja començava a pensar que potser l'havien segrestat, surt... sense cap paquet!!!

Resulta que no el tenen!! Es veu que és un problema de "carteria" ("carteria" ve de "carta", pulutant no seria un sinònim de correus?). Total, que no li van dir allò de "vuelva usted mañana", sinó allò de "ja trucarem quan tinguem el paquet aquí", que dius, doncs, per què carai em van dir que tenien el paquet si no era veritat? Una innocentada?

És ben bé que la propera vegada m'ho pensaré dues vegades abans de demanar que m'enviïn les coses per correu, vista l'experiència i la lentitud de les darreres vegades que he estat esperant paquets. Una comanda del Regne Unit aquí triga entre 2 i 3 setmanes per correu (en els últims dos mesos n'he fet dues i totes dues han trigat si fa no fa el mateix), d'Estats Units aquí un paquet triga 48 hores per UPS, de França aquí entre 24 i 48 hores per Seur. La diferència de servei justifica perfectament la diferència de preu, no creieu?

Apa, bona entrada d'any a tothom (i totdon, obviously)!

dilluns, 12 de desembre del 2011

El temps vola!

Estimat bloc:

Cada any em sorprenc quan arriben aquestes dates, veig que les festes de Nadal ja truquen a la porta i que l'any m'ha passat encara més de pressa que l'anterior. Arriba el moment de fer balanç de l'any, però com puc fer-ne balanç si fa "quatre dies" que va començar?

Em sembla que a partir d'ara faré balanç cada 2 o 3 anys... o cada 7 anys, com el programa aquell de TV3 que cada 7 anys van entrevistant les mateixes persones i veus com han anat canviant les seves vides...

De moment, em sembla que aquest any passo... Una feina menys...

dimarts, 29 de novembre del 2011

El rebombori de la setmana

Estimat bloc:

Això que el petit de la família hagi fet una xerrada a la universitat ha estat tot un rebombori familiar. Pares, germana, tiets i cosins tots intentant veure com el germanet, cosinet i nebodet petit (però que ja té una edat) explicava en públic com s'ho ha fet per muntar una empresa sense finançament en plena crisi econòmica.

Si vosaltres també teniu curiositat, trobareu la xerrada aquí, juntament amb una petita entrevista que li van fer quan va acabar. Ja us aviso que la xerrada no se sent gaire bé, al principi sobretot se sent molt fluix...

dimarts, 15 de novembre del 2011

El germanet petit...

Estimat bloc:

Acabo de llegir aquesta entrada al bloc del Diego Bartolomé sobre el meu germà i com a germana gran m'he sentit orgullosa del meu germanet petit i no tinc més remei que explicar-ho a tothom.

dimarts, 8 de novembre del 2011

Mmmm... Un bon matí...

Estimat bloc:

Avui, per compensar que he treballat molt aquests últims dies, he decidit agafar-me un matí de relax (que fa 5 minuts que he decidit que es convertiria en el dia sencer de relax...).

A primera hora tenia hora per depilar-me, així que m'he llevat, he fet una mini-revisió d'un text que m'ha portat 20 minutets i m'he anat a dutxar per arreglar-me i marxar. He marxat amb el cap ficat a la feina... "quan torni he de fer el pressupost que em van demanar ahir al vespre... m'ho he de mirar bé, que no vull enganxar-m'hi els dits, però no vull perdre el client que hi treballo molt de gust i no paga pas malament..."

Al cotxe, mentre pensava tot això, també m'he adonat que em feia mal l'esquena, que el cotxe està molt brut i m'he recordat que avui toca anar a comprar perquè la nevera sembla un desert. Allò que vas conduint i tens el cap a tot arreu menys a la carretera...

He arribat a lloc i a la recepció hi havia la noia que fa els massatges, així que mentre m'esperava per entrar a depilar-me, he demanat hora per un massatge i em diu "Si vols, a les 11 tinc lliure... Si no et fa res esperar-te una mica quan surtis ara...". Comencem bé! Quan he sortit de depilar-me, he estat xerrant una estona amb la noia de recepció i la d'estètica, i ja s'ha fet l'hora del massatge... 25 minutets de música relaxant i la pobra noia intentant desfer-me els nusos de l'esquena... He sortit nova!!

