dijous, 13 de desembre del 2012

Perfecte!

Estimat bloc:

Ahir teníem hora al metge perquè ens ensenyés un altre cop les nostres mongetetes, que ja no són mongetetes, que ja tenen ben bé la mida d'una taronja i que ja tenen forma de personeta, amb tot el que han de tenir... i quan vull dir tot, vull dir tot, perquè ja ens han dit què són: nen i nena! Tenim la parelleta!!

Estem molt contents i tenim tota la família revolucionada amb la notícia.

Ostres, és que d'això se'n diu fer les coses bé: ens hi hem posat tard, que ja tenim una edat, però, coi, ja que ens hi posàvem vam dir, "saps què? fem-ho bé" i mira, ens ha sortit perfecte :)

dijous, 29 de novembre del 2012

Per seguretat

Estimat bloc:

Aquesta setmana, dimarts, ens van donar les claus de la casa nova!!! Així que ja podem començar el trasllat :)

La casa de finques ens va recomanar que canviéssim el bombí de la porta (cosa que ja pensàvem fer) i el comentari de la senyora va ser: "És molt fàcil, portes la clau a la ferreteria i et donen el bombí que hi va bé".

Nosaltres, innocents com som, ens ho vam empassar... Amb les claus en mà, anem a la ferreteria i demanem un bombí per a la porta de l'entrada i un altre per a la porta del garatge. Resposta: "Aquesta clau és d'una porta de seguretat i haureu de canviar tot el pany... me'l desmunteu i me'l porteu per veure com és." I ens va donar un pany que va assegurar-nos que aniria bé per a la porta del garatge.

L'endemà, ens agafem la tarda lliure per poder canviar panys amb llum de dia...

Primera frustració: el pany del garatge que ens han venut no s'assembla de res al pany que hi ha, però tampoc no sabem com coi desmuntar el pany que hi ha per poder-lo ensenyar a la ferreteria i comprar-ne un altre d'igual.

Segona frustració: la porta de l'entrada, és una porta de seguretat... però de molta seguretat!! És d'aquelles que surten tres passadors cilíndrics a dalt, al mig i a dalt... i desmuntar el pany no és pas tan senzill com sembla... Però no cal canviar-ho tot de dalt a baix. Només canviant la part del mig, ja en farem prou.

Tercera frustració: quan ja havíem tret tot el pany, de dalt a baix, no vam poder separar la part del mig, la que havíem de dur a la ferreteria perquè el vis que l'aguantava es va gastar, es va fer rodó, allò que no li queda cap angle per poder-lo fer girar.

El meu home va carregar tot el ferregot llarg al cotxe, el pany del garatge que no havíem pogut muntar, i cap a la ferreteria. Jo pensava que allà li donarien un cop de mà per treure el vis... però res, li van vendre una clau Allen de la mida (que va anar bé per treure els altres 2 visos hexagonals), però el vis gastat, ja podies tenir totes les claus i tornavisos que volguessis, que allò no girava. Finalment, la solució: la força bruta. Si s'ha deformat tan fàcilment, potser li podrem donar la forma que nosaltres vulguem... Només calia un tornavís d'estrella i un martell... Clavar el tornavís al vis gastat per donar-li forma d'estrella i, au, a desenroscar! Visca!!!

Muntem el pany nou al seu lloc, l'instal·lem a la porta...

Quarta frustració: la clau no gira! Tornem-ho a desmuntar tot. La clau gira perfectament! Què passa? Tornem-ho a muntar, però a poc a poc, per veure què fem malament... Ah, ja està!! Hi ha un parell de visos que han d'anar una mica més fluixos. Cap problema. Ja està!!

Tanquem la porta. Provem d'obrir i tancar i...

Cinquena frustració: dels 3 forats de la part del mig del marc de la porta, n'hi ha un que està tapat i per tant no podem obrir i tancar bé.

Desmuntem la part del marc de la porta i ens adonem que hi ha l'aparell que fa que es pugui obrir la porta des de l'intèrfon, i per tant, el pany ha de tenir 2 passadors i no 3. Buffffffff... Com ho fem? Anem a canviar el pany?

Ens adonem que al pany que havíem tret hi havia una peça que se n'havia anat cap endins i que tapava el forat per on havia de sortir el passador que ens sobrava. Decisió valenta: desmuntem el mecanisme del pany i traiem un dels passadors :)

Sisena frustració: és una sola peça que duu els 3 passadors units...

Solució, desmuntem el pany vell i agafem la peça d'allà.

