 |
| Els germans es comencen a descobrir |
Demà les baldufetes ja fan 3 mesos! Mare de déu que de pressa que passa el temps!!
No tinc massa temps per a fer res que no sigui estar per ells, però feliç de fer-ho. El que més greu em sap és que arribarà l'hora de tornar a treballar que no me n'adonaré i ells encara seran molt petits... Aix, qui fos milionari per poder dedicar-se en exclusiva als petitons!
Faig un resum molt resumit:
- Són les baldufetes més reboniques del món (això ho tenia clar des del primer dia).
- Donen feina, sí, però com que el papi de moment treballa des de casa, és tot molt més portable. I no ens podem pas queixar, que els nens ens han sortit de bona raça i ja dormien les 8 hores a la nit abans de fer els 2 mesos!
- Estan sans i bons, mengen (a la Laia li costa més, però menja), dormen i creixen, que ara mateix és la seva feina.
- Se'ls veu feliços, riuen molt i xerren pels descosits! Hauríeu de veure amb quina dolçor parla la Laia quan es dirigeix al Nil... és taaaaaaaaaaaaaan mona!!! I el Nil es fa més l'interessant, però és un "mimosín" i molt observador!
- La nostra vida ha canviat per complet, però no tornaria enrere per res del món.
Plego que em reclamen!
5 comentaris:
Hola! Fa dies q volia passar per aquí, però no he trobag el moment...
Veig que tot va rebé i que a hores d'ara ja deus estar treballant i cuidant les teves baldufetes alhora.
Jo he estat molt ocupada aquests últims mesos: li he estzt donant el pit a l'Arnau fins gairebé els 6 mesos, però com que és un bon menjador, doncs no donava l'abast.
Ara, el dormir, això són figues d' un altre paner. Dormir dormim poqueta estona seguida. al principi cada 2-4 hores. Al julil vam fer un rècord de 7 hores seguides durant 3 setmanes, però des de llavors la cosa a empitjorat i ara estem desvetllant-nos gairebé cada hora. Esgotador i algun dia amb els ànims per terra! Snif,snif...
Però bé: diuen que qui dia passa any empeny, no?
Espero que et vagi tot genial i que les teves baldufetes creixin sanes i fortes!
Una abraçada ben forta!
Ja t'entenc, amb les criatures es perd de pressa la noció del temps, i les hores i els dies passen volant!
Buf, això del dormir poc és molt dur. Quan vam passar de fer preses cada 3 hores a fer-les cada 4, ja ens va semblar que la cosa millorava, però val a dir que hem estat de sort! I creuem els dits... ja fa mesos que dormim tota la nit seguida. Encara fem la presa de les 12 de la nit, que tinc unes ganes d'eliminar-la!!! Però el metge diu que no, que han de menjar 5 cops al dia... Doncs, res, a les 12 els despertem (que pobrets estan morts de son i hi ha dies que gairebé no mengen), bibi i a continuar dormint, fins a les 8. De vegades a les 7-7.30 ja es desperten, però molts dies si els poses la pipa continuen dormint :)
Espero que el teu no doni guerra a la nit gaire temps més i que puguis dormir ben aviat!!!
Una abraçada!!
Com va la cosa? Com tenim els petitons?
Molt bé! Molt atrafegats tots plegats...
Ara veig que vaig escriure l'últim post a l'agost! Com passa el temps! Deia que els nens havien fet 3 mesos... i aquest divendres ja en faran 8! A veure si trobo una estona per escriure i explico una mica com va tot...
Tu com vas amb el teu petit?
Hola!,
El petitó està molt bé: menja bé i sempre està content.
Ara però, no estem gaire bé... Estem passant una època una mica difícil: li estan sortint les dents de dalt i està molt neguitós. Així que, si ja no dormíem gaire bé (la millor nit és despertar-se només quatre cops!), ara dormim fatal i estem destrossats. I això la parella ho pateix... A veure com ens en sortim!
Publica un comentari a l'entrada