dijous, 8 de març de 2012

La recta final...

Cansament i eufòria quan arribes a la meta...
Estimat bloc:

Saps aquella sensació que tens quan et queda molt poc per acabar una cursa que és una barreja d'esgotament intens i d'eufòria? Quan et comencen a fallar les cames, tens molta set i la recta final et semblen els 200 metres més llargs de la teva vida, però alhora ets la persona més feliç del món? Doncs, així és com em sento justament ara... Em comencen a fallar les forces perquè fa dies, molts, que treballo a un ritme intens, ja estic a la recta final, ja veig allà lluny la porta inflable vermella que indica que la cursa és a punt d'acabar-se: demà a les 9 del matí he d'enviar l'últim article traduït del projecte. Després, m'agafo un cap de setmana llarg, 4 dies de festa. És com la merescudíssima migdiada després d'una bona cursa, que et fa recuperar forces per començar a entrenar per a la propera...

Aquesta setmana he sortit a córrer 2 dies després de mesos de no fer-ho, i he recuperat aquella sensació de "estic destrossada perquè no estic en forma, però que bé que em sento!". Els que heu corregut alguna vegada per pur plaer de córrer ja sabeu què vull dir... ;) Suposo que per això avui m'ha sortit així el post: eufòria i cansament...