Muntar el mecanisme d'un pany és una mica com un puzle, que té un munt de peces i totes tenen el seu lloc i no poden anar enlloc més, però bé, tampoc no hi havia 1000 peces i si t'hi anaves fixant mentre el desmuntaves, i anaves ben amb compte, no era pas tan difícil tornar a posar-ho tot a lloc.

Setena frustració: hem tornat a muntar el mecanisme del pany i ara la tapa no encaixa. Això és probablement el que ens va dur més feina de tot, aconseguir tornar a encaixar bé la maleïda tapa del pany. Després de no sé quanta estona barallant-nos-hi, entre tots dos, fent força i amb moltíssima sort, ho vam aconseguir.

Finalment, teníem el pany muntat, el vam instal·lar a la porta i la clau girava, obria, tancava i tornava a obrir!!!! Ueeeeeeeeeeee!!!!!!!!

Temps total de muntatge: ben bé 2 hores! I sense comptar l'estona que vam estar per desmuntar-lo! És a dir, tota la santa tarda per canviar un pany.

Que consti que la major part de la feina la va fer el meu home i jo estava allà una mica de "florero", primer vigilant que no entrés ningú mentre la porta no tenia pany i després aguantant els visos, canviant les puntes del tornavís elèctric (gran invent, per cert) i intentant calmar els nervis en els moments de màxima frustració :)

Ara ens queda pendent canviar el pany de la porta del garatge... tot arribarà...

dijous, 22 de novembre del 2012

La notícia

Estimat bloc:

Ara ja es pot dir: estic embarassada... de bessons!

És una notícia d'aquelles que molta gent feia dies que esperava... així que sorpresa del tot no ha sigut (bé, la part dels bessons ha sigut una sorpresa per a tots, això sí).

Les setmanes entre que vam saber que estava embarassada i que la prudència ens ha fet mantenir-ho en secret, i dir-ho només a la família més propera, han passat més de pressa del que em pensava. És allò que, un cop superat l'ensurt de la notícia que n'hi ha dos, et fa tanta il·lusió que ho diries a tothom... i et sembla que se't farà molt llarg haver d'esperar fins als 3 mesos a dir-ho.. I ara que ja està acabant el primer trimestre, que ja començo a fer panxeta, que ja no ho puc dissimular, que ja m'he hagut de comprar uns pantalons de premamà... m'encanta veure la reacció de la gent quan li dónes la notícia.

Primer dius que estàs embarassada i la reacció és d'una alegria absoluta... després dius que són dos i aquí les reaccions varien: hi ha els que et deixen anar un "què dius? que bé!", els de "apa quina feinada que us ve a sobre!", els de "nen, ets un campió", els de "oh, que maco bessons! A veure si surt la parelleta"... també em va agradar molt aquell "osti, pobreta!". No ho negaré, probablement aquesta última és la reacció més sincera de totes... i la d'una amiga que mentre tota la colla d'amics ens omplia de felicitacions, petons i copets a l'esquena es va quedar paralitzada, sense poder articular ni una paraula i amb la boca oberta.

I ja us podeu imaginar la nostra reacció quan ens van dir que eren dos! A la consulta del ginecòleg et quedes una mica descol·locat, però encara no assimiles la notícia... Després, de tornada a casa, estàvem tots dos al cotxe, sense dir-nos res... i vam arribar a la mateixa conclusió: hem de canviar de pis. Com puges un cotxet doble a un quart sense ascensor? Impossible...

Després ve la fase de "ostres, ostres, ostres, com ens ho farem", després la de "buenu, mira, feina feta", després tornes a la de "buf, quina feinada que ens ve a sobre", després veus el vídeo dels bessons que parlen i penses "això els nostres també ho faran, que bé que ens ho passarem", fins que arribes a un estat de "de bessons n'hi ha hagut tota la vida, no som pas els primers, i tothom se n'acaba sortint, així que nosaltres també ens en sortirem". Estem molt il·lusionats, ja us ho podeu imaginar.

Ara, comencem a escalfar motors amb un trasllat, després toca muntar l'habitació dels nens i després ja arribaran... si és que no ens n'adonarem i els tindrem aquí!

Quines ganes que arribi el mes de maig!!!!


divendres, 14 de setembre del 2012

Inglish pitinglish

Estimat bloc:

En una de les llistes de distribució relacionades amb la traducció a les que estic subscrita, algú ha dit que cal reformar el sistema educatiu espanyol perquè no pot ser que un nen que estudiï anglès des de petit d'adolescent no sigui capaç de parlar-lo, un altre ha dit que el que realment cal és motivació i que això s'ha de fer des de casa... i total, que de coses se'n poden dir moltes i probablement tots tindran la seva part de raó, però jo m'he recordat de quan vaig començar a estudiar anglès...

Reeeemeeeeember wheeeeeen...

