dimarts, 3 de novembre de 2009

Va de jefes...

Estimat bloc:

Fa uns dies vaig parlar d'entrevistes de feina, i avui parlaré dels jefes... aquesta espècie d'individus que pel fet de cobrar més i estar per damunt teu en la jerarquia de l'empresa, es pensen que són més llestos que tu, i no sempre és així.

Al llarg dels anys, he tingut uns quants caps, i n'he tingut de bons i de dolents. He tingut caps que saben fer-te anar per on ells volen, que t'ensenyen la feina que has de fer quan tu no en saps, però alhora saben donar-te marge perquè tinguis certa llibertat. D'aquests n'he tingut un parell (un home i una dona): fantàstics!

Després, també he tingut el jefe estressat que treballa més hores que ningú, que és un crack i que confia en tu, tu pots confiar en ell. Un jefe d'aquells que és capaç de posar ordre dins del caos.

I després hi ha aquell cap que no sap manar, que això de tenir un càrrec li puja al cap, i li fa creure que té la veritat absoluta. D'aquests n'he tingut 3: 2 dones i 1 home.

La namber guan és una jefa que sense saber ni una paraula d'anglès, va decidir posar en dubte una traducció que havia fet jo. No vull dir que jo sigui infal·lible, però sé més anglès que ella, per tant no tenia per què dubtar de la meva feina. Vaig traduir una carta perquè ella pogués llegir-la en una reunió amb els altres socis, i a mitja reunió, em va cridar i em va demanar que li reafirmés que "advertising language" volia dir "llenguatge publicitari", perquè ella no se'n fiava i creia que advertising volia dir "advertència". Davant de tothom, em va demanar que anés a buscar el diccionari, i va buscar què volia dir advertising. Evidentment, era jo qui tenia raó, però això em va fer decidir a buscar una altra feina. Al cap d'un parell de mesos marxava d'allà.

La següent és una jefa que encara no tinc massa clar perquè em va fer fora. Segons ella, em va dir que m'havia fet fora, primer perquè hi havia pocs alumnes... com que això era evident que era una mentida, vaig anar a parlar amb ella cara a cara (perquè va tenir el detall de fer-me fora per mail!!) i em va dir que era perquè jo no mostrava seguretat davant dels alumnes. I jo ja li vaig contestar, "mira, després de 6 anys d'experiència fent classes, si una cosa tinc és seguretat". Després d'una bona discussió (ja sabeu que jo no sóc de discutir, però reconec que em va agradar fer-li perdre els nervis), i que ella s'anés contradient tota l'estona, i després de donar-hi moltes voltes, continuo sense tenir massa clar perquè em va fer fora. És igual, és una dona poc transparent, així que hi vaig sortir guanyant, us ho ben asseguro.

I l'últim és un cap que van posar quan el jefe crack-capaç-d'organitzar-el-caos va deixar la feina. Primer semblava un tio capaç, i amb bon rotllo. A l'hora de la veritat, va resultar ser un cap nefast, que l'únic incentiu que sabia donar al seu equip és dir-los "sou el millor equip del món". La primera vegada fa gràcia, i fins i tot t'ho creus. La cinquena vegada, dius "molt bé, sí, però no podries canviar el discurs?". És un jefe d'aquells que es pensa que perquè és jefe és més llest que tu. Un dia, quan jo estava fins al monyo de sentir que érem els millors, sense que el tio fes res, només penjar-se les medalles de la feina que havia fet el crack anterior, vaig decidir parlar amb ell, dir-li que ja que no em feien contracte indefinit, ni contractaven ningú més per ajudar-me amb tota la feinada que tenia, almenys que m'apugessin el sou. La seva resposta va ser que "no, però si vols et puc donar més feina". I, com que jo no sóc de discutir, quan vaig veure que el tio s'havia pensat que jo era idiota (és l'única explicació que pot tenir una resposta així), vaig optar per donar-li la raó (com als bojos) i fotre el camp d'allà el més aviat possible per no haver-lo d'aguantar ni a ell ni a la seva calba, mig amagada entre els quatre pèls que es lligava per fer-se una cua. (Que no ho veu que se li obren els cabells i la calba se li veu igual??) És que l'hauríeu de veure: ratllant els 40, amb una calba que aviat semblarà el Duran i Lleida, i melenes a l'estil heavy anys 80... Quanta modernitat!! hehehe

Gràcies a ell i a les altres dues perles, ara sóc autònoma. I que bé que visc sense cap cap!!

Això de l'autonomia laboral, ho recomano a tothom.