divendres, 14 de setembre de 2012

Inglish pitinglish

Estimat bloc:

En una de les llistes de distribució relacionades amb la traducció a les que estic subscrita, algú ha dit que cal reformar el sistema educatiu espanyol perquè no pot ser que un nen que estudiï anglès des de petit d'adolescent no sigui capaç de parlar-lo, un altre ha dit que el que realment cal és motivació i que això s'ha de fer des de casa... i total, que de coses se'n poden dir moltes i probablement tots tindran la seva part de raó, però jo m'he recordat de quan vaig començar a estudiar anglès...

Reeeemeeeeember wheeeeeen...

A la meva escola es començava a fer anglès a partir de sisè, als 11-12 anys. Força tard, tenint en compte que ara n'hi ha que comencen ja abans de P3.

També recordo que el profe d'anglès que teníem, tenia sort que nosaltres no teníem ni idea d'anglès, perquè mirant enrere t'adones que el pobre home tenia més bona voluntat que coneixements d'anglès, però val més això que res...

A secundària... buf! Les profes sabien més anglès, en general, no ho negarem; però esclar, jo ja m'imagino intentar ensenyar el que sigui a 30 adolescents que no tenen cap mena d'interès en res que els puguis ensenyar... Xungo, ho admeto. I amb 2 hores a la setmana és impossible poder practicar conversa amb classes de 30, és impossible fer "listenings" amb aquells cassets que ja no donaven més de si... A més, l'anglès sempre s'havia vist com una de les assignatures "poc importants". Les importants eren el català, el castellà, les matemàtiques, les naturals, les socials... i l'anglès, la música, la gimnàstica i la religió, mira, si et va bé, millor, i si no, tampoc no passarà res...

Veient que amb l'anglès de l'escola no anava enlloc, els meus pares van pensar que necessitava aprendre'n per una altra banda (quanta raó!) i vaig buscar una acadèmia. No sé quants anys tenia quan vaig començar a anar-hi... 15? Més o menys...

Aquí va ser on vaig notar que aprenia anglès... Osti, és que els profes parlaven anglès a classe!!!! I si no entenies el que t'estaven dient, t'ho deien amb unes altres paraules o t'ho deien més a poc a poc! Que fort, no es traduïa gairebé res!! Llavors em vaig adonar que l'anglès que fèiem a l'institut no donava ni per demanar una Coca-cola en un McDonald's.

Jo recordo amb força indignació i impotència que cada any, des de sisè d'EGB fins a COU, començàvem el curs estudiant el "present simple". El més sorprenent de tot és que 7 anys després, hi havia gent que no sabia què era i per a què servia el "present simple"!!! Però si el seu nom ho diu!!! Simple, senzill, fàcil!! I res...

Així, com vaig aprendre anglès? Doncs, tampoc no us ho sabria dir... Sempre he tingut facilitat per les llengües, suposo que això és important, però per a mi va ser fonamental el fet de poder marxar fora. Per als meus pares va ser un esforç econòmic molt important, però jo sense la immersió lingüística total que vaig fer quan vaig marxar, certament no seria on sóc ara.

Aquesta foto ha sortit d'aquí

3 comentaris:

Sança ha dit...

Suposo que tu devies tenir una predisposició i un interés especial per aprendre la llengua (vas acabar estudiant Traducció...). Per tant, crec que el teu cas és una cosa a part; gaudies amb les classes i tenies el factor motivació de la teva banda.

Tot i això, és vergonyós el nivell d'anglès que tenen els nois (i noies, és clar!), després de 10-12 anys d'aprendre'n!...

En aquest punt, els que s'encarreguen de l'ensenyament (buròcrates i docents) i els ciutadans (que els paguem perquè se n'encarreguin i surti bé), ens hauríem de demanar: on és el problema?

martachka ha dit...

Jo era bona estudiant, no ho negaré. De més petita m'anaven tan bé les assignatures de lletres com les de ciències... I amb l'edat, vaig desenvolupar una mena de bloqueig mental per a les mates i la física que encara arrossego ara... Però sí, està clar que hi ha un problema, i si parles amb professors, sembla que el problema no està només en l'anglès...

Sança ha dit...

Pels alumnes que jo he tingut, que vénen directament del BAT, et diria que, pel cap baix, el 60% (!) no sabien presentar un resum com déu mana. Vaig quedar molt sorpresa. Al principi pensava que era jo, que no ho explicava bé. Però, a mesura que passen els cursos i veus que el dubte/error es repeteix en la mateixa proporció, constates que hi ha un problema de rerefons.
Crec que en l'àmbit educatiu s'hauria de fer una posada en comú i atacar el problema d'arrel. Segons el meu parer, el problema no només prové de la realitat sociocultaral de molts nanos, sinó de la preparació de molts mestres i professors.