A la meva escola es començava a fer anglès a partir de sisè, als 11-12 anys. Força tard, tenint en compte que ara n'hi ha que comencen ja abans de P3.

També recordo que el profe d'anglès que teníem, tenia sort que nosaltres no teníem ni idea d'anglès, perquè mirant enrere t'adones que el pobre home tenia més bona voluntat que coneixements d'anglès, però val més això que res...

A secundària... buf! Les profes sabien més anglès, en general, no ho negarem; però esclar, jo ja m'imagino intentar ensenyar el que sigui a 30 adolescents que no tenen cap mena d'interès en res que els puguis ensenyar... Xungo, ho admeto. I amb 2 hores a la setmana és impossible poder practicar conversa amb classes de 30, és impossible fer "listenings" amb aquells cassets que ja no donaven més de si... A més, l'anglès sempre s'havia vist com una de les assignatures "poc importants". Les importants eren el català, el castellà, les matemàtiques, les naturals, les socials... i l'anglès, la música, la gimnàstica i la religió, mira, si et va bé, millor, i si no, tampoc no passarà res...

Veient que amb l'anglès de l'escola no anava enlloc, els meus pares van pensar que necessitava aprendre'n per una altra banda (quanta raó!) i vaig buscar una acadèmia. No sé quants anys tenia quan vaig començar a anar-hi... 15? Més o menys...

Aquí va ser on vaig notar que aprenia anglès... Osti, és que els profes parlaven anglès a classe!!!! I si no entenies el que t'estaven dient, t'ho deien amb unes altres paraules o t'ho deien més a poc a poc! Que fort, no es traduïa gairebé res!! Llavors em vaig adonar que l'anglès que fèiem a l'institut no donava ni per demanar una Coca-cola en un McDonald's.

Jo recordo amb força indignació i impotència que cada any, des de sisè d'EGB fins a COU, començàvem el curs estudiant el "present simple". El més sorprenent de tot és que 7 anys després, hi havia gent que no sabia què era i per a què servia el "present simple"!!! Però si el seu nom ho diu!!! Simple, senzill, fàcil!! I res...

Així, com vaig aprendre anglès? Doncs, tampoc no us ho sabria dir... Sempre he tingut facilitat per les llengües, suposo que això és important, però per a mi va ser fonamental el fet de poder marxar fora. Per als meus pares va ser un esforç econòmic molt important, però jo sense la immersió lingüística total que vaig fer quan vaig marxar, certament no seria on sóc ara.

Aquesta foto ha sortit d'aquí

dijous, 13 de setembre del 2012

Justificacions?? Grrrrrr...

Estimat bloc:

M'emprenya quan he de justificar la meva feina... i m'emprenya especialment quan ho he de fer davant de persones que no tenen ni idea de què va.

M'explico: l'altre dia un client em diu que té una queixa d'un client seu d'una traducció que vaig fer jo. Ja em vaig espantar. Resulta que al març (sí, sí, fa 6 mesos), vaig fer una traducció d'unes modificacions que s'havien de fer en un manual, i vaig rebre instruccions específiques que només havia de traduir el que era nou, que el que ja estava traduït no ho havia de tocar. I així ho vaig fer. El client final resulta que va encarregar una retrotraducció, és a dir, traduir el text traduït de nou a l'idioma d'origen per comprovar que la traducció és correcta. La retrotraducció era espantosa i evidentment es van espantar. Així que el meu client em va demanar que justifiqués la meva feina. El 90% de les queixes pertanyien a la part que jo no havia traduït i que m'havien dit explícitament que no havia de tocar. Així que vaig dedicar-me a rebatre les queixes només de la part que havia traduït jo, que eren errors de la retrotraducció.

Una setmana després em demanen que si em puc mirar l'altre 90%... Au, dedica't a justificar la feina d'algú que no coneixes de res. I jo, bona persona que sóc, vaig dir que sí...

Avui, el client m'envia un comentari del client que diu que hi ha frases que en anglès estan en estil indirecte que s'han traduït en estil directe i pregunta si és realment necessari i si es pot posar en estil indirecte. Com? Estem parlant d'estil directe i indirecte en un manual de pròtesis de cadera?

Pregunto si poden ser més específics per no tornar-me a repassar tot el text, que ja hi he perdut prou temps sense veure ni un duro. Em diuen que no, que en francès també s'hi han trobat i que està marcat en el text adjunt...

Agafo el que està ressaltat de la part en francès, i resulta que no parlem d'estil directe i indirecte, sinó de frases passives i actives. Això ja té més sentit, però a veure si parlem amb propietat, coi, que ens dediquem als idiomes!!!! Uns mínims!!!!

