dijous, 13 d’octubre del 2011

Jugant amb els límits del civisme

Estimat bloc:

La setmana passada vaig començar un curs de correcció de català a Barcelona. Però ara no parlaré del curs, sinó dels trajectes amb tren fins a Barcelona que he de fer i que hauré de fer fins a finals de febrer.

La fauna que et trobes quan vas amb tren, trobo que "millora" cada dia una mica més. Quan anava a treballar amb tren, em trobava de tot... Sempre recordaré aquelles dues dones, mare i filla, que em trobava sempre i que portaven el cap ple, ple, ple de pincetes de colors.

La setmana passada em vaig trobar uns nois que no es parlaven, es cridaven! I no vaig ser capaç de llegir més d'una pàgina del llibre que duia fins que no van baixar. A més, el que seia al meu costat, passava mig braç al meu cantó i jo, al principi sense adonar-me'n, m'anava apartant per intentar mantenir intacte el meu espai vital. A la tornada, se'm va posar a davant un noi que duia la música tan forta, que em molestava a mi, i això que ell duia auriculars!

Avui, en el trajecte d'anada, el noi que se m'ha assegut al davant anava escoltant música amb el mòbil, com faig jo ara, però ell no duia auriculars, i tots havíem de sentir-la. Jo sentia la meva i la seva... Una mica desconcertant...

I ara, que estic tornant, hi havia una noia que també escoltava música, però com que anava amb auriculars i li devia saber greu que la resta no poguéssim gaudir-ne, cantava amb veu alta... Tot un detall, merci, però jo amb la música que porto ja faig...

Tant li costa d'entendre a la gent que per molt que al tren si sentin com a casa perquè hi passen moltes hores al cap de l'any, hi ha certes normes que cal respectar? No cridar, no xiular, no cantar... Per no parlar dels que toquen l'acordió o el violí aprofitant que no et pots escapar...

Em faig gran i m'estic tornant una intolerant i una "cascarrabias", ja ho veig... Això o m'he tornat una burgesa a qui no li agrada viatjar amb transport públic, que tot podria ser... O és que la gent és cada vegada més incívica?

2 comentaris:

Grigri ha dit...

Doncs hi ha una mica de tot Martachka. amb l'edat cada vegada estem menys predisposats a aguantar segons què, això ho tinc clar (perquè tinc la mateixa edat que tu i fa temps que experimento aquest viatge cap al costat fosc de la força..), i a part també és molt cert que mica en mica veus com l'incivisme es generalitza.
Sovint penso que jo sóc una mena de peça de museu, com feta a l'antiga... que aviat a la gent que anem pel món educadament, cívicament i respectant la resta d'homínids, ens portaran al CosmoCaixa dins una urna perquè els visitants puguin veure antics costums...
El pitjor de tot és quan arriba la calor, i les molèsties sonores venen acompanyades de molèsties aromàtiques...

martachka ha dit...

Sí, aquesta molèstia també la vaig patir... però ahir la olor que sentia era la de bròquil bullit... primer pensava que era el noi que tenia davant jugant amb el telèfon, però com que a la tornada el tren feia la mateixa olor, vaig arribar a la conclusió era el tren...