divendres, 31 d’octubre de 2008

Ja és divendres!

Estimat bloc:

Ja ha arribat el tan esperat divendres!! I sí, a primera hora he enviat la traducció o sigui que ja estic en aquella fase de no fer absolutament res... però em costa, ho admeto... De moment he endreçat una mica el despatx i he vist que la taula continua sent del mateix color que abans... Clar, tants dies sense que li toqui la llum... Si de fet la paperassa que hi havia per sobre el que feia era protegir la taula... oi? ;)

Ara jugo a l'ordinador, però m'avorreixo... I he pensat, va escriuràs una mica al bloc...

He decidit que aniré a dinar a casa els meus pares, així els veuré, que fa dies que no els veig, i a més no m'hauré de fer el dinar. Com que encara no tinc el renta-plats...

I res, com que tampoc no tinc massa res a explicar, continuaré avorrint-me una estoneta... perquè això de tenir moltíssima feina durant molts dies té això... Estàs tan capficat treballant, que després quan s'acaba la feina ho trobes a faltar i tot... Res, ja m'esforçaré per desenganxar-me, que es tracta de treballar per viure, i no viure per treballar!

A veure si trobo algun joc interessant...

2 comentaris:

Grigri ha dit...

Com m'alegro de que hagis passat a millor vida laboral, ni que sigui temporalment!! Jo estic immersa en la fase "corre corre que això era per abans d'ahir" des de fa 6 mesos. I tinc la neurona saturada!!!

martachka ha dit...

T'entenc perfectament... L'estrès no és bo perquè les neurones mantinguin la seva capacitat de treball.