Estimat bloc:
A l'octubre, la meva tieta em va trucar per dir-me que el dia 15 de desembre la seva coral celebrava els 10 anys, i ho celebraven amb un concert al Palau de la Música. La meva reacció: "Jo vull venir!". Després em va dir que tenien un programa molt ambiciós i que no sabia com quedaria... "Jo vull venir!". A més, havien contractat una orquestra i uns solistes. "Jo vull venir!" El programa: unes cançons populars, fragments de Carmina Burana ("Jo vull venir!"), fragments del Glòria de Vivaldi ("Jo vull venir!") i fragments del Rèquiem de Mozart ("No m'ho puc perdre!!").
Ahir era el gran dia... Fa dies que tenim les entrades, sense numerar, hi hem de ser aviat per poder agafar un bon lloc, sobretot perquè s'han exhaurit les entrades. Obren les portes a les 8 del vespre. Arribem a les 8 i 5, ja han obert, hi ha una cua increïble. Hem de seure al segon pis, darrera d'una parella gran que no para de moure's.
Comença. Surt la coral, tots vestits de blanc. És clar, és la Coral de l'Hospital Sant Joan de Déu. Fan un goig tots allà ben posats... La tieta és a l'última fila, la tercera començant per l'esquerra. Primer presenten al presentador (Jordi Hurtado), i el presentador xerra una estona... Després xerra el director. Ara sí, comença el concert. Primer les cançons populars, a capella. Des del primer moment sona fantàstic.
De les cançons populars una de les que canten és "L'Empordà" i em fa recordar quan jo la cantava a la coral. M'encanta!! Gairebé recordo tota la lletra... jo la vaig cantant per dins...
La primera cançó que em fa posar la pell de gallina: "Imagine" de John Lennon. Un noi i una noia solistes amb una veu preciosa, i el cor acompanyant-los. Al públic li encanta!
Després, surten els músics: dos pianos, gong, percusió de tot tipus... Ara toca Carmina Burana. Evidentment, comencen pel fragment que tothom coneix, i el públic embogeix directament. Aquí un altre cop pell de gallina. Oh, com sona!!
Els altres fragments, sense ser tan coneguts, també agraden molt. I per tancar, un altre cop l'"O fortuna", i més pell de gallina.
Mitja part, que toca preparar l'orquestra: violins, violes, violoncels, trompetes... no hi falta ningú. Tots preparats per cantar el Glòria de Vivaldi. Ara el director ja ens ha explicat que no hem d'aplaudir al final de cada fragment, sinó quan acabin tots els fragments d'una mateixa obra. Tornen a cantar... Jo torno a tenir la pell de gallina. Quina passada!
Després el Rèquiem de Mozart: una de les meves debilitats. Més pell de gallina. Sona perfecte!! Tieta, t'asseguro que les hores d'assaig, les hores de consulta anul·lades, l'esforç... han valgut la pena. Això és preciós!!
Ja s'ha acabat?? Jo en vull més! Parla el director i explica que cada any fan un concert de Nadal, i que aquest any ho han celebrat d'una manera especial per fer aquests 10 anys i que dediquen la següent cançó a la gent de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Més cançons? Però si al programa ja no hi surt res més! Sorpresa: l'Al·leluia de Haendel. Una altra de les meves debilitats. Ara s'ajunta la pell de gallina amb el record de quan jo la cantava a la coral. M'emociono i m'he d'aguantar les llàgrimes.
Ha estat impressionant. I si penses que és una coral d'"aficionats", que com ha dit el director la majoria no tenen coneixements de música, només passió per la música, encara fa més impressionant el concert d'ahir.
S'acaba amb bravos, amb la gent dreta aplaudint, i un bis: un altre cop l'Al·leluia de Haendel.
Jo en vull més!!!
1 comentari:
Hola guapíssima! Ës el primer cop que entro a un blog (o bloc,com vulguis), o potser no. Quan eres a la Xina també en tenies un,oi?, recordo que et seguia els passos xinesos...
Avui hi entro per llegir les emocions que et va provocar el concert d'ahir. M'ha encantat que hi dediquessis aquesta estona i aquests pensaments i aquests records, que allarguen el plaer d'ahir.M'ha honrat que, enfeinada com vas, em dediquessis tanta estona.
Per mi va ser emocionant perquè, com tu saps, la música és la passió que més m'arrossega. I el Palau representa la meva juventut,en la que abans d'anar-me'n de copes, passava cada dissabte a escoltar i gaudir del programa que fes l'OCB, més tots els altres dies de la setmana que anava als concerts d'Ibercàmeres i altres extres que la meva butxaca, buida en aquells moments, es pugués permetre. Estar de l'altre banda era un somni. I que ens quedés tant bé com ens dieu,i notem nosaltres mateixos, no m'havia atrevit ni a somniar-ho. Ara, que a més hi hagués amics i família entre el públic que venieu expressament per mi, i que entre els nebots hi hagués la Martona, amb qui entre altres coses compartim el nom, ja era el summum de la nit.
Dius que et vas posar nostàlgica, de la teva època infantil-adolescent cantora...això s'arregla. A la nostra coral ja vas veure que hi ha de tot: gent gran, estudiants, gent pizpireta, gent desmelenada, gent clàssica, gent moooolt moderna...Tots tenim en comú la música i la passió per fer una interpretació fidel, sentida i emocionada. Hi tens un lloc. A més sé que hi ha metges, infermeres, psicòlegs, psicoanalistes, farmacèutics, professors de la Universitat, músics, algun matemàtic, algun advocat , algun d'Esade però cap traductora magnífica com tu. Ni ningú rigui tan de gust com tu, que ja saps que això em té el cop robat. Si t'animes, disfrutarem d'una altra cosa juntes,i faràs més entranyable encara la meva dedicació a la coral.
Una petonàs, guapíssima, i moltes gràcies per ser-hi,ahir.
Marta.(tieta Marta).
Publica un comentari a l'entrada