dimecres, 25 de febrer del 2009

Poca memòria...

Estimat bloc:

Ahir, en ple atac de torticoli, vaig decidir posar-me a dormir en lloc de dinar, a veure si dormint almenys estava una estona sense veure les estrelles. A les 4 em va despertar el telèfon...

"Hola, Marta. Me llamo Elena G., de la empresa BH. Te llamo porque te ha recomendado Jorge V..."

I jo, encara mig adormida, pensant que aquest nom em sonava molt, però que no tenia ni idea de qui era aquest tal Jorge V.

"... porque estaban muy contentos con tu trabajo en K."

Sí, sí, és veritat, el Jorge V. em sona de quan jo treballava a K. però, qui era? Era un dels doctors? Un dels comercials? No em sona que fos ningú de l'oficina... Quina cara feia? Era aquell guapo que van fer fora al cap d'un mes? No pot ser... Era l'altre que estava tan putejat? No, aquell no es deia Jorge... Es deia... No sé com es deia, però Jorge no...

"Es que tenemos unos catálogos para traducir y, bueno, era para que nos pasaras un presupuesto..."


La resta de la conversa ja no té més interès, coses de feina, em va explicar quatre detalls de què s'havia de fer, jo li vaig explicar quatre cosetes i avui li he passat el pressupost que espero que aprovin.

El tema està que tot i que em sona molt el nom d'aquest Jorge V. sóc incapaç de recordar la cara que fa! He trobat el seu perfil al LinkedIn, però la foto és tan petita que no li reconec la cara... No sé qui és!! Pel seu perfil he vist que havia sigut comercial de l'empresa K., però ni que em matessin sabria qui és. Podria ser que fos un noi que em sembla que era de Saragossa, però també podria ser que no el fos... Si em creués amb ell pel carrer, segurament ni el saludaria perquè no sé qui és! I com és que es recorda de mi? No sé, jo treballava a mitja jornada, estava allà en un raconet fent les meves traduccions, i els comercials em deien hola i adéu i poca cosa més... Potser sí que vaig causar bona impressió a l'empresa (tot i que sempre he pensat que les traduccions que feia aleshores no eren gaire bones), però que un comercial es recordi de mi em sorprèn, sobretot després de tant de temps! Que ja fa 7 anys que vaig plegar d'allà!!

Res, sorpreses que ens dóna la vida de tant en tant. Ara, si m'aproven el pressupost, llavors sí que tindré una bona sorpresa ;)


dimecres, 11 de febrer del 2009

La crisi...

Estimat bloc:

Fa dies que la feina ha baixat... Jo al principi donava la culpa a totes les setmanes que vaig dedicar a la traducció del llibre, i que vaig haver de dir que no a tantes altres coses, i que per tant la gent s'oblida de tu... Però, bé, anava tenint feineta, encara que fos a un nivell més baix...

Després amb les festes de Nadal i la mare a l'hospital, tenir menys feina m'ha anat prou bé... i després de festes la cosa es va anar animant, fins que la setmana passada ja tornava a estar al nivell de tenir molta feina, haver de treballar algun dia al vespre per tenir-ho tot al dia... i ja pensava que això de la crisi havia estat un miratge...

Bé, ha tornat l'època excessivament tranquil·la... De moment, aquesta setmana he enviat una traducció que vaig fer la setmana passada i he enviat una prova de traducció (no remunerada, evidentment). I a part d'això, he enviat currículums, he endreçat paperassa i tinc la casa neta i endreçada...

Sembla que definitivament ha arribat la crisi.

Ara toca creuar els dits i buscar la manera de guanyar-se la vida i poder pagar les factures a final de mes malgrat la crisi...

*** *** *** *** ***

Mentre escrivia això, m'ha trucat un client... una feineta, poca cosa, però és millor que no res. Apa, a treballar, doncs...



dilluns, 2 de febrer del 2009

És de bojos...

Estimat bloc:

Fa més d'un any que treballo en un projecte inacabable: es tracta de la traducció de l'anglès al castellà de l'ajuda en línia i del manual d'usuari d'un software molt sofisticat per a consultes dentals. El projecte sembla l'obra de la seu... primer es va haver de traduir, érem 2 traductores, i hi havia una correctora que s'encarregava d'unificar la terminologia. A la meitat la correctora va plegar, i em van demanar si ho podia fer jo. I així he anat enllaçant una cosa amb l'altra, que si ara ho revisem tot, que si ara el client vol fer no sé quins canvis, mira si hi estàs d'acord, que si ara repassem no sé què més, que si ara ho tornem a repassar, que si ara hem decidit canviar no sé què més, que si ara tinc dubtes, que si ara això ho tornem a deixar com estava i desfem alguns canvis... Que si està destinat només a Espanya, que si al final també es distribuirà a altres països de parla hispana, que si no traduirem el software, que si al final sí que el traduirem...

Total, entre que la documentació no està pensada per ser traduïda perquè el procés és pesat i complicat, que el client no s'aclareix i que els americans tenen aquesta capacitat innata d'acabar amb la paciència de qualsevol, tinc moltíssimes ganes de treure-m'ho de sobre!!!

Però és que ara, quan ens queden poques setmanes per tenir-ho tot enllestit, amb unes ganes boges de celebrar que hem acabat... M'acaben de comunicar, fa tot just uns minuts, que el client ha tret una nova versió del software, i que segurament es voldrà traduir el nou manual al castellà també...

No podrien optimitzar el procés de traducció abans d'embarcar-se en la traducció d'un nou manual que durarà un altre any?

Sincerament, no sé què fer... per una banda tinc un mini-jo en un cantó fregant-se les mans amb la pasta de la traducció... i a l'altra banda tinc un altre mini-jo a punt de tirar-se per la finestra!