Al telèfon, ja tenia 2 mails de feina: dos projectes no massa grans per aquesta setmana... Ja he contestat que sí, que me'ls enviïn...

He arribat a casa que eren les 12... "Bufffff... Ara m'he de posar a treballar? El pressupost pot esperar a la tarda, no?" He agafat i me n'he anat al banc a portar un xec que feia dies que tenia per aquí i que encara no havia tingut temps d'anar a ingressar. Fa un dia fantàstic per sortir a passejar! Ja que hi anava, he aprofitat per fer una parada estratègica a la caixa, per fer una gestió... Una petita gestió que m'ha tingut mitja hora a la caixa perquè m'ha tocat el becari, però jo no tenia pressa, així que he estat donant conversa al senyor que netejava els vidres, que m'ha explicat que perquè quedin ben nets s'ha de fer una barreja amb alcohol 96º, detergent i aigua tèbia. Un cop el becari s'ha aclarit i m'ha solucionat el tema, he anat xino-xano al banc, he ingressat el xec i xino-xano cap a casa...

De camí m'han trucat els del pressupost, que no podia esperar, necessitaven saber durant el matí quina tarifa els aplicaria per poder presentar ells el seu pressupost. Es tracta d'un projecte molt interessant i força gran, que si els l'aproven pot ser una quantitat important de feina per a tots plegats, així que m'he ajustat de preu i espero que ens l'aprovin. Té bona pinta!

Mentrestant, un mail d'un altre client, demanant si puc ajustar-me en el termini de lliurament d'un projecte força gran per a la setmana que ve... "Uff... que just... Però, sí, sí, ja et reservo tota la setmana en exclusiva". El client em respon que per aquesta vegada, m'apuja la tarifa (sense que jo li hagi comentat res!!!). Realment, ha estat un matí ben profitós sense fer massa res de res.

Ara, abans de dinar, he mirat amb deteniment els mails dels dos projectes petits d'aquesta setmana i m'he adonat que no hi ha pressa per començar, així que aquesta tarda, no penso fer res. Relax... Merescut i anhelat relax...

Au, no us hi canseu gaire ;)

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Atxum!!!

Estimat bloc:

Aquest cap de setmana el fred ens va enganxar desprevinguts i als Pirineus, així que encara que vam anar-nos a comprar un jersei extra, no he pogut evitar el refredat.

Ara mateix, si mires la taula del despatx té un aspecte semblant al de la foto... només caldria afegir-hi l'ordinador, uns quants papers desordenats i una tassa de te calent...


dijous, 13 d’octubre del 2011

Jugant amb els límits del civisme

Estimat bloc:

La setmana passada vaig començar un curs de correcció de català a Barcelona. Però ara no parlaré del curs, sinó dels trajectes amb tren fins a Barcelona que he de fer i que hauré de fer fins a finals de febrer.

La fauna que et trobes quan vas amb tren, trobo que "millora" cada dia una mica més. Quan anava a treballar amb tren, em trobava de tot... Sempre recordaré aquelles dues dones, mare i filla, que em trobava sempre i que portaven el cap ple, ple, ple de pincetes de colors.

La setmana passada em vaig trobar uns nois que no es parlaven, es cridaven! I no vaig ser capaç de llegir més d'una pàgina del llibre que duia fins que no van baixar. A més, el que seia al meu costat, passava mig braç al meu cantó i jo, al principi sense adonar-me'n, m'anava apartant per intentar mantenir intacte el meu espai vital. A la tornada, se'm va posar a davant un noi que duia la música tan forta, que em molestava a mi, i això que ell duia auriculars!

Avui, en el trajecte d'anada, el noi que se m'ha assegut al davant anava escoltant música amb el mòbil, com faig jo ara, però ell no duia auriculars, i tots havíem de sentir-la. Jo sentia la meva i la seva... Una mica desconcertant...

I ara, que estic tornant, hi havia una noia que també escoltava música, però com que anava amb auriculars i li devia saber greu que la resta no poguéssim gaudir-ne, cantava amb veu alta... Tot un detall, merci, però jo amb la música que porto ja faig...

