dimarts, 1 de febrer de 2011

Crits

Estimat bloc:

Per algun motiu que no acabo d'entendre, des de fa uns dies cap a aquesta hora, a les 3 de la tarda, hi ha crits al carrer. Aquí a prop hi ha col·legis i instituts i m'imagino que són adolescents, possiblement sords (i definitivament maleducats) que van cap a l'escola, però el que no entenc és perquè s'han de parlar amb crits (o xiscles, directament). L'enrenou dura 10-20 minuts, el temps just i necessari per acabar amb la paciència dels que intentem treballar o, segons quin dia, dinar amb una mica de tranquil·litat.

Si estic dinant, he d'apujar el volum de la tele perquè no sento el que diuen, perquè us feu una idea del volum que gasten. I això amb la finestra tancada! No sé què pot passar si algun dia se m'acudeix obrir-la mentre ells criden... No ho provaré, el més probable és que se'm trenqui la cristalleria d'un xiscle.

Crec que són uns clars candidats a desenvolupar pòlips i mals lletjos de gola, però mira, tu, potser així callaran una estoneta, que segur que estan més guapos :)

Apa, ja m'he desfogat!