Hi he dedicat, 5 minuts, 1 a mirar-m'ho amb la intenció de no canviar ni una coma i 4 a redactar un mail explicant que cada idioma té les seves pròpies característiques i que una de les característiques del castellà, en aquest cas, és que no fa servir passives a tort i a dret com fa l'anglès.

A veure, vostè sap castellà? No, oi? Doncs, no posi en dubte la feina dels que en saben!! Això em posa molt negra...

Com la vegada que vaig haver de demostrar a la meva jefa que "advertising" volia dir "publicitat" i no "advertiment" com assegurava ella en una reunió amb els peixos grossos de l'empresa (absolutament ningú parlava anglès), em va fer anar a buscar un diccionari i buscar la traducció: va ser ella qui va fer el ridícul davant de tothom, però que et posin en dubte d'aquesta manera posa de molt mal humor.

Doncs, això, que començo a estar tipa d'haver de justificar la meva feina davant de persones ineptes.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Perplexitat

Estimat bloc:

Acabo de viure una experiència que m'ha deixat totalment perplexa.

Truquen a la porta d'aquí dalt al pis i immediatament sento que truquen a la porta del pis del costat... Això és que em volen vendre alguna cosa, però vaig a mirar a veure qui és. Miro pel foradet i veig un senyor negre amb una carpeta. I just en aquell moment, la veïna, que estava fotent crits com una boja perquè el gos deixés de bordar, obre la porta:

Senyor: Hola, ¿está tu mamá o tú eres la jefa? (La veïna té més de 30 anys, perquè us situeu una mica.)
Veïna: No, no está. (Sempre fa aquest paper perquè no l'atabalin.)
Senyor: ¿Cuándo volverá?
Veïna: A las cinco y media o así.
Senyor: Pues después me paso.

L'home va marxant i comença a baixar les escales.

Veïna: Eres de Iberdrola, ¿no?
Senyor: No, soy de Guinea.

...
...
...


...
...
...

No comments...

dijous, 2 d’agost del 2012

I una més...

Estimat bloc:

Rebo un mail dient que tinc un currículum impressionant, però que no em donen la feina... Com? Feina? Busco... Fa 2 anys aquesta empresa em va oferir treballar de redactora tècnica a Suïssa, vaig dir-los que si no podia treballar des de casa no m'interessava... Em contesten 2 anys després dient que no gràcies? Ostres, ja té tela, ja!!

Rellegeixo el mail i veig que no, que m'estan dient que he enviat una sol·licitud per un càrrec de gestió de comptes comercials... Com? Perdoni, però s'equivoca...

Escric un mail per dir-li a la pobra dona que s'ha equivocat de Marta.

Resposta: aquest és el mail que tinc al CV d'una altra Marta (imagino que també compartim el cognom), li envio un SMS perquè el corregeixi...

Qui pot equivocar-se amb la seva pròpia adreça al CV!! No s'ho ha ni repassat??? Ves a saber si el telèfon no està malament també i la Marta no sabrà mai què ha passat amb la seva candidatura... hehehe

Flipo molt...

dijous, 28 de juny del 2012

Som moltes, no?

Estimat bloc:

Ja m'ha passat diverses vegades que algú m'escriu un mail pensant-se que sóc una altra Marta Cervera. De moment, ja en tinc 4 de diferents localitzades, a part de mi!

Hi ha una galeria d'art a Madrid que es diu així, i tot sovint rebo invitacions a inauguracions o exposicions, currículums, invitacions a visitar webs de diferents artistes, fins i tot he rebut alguna proposta de negoci...

Hi ha una altra Marta Cervera que no sé ben bé a què es dedica, però he rebut mails de gent que ha assistit a les xerrades o conferències que fa (que no sé de què van) dient-me com els va agradar la xerrada...

També n'hi ha una que he deduït que és periodista i que està especialitzada en dansa... Una vegada em volien entrevistar per parlar de la meva trajectòria!!

I ara, una entitat bancària m'ha enviat un pressupost per a l'assegurança d'un cotxe més nou i més bo que el meu. El preu era força interessant, per cert!

Així que res, si coneixeu alguna Marta Cervera, digueu-li que passi per aquí i saludi. Em faria molta gràcia. Sempre havia pensat que no era un nom habitual, i veig que som una colla.


Martes Cerveres del món, manifesteu-vos!! hehehe


dimarts, 26 de juny del 2012

Fórmula matemàtica

Estimat bloc:

Com alguns ja sabeu, fa mesos que estic a dieta. He perdut pes moooooolt a poc a poc i saltant-me la dieta molt sovint, però el balanç, de moment, és de 10,5 quilets menys, així que jo vaig fent. Quan em canso de menjar amanideta, verdura i cosetes a la planxa, em cruspeixo un croissant o un bon plat de macarrons i continuo amb la dieta.

