dijous, 4 d’abril del 2013

Les baldufetes no paren de créixer i la iaia ha embogit

Estimat blog:

Ahir tocava visita al ginecòleg. Sobretot per controlar el creixement de les baldufetes, perquè com més s'apropa el gran dia més probable és que apareguin diferències, que un creixi més que l'altre, o que hi pugui haver algun problema.

De moment, són uns campions i creixen al mateix ritme que si estiguessin sols, i això explica la súper panxa que ja fa la mama... hehehe Mireu, mireu la meva panxa de 31 setmanes!

La Laia i el Nil: 31 setmanes a la panxa de la mama
L'important és que tots tres estem la mar de bé. No es porten gaire diferència de pes: el Nil pesa 1.600g i la Laia 1.450g. Veig que comparteixen el menjar com a bons germanets que són ;)

Vam sortir contents, sense veure'ls la carona, però satisfets que tot estigui anant bé.

El tema diabetis el controlarem anant a un altre endocrinòleg que em pot visitar abans del dia 25: dijous que ve tenim visita amb aquesta altra doctora... a veure què m'explica... mentrestant, amanidetes, verdures i tot a la planxa... per si de cas.

Ah, i aquesta setmana santa vaig poder comprovar que la meva sogra ha embogit per complet: va comprar una quantitat inhumana de robeta per a les baldufetes... que ja ens anirà bé, però és que com creixin gaire de pressa no tindran temps de portar-la tota. També va comprar paquets immensos de bolquers i tovalloletes, que ens aniran mooooooolt bé. A més, vam anar a buscar robeta de l'un i de l'altre i tenim roba per parar un tren (el meu nebot tenia més roba quan era petit que la Paris Hilton, i està nova!). Resumint, tenim tanta roba que haurem de comprar una altra calaixera abans del que ens pensàvem perquè la que vam comprar ja està plena. Sort que l'armari encastat és doble i hi podrem col·locar una segona calaixera sense problemes...

L'armari de la Laia i el Nil ens queda petit abans de començar



3 comentaris:

Sança ha dit...

Oooooh, m'encanta la calaixera amb el nom dels nens! És maquíssima! I tota la robeta penjada fa moltíssim de goig! Jo estic esperant que demà faci bon dia per fer una altra bugada amb la roba de 3 mesos en amunt. Tinc unes ganes de tenir-la penjadeta!

Ostres, noia, quina senyora panxolina que tens! Sembla com la meva (però jo estic de 4 setmanes més que tu!). Com tens les lumbars? I els turmells? Jo, encara que estigui tot el dia amb els peus en alt (tinc complex de ratpenat), la inflor no em marxa. La meva metgessa em va dir que el pes del Cigronet dificultava el drenatge de les cames...

La meva mare està com la teva sogra: organitzant robetes del Cigronet i meva (els pijames i la bata que tenia els vaig comprar quan tenia 20 anys!). La sogra, de moment, es conté; però preveig que és una contenció perillosa que en qualsevol moment es pot desbordar... Benvinguda sigui! ;)

Sança ha dit...

Per cert, sembla que tenim germans/es semblants: jo també tinc un fotimer de roba de ma neboda (rotllo Paris Hilton, també, ha ha ha)!!!

martachka ha dit...

Sí, sí, és una senyora panxolina... hehehe Les lumbars força bé... segons el dia, però. Anar a la piscina em va moooooolt bé, i caminar també. De fet, tinc comprovadíssim que els dies que vaig a la piscina o camino una estona llarga, l'endemà estic més àgil i més lleugera, i a la nit, com que estic més cansada, dormo molt millor. A més, quan li vaig comentar al ginecòleg em va dir que feia molt ben fet, que està comprovat que el repòs (suposo que es referia al repòs excessiu) fa que els nens creixin més a poc a poc i acaba provocant parts prematurs! Així que res, moviment, que és el que convé :)

I els turmells... potser sí que aquests dies enrere que feia una mica més de caloreta estaven una mica més inflats del normal, però com que ja sóc de dur sabates amples de normal, no em molestava aquesta mica d'inflor extra, però tampoc és que tingués uns turmells com botifarrons... i aquests dies que ha tornat a refrescar, res, els tinc perfectes.