Estimat bloc:
Com alguns ja sabeu, els mosquits m'estimen... m'adoren... Va arribar un punt que jo pensava que em farien un altar perquè jo sola devia alimentar la meitat de la població "mosquitil".
Mentre treballava a Sant Cugat, jo sola també alimentava la meitat de la població de mosquits tigre. Sí, sí, molt divertit... Picaven per sobre la roba (fins i tot per sobre els texans!), i rebia les picades de dues en dues o de tres en tres...
Tot i que el rècord de picades va ser ja fa anys, a Chicago, que tenia 18 picades immenses a les cames... Tenia les cuixes deformades de la quantitat de bonys que em van sortir. Va ser horrorós...
Amb l'al·lèrgia que tinc a les picades, que una picada de mosquit normal se m'infla com la d'un mosquit tigre en una altra persona, us podeu imaginar com se m'infla una picada d'un mosquit tigre. :) N'hauria d'haver fet fotos...
Aquest any m'han picat poc (i cap tigre!! Toquem fusta!)... però quan m'han picat s'han ben cuidat que em recordés d'ells uns quants dies:
A Escòcia, els midgies van fer l'agost amb mi... Em van picar a llocs on no m'havia picat mai un mosquit: a la closca! Sí, sí, al cap, per entremig dels cabells!! Oh, quina picor, quin... brrrrrrrr!!!
I ahir, mentre ma mare m'ensenyava les fotos de les seves vacances, em van atacar 3 mosquits que m'han fet passar una nit horrible, perquè ni els antihistamínics em feien passar la picor (suposo que si m'hagués pres un Polaramine sí, però llavors vaig zombie durant 24 hores!), així que ja em teniu a quarts de 5 del matí aixecant-me a buscar gel per posar-me a les picades... :(
Res, que paciència, però la veritat és que quan fa tantes hores que et pica i no et pots rascar (total, rascar-te tampoc et fa passar la picor), doncs, la veritat és que mossegaries a algú!
2 comentaris:
A la meva mare també li fan reacció al·lèrgica les picades, i la pobra també va xutada de Polaramines... A mi no se m'inflen tant però en el tema de picades el què em fa ràbia és que a casa és com si tingués l'exclusiva. Som 4 de colla més el gat, i només em piquen a mi. té dallonses la cosa!!!! ELS ODIO!!!!!
Per cert, avui he corregut els 8,5 km de Sabadell. 54m:50s de temps real. No està malament per ser la primera i per haver entrenat ben poquet, però t'asseguro que em pensava que em moria el darrer quilòmetre i mig... els molt capullos ens han fet fer la ronda ponent tres vegades, dues de pujada i una de baixada... Per matar a algú...
Vinga, anima't que tu i jo fem un bon equip!!!
Sé el que és això de tenir l'exclusiva dels mosquits... A mi també em passa... :(
Jo ja he sortit a córrer 2 dies! Un dia 40 minutets i l'altre 35... El primer dia vaig acabar en condicions deplorables, el segon vaig correr una estoneta menys i vaig acabar en més bones condicions... Jo crec que vaig pel bon camí per fer la cursa de la dona!
Publica un comentari a l'entrada