Aquesta última setmana ha estat un desastre "dietísticament" parlant:

Dimarts vam sopar una bona pizza, l'endemà vam berenar unes crispetes dolces, dijous vaig esmorzar un croissant de xocolata que vaig trobar boníssim! A casa hi havia xuxes, ah, i galetes d'aquelles daneses de mantega, que amb la llet amb Cola-Cao són boníssimes!!!

El cap de setmana: Sant Joan. Vam celebrar-lo amb un bon pa amb tomàquet i llonganissa de la bona per la revetlla i a casa els sogres, el diumenge, amb fideuà i pastisseria, també de la bona! Avui, just abans d'anar a la dietista (tenia hora a les 3), m'he cruspit una lassanya (de verdures, això sí).

I què ha dit la bàscula després de tot aquest desastre? Doncs, que vaig per bon camí, perquè he perdut 0,9 quilos!!!

És curiós, hi ha setmanes que faig una bondat extrema (però de debò) i només perdo 0,3 kg...

dijous, 21 de juny del 2012

Decidit!

Estimat bloc:

Ja m'he decidit! Aquest any faré un curs que ja volia fer l'any passat, però que vaig haver de deixar en espera perquè no ho podia abastar tot: el curs de Cultura mèdica per a no metges que organitza el Col·legi de Metges de Barcelona.

N'he sentit tantes crítiques positives que se'm farà llarguíssim esperar fins al novembre per començar :)

De moment, vaig fent bossa, que no és precisament barat...

Ah, i està obert a tothom. Algú més s'hi anima?

dijous, 31 de maig del 2012

No cal que insisteixis...

Estimat bloc:

Aquesta setmana he dit que no a molta gent... El client X m'ha ofert diverses feines que he rebutjat (no per excés de feina, sinó per les tarifes tan baixes que paguen), però és que ara mateix acabo de rebutjar una altra oferta d'un altre client que solia pagar unes tarifes acceptables i que ara m'ofereix menys de la meitat del que em solia pagar i que és una xifra taaaaaaaaaaan ridícula que no em surt a compte ni plantejar-m'ho.

Perquè us en feu una idea:

El client X em fa oferir una feina de traducció mèdica de l'anglès al castellà que m'hagués fet anar de bòlit durant tot el divendres i que a mi m'hauria suposat uns ingressos posem de 100. Vaig dir que no sense tenir realment feina per divendres...

Al final demà, divendres, faré 2 feines de traducció del castellà al català, tema general, sense massa dificultat, que el més probable és que em permetin fer jornada intensiva i per les quals cobraré una mica més de 200. Interessant, no?

Doncs, els de la tarifa ridícula, a partir d'ara client Y, m'ofereixen traduir un text creatiu de l'anglès al castellà (molta més feina que un text tècnic, encara que ser més divertit de fer) per una tarifa de 70. Li dic que no, que la tarifa és massa baixa i em respon que poden arribar a 80... Deixa-ho estar, no insisteixis...

Són tres textos d'aproximadament el mateix volum, de dificultats també diferents, i amb retribucions inversament proporcionals a la dificultat que representen...

En aquest cas he estat de sort. L'elecció ha sigut ben fàcil, però com està el pati, eh?

dimecres, 23 de maig del 2012

Narcisisme

Estimat bloc:

Mentre corregia un text llarg i pesat, he anat a topar amb els criteris diagnòstics del trastorn narcisista de la personalitat, i diuen que cal complir 5 o més d'aquests criteris (copio de la Wikipedia):

  1. Tiene un sentido grandioso de su propia importancia
  2. Le absorben fantasías de éxito ilimitado, poder, brillantez, belleza, o amor ideal
  3. Se considera especial y único, y sólo puede ser comprendido, y sólo debería asociarse con otras personas especiales o de alto estatus personal o institucional.
  4. Requiere excesiva admiración (Es un síntoma que denota una baja autoestima y una gran preocupación por hacer bien el trabajo y por cómo son vistos por los demás).
  5. Tiene un gran sentido de sus propios derechos. Piensa que se le debe todo. Tiene un sentido de "categoría" con irrazonables expectativas de un trato especialmente favorable o de una aceptación automática de sus deseos.
  6. En sus relaciones interpersonales es explotador. Se aprovecha de los demás para conseguir sus propios fines (esperan que se les dé todo lo que deseen, sin importar lo que ello suponga para los demás, y pueden asumir que los demás están totalmente interesados en su bienestar).
  7. Carece de empatía y es reacio a reconocer o identificar las necesidades y sentimientos de los demás.
  8. Es frecuentemente envidioso de los demás o cree que los demás le tienen envidia (pueden llegar a devaluar a personas que hayan recibido una felicitación al pensar que ellos son más merecedores de la misma).
  9. Muestra actitudes y comportamientos arrogantes y altivos o prepotentes.

