divendres, 2 de gener de 2009

El Nadal i la mare que el va...

Estimat bloc:

Ja fa anys que no m'agrada pas massa l'època de Nadal... I no només és el fred que em fa venir ganes de quedar-me a casa hivernant com un ós. La hipocresia d'aquests dies de l'any em treu bastant de polleguera, això de desitjar pau, amor i felicitat a tot quisqui un parell de setmanes l'any, i les altres 50 setmanes passar de la gent o fer-li la vida impossible no em lliga, no em sembla coherent... Aquesta obligació d'estar alegre, quan potser no estàs d'humor... Les odioses cançonetes de Nadal per tot arreu... Aquesta compulsió d'haver de fer regals a tothom, i si convé regalar coses que no saps si la gent necessita, ni si li agradaran... Regalar les coses amb el tiquet regal enganxat perquè si no t'agrada t'ho vas a canviar... Gastar més del que et pots permetre perquè, si no, ves a saber què diran... Ah, i no t'hi gastis massa poc, no siguis garrepa!! Sincerament, a mi tot això em fa molta mandra, i cada any me'n fa més.

Jo prefereixo els regals aquells que no vénen a compte de res... Aquells de "És que vaig veure-ho, i vaig pensar en tu, té!", i no cal que sigui ni l'aniversari, ni el sant, ni Nadal, ni Reis, ni cap data en especial.

I per no parlar dels regals de l'amic invisible... Quina cutrada!! A més, com que el pressupost acostuma a ser ridícul, o et toca la persona del grup a qui coneixes menys, o el company de feina que et cau més malament, què li regales? La tonteria més gran que trobes, que al cap de poc acaba a les escombraries: diners llençats inútilment...

I què me'n dieu de la bogeria de la loteria de Nadal?? Això sí que són diners llençats inutilment!! Menys per a quatre gats que, com a molt, els toquen 300.000 euros... que abans et solucionaven la vida, però que ara, a alguns no els paga ni la hipoteca sencera!

Però com que l'entorn ens pot, la familia, els amics i els que ens envolten en general tenen més força que la pròpia voluntat, acabem acceptant la situació i posant-hi la millor cara possible.

Avui és el meu dia per anar a comprar els regals de Reis per a la family. Em fa molta mandra perquè no sé ni per on començar! Així que, va, doneu-me ànims que em farà falta :)

Ah, i molt bon 2009 a tots!!

2 comentaris:

Grigri ha dit...

uix, els ànims arriben molt tard oi???
Noia, a mi també em fa una mandra terrible tot això de les festes. I això que cada any acotem més el tema dels regals (marcant un pressupost de 30 euros màxim per persona) i de reunions familiars (aquest any només 4 en les 3 setmanes..).
L'avantatge de quan tens fills és disfrutar amb ells del rotllo aquest dels regals, compartir amb ells la il·lusió. Però estic totalment d'acord que el regal pel regal és un estrés, i que amb aquest tema també cada any tenim conflictes amb la família pel què regala o deixa de regalar cadascú. La tieta et diu que "no pots obligar-la a no regalar res perquè és la seva il·lusió.." per posar un exemple... i llavors t'omplen la casa de coses que no vols tenir.. etc etc etc...

Jo les agafo amb ganes, per desconnectar de feina i demés, però les acabo encara amb més ganes!!!

ànims noieta, que ara podràs descansar 11 mesets..

per cert, vas veure el meu SMS del dia 4??

martachka ha dit...

Sí, ara ja està... i ja hem començat la dieta, que fins i tot d'això tenia ganes!

I sí, vaig rebre el teu sms el diumenge... Merci!! :)