dimecres, 24 d’abril de 2013

Tot en ordre...

Estimat blog:

Últimament només parlo de les meves baldufetes... i és que està clar que encara no han nascut i ja m'he convertit en una lloca que no sap parlar de res més que dels seus pollets :) Però què voleu que us digui, últimament, la meva vida es limita a la feina (ara us n'explicaré alguna coseta) i a preparar el niuet per quan neixin els pollets. I si he de triar, parlar de les meves baldufetes m'agrada força més que parlar de feina.

De la feina, sempre hi ha coses a explicar... Després d'unes setmanes de poca feina, va arribar un projecte gran al que no podia dir que no (per volum = €€), i com dicta la llei de Murphy, quan tens les mans ocupades, et plouen les feines... Són els alts i baixos de la vida dels autònoms... "feast and famine" que diuen en anglès.

Total, que vaig acceptar aquest projecte súper gran, sabent que hauria de treballar moltes hores durant 10 dies, que segurament hauria de sacrificar el cap de setmana d'entremig... però ja va començar malament: el primer arxiu va arribar el dia previst, però a les 6 de la tarda en lloc de les 9 del matí, és a dir, ja havia perdut un dia de feina... Un cop el vaig tenir tot revisat, gairebé un dia de feina, pam! Error a l'ordinador: he perdut la feina de tot el dia... Ommmmmmmm... Hi havia un munt d'arxius, i els arxius més grans em donaven moltíssims problemes de memòria a l'ordinador. El meu ordinador no és una caqueta precisament, és un bon ordinador, però el projecte estava mal gestionat pel tema de compatibilitat de formats i versions del programari. Després de dedicar-hi moltíssimes hores cada dia (moltes més de les que haguessin fet falta si la cosa s'hagués organitzat bé), d'abocar-hi molta paciència, i molts ommmmmms, i d'intentar agafar-m'ho amb bon humor, divendres vaig parlar amb el gestor del projecte i li vaig dir que difícilment ho tindríem tot per dimarts per culpa d'aquests problemes tècnics. Dissabte al matí, em poso a treballar amb normalitat i quan acabo l'arxiu que havia estat revisant... un altre cop error. Havia perdut la feina de 4 hores, una altra vegada! No podia més!!!! Em vaig desmuntar, em vaig posar a plorar desesperada i vaig decidir que deixava estar el projecte, que ho engegava tot a rodar. Després, quan em vaig calmar, em vaig adonar que no calia engegar-ho tot a rodar... només calia trobar un pringat disposat a carregar-se de paciència i fer-se càrrec dels arxius més grans que em feien sortir de polleguera. Això em va permetre no treballar la resta del cap de setmana i poder sortir a passejar ahir per les paradetes de Sant Jordi, que amb el dia magnífic que feia venia molt de gust :)

I de les baldufetes... què voleu que us en digui? Doncs, que estan perfectes! Avui tocava ginecòleg. Les anàlisis finals han sortit perfectes, o sigui que la mami també està perfecta. Ara ja pesen més de 2kg cada un! La Laia fa 2,275 i el Nil 2,375!! Gairebé 5kg de criatures que duc a sobre... nostamal! Això explica la súpermegapanxa que tinc, el mal d'esquena dels vespres i els problemes per fer la volta al llit... hehehe

Ara ja tenim la seva habitació gairebé a punt del tot. Ens falta pintar i penjar uns prestatges, encarregar el vinil del Sol solet i poca cosa més... Ja tinc unes ganes de veure'ls la carona!!! Però en directe, no com avui, que sí que les hem vistes a l'ecografia, però no es veien gaire bé...

divendres, 12 d’abril de 2013

Tot va bé

Estimat blog:

Ahir tenia hora amb l'endocrinòloga i, bé, la dieta que m'ha donat no és pas tan estricta com me la imaginava... Hauré de fer molta bondat i d'aquí a una estoneta vaig al CAP a veure si em donen un glucòmetre i les tires per poder-me fer els controls del sucre 4 cops al dia (això serà el més pesat), però la dieta... us asseguro que una dieta normal per aprimar-se és molt més estricta i fa passar més gana, així que una dieta de 2100 kcal durant el que em queda d'embaràs no serà difícil de fer... Evidentment, hi ha 2 factors que hi influiran molt: 1) puc menjar de tot (menys dolços, està clar), 2) si no sóc capaç de fer bondat durant un parell de mesos pel bé dels meus fills, potser començo malament això de la maternitat, no?

O sigui que res, estic molt contenta de com està anant tot plegat. Per ser un embaràs d'alt risc, em sembla que no em puc pas queixar. A més, fa uns dies que em trobo moooooolt bé, amb més energia... Això que vagi marxant el fred segur que hi ajuda, també hi ajuda que em moc més i suposo que veig que ja falta tan poquet per veure la carona a les baldufetes que em surt l'energia no sé ben bé d'on ;)

dijous, 4 d’abril de 2013

Les baldufetes no paren de créixer i la iaia ha embogit

Estimat blog:

Ahir tocava visita al ginecòleg. Sobretot per controlar el creixement de les baldufetes, perquè com més s'apropa el gran dia més probable és que apareguin diferències, que un creixi més que l'altre, o que hi pugui haver algun problema.

De moment, són uns campions i creixen al mateix ritme que si estiguessin sols, i això explica la súper panxa que ja fa la mama... hehehe Mireu, mireu la meva panxa de 31 setmanes!

La Laia i el Nil: 31 setmanes a la panxa de la mama
L'important és que tots tres estem la mar de bé. No es porten gaire diferència de pes: el Nil pesa 1.600g i la Laia 1.450g. Veig que comparteixen el menjar com a bons germanets que són ;)

Vam sortir contents, sense veure'ls la carona, però satisfets que tot estigui anant bé.

El tema diabetis el controlarem anant a un altre endocrinòleg que em pot visitar abans del dia 25: dijous que ve tenim visita amb aquesta altra doctora... a veure què m'explica... mentrestant, amanidetes, verdures i tot a la planxa... per si de cas.

Ah, i aquesta setmana santa vaig poder comprovar que la meva sogra ha embogit per complet: va comprar una quantitat inhumana de robeta per a les baldufetes... que ja ens anirà bé, però és que com creixin gaire de pressa no tindran temps de portar-la tota. També va comprar paquets immensos de bolquers i tovalloletes, que ens aniran mooooooolt bé. A més, vam anar a buscar robeta de l'un i de l'altre i tenim roba per parar un tren (el meu nebot tenia més roba quan era petit que la Paris Hilton, i està nova!). Resumint, tenim tanta roba que haurem de comprar una altra calaixera abans del que ens pensàvem perquè la que vam comprar ja està plena. Sort que l'armari encastat és doble i hi podrem col·locar una segona calaixera sense problemes...

L'armari de la Laia i el Nil ens queda petit abans de començar