dimecres, 28 d’octubre del 2009

Fiuuuuuuuuuuuu............

Estimat bloc:

Així és com m'ha passat el mes d'octubre... Volant!! Fiuuuuuuuuuuu!!!!!!!

No hi ha res com tenir feina per no avorrir-se i que el temps passi volant... aquest mes d'octubre està sent de bojos!

Així que abans de tornar-me a posar a treballar, que encara em queda un munt de feina, només explico quatre cosetes que m'han passat aquests dies:

1) Ahir vam anar a l'ajuntament a firmar i ja som oficialment "parella de fet". Després de 2 anys i mig de viure junts, ja tocava, no? Després ho vam celebrar anant a dinar a un restaurant japonès... Mmmmmm......

2) Dilluns vaig anar a córrer després de 2 setmanes en blanc. Vam córrer 1 hora sencera... trote cochinero, però 1 hora!! Després em feien mal els genolls... a veure avui com va...

3) Dissabte vam pujar a la Mola després de molts mesos. Ens ho vam passar genial!! I quin tiberi!!

4) ...

L'estrès em fa oblidar les coses, perdre la noció del temps... no sabria dir-vos què més ha passat a la meva vida aquest mes d'octubre...

Espero que el vostre octubre hagi estat més tranquil que el meu... Salut!

dimarts, 6 d’octubre del 2009

El primer llibre

Estimat bloc:

Ja ha sortit el llibre que vaig traduir l'any passat, el primer i, de moment, l'únic llibre que he traduït: Experiences of Mental Health In-patient Care, traduït com Experiencias en la atención psiquiátrica hospitalaria, de l'editorial Herder.

Encara que potser no us ho sembli, el vaig trobar realment interessant. Explica les experiències en hospitals psiquiàtrics de totes les parts implicades: els pacients, els familiars dels pacients i els treballadors del centre -metges, enfermeres, senyora de la neteja, directius, etc-. Òbviament, no és una novel·la per passar l'estona, és un llibre destinat a un públic molt concret, però si us interessa el món de la psiquiatria, us el recomano.

Tot i trobar que és un llibre interessant, de moment continuarà sent l'únic llibre del meu currículum, perquè no compensa el que paguen per l'esforç que suposa (o que em va suposar a mi) una traducció així. La veritat és que vaig sentir-me tan alliberada quan vaig acabar la traducció, que ni tan sols he tingut ganes de mirar-me si havien canviat moltes coses amb la correcció. Sort que el corrector deu haver polit la meva traducció perquè l'edició final sigui de la qualitat que es mereix un llibre com aquest.