No sé per què, però mentre ho llegia no podia evitar pensar en un jugador de futbol del Reial Madrid "de cuyo nombre no quiero acordarme" perquè em repugna... 

Sense conèixer-lo personalment (ni ganes!) em sembla clar que compleix plenament els punts número 1, 3, 4, 5, 8 i 9! Compleix 6 dels 9 criteris possibles... Potser també hi afegiria el punt número 7...

Jo crec que aviat, per il·lustrar el mite de Narcís, posaran la foto d'aquest individu en lloc del quadre de Caravaggio.

dijous, 10 de maig del 2012

Agenda desbordada...

Estimat bloc:

Sempre explico que vaig atabalada, que tinc molta feina... i ara no és pas diferent, continuo igual. Això ja no és novetat, però ara a més hi he d'afegir l'agenda desbordada d'activitats "extraescolars":

1) Estic organitzant la cosinada: ja van començar els nostres pares la tradició de reunir-se un cop l'any amb els seus cosins, perquè si no, només es trobaven als enterraments... I des de fa 5 anys, la segona generació hem començat la nostra pròpia tradició de cosinades anuals. Va començar el petit, el meu germà, i cada any l'organitza un cosí diferent, del petit al gran. Som 12 cosins, la majoria amb parella i canalla, així que reunir-nos tots és reunir una gentada de por. Sempre ha estat difícil reunir-nos més de 10 o 12 (comptant la canalla), però aquest any, que em toca a mi organitzar-la, tindrem rècord d'assistència! Serem 28, i això que faltaran 2 cosins, si no seríem 35!! Els que heu vingut a casa sabeu que 28 persones no hi caben ni de broma... així que ho farem al garatge de casa els pares, i això vol dir que ja fa setmanes que hem començat a endreçar i netejar el garatge. Però netejar el garatge no vol dir treure els cotxes i fregar una mica... Fins que es va jubilar la mare fa poc més de mig any, el garatge de casa els pares era la seu de la seva empresa, així que netejar el garatge vol dir desmuntar prestatgeries immenses, reubicar o llençar trastos, trastos i més trastos, i a més netejar... A més, com que serem tants, he de pensar un menú per dinar que sigui fàcil de fer i que no em deixi sense un duro... I com que hi haurà 11 nens d'entre 11 anys i 9 mesos, hauria de pensar activitats perquè es puguin distreure una mica, perquè el pati està massa ple de plantes perquè hi puguin jugar 11 criatures.

2) Estem organitzant el casament: encara que serem pocs (serem 12, després d'organitzar la cosinada, semblarà poc lluït el casament! hahaha!!), hem de buscar vestit per a tots dos, hem de comprar els anells i hem d'anar al registre una altra vegada. El restaurant ja el tenim confirmat. Bé! Ah, i hi ha gent que insisteix a quedar per fer un comiat de soltera... Fa 5 anys que visc en parella i ara he de fer un comiat de soltera?

3) He de caminar 1/2 hora cada dia. Sabeu allò que els metges recomanen a la gent gran? Doncs, es veu que ja sóc gran i a mi també m'ho han recomanat... I costa, eh! No sé d'on treure mitja hora per anar a caminar... Amb la son que arrossego als matins, em costaria mooooooolt llevar-me mitja hora més d'hora per anar a caminar... I després de sopar... Bufffff... És que el sofà queda taaaaan a prop... Res, que m'he de mentalitzar!!

4) He d'estudiar! Em vaig apuntar a un curs en línia de correcció de textos en llengua espanyola... i no em motiva gens!!! Hi ha 3 parts: la primera és una pèrdua de temps absoluta, la segona encara no l'he acabada (ja vaig tard!), però no és gaire interessant, i la tercera... ja ho veurem... Però, esclar, després del curs que vaig fer de correcció de textos en llengua catalana a l'Associació Rosa Sensat amb la Carme Font, serà difícil trobar un curs que s'hi pugui comparar...

5) I aquella llista de coses pendents que no acabo de fer mai: que si trucar a no sé qui, que si anar a no sé on, que si quedar amb no sé qui més per fer no sé què, que si pensar com fer no sé què, que si tenir en compte això i allò altre per fer no sé què més...

I tot això a més de tenir una feinada de nassos... Nostamal, no?

dimecres, 18 d’abril del 2012

Faig un resum...

