dimecres, 25 de maig de 2011

Orgull friqui

Estimat bloc:

Avui és el Dia de l'Orgull Friqui. Una tonteria com una altra, però avui es reivindica el dret a ser friqui i estar-ne orgullós, perquè hi ha gent que pensa que això de ser un fric és dolent i es nega a ser considerat un friqui. Jo no ho veig pas així...

Recordo, fa uns anys, que amb la gent de l'escola de xinès vam anar a sopar i vaig comentar que tots els que estudiàvem xinès érem uns friquis. I la gent em va mirar molt malament, alguns es van mig ofendre i tot! I llavors vaig haver d'explicar el perquè:

Bé, per començar, ara potser ja és més habitual però fa 7 o 8 anys, estudiar xinès no n'era gens d'habitual. Quan deies que estudiaves xinès la gent et tractava diferent... com si fossis un superdotat o com si fossis un bitxo raro (un friqui). Així que en aquells moments, la gent que estudiava xinès no ho feia ni perquè estigués de moda, ni perquè els ho exigissin a la feina com passa amb l'anglès. Estudiaven xinès perquè hi havia alguna cosa que els motivava a fer-ho: a la majoria els atreia la cultura xinesa simplement, a uns els havia atret de sempre, a d'altres els va sortir aquesta atracció arran d'un viatge a la Xina, d'altres feien Taitxí i ho complementaven estudiant xinès, d'altres havien adoptat una nena xinesa i volien conèxier millor la cultura d'on provenia la seva filla, d'altres simplement era passió per les llengües exòtiques... tots teníem el nostre motiu personal, peculiar i que ens feia especials i diferents de la resta. El nostre punt friqui, per dir-ne d'alguna manera.

Jo crec que aquell dia, que probablement no era un 25 de maig, més d'un es va sentir orgullós de ser friqui, almenys una mica.