dijous, 31 de març del 2011

Contraatac

Estimat bloc:

Com que la Gri-gri ha començat a posar receptes al seu bloc (que per cert, encara les he de provar), he decidit que contraatacaré amb l'últim que he après a fer: fàcil i bo... boníssim!! Aquest cap de setmana, amb els sogres i els cunyats vaig fer l'experiment...

Pebrot confitat

Ingredients:

- 1 pebrots vermell gros
- 1/2 gotet de licor (xupito) ple de vinagre
- 1 gotet de licor ple de sucre

Preparació:

Es talla el pebrot ben petit i s'aboca amb el sucre i el vinagre en un cassó a foc beeeen lent. A mi em va anar molt bé tenir la tapa de vidre d'aquelles que tenen un foradet que va deixant sortir el vapor. Si no, cal anar tapant i destapant el cassó perquè s'evapori l'aigua que deixa anar, però sense passar-se que cal que hi hagi suquet perquè es vagi coent bé. Ha d'estar una bona estona al foc (jo l'hi vaig tenir gairebé 2 hores), fins que el suquet és en realitat una mena de caramel líquid.

Aquest pebrot confitat es guarda la mar de bé a la nevera, i és apte fins i tot per als Shin Chans que no us agradi el pebrot, perquè és dolcet i s'acaba convertint en un vici.

Està impressionant amb unes torradetes sobre una bona capa de Philadelphia.

Perquè no s'estovin les torradetes, vaig posar un bol petit a la taula amb el Philadelphia i el pebrot a sobre, i que cadascú anés untant torradetes... va triomfar!

dilluns, 21 de març del 2011

La iaia Rosa

Estimat bloc:

Dimecres passat, a la nit, es va morir la meva àvia, de cop, sense patir, a casa i envoltada de la família. Allò que, per consolar-nos, tots diem que és la mort que voldríem per a nosaltres. El cop ha estat dur, perquè encara que la meva àvia tenia 95 anys i que cada vegada es veia més velleta, donava la sensació que hi seria sempre.

Les festes familiars no seran el mateix sense ella. I no és que ella fos l'ànima de la festa, ni de bon tros. Ella es posava al cap de taula, sense fer enrenou i anava contemplant-se tota la familiada que som, amb la satisfacció que només una dona amb 5 filles, 11 néts i 12 besnéts pot sentir.

Va ser curiós, de veure que les seves filles van decidir que el missatge que posarien a les flors seria "Gràcies per haver-nos estimat tant", i que l'escrit que vaig fer jo per llegir a l'enterrament, acabava exactament amb la mateixa frase. I és que va ser una dona que no feia les coses per quedar bé, sinó perquè realment les sentia, li sortien del cor. Ella estimava absolutament a tothom i, com no podia ser d'altra manera, tothom l'estimava.

El meu cosí va llegir això que vaig escriure, perquè jo no em vaig sentir amb forces de fer-ho:
Què puc dir de la nostra àvia? Només que ha estat una àvia fantàstica: de petits ens ha cuidat a TOTS quan estàvem malalts, ens ha fet de cangur quan els pares no podien ser a dos llocs alhora, sempre amunt i avall, i era la nostra monitora d’esplai als estius, que li envaíem la casa. Als néts, ens ha rebatejat a tots: l’Annones, el Llois, l’Oscarín, lo Xavieret, l’Emmetes, el Jantet, la Juditetes, la Marteta, lo Damianet, el Jordiet i l’Albertanyo!!! Suposo que era una altra manera de mostrar-nos el seu afecte, perquè ha repartit tant d’amor durant tota la seva vida, que no m’estranya veure que tanta gent ha vingut avui a acomiadar-se d’ella. Mai no li podrem tornar tot el que ella ens ha donat. Només podem donar-li gràcies. Gràcies per estimar-nos tant a tots. Et trobarem a faltar, iaiona.

divendres, 4 de març del 2011

Gaudir de la feina

Estimat bloc:

Avui estic contenta. No és el temps (que té estones de tot), ni que m'hagi tocat la loteria, ni que hagi trobat comprador pel pis... és la feina! Després d'uns dies força tranquil·lets, aquesta setmana la cosa s'ha animat molt, potser massa, allò que passa que es posen tots d'acord i has d'acabar dient que no a més d'un per falta de temps...

Doncs, bé, resulta que m'ha sortit un projecte força interessant. És d'un tema que a mi sempre m'ha tirat molt: odontologia. Ja ho sé, sóc rareta, ja em coneixeu... què hi farem... Però aquest projecte té diversos al·licients:

  1. El tema, que ja he dit que m'agrada.
  2. La tarifa, que no és per tirar coets, però és prou digna i em permet treballar sense presses.
  3. El repte de millorar la traducció anterior. Es tracta d'un text que ja se'n va traduir una versió fa uns mesos i el client no va quedar gens content amb el resultat, així que ara he de quedar bé, molt bé. A més, és un fulletó que serveix al client per presentar-se als seus clients i la primera impressió, com deia l'anunci, és la que queda, i cal que sigui bona (aquest repte és més interessant que el de millorar la traducció anterior, que visto lo visto no és pas un repte gaire difícil)
  4. La llibertat creativa (relativa) que dóna el fet de traduir un text més relacionat amb el màrqueting que amb l'odontologia.
  5. L'expectativa que aquest client, nou per a mi, quedi content amb la feina feta i me'n doni més.

Res, que un cop m'he tret la son de sobre (que ja sabeu que això em costa molt) tenia ganes de posar-me a treballar, i estic passant un matí d'allò més entretingut. A més, per acabar de fer el dia rodó, entra solet per la finestra!

Au, continuo amb el meu fulletó de màrqueting odontològic!