Estimat bloc:

Fa dies que no escric res, i és que tinc la sensació que no tinc massa res a explicar, però de fet tinc unes quantes cosetes al tinter, així que en faig un resum.
  1. Començo per la notícia important: el dia 7 de juliol ens casem!! No farem un gran "bodorrrio" perquè a cap dels dos ens va la idea de fer una gran festassa. Així que serem els imprescindibles (els nuvis) i pares, germans, cunyades i nebots. En total, 12 persones, comptant els nuvis i 2 nens.
  2. Estem preparant un viatge de nuvis que ens encantarà. No anem a Playa Bávaro ni a Bora-Bora ni res exòtic, ni tan sols llunyà. Farem un viatge que fa molt de temps que ens fa il·lusió de fer: farem la volta a Catalunya! Anirem des de la Costa Brava fins al Delta de l'Ebre passant pel Pirineu i el Montsec. Carreteretes, excursions i relax, tot fent país.
  3. Sembla que he assolit l'objectiu de l'any de substituir aquell client que em pagava poc i no va voler negociar millors tarifes pel 2012. Tinc clients nous i n'he recuperat d'antics, que m'envien projectes interessants i ben pagats. Nembé!
  4. Dissabte vam anar als Verdi a veure Vertigo. Sí, sí, Hitchcock al cinema, en alta definició i en versió original. Tot un luxe! I amb bona comanyia, l'A. i el N.
  5. La setmana que ve anem a veure Agost al TNC. L'any passat no vam ser a temps a trobar entrades i quan vam saber que aquesta temporada repetien, vam comprar-les de seguida. El setembre vam comprar entrades per anar a veure Agost a l'abril... també amb l'A. i el N.
  6. Dilluns que ve és Sant Jordi i no sé quin llibre comprar-me. De fet, no sé si comprar-me'n cap de tants que en tinc de pendents de llegir...
  7. Ja he perdut gairebé 8 kg. Fa mesos que estic a dieta. M'ho agafo amb molta calma, però ja m'està bé. Així, em salto la dieta de tant en tant i em permeto algun pecat...
I em sembla que ho deixaria aquí, que ja és hora de sopar! A veure si no trigo un mes més a escriure el proper post.

dijous, 8 de març del 2012

La recta final...

Cansament i eufòria quan arribes a la meta...
Estimat bloc:

Saps aquella sensació que tens quan et queda molt poc per acabar una cursa que és una barreja d'esgotament intens i d'eufòria? Quan et comencen a fallar les cames, tens molta set i la recta final et semblen els 200 metres més llargs de la teva vida, però alhora ets la persona més feliç del món? Doncs, així és com em sento justament ara... Em comencen a fallar les forces perquè fa dies, molts, que treballo a un ritme intens, ja estic a la recta final, ja veig allà lluny la porta inflable vermella que indica que la cursa és a punt d'acabar-se: demà a les 9 del matí he d'enviar l'últim article traduït del projecte. Després, m'agafo un cap de setmana llarg, 4 dies de festa. És com la merescudíssima migdiada després d'una bona cursa, que et fa recuperar forces per començar a entrenar per a la propera...

Aquesta setmana he sortit a córrer 2 dies després de mesos de no fer-ho, i he recuperat aquella sensació de "estic destrossada perquè no estic en forma, però que bé que em sento!". Els que heu corregut alguna vegada per pur plaer de córrer ja sabeu què vull dir... ;) Suposo que per això avui m'ha sortit així el post: eufòria i cansament...

dijous, 23 de febrer del 2012

Solet!!

Estimat bloc:

Fa quatre dies estàvem tots glaçats. Jo no donava l'abast a posar-me mitjons i jerseis extres i a tancar la porta del despatx perquè no s'escapés l'escalforeta del radiador, que estant asseguda aquí quieta agafava fred fes el que fes... I avui... Avui fa un solet que vénen mooooltes ganes d'anar a fer un vermutet al sol: unes patatetes, unes olivetes, unes escopinyes i una coca-cola, mmmmmmm...

Això vol dir que ja arriba la primavera? Síííííííí, vaaaaaaa... Porfi, porfi, porfiiiii... :)


dilluns, 13 de febrer del 2012

Una feina soporífera...

Estimat bloc:

Si mirem la definició de la paraula "soporífer" al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans diu:
adj. [LC] Que fa venir son. Un discurs soporífer. adj. [MD] En med., que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència. m. [MD] [LC] Producte soporífer.
La veritat és que no, encara no he arribat a assolir un nivell d'inconsciència absolut, però no em falta gaire... Així que necessito idees urgents per combatre la son mentre acabo un projecte que no sé qualificar amb cap altre objectiu que no sigui aquest, soporífer.