Tant li costa d'entendre a la gent que per molt que al tren si sentin com a casa perquè hi passen moltes hores al cap de l'any, hi ha certes normes que cal respectar? No cridar, no xiular, no cantar... Per no parlar dels que toquen l'acordió o el violí aprofitant que no et pots escapar...

Em faig gran i m'estic tornant una intolerant i una "cascarrabias", ja ho veig... Això o m'he tornat una burgesa a qui no li agrada viatjar amb transport públic, que tot podria ser... O és que la gent és cada vegada més incívica?

dijous, 6 d’octubre del 2011

Coses útils perquè sí

Estimat bloc:

Des que hi ha tants canals que el fenomen teletienda ha crescut de manera espectacular... No hi ha prou continguts per omplir totes les hores de televisió de tots els canals i els tarots i teletiendas envaeixen tots els canals.

L'últim descobriment del teletienda: no és cap aparell per posar-se catxes mirant la tele escarxofat al sofà, ni un ganivet màgic que no s'ha d'esmolar mai, ni un producte fastigós fet amb bava de cargol per estar jove i guapíssima... és un rosari digital, amb la veu original del Papa Wojtyla!!! Mireu-vos el vídeo i ja me'n direu el què... Jo ho he trobat ESPECTACULAR!



Mireu, mireu...

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Petit moment de crisi

Estimat bloc:

Acabo de tenir un ensurt, un petit moment de crisi que, per sort, no ha estat res...

Fa una estona que el teclat m'anava fent el burro: hi havia lletres que no les escrivia, lletres que les escrivia 4 o 5 vegades de cop, segons com no funcionava el retrocés, l'inici de línia... Què coi li passa a aquest teclat?

Al cap d'una estona, comença a fallar el ratolí: no funcionen els clics, fa com si el botó es quedés premut i es mouen les coses de lloc...

Ai, ai, ai, que això té pinta de virus!!!

Actualitzo base de dades, començo a passar l'antivirus, mentre continuo treballant com bonament puc perquè cada vegada va pitjor... Recordant-me de la família viva i morta del senyor antivirus...

Mentrestant un mail: "Marta, pots encarregar-te d'aquesta traducció?". No!!! Només em faltaria enviar virus als clients!!!

De cop el teclat numèric no va... És cosa d'aquest virus o és que he premut la tecla NumLock sense voler i l'he desactivat? Com que les llumetes indicadores són al receptor sense fils... Miro i... On coi és el receptor?

A terra... Ah! Clar! No és un virus... És de quan vam estar remenant cables l'altre dia per darrera l'ordinador... Devia caure el receptor i no ens en vam adonar...

Tot solucionat, el receptor torna a ser sobre la taula, ni el teclat ni el ratolí fan coses rares... De moment, deixo que l'antivirus vagi fent la seva feina... No se sap mai què pot trobar... Truco al client. Puc acceptar la feina. Final feliç :)

dimecres, 17 d’agost del 2011

Queralbs - Núria

Estimat bloc:

Dissabte vam fer una excursió que feia mooooolt de temps que tenia moltíssimes ganes de fer: pujar de Queralbs a Núria. Una excursió magnífica, que ens va deixar esgotats perquè no estem en forma, però que jo no dubtaria a repetir.

Us poso algunes fotos que vaig fer amb el telèfon (ara que tinc un telèfon que fa bones fotos) i entendreu per què vull repetir ;)





dimecres, 10 d’agost del 2011

Curs de fotografia

Estimat bloc:

Els nostres profes de fotografia, l'Abel i el Jan, ens han demanat als exalumnes que fem difusió del nou curs que comença a l'octubre. Aquí en teniu l'enllaç.

Tots dos són uns cracks. Nosaltres vam aprendre moltíssim i, a més, ens ho vam passar teta. Així que si a algú li interessa fer un curs de fotografia amè i "eminentment pràctic", ja sabeu on anar.

dijous, 28 de juliol del 2011

Ommmmmm

Estimat bloc:

Ja sabeu que sempre dic que tinc molta feina, que vaig de bòlit tot el dia... Doncs, he pres una decisió: prendre'm les coses amb més calma.

Va arribar un punt que tenir tanta feina, voler fer tantes coses alhora començava a afectar la qualitat de la feina, i no cal que us expliqui com en pot arribar a ser de contraproduent això, especialment quan treballes per compte propi.

