dijous, 31 de maig del 2012

No cal que insisteixis...

Estimat bloc:

Aquesta setmana he dit que no a molta gent... El client X m'ha ofert diverses feines que he rebutjat (no per excés de feina, sinó per les tarifes tan baixes que paguen), però és que ara mateix acabo de rebutjar una altra oferta d'un altre client que solia pagar unes tarifes acceptables i que ara m'ofereix menys de la meitat del que em solia pagar i que és una xifra taaaaaaaaaaan ridícula que no em surt a compte ni plantejar-m'ho.

Perquè us en feu una idea:

El client X em fa oferir una feina de traducció mèdica de l'anglès al castellà que m'hagués fet anar de bòlit durant tot el divendres i que a mi m'hauria suposat uns ingressos posem de 100. Vaig dir que no sense tenir realment feina per divendres...

Al final demà, divendres, faré 2 feines de traducció del castellà al català, tema general, sense massa dificultat, que el més probable és que em permetin fer jornada intensiva i per les quals cobraré una mica més de 200. Interessant, no?

Doncs, els de la tarifa ridícula, a partir d'ara client Y, m'ofereixen traduir un text creatiu de l'anglès al castellà (molta més feina que un text tècnic, encara que ser més divertit de fer) per una tarifa de 70. Li dic que no, que la tarifa és massa baixa i em respon que poden arribar a 80... Deixa-ho estar, no insisteixis...

Són tres textos d'aproximadament el mateix volum, de dificultats també diferents, i amb retribucions inversament proporcionals a la dificultat que representen...

En aquest cas he estat de sort. L'elecció ha sigut ben fàcil, però com està el pati, eh?

dimecres, 23 de maig del 2012

Narcisisme

Estimat bloc:

Mentre corregia un text llarg i pesat, he anat a topar amb els criteris diagnòstics del trastorn narcisista de la personalitat, i diuen que cal complir 5 o més d'aquests criteris (copio de la Wikipedia):

  1. Tiene un sentido grandioso de su propia importancia
  2. Le absorben fantasías de éxito ilimitado, poder, brillantez, belleza, o amor ideal
  3. Se considera especial y único, y sólo puede ser comprendido, y sólo debería asociarse con otras personas especiales o de alto estatus personal o institucional.
  4. Requiere excesiva admiración (Es un síntoma que denota una baja autoestima y una gran preocupación por hacer bien el trabajo y por cómo son vistos por los demás).
  5. Tiene un gran sentido de sus propios derechos. Piensa que se le debe todo. Tiene un sentido de "categoría" con irrazonables expectativas de un trato especialmente favorable o de una aceptación automática de sus deseos.
  6. En sus relaciones interpersonales es explotador. Se aprovecha de los demás para conseguir sus propios fines (esperan que se les dé todo lo que deseen, sin importar lo que ello suponga para los demás, y pueden asumir que los demás están totalmente interesados en su bienestar).
  7. Carece de empatía y es reacio a reconocer o identificar las necesidades y sentimientos de los demás.
  8. Es frecuentemente envidioso de los demás o cree que los demás le tienen envidia (pueden llegar a devaluar a personas que hayan recibido una felicitación al pensar que ellos son más merecedores de la misma).
  9. Muestra actitudes y comportamientos arrogantes y altivos o prepotentes.

No sé per què, però mentre ho llegia no podia evitar pensar en un jugador de futbol del Reial Madrid "de cuyo nombre no quiero acordarme" perquè em repugna... 

Sense conèixer-lo personalment (ni ganes!) em sembla clar que compleix plenament els punts número 1, 3, 4, 5, 8 i 9! Compleix 6 dels 9 criteris possibles... Potser també hi afegiria el punt número 7...

Jo crec que aviat, per il·lustrar el mite de Narcís, posaran la foto d'aquest individu en lloc del quadre de Caravaggio.

dijous, 10 de maig del 2012

Agenda desbordada...

Estimat bloc:

Sempre explico que vaig atabalada, que tinc molta feina... i ara no és pas diferent, continuo igual. Això ja no és novetat, però ara a més hi he d'afegir l'agenda desbordada d'activitats "extraescolars":

1) Estic organitzant la cosinada: ja van començar els nostres pares la tradició de reunir-se un cop l'any amb els seus cosins, perquè si no, només es trobaven als enterraments... I des de fa 5 anys, la segona generació hem començat la nostra pròpia tradició de cosinades anuals. Va començar el petit, el meu germà, i cada any l'organitza un cosí diferent, del petit al gran. Som 12 cosins, la majoria amb parella i canalla, així que reunir-nos tots és reunir una gentada de por. Sempre ha estat difícil reunir-nos més de 10 o 12 (comptant la canalla), però aquest any, que em toca a mi organitzar-la, tindrem rècord d'assistència! Serem 28, i això que faltaran 2 cosins, si no seríem 35!! Els que heu vingut a casa sabeu que 28 persones no hi caben ni de broma... així que ho farem al garatge de casa els pares, i això vol dir que ja fa setmanes que hem començat a endreçar i netejar el garatge. Però netejar el garatge no vol dir treure els cotxes i fregar una mica... Fins que es va jubilar la mare fa poc més de mig any, el garatge de casa els pares era la seu de la seva empresa, així que netejar el garatge vol dir desmuntar prestatgeries immenses, reubicar o llençar trastos, trastos i més trastos, i a més netejar... A més, com que serem tants, he de pensar un menú per dinar que sigui fàcil de fer i que no em deixi sense un duro... I com que hi haurà 11 nens d'entre 11 anys i 9 mesos, hauria de pensar activitats perquè es puguin distreure una mica, perquè el pati està massa ple de plantes perquè hi puguin jugar 11 criatures.

2) Estem organitzant el casament: encara que serem pocs (serem 12, després d'organitzar la cosinada, semblarà poc lluït el casament! hahaha!!), hem de buscar vestit per a tots dos, hem de comprar els anells i hem d'anar al registre una altra vegada. El restaurant ja el tenim confirmat. Bé! Ah, i hi ha gent que insisteix a quedar per fer un comiat de soltera... Fa 5 anys que visc en parella i ara he de fer un comiat de soltera?

3) He de caminar 1/2 hora cada dia. Sabeu allò que els metges recomanen a la gent gran? Doncs, es veu que ja sóc gran i a mi també m'ho han recomanat... I costa, eh! No sé d'on treure mitja hora per anar a caminar... Amb la son que arrossego als matins, em costaria mooooooolt llevar-me mitja hora més d'hora per anar a caminar... I després de sopar... Bufffff... És que el sofà queda taaaaan a prop... Res, que m'he de mentalitzar!!

4) He d'estudiar! Em vaig apuntar a un curs en línia de correcció de textos en llengua espanyola... i no em motiva gens!!! Hi ha 3 parts: la primera és una pèrdua de temps absoluta, la segona encara no l'he acabada (ja vaig tard!), però no és gaire interessant, i la tercera... ja ho veurem... Però, esclar, després del curs que vaig fer de correcció de textos en llengua catalana a l'Associació Rosa Sensat amb la Carme Font, serà difícil trobar un curs que s'hi pugui comparar...

5) I aquella llista de coses pendents que no acabo de fer mai: que si trucar a no sé qui, que si anar a no sé on, que si quedar amb no sé qui més per fer no sé què, que si pensar com fer no sé què, que si tenir en compte això i allò altre per fer no sé què més...

I tot això a més de tenir una feinada de nassos... Nostamal, no?