La llum al final del túnel...

Estimat bloc:

Tot i que m'espera un mes d'octubre que no em costarà d'oblidar, perquè pocs dies de festa tindré i hauré de pencar com una boja, començo a veure la llum al final del túnel. Avui acabo de traduir el darrer capítol del llibre... Un llibre que no em farà rica, però que quedarà la mar de bé al meu currículum, i que espero que em faci augmentar la cartera de clients o, com a mínim, el prestigi o les tarifes ;)

Fins fa quatre dies veia gairebé impossible complir la data de l'1 de novembre per lliurar la traducció. S'ha d'acabar de traduir, s'ha de repassar TOT i a més no puc abandonar les altres feines que tinc pendents... Fa 10 dies seguits que treballo més hores de les que hauria de treballar, i ahir no vaig poder més i vaig haver d'agafar-me la tarda lliure perquè tenia el cervell a punt d'esclatar. Però, avui, el fet de veure que ara només em queden els capítols d'introducció i poca cosa més, em fa pensar que ho podré fer!

A més, com ja he dit, aquest llibre no em farà rica, però seran uns dinerons que em permetran recuperar-me de la sotregada econòmica de les vacances... i a més, podré començar a pensar un altre cop en el rentaplats!!!

Però, últimament, a part de pencar molt, també he anat 2 vegades a teatre. La primera a veure Spamalot. Si us agrada l'humor absurd de Monty Python, no us la podeu perdre!!! Vam riure moltíssim, però és que a més actuen bé, ballen bé i canten bé, que potser és el que més em va sorprendre! Jo li dono un 10.

I aquest cap de setmana passat vam anar a veure "Com pot ser que t'estimi tant". A mi em va agradar, però l'argument és raro... Elles ho fan genial, evidentment. Però la història... la història doncs, no sé... és curiosa, el final et deixa una mica així que sembla que li falti alguna cosa... s'acaba com molt de cop... La posada en escena és curiosa, perquè van canviant de decorat, està currat. Ara, el pitjor de tot, els seients súper incòmodes del Poliorama... vaig acabar amb el cul quadradíssim!