dilluns, 15 de setembre del 2008

Pont que no he fet pont...

Estimat bloc:

Sí, evidentment, com amb la majoria de ponts, aquest pont he treballat... però a diferència d'altres vegades, només he treballat el dia que era estrictament laborable, o sigui que no em queixaré...

Ha estat un pont molt ben aprofitat:

Dijous volíem anar d'excursió, però com que els de la tele 3 anunciaven inestabilitat, vam decidir fer un canvi de plans d'última hora i anar a algun lloc civilitzat que si es posava a ploure ens poguéssim ficar dins de qualsevol bar en qüestió de minuts. Així que aquesta vegada vam anar a Reus. I sí, val la pena! Resulta que a Reus hi ha una pila d'edificis modernistes (no es pot esperar menys de la ciutat que va veure néixer en Gaudí!). I, això, vam fer la ruta... vam veure'ls gairebé tots... 23 dels 26 edificis que hi havia a la ruta... Això està fet en un pim-pam perquè el centre de Reus és petitet... I després, res, aviat cap a casa...

I dissabte, vam decidir anar a Sant Benet de Bages, al costat de Sant Fruitós, Manresa... I també ens va agradar molt! Vam fer 2 de les visites que es poden fer (res de barat, però fan descompte amb el carnet del Tr3sC!): la visita modernista, que veus com van convertir les estances del monestir en una casa d'estiueig, i sobretot com ho tenien montat els de la família d'en Ramon Casas (es nota on hi ha pasta...); i la visita medieval, que t'ensenyen el que és el monestir en sí i t'expliquen tota la història del monestir, des que es va construir el s. X... Molt xulo! Però també, vam arribar d'hora, i a dinar a casa... I casualitats de la vida, ens hi vam trobar a una ex-compi de feina de Roche, i ens va fer molta il·lu :)

Jo us recomano tant un lloc com l'altre... això ja depèn dels gustos de cadascú.

divendres, 5 de setembre del 2008

Els mosquits i la mare que els va...

Estimat bloc:

Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".

Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...

Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...

Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...

Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:

A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!

I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(

Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!

dimecres, 3 de setembre del 2008

He vist la llum...

Estimat bloc:

Avui, després de gairebé 2 anys de viure el pis, i 3 anys després d'haver-lo comprat, he trobat la solució a un dels grans maldecaps que m'ha donat el pis: el rentaplats.

Des del principi vaig tenir molt clar que la cuina era massa petita per encabir-hi un rentaplats... ni dels de 45cm d'ample... per fer-ho havia de fer reformes a la cuina i no hi estava disposada. I la gent venia a casa i intentava buscar un lloc on posar el rentaplats:

- Aquí darrera la porta no hi cap?
- Sí, però s'hauria de fer tota la instal·lació d'aigua...
- I aquí on hi ha la taula plegable?
- Faria nosa per passar i traspassar... i hauríem de treure la taula que ens va molt bé...
- I un d'aquells petits petits a sota la caldera?
- Només tenim 25cm sota la caldera... no hi cap...
- I sobre el marbre?
- Ens quedem sense marbre...
- I...
- Res, que no hi cap!

I quan ja tenia assumit que hauríem de fregar plats fins que ens poguéssim permetre canviar-nos de pis, resulta que avui, no sé ben bé com, he tingut un moment d'inspiració. La solució no és gaire complicada!

Es tracta de posar el rentavaixella (un d'aquests mini, que només hi caben 4 plats, que hi ha gent que els posa sobre el marbre) dins de l'armari de sota la pica, on ara hi ha les paelles i les olles. Allà ja hi passa la instal·lació de l'aigua, o sigui que només s'hauria d'adaptar per posar-hi el rentaplats (no crec que sigui massa complicat). S'hi ha de fer arribar un endoll, cosa que es pot aprofitar per fer quan canviem el forn (esperem que sigui aquest any), així no hi hauria d'haver cables a la vista, ni caldria aixecar rajoles...

I us direu, i les paelles i les olles què? Doncs, res, es recol·loca el cubell de les escombraries, es posa mirant cap a la porta, i a sota del microones, a darrera la porta, s'hi fa un armari i s'hi col·loquen les paelles, les olles i les cassoles i tot solucionat :)

Jo ho veig molt clar... Espero que realment sigui així de fàcil!!

Ara toca estalviar per: 1) canviar el forn + fogons i 2) comprar un mini-rentaplats!!!!

Oh, quines ganes! Em sembla que ja tenim regal de reis... :)