dimecres, 28 de gener de 2009

Infiltrada...

Estimat bloc:

Ahir em van fer la infiltració al canell que feia dies que esperava... De moment sembla que realment em fa menys mal, tot i que hi ha moments que encara me'n fa una mica. Aniré observant el mal, a veure si sóc capaç de definir-lo.

Ahir vaig arribar a la clínica sense tenir massa idea de què m'havien de fer... Portava tot el que m'havien demanat: la targeta de la mútua, l'autorització i l'analítica... com que havia d'entrar a quiròfan necessitava una analítica...

Quan fa 2 o 3 setmanes el metge em va dir que em farien la infiltració, em va preguntar si volia sedació per la infiltració, li vaig dir que jo no sabia si això feia molt mal o no... això ho saben ells, no? I de seguida va apuntar "Sedación" a la meva fitxa. Jo vaig interpretar que em posarien una mica d'anestèsia local perquè no em fes mal la punxada... i bé, es feia a quiròfan, cirugia ambulatòria... no sabia per què, però si ho fan així... Ells són els que en saben, i te'n has de refiar. Li vaig dir si podria tornar conduint, i em va dir que cap problema. Així que ahir vaig anar sola a la clínica, tothom té feina i tampoc és qüestió de molestar al personal inutilment. Si total, és una punxadeta... i si puc tornar conduint... (Al final hi vaig anar amb tren pel tema aparcament, però tenia tota la intenció d'anar-hi amb cotxe!).

Total, que ahir quan vaig arribar a la planta de quiròfans, em van fer posar un vestit de paper d'aquests tan macos, sabatilles de paper i gorrito de paper i em van estirar en una camilla... Jo ho vaig trobar exagerat... Total, per una punxadeta al canell... I, primer parlant amb una enfermera, després amb l'altra i després amb l'anestesista, poc a poc em vaig adonar que la sedació no seria una miqueta d'anestèsia, sino que m'adormien tota! No amb anestèsia total, suposo que és un sistema diferent, però sí... No em vaig enterar de res!

Em van entrar a quiròfan, va entrar el metge, em van posar l'oxigen, em van treure les ulleres i ja em vaig despertar a reanimació! I jo pensant, coi, sí que triguen a fer-me la punxadeta... Vaig tardar una mica a adonar-me que allò no era el quiròfan, que no recordava com m'havien portat fins allà i que ja m'ho havien fet! Hehehehe Jo tenia ben bé la sensació que havia tancat els ulls 2 segons...

Total, que de seguida em van donar un suc de pinya. Jo portava una gana que em moria, estava en dejú des del dia abans i eren les 2 de la tarda, així que el suc de pinya va durar 10 segons aproximadament... L'infermera no s'ho acabava de creure. I al cap d'un ratet, al carrer... Però s'ho van pensar, eh! Com que sabien que hi havia anat sola, estava tothom preocupat... "Aquesta nena ha vingut sola", "Ha vingut sola, s'ha de quedar una mica més", "Seu a la camilla abans d'aixecar-te", "Segur que no et mareges, et trobes bé?", "Si et mareges mentre et vesteixes, avisa'ns que som aquí, eh!". Tot el personal molt amable... llàstima de la desorganització de l'administració de la clínica!

Resumint, que ja està fet, i d'aquí 15 dies aniré un altre cop al metge a veure com va la cosa... Creuem els dits!!!