Treballar molt em serveix per facturar molt, però no estic segura fins a quin punt els diners compensen tot l'estrès i cansament que acumulo dia rere dia. Així que l'objectiu ara és buscar clients dels que estan disposats a pagar una tarifa que em permeti treballar amb més tranquil·litat (ja sé que no em faré rica), que em permeti no haver de treballar més de 10 hores al dia només per pagar factures, que valorin la feina que faig... que n'hi ha. Costen de trobar, costen de guanyar i mantenir, però n'hi ha.



Vull poder gaudir de la meva feina. Vull poder oferir als meus clients la qualitat de servei que es mereixen i per la qual em paguen. Vull poder dedicar temps a ampliar la meva formació, a llegir, a passejar, a no anar sempre rebentada... Allò que se'n diu "guanyar qualitat de vida". No dic que vulgui viure sense treballar, tant de bo!! Ja sé que he de treballar, que quan treballes per compte propi o hi poses el coll o no te'n surts, però estic convençuda que hi ha una estratègia millor que la que he aplicat fins ara, que és dir que sí a tot... Ara es tracta d'aprendre a ser més selectiva ;)

No és un propòsit d'any nou, però fa dies que l'hauria d'haver fet. Els propòsits s'han de fer quan estàs disposat a complir-los, fer-los només perquè és 1 de gener o 1 de setembre no serveix per a res si no tens ganes realment de canviar.

Així que res. Ja us explicaré si me'n surto.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Un pim-pam

Estimat bloc:

Com vaig dir l'altre dia, em falta explicar que el meu home s'ha quedat sense feina i n'ha trobat una de nova.

Ja us he parlat més d'una vegada del projecte en què treballava: un joc online per a nens amb un rerefons educatiu... Tenia bona pinta, però s'han fet volar molts coloms i no ha funcionat. A més, el meu home va tenir l'oportunitat d'invertir-hi diners, i ingenus com som, vam pensar que era una bona oportunitat i hi va dedicar part del seu sou durant gairebé 2 anys.

Un dia, fa un parell de mesos, em truca des de la feina i em diu que el projecte es queda amb 3 persones (eren més de 15), i ell no és de les 3 persones que es queden. Els donaven 1 setmana per intentar recol·locar-se en altres projectes de la mateixa empresa, i si no, al carrer tots. Els 3 que es quedaven, es quedaven per acabar de tancar la paradeta, i tots al carrer.

Ja us podeu imaginar la sorpresa i la decepció (encara que ho hauríem d'haver vist a venir), però òbviament, no està la cosa per perdre el temps lamentant-se, així que de seguida va començar a buscar feina nova.

El primer divendres a l'atur va apuntar-se a 8 ofertes de feina a Infojobs, i al cap de 10 minuts (no exagero), ja tenia una entrevista de feina pel dilluns següent. I abans d'acabar el dia en tenia una altra...

Potser ha fet 4 o 5 entrevistes (no més), ha pogut permetre's el luxe de rebutjar una feina perquè pagaven poc, tenien un horari nefast i tenia 3 hores de viatge cada dia entre anar i tornar. I res, ara ja té feina :)

En principi és per un projecte curt, però està ben pagat (o més ben pagat que abans) i amb flexibilitat d'horari.

Així que, res, ha estat un pim-pam ;)




dijous, 7 de juliol del 2011

Cap de Creus

Estimat bloc:

Sé que vaig tard, però val més tard que mai, no?

Una de les coses pendents d'explicar és l'escapadeta que vam fer per Setmana Santa al Cap de Creus. Jo feia moooooooolt de temps que hi volia anar. Van ser poquets dies, però molt ben aprofitats. Vam voltar pel Cap de Creus, vam passejar pels Aiguamolls de l'Empordà, vam descobrir un restaurant a Figueres que ens va encantar que es diu La Figuereta, i vam fer turisme cultural: Ciutadella de Roses (molt xula!), Castell de Sant Ferran de Figueres, Monestir de Sant Pere de Rodes (visita guiada molt ben explicada!), Dòlmen de la Creu d'en Cobertella de Roses... A més, excepte el primer dia, que ens va ploure a la tarda-nit, la resta de dies ens va fer bon temps!! Res, que no vam tenir temps d'avorrir-nos!

