Estimat blog:
Últimament només parlo de les meves baldufetes... i és que està clar que encara no han nascut i ja m'he convertit en una lloca que no sap parlar de res més que dels seus pollets :) Però què voleu que us digui, últimament, la meva vida es limita a la feina (ara us n'explicaré alguna coseta) i a preparar el niuet per quan neixin els pollets. I si he de triar, parlar de les meves baldufetes m'agrada força més que parlar de feina.
De la feina, sempre hi ha coses a explicar... Després d'unes setmanes de poca feina, va arribar un projecte gran al que no podia dir que no (per volum = €€), i com dicta la llei de Murphy, quan tens les mans ocupades, et plouen les feines... Són els alts i baixos de la vida dels autònoms... "feast and famine" que diuen en anglès.
Total, que vaig acceptar aquest projecte súper gran, sabent que hauria de treballar moltes hores durant 10 dies, que segurament hauria de sacrificar el cap de setmana d'entremig... però ja va començar malament: el primer arxiu va arribar el dia previst, però a les 6 de la tarda en lloc de les 9 del matí, és a dir, ja havia perdut un dia de feina... Un cop el vaig tenir tot revisat, gairebé un dia de feina, pam! Error a l'ordinador: he perdut la feina de tot el dia... Ommmmmmmm... Hi havia un munt d'arxius, i els arxius més grans em donaven moltíssims problemes de memòria a l'ordinador. El meu ordinador no és una caqueta precisament, és un bon ordinador, però el projecte estava mal gestionat pel tema de compatibilitat de formats i versions del programari. Després de dedicar-hi moltíssimes hores cada dia (moltes més de les que haguessin fet falta si la cosa s'hagués organitzat bé), d'abocar-hi molta paciència, i molts ommmmmms, i d'intentar agafar-m'ho amb bon humor, divendres vaig parlar amb el gestor del projecte i li vaig dir que difícilment ho tindríem tot per dimarts per culpa d'aquests problemes tècnics. Dissabte al matí, em poso a treballar amb normalitat i quan acabo l'arxiu que havia estat revisant... un altre cop error. Havia perdut la feina de 4 hores, una altra vegada! No podia més!!!! Em vaig desmuntar, em vaig posar a plorar desesperada i vaig decidir que deixava estar el projecte, que ho engegava tot a rodar. Després, quan em vaig calmar, em vaig adonar que no calia engegar-ho tot a rodar... només calia trobar un pringat disposat a carregar-se de paciència i fer-se càrrec dels arxius més grans que em feien sortir de polleguera. Això em va permetre no treballar la resta del cap de setmana i poder sortir a passejar ahir per les paradetes de Sant Jordi, que amb el dia magnífic que feia venia molt de gust :)
I de les baldufetes... què voleu que us en digui? Doncs, que estan perfectes! Avui tocava ginecòleg. Les anàlisis finals han sortit perfectes, o sigui que la mami també està perfecta. Ara ja pesen més de 2kg cada un! La Laia fa 2,275 i el Nil 2,375!! Gairebé 5kg de criatures que duc a sobre... nostamal! Això explica la súpermegapanxa que tinc, el mal d'esquena dels vespres i els problemes per fer la volta al llit... hehehe
Ara ja tenim la seva habitació gairebé a punt del tot. Ens falta pintar i penjar uns prestatges, encarregar el vinil del Sol solet i poca cosa més... Ja tinc unes ganes de veure'ls la carona!!! Però en directe, no com avui, que sí que les hem vistes a l'ecografia, però no es veien gaire bé...
8 comentaris:
Me n'alegro molt que les baldufes tirin endavant. Tic-tac, tic-tac... Quan menys us ho espereu ja les tindreu als braços!!!
Eva
Aix, sí, ja en tenim unes ganes!!
Quina mala sort amb això de l'encàrrec! Espero que ho poguessis solucionar i que t'arribin els €€ (si més no, per la feina pactada).
Cinc quilos de criatures! Déu n'hi do! Això sí que és anar carregada! Quants quilos has guanyat (si no és gaire indiscreció)? Jo ara ja n'estic perdent uns quants (tenint en compte que he desprenyat i que la retenció de líquids està disminuint moooolt ràpid; ja torno a ser jo...).
Sí, sí, gairebé 5kg de criatures... Doncs, no he augmentat gaire de pes, de moment (setmana 35) no arriba als 11kg.
Com que em van posar a dieta des del primer dia, encara que no hagi fet bondat extrema sí que m'he portat força bé quant al menjar, i m'he aprimat (tothom em diu que a la cara se'm nota molt i que només tinc panxa) mentre les baldufetes anaven creixent al seu ritme.
És ara que estic fent la dieta per a la diabetis que estic guanyant més pes. Sembla que no hauria de ser així, però em fan menjar una pila d'hidrats per assegurar-nos que les baldufetes reben l'energia necessària per créixer bé, però de manera controlada per no sobrecarregar el meu pàncrees. És ben curiós, jo pensava que hauria de fer una dieta estricta i restrictiva a base d'amanidetes i bistecs a la planxa i resulta que no, que prenc moltíssims làctics, pasta, arròs, llegums, patates, pa... sense descuidar les verdures i les proteïnes, però amb poqueta fruita, això sí.
No sabia que la diabetis gestacional suposava aquesta mena d'alimentació... És molt curiós. Però la teva explicació pren tot el sentit del món.
Doncs 11 kg no són gaires per estar ja de 35 setmanes. Jo crec que, en tot l'embaràs, me'n vaig engreixar uns 20! Al final, sobretot, tenia molta retenció de líquids (d'una visita a l'altra, en un interval de dues setmanes, m'havia arribat a engreixar 1,5-2 kg! Una barbaritat!).
Espero que tu, a part de la diabetis, et trobis bé de la resta. Ara ja et queda poquet i començaràs la part més pesada de l'embaràs: encarar l'últim mes. Jo, fins a la setmana 36 em vaig trobar força bé. A partir d'aquí vaig començar a sentir-me mooolt pesada. I d'aquí a l'arribada del Cigronet, només van passar dues setmanes.
Sí, com dius és curiosa aquesta dieta de la diabetis gestacional. Pel que ens va explicar la doctora, segons la fase de l'embaràs fas un tipus de dieta o un altre... Pel fet d'estar al 3r trimestre, que és quan la canalla ja estan formats i la seva feina és bàsicament créixer la dieta és aquesta. Potser si hagués hagut de començar des del 1r trimestre la dieta hauria estat diferent.
Sí, sí, a part de la diabetis, que tinc molt ben controlada amb la dieta (avui m'han dit que ara només cal que em faci 2 controls al dia en lloc de 4!), em trobo molt bé. Sí que tinc mal d'esquena, que em costa dormir (necessito una grua per girar-me) i tot el que tenen les altres embarassades... però com que és absolutament normal, no crec que em pugui queixar de res.
Marta, ànims que ja ho tenim això!!!! No tornaràs a sentir-te tant immensa mai més, recta final!!!!
Petons
Sí, ja queda ben poquet!! Avui faig 36 setmanes, si d'aquí 4 setmanes no han sortit per voluntat pròpia, els faran sortir sí o sí...
Publica un comentari a l'entrada