He provat el cafè, la música mogudeta (inclòs Daft Punk), rentar-me la cara... Algú té algun truc d'aquells infal·libles?

dilluns, 6 de febrer del 2012

Quan t'agrada la feina que fas... i quan no t'agrada...

Estimat bloc:

Recordeu el projecte que comentava l'altre dia? Doncs, aquest cap de setmana he començat a treballar-hi. (Sí, sí, he hagut de treballar el cap de setmana... però això els autònoms ja no ens ve de nou...) I resulta que els 4 articles curtets que he hagut de traduir m'han apassionat!!! Estic cansada, morta, destrossada perquè fa dies que no tinc un dia lliure, i no en tinc cap a la vista fins d'aquí un parell de setmanetes ben bé. Però val la pena! La llàstima és que tingui encara dos projectes grans entre mans que trigaré uns dies a treure'm de sobre (dels quals un no em desagrada i l'altre m'avorreix enormement) abans de poder-me dedicar exclusivament al tema que m'agrada.

I és ben bé que treballar amb una cosa que t'agrada pot fer que treballar (encara que sigui en cap de setmana) no sigui tan feixuc o fins i tot et vingui de gust!

Així que tinc per endavant una setmana farcidíssima de feina (sincerament, no sé com m'ho faré per arribar a tot arreu) per poder dedicar el cap de setmana que ve de nou al tema que m'agrada :)

Segur que passa la setmana volant un altre cop.

divendres, 27 de gener del 2012

El primer pas!!!

Estimat bloc:

Just en un moment de desbordament total de la feina, he fet el primer pas per anar reduint la feina que rebo del client X (vegeu el post anterior i els comentaris de seguiment). M'acaben d'aprovar un projecte gran, interessant i amb continuïtat!

Les properes 2-3 setmanes estaré totalment desapareguda en combat, passaré més hores que mai treballant! Tot, per treure'm de sobre els dos projectes que tinc ara mateix entre mans i poder-me dedicar de ple a aquest projecte nou que em fa molta il·lusió.

He buscat "il·lusió" al Google i he trobat aquesta foto aquí.



dimecres, 11 de gener del 2012

Selecció... natural?

Estimat bloc:

Comença l'any i més que propòsits d'any nou el que he fet ha estat marcar-me certs objectius, la majoria professionals.

El principal objectiu per al 2012 és aconseguir, finalment, unes tarifes decents amb tots els meus clients.

És un objectiu que ja fa uns anys que em marco, però ho he anat fent a poc a poc. I ara només em queda un client que paga tarifes ridícules. És el primer client que vaig tenir ara fa 5 anys, quan tot just començava com a autònoma i acceptava tot el que em queia a les mans. Ells van fixar tarifes, jo vaig acceptar-les tot i que vaig veure que eren baixes, i no n'havíem tornat a parlar. Al desembre els vaig dir que volia parlar d'apujar les tarifes per al 2012 i em van dir que ja en parlaríem al gener... I per Reis, el dia 5, em van regalar un mail dient que havien estudiat la meva proposta i que la política de l'empresa per aquest any era no apujar les tarifes als proveïdors per la situació econòmica actual. Cap sorpresa.

Així que estic amb un dilema, perquè 1) no puc continuar treballant amb aquestes tarifes si no vull acabar deixant-hi la salut o deixar de pagar les factures i 2) resulta que és un client amb qui, sense adonar-me'n, treballo moltíssim i al final de l'any resulta que el que facturo a aquesta gent no és una xifra gens despreciable com per engegar-los així com així...

Resumint, com que la meva situació econòmica actual també està fotuda i a casa sempre he sentit dir allò de "cadascú per ell com els de Sabadell", comença l'operació Substitució del client X.

De moment, mentre no trobo un client que pagui preus que no facin plorar i amb qui pugui substituir el volum de facturació del client X, estic fent un cribatge dels projectes que em proposa el client X. És a dir, no agafo res que em porti gaire feina o que no em vingui de gust de fer: per exemple, avui m'han enviat un document per traduir. Si hagués estat un document en format Word l'hauria acceptat perquè era un text fàcil, i amb el Trados l'hagués pogut traduir còmodament, i l'hagués pogut encabir a l'agenda ampliant una mica l'horari laboral, però era un text en format PDF amb molta feina de format que s'havia de respectar... Doncs, res, descartat, que no em surt a compte perdre el temps aplicant formats manualment...

Si em sobra temps per culpa de (o gràcies a) no haver acceptat aquesta feina (que ho dubto), em dedicaré a traduir tota la documentació que tinc pendent de l'adequació a la Llei de Protecció de Dades, a buscar clients nous i a estudiar :)