Aquí teniu algunes fotos.

La Ciutadella de Roses

Monestir de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses

Cadaqués
El Far de Cap de Creus
 
El Cap de Creus

Més Cap de Creus

El Monestir de Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes

Santa Helena

Sant Pere de Rodes des de Santa Helena

Una cigonya als Aiguamolls de l'Empordà


Ànecs als Aiguamolls

Un dels camins dels Aiguamolls

Més bestioles dels Aiguamolls

I més caminets dels Aiguamolls

El Dòlmen de la Creu d'en Cobertella de Roses

Castell de Sant Ferran de Figueres

Més castell...

I més castell...

Més vistes del Cap de Creus

dissabte, 2 de juliol del 2011

Venc objectiu per a Canon

Estimat bloc:

Ens venem aquest objectiu:


És un Canon EF 70-300mm f/4-5.6 IS USM, que va amb totes les càmeres EOS de Canon. És un tele molt canyero, estabilitzat i fa unes fotos increïbles.
No és que li passi res, està ben nou. Tenim la caixa amb les instruccions i tot! L'hem fet servir molt poc i per això ens el venem.
Al web de Xatakafoto n'han fet una anàlisi.
Quan el vam comprar ens va costar 590€ i ens el venem per 400€.
Si us interessa o sabeu d'algú que li interessi, ja sabeu com trobar-me, i si no, deixeu un comentari aquí i ens posarem en contacte.

divendres, 1 de juliol del 2011

Coses pendents...

Estimat bloc:

Fa dies que no tinc massa temps d'escriure res!

Tinc pendent:

  • Explicar l'escapadeta que vam fer per Setmana Santa cap al Cap de Creus i posar algunes fotos
  • Explicar l'escapadeta que vam fer per celebrar el nostre 5è aniversari a Montbrió del Camp i posar algunes fotos
  • Explicar que el meu home s'ha quedat sense feina
  • Explicar que el meu home ja ha trobat una feina nova
  • Explicar que tinc molta, molta, molta feina
  • Pensar si em falta alguna cosa més per explicar...
Continuarà...

dimecres, 25 de maig del 2011

Orgull friqui

Estimat bloc:

Avui és el Dia de l'Orgull Friqui. Una tonteria com una altra, però avui es reivindica el dret a ser friqui i estar-ne orgullós, perquè hi ha gent que pensa que això de ser un fric és dolent i es nega a ser considerat un friqui. Jo no ho veig pas així...

Recordo, fa uns anys, que amb la gent de l'escola de xinès vam anar a sopar i vaig comentar que tots els que estudiàvem xinès érem uns friquis. I la gent em va mirar molt malament, alguns es van mig ofendre i tot! I llavors vaig haver d'explicar el perquè:

Bé, per començar, ara potser ja és més habitual però fa 7 o 8 anys, estudiar xinès no n'era gens d'habitual. Quan deies que estudiaves xinès la gent et tractava diferent... com si fossis un superdotat o com si fossis un bitxo raro (un friqui). Així que en aquells moments, la gent que estudiava xinès no ho feia ni perquè estigués de moda, ni perquè els ho exigissin a la feina com passa amb l'anglès. Estudiaven xinès perquè hi havia alguna cosa que els motivava a fer-ho: a la majoria els atreia la cultura xinesa simplement, a uns els havia atret de sempre, a d'altres els va sortir aquesta atracció arran d'un viatge a la Xina, d'altres feien Taitxí i ho complementaven estudiant xinès, d'altres havien adoptat una nena xinesa i volien conèxier millor la cultura d'on provenia la seva filla, d'altres simplement era passió per les llengües exòtiques... tots teníem el nostre motiu personal, peculiar i que ens feia especials i diferents de la resta. El nostre punt friqui, per dir-ne d'alguna manera.

