dilluns, 27 de gener de 2014

Ara sé per què en diuen sinistre...

Estimat blog:

Sobretot, sobretot, sobretot, que mai no us passi el que m'ha passat a mi aquests dies!! Quin merder!

Fa un parell de mesos que tenim el pis llogat. Dimecres em truca la veïna de sota que li cau aigua del meu pis: sembla que ve de la dutxa.

Només us resumiré la història (és pràcticament impossible explicar-la detalladament per escrit).

Persones implicades: jo ("el burro delante pa' que no se espante", la propietària del pis), la noia de l'agència immobiliària que era la que tenia les dades del llogater, el llogater i la seva dona, la veïna de sota (l'afectada), l'assegurança, el llauner de l'assegurança i el meu llauner.

M'he posat a davant perquè he estat jo qui ha hagut d'intentar coordinar tota aquesta gent per poder solucionar el problema:

Els llogaters que no hi són (o no obren la porta) quan ve el llauner i que tampoc deixen de dutxar-se cada vespre quan arriben de treballar encara que saben que li cau aigua a la veïna de baix, el llauner que considera que si la primera vegada no hi eren (després d'haver confirmat que sí que hi serien) deu ser que no és tan urgent i ja no hi poden anar fins dimecres, la veïna de baix que em truca cada vespre per preguntar què en sé i quan per fi dic que li envio el meu llauner de confiança em diu que ha quedat per dinar (i no té els dallonses de "desquedar"), la noia de l'agència que sembla que va donar el telèfon del llogater que no era (es veu que el telèfon que tenen és d'algú de Mallorca!), el meu llauner de confiança que estava disposat a anar-hi per fer-me un favor, però molt a contracor perquè ja s'ha enganxat els dits fent feines que les asseguradores han promès que pagaran i que al final no paguen...

Avui, dilluns, després de 5 dies de trucades amunt i avall a l'asseguradora i a la veïna i a un llauner i a l'altre, sembla que per fi se solucionarà tot. Dic "sembla" perquè fins que no em confirmin que la cosa s'ha solucionat no m'ho creuré.

Ara ja sé per què d'aquests maldecaps en diuen "sinistres", perquè no hi ha cap altre adjectiu que pugui descriure millor la situació... hehehe totalment sinistre!

Continuarà...?

****

Actualització 1: 30/01/2014 11:40h

Sí, dilluns hi va anar algú... Diagnòstic: el desaigüe està fora de lloc, han foradat la paret del costat, des de l'habitació, però no hi arriben i des del forat del desaigüe no els passa la mà... Solució: s'ha de treure el plat de dutxa, però com que per treure'l l'hauran de rebentar, doncs, s'ha de canviar.

I avui, dijous, continua el plat sense canviar. Però aquesta tarda hi va el reparador. Jo seré allà, abans de 2/4 de 4, per assegurar-me que obren la porta, que es fa la reparació i que es fa bé. A veure si és veritat...

****

Actualització 2: 31/01/2014 11:10h

Resulta que ahir no venia el reparador, sinó que venia el perit a fer una avaluació. Li pregunto que quan podran venir a arreglar-ho. Resposta: "Necessitem l'autorització... segurament dimarts". COOOOM??? Li vaig dir que dilluns millor que dimarts, i avui divendres millor que dilluns, que aquella gent no es pot dutxar i treballen a la construcció i tenen canalla petita!! Vaig acabar dient-li: "Si ho arregleu demà [o sigui avui], us omplirem de petons". I resulta que deu anar faltat de petons l'home, perquè avui a les 9 del matí em trucaven de l'empresa reparadora que aquesta tarda a les 15h vénen a canviar el plat de dutxa. PER FI!!!!!!! Però no cantem victòria, encara... Jo fins que no ho vegi acabat no m'ho creuré...

3 comentaris:

Sança ha dit...

Ostres, nena, quin merder! Ja ho pots ben dir.

Pel que expliques, esteu com naltros: pis de propietat llogat i rellogats en un altre de més gran. Fent equilibris i filigranes per arribar a tot arreu (almenys naltros, que encara paguem hipoteca...).

Espero que ho solucioneu aviat, que aquestes coses fan molt mandra!

martachka ha dit...

I tant que hem de fer filigranes!! I tot i així ens estem menjant a poc a poc els pocs estalvis que teníem! Perquè 1 any pagant hipoteca i lloguer és un suïcidi econòmic, sobretot havent estat jo 4 mesos de baixa, que com a autònoma que cotitza el mínim, he cobrat poooooc, molt poc... Sort que ara ja tenim el pis llogat i respirem una mica!

Sança ha dit...

Me n'alegro!
Al F. li ha baixat la feina i ara haurem de fer un altre moviment estratègic per no haver de tirar d'estalvis: ens instal·lem a "la casa pairal". La família del F. hi tenen un pis senceret, al costat de casa. L'aviarem a la nostra manera i ens hi quedarem un temps (que, no sé per què, intueixo que serà llarg).