Jo crec que aquell dia, que probablement no era un 25 de maig, més d'un es va sentir orgullós de ser friqui, almenys una mica.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Moment surrealista

Estimat bloc:

Fa una estona m'ha trucat la meva mare. Resulta que ha anat a pagar la factura de la llum i s'ha trobat que no ha pogut. Els meus pares no tenen domiciliada la factura de la llum perquè segons el mes i l'import els va més bé pagar d'un compte o d'un altre i així s'ho gestionen més còmodament. Perfecte. Però resulta que per pagar la factura per finestreta al banc, has de fer-ho els dimarts o dijous, entre el dia 10 i 20 de cada mes i entre les 9 i les 11 del matí (o una cosa així). Mare de déu que complicat que és intentar pagar una factura!! No cobrar... PAGAR!

Total que com que no li han volgut acceptar el pagament al banc perquè és dimecres i a més ja ha passat el dia 20 (segons la factura té fins el 28 per pagar), m'ha trucat perquè hi ha la possibilitat de pagar amb targeta de crèdit trucant per telèfon. I com que no tenen targeta, doncs, m'han demanat que els ho pagués jo. Cap problema. M'ha passat totes les dades. Truco... i jo tampoc no he pogut pagar!!

- Vostè és la titular?
- No, sóc la seva filla.
- És que hauria de trucar el titular.
- No puc pagar jo la factura dels meus pares?
- No, ha de trucar el titular personalment i pagar amb una targeta a nom seu.

Mare meva!! Aquesta gent no deuen voler cobrar, no? O és que els interessa especialment que tothom tingui el rebut domiciliat? No ho entenc... Nosaltres hem de perdre el cul per pagar? No haurien de ser ells els qui perdessin el cul per cobrar?

O sigui que ja ho sabeu, si mai teniu la brillant idea de pagar la factura de la llum d'algú altre, no podreu!! Haureu de buscar un altre regal... Em sap greu...

dijous, 7 d’abril del 2011

Primavera

Estimat bloc:

Definitivament, la primavera ja ha arribat, i es nota! No tan sols per la caloreta que comença a fer, sinó perquè els arbres de la plaça, els que veig des d'aquí el despatx, ja comencen a treure fulles verdes i el paisatge des de la finestra comença a ser més alegre. Aix, que bé!!

Els arbres de la plaça treuen les primeres fulles

dijous, 31 de març del 2011

Contraatac

Estimat bloc:

Com que la Gri-gri ha començat a posar receptes al seu bloc (que per cert, encara les he de provar), he decidit que contraatacaré amb l'últim que he après a fer: fàcil i bo... boníssim!! Aquest cap de setmana, amb els sogres i els cunyats vaig fer l'experiment...

Pebrot confitat

Ingredients:

- 1 pebrots vermell gros
- 1/2 gotet de licor (xupito) ple de vinagre
- 1 gotet de licor ple de sucre

Preparació:

Es talla el pebrot ben petit i s'aboca amb el sucre i el vinagre en un cassó a foc beeeen lent. A mi em va anar molt bé tenir la tapa de vidre d'aquelles que tenen un foradet que va deixant sortir el vapor. Si no, cal anar tapant i destapant el cassó perquè s'evapori l'aigua que deixa anar, però sense passar-se que cal que hi hagi suquet perquè es vagi coent bé. Ha d'estar una bona estona al foc (jo l'hi vaig tenir gairebé 2 hores), fins que el suquet és en realitat una mena de caramel líquid.

Aquest pebrot confitat es guarda la mar de bé a la nevera, i és apte fins i tot per als Shin Chans que no us agradi el pebrot, perquè és dolcet i s'acaba convertint en un vici.

Està impressionant amb unes torradetes sobre una bona capa de Philadelphia.

Perquè no s'estovin les torradetes, vaig posar un bol petit a la taula amb el Philadelphia i el pebrot a sobre, i que cadascú anés untant torradetes... va triomfar!

dilluns, 21 de març del 2011

La iaia Rosa

Estimat bloc:

Dimecres passat, a la nit, es va morir la meva àvia, de cop, sense patir, a casa i envoltada de la família. Allò que, per consolar-nos, tots diem que és la mort que voldríem per a nosaltres. El cop ha estat dur, perquè encara que la meva àvia tenia 95 anys i que cada vegada es veia més velleta, donava la sensació que hi seria sempre.

Les festes familiars no seran el mateix sense ella. I no és que ella fos l'ànima de la festa, ni de bon tros. Ella es posava al cap de taula, sense fer enrenou i anava contemplant-se tota la familiada que som, amb la satisfacció que només una dona amb 5 filles, 11 néts i 12 besnéts pot sentir.

Va ser curiós, de veure que les seves filles van decidir que el missatge que posarien a les flors seria "Gràcies per haver-nos estimat tant", i que l'escrit que vaig fer jo per llegir a l'enterrament, acabava exactament amb la mateixa frase. I és que va ser una dona que no feia les coses per quedar bé, sinó perquè realment les sentia, li sortien del cor. Ella estimava absolutament a tothom i, com no podia ser d'altra manera, tothom l'estimava.

El meu cosí va llegir això que vaig escriure, perquè jo no em vaig sentir amb forces de fer-ho:
Què puc dir de la nostra àvia? Només que ha estat una àvia fantàstica: de petits ens ha cuidat a TOTS quan estàvem malalts, ens ha fet de cangur quan els pares no podien ser a dos llocs alhora, sempre amunt i avall, i era la nostra monitora d’esplai als estius, que li envaíem la casa. Als néts, ens ha rebatejat a tots: l’Annones, el Llois, l’Oscarín, lo Xavieret, l’Emmetes, el Jantet, la Juditetes, la Marteta, lo Damianet, el Jordiet i l’Albertanyo!!! Suposo que era una altra manera de mostrar-nos el seu afecte, perquè ha repartit tant d’amor durant tota la seva vida, que no m’estranya veure que tanta gent ha vingut avui a acomiadar-se d’ella. Mai no li podrem tornar tot el que ella ens ha donat. Només podem donar-li gràcies. Gràcies per estimar-nos tant a tots. Et trobarem a faltar, iaiona.

divendres, 4 de març del 2011

Gaudir de la feina

Estimat bloc:

Avui estic contenta. No és el temps (que té estones de tot), ni que m'hagi tocat la loteria, ni que hagi trobat comprador pel pis... és la feina! Després d'uns dies força tranquil·lets, aquesta setmana la cosa s'ha animat molt, potser massa, allò que passa que es posen tots d'acord i has d'acabar dient que no a més d'un per falta de temps...

Doncs, bé, resulta que m'ha sortit un projecte força interessant. És d'un tema que a mi sempre m'ha tirat molt: odontologia. Ja ho sé, sóc rareta, ja em coneixeu... què hi farem... Però aquest projecte té diversos al·licients:

  1. El tema, que ja he dit que m'agrada.
  2. La tarifa, que no és per tirar coets, però és prou digna i em permet treballar sense presses.
  3. El repte de millorar la traducció anterior. Es tracta d'un text que ja se'n va traduir una versió fa uns mesos i el client no va quedar gens content amb el resultat, així que ara he de quedar bé, molt bé. A més, és un fulletó que serveix al client per presentar-se als seus clients i la primera impressió, com deia l'anunci, és la que queda, i cal que sigui bona (aquest repte és més interessant que el de millorar la traducció anterior, que visto lo visto no és pas un repte gaire difícil)
  4. La llibertat creativa (relativa) que dóna el fet de traduir un text més relacionat amb el màrqueting que amb l'odontologia.
  5. L'expectativa que aquest client, nou per a mi, quedi content amb la feina feta i me'n doni més.

Res, que un cop m'he tret la son de sobre (que ja sabeu que això em costa molt) tenia ganes de posar-me a treballar, i estic passant un matí d'allò més entretingut. A més, per acabar de fer el dia rodó, entra solet per la finestra!

Au, continuo amb el meu fulletó de màrqueting odontològic!

dijous, 17 de febrer del 2011

Com nou...

Estimat bloc:

He passat uns dies d'atabalament general, però sembla que poc a poc tot va tornant a la normalitat.

La setmana passada, un dia, mentre treballava, se'm va quedar el ratolí parat... i vaig pensar que eren les piles, així que sense preocupar-me gaire, em vaig aixecar i vaig anar a buscar piles noves per canviar-les i quan vaig tornar entrar al despatx 1 minut més tard, s'estava reiniciant l'ordinador tot sol... Que estrany!! Va sortir un missatge, dient que el sistema s'havia recuperat d'un error greu, però no va tornar a donar problemes...

L'endemà em va tornar a passar el mateix... però quan es va reiniciar, m'ho va tornar a fer una vegada i una altra... no podia treballar! Es veu que era la targeta gràfica... vaig buscar per fòrums i deien que s'havien d'actualitzar els drivers i au, busca com s'ha de fer això... Actualitza, reinicia l'ordinador amb aquella esperança i... res! Ah, no, és que primer s'ha de desinstal·lar el driver vell abans d'instal·lar el nou. Desinstal·la, instal·la, reinicia i... res!!

Deu ser cosa de la placa, segurament s'haurà de canviar. Truco a la botiga per veure quan els puc portar l'ordinador per no estar-me una setmana sense poder treballar i em van dir que no em podien dir res, que el portés quan abans millor, però que no em podien garantir que ho tinguessin arreglat abans de 48 hores. Jo no em puc estar 48 hores sense ordinador!! El noi, molt amable, em comenta que pel que jo li explicava que tenia pinta de virus... Ah, així passo l'antivirus i tot solucionat! No, no, el més probable és que ho hagis de formatejar tot...



Mare de déu!!! Formatejar-ho tot?? Buff, quina feinada!! Provaré primer l'antivirus... troba uns quants virus, però no soluciona el problema. Un altre antivirus... tampoc. Doncs, quin remei, toca formatejar i instal·lar-ho tot!!

Total, després d'uns dies d'estrès total, de compaginar feina amb reinstal·lar els dos mil milions de programes que tinc, ja torna a funcionar tot, i ja em començo a acostumar a les noves versions dels programes... perquè ja que ho feia, he aprofitat per actualitzar-me :)

dimarts, 1 de febrer del 2011

Crits

Estimat bloc:

Per algun motiu que no acabo d'entendre, des de fa uns dies cap a aquesta hora, a les 3 de la tarda, hi ha crits al carrer. Aquí a prop hi ha col·legis i instituts i m'imagino que són adolescents, possiblement sords (i definitivament maleducats) que van cap a l'escola, però el que no entenc és perquè s'han de parlar amb crits (o xiscles, directament). L'enrenou dura 10-20 minuts, el temps just i necessari per acabar amb la paciència dels que intentem treballar o, segons quin dia, dinar amb una mica de tranquil·litat.

Si estic dinant, he d'apujar el volum de la tele perquè no sento el que diuen, perquè us feu una idea del volum que gasten. I això amb la finestra tancada! No sé què pot passar si algun dia se m'acudeix obrir-la mentre ells criden... No ho provaré, el més probable és que se'm trenqui la cristalleria d'un xiscle.

Crec que són uns clars candidats a desenvolupar pòlips i mals lletjos de gola, però mira, tu, potser així callaran una estoneta, que segur que estan més guapos :)

Apa, ja m'he desfogat!

dimecres, 26 de gener del 2011

Aix... Roma...

Estimat bloc:

Ja fa dies que vam tornar de Roma. Ens ha encantat!! Molta pedra, molta història, molta pizza, molta pasta, molta església, molta "patejada" i moltes ganes de tornar-hi!

Si mai hi voleu anar (o tornar-hi si ja hi heu estat), us recomano que us estigueu al bed&breakfast que vam estar nosaltres, al San Jouan. Vam estar-hi molt bé!

Aquí us deixo algunes fotos. Com que es feia fosc aviat tenim moltes fotos nocturnes!

El fòrum

El Colisseu

Una de les estàtues del Pont del Castel Sant'Angelo

Una font de la Piazza Navona

Les termes de Caracalla
El monument a Esculapi, a la Villa Borghese

També, a la Villa Borghese

Sant Pere del Vaticà a l'horitzó

Vistes des del Castel Sant'Angelo

El Castel Sant'Angelo

El clàustre de San Giovanni in Laterano


Un temple del Fòrum

divendres, 7 de gener del 2011

Regals de Reis

Estimat bloc:

Aquest any els Reis ens han portat molta, moltíssima xocolata... (ja estic empatxada abans de començar) i, entre d'altres coses, un llibre molt interessant: la guia de Roma!!


Em poso a estudiar ara mateix, que d'aquí 3 dies a aquesta hora ja serem allà :)