dijous, 22 de novembre del 2012

La notícia

Estimat bloc:

Ara ja es pot dir: estic embarassada... de bessons!

És una notícia d'aquelles que molta gent feia dies que esperava... així que sorpresa del tot no ha sigut (bé, la part dels bessons ha sigut una sorpresa per a tots, això sí).

Les setmanes entre que vam saber que estava embarassada i que la prudència ens ha fet mantenir-ho en secret, i dir-ho només a la família més propera, han passat més de pressa del que em pensava. És allò que, un cop superat l'ensurt de la notícia que n'hi ha dos, et fa tanta il·lusió que ho diries a tothom... i et sembla que se't farà molt llarg haver d'esperar fins als 3 mesos a dir-ho.. I ara que ja està acabant el primer trimestre, que ja començo a fer panxeta, que ja no ho puc dissimular, que ja m'he hagut de comprar uns pantalons de premamà... m'encanta veure la reacció de la gent quan li dónes la notícia.

Primer dius que estàs embarassada i la reacció és d'una alegria absoluta... després dius que són dos i aquí les reaccions varien: hi ha els que et deixen anar un "què dius? que bé!", els de "apa quina feinada que us ve a sobre!", els de "nen, ets un campió", els de "oh, que maco bessons! A veure si surt la parelleta"... també em va agradar molt aquell "osti, pobreta!". No ho negaré, probablement aquesta última és la reacció més sincera de totes... i la d'una amiga que mentre tota la colla d'amics ens omplia de felicitacions, petons i copets a l'esquena es va quedar paralitzada, sense poder articular ni una paraula i amb la boca oberta.

I ja us podeu imaginar la nostra reacció quan ens van dir que eren dos! A la consulta del ginecòleg et quedes una mica descol·locat, però encara no assimiles la notícia... Després, de tornada a casa, estàvem tots dos al cotxe, sense dir-nos res... i vam arribar a la mateixa conclusió: hem de canviar de pis. Com puges un cotxet doble a un quart sense ascensor? Impossible...

Després ve la fase de "ostres, ostres, ostres, com ens ho farem", després la de "buenu, mira, feina feta", després tornes a la de "buf, quina feinada que ens ve a sobre", després veus el vídeo dels bessons que parlen i penses "això els nostres també ho faran, que bé que ens ho passarem", fins que arribes a un estat de "de bessons n'hi ha hagut tota la vida, no som pas els primers, i tothom se n'acaba sortint, així que nosaltres també ens en sortirem". Estem molt il·lusionats, ja us ho podeu imaginar.

Ara, comencem a escalfar motors amb un trasllat, després toca muntar l'habitació dels nens i després ja arribaran... si és que no ens n'adonarem i els tindrem aquí!

Quines ganes que arribi el mes de maig!!!!


4 comentaris:

Sança ha dit...

Enhorabona per l'embaràs! Jo sóc de les d'"ostres, quina feinada! Però no sou els primers ni sereu els ultims que portin bessonada en aquest món. Així que endavant les atxes!".

Com et trobes? Vas gaire cansada? Ja portes pantalons "de faixa"?

Ostres! La teva notícia m'ha fet especial il·lusió. I és que és tota una coincidència, perquè jo també estic embarassada de tres mesos i escaig, i també ens toca pel maig (cada dia un raig).

En el nostre cas, en portem un (o una, d'aquí a tres setmanes ho sabrem!) i estem molt i molt il·lusionats amb la panxeta i amb l'arribada del cigronet.

Nosaltres, el canvi de pis ja el vam fer amb previsió a principi d'any: ens estàvem en un de 60 m2 amb dues habitacions (dormitori i despatx) i vèiem clar que allà pararíem bojos. Ara vivim en un de més gran, amb tres habitacions, i estem començant a mirar endimaris de nadons per moblar l'habitació del cigronet.

Bé, freno ja, que, amb l'eufòria, t'he fotut un rotllo!...

Una abraçada virtual mooooolt forta! I enhorabona!

martachka ha dit...

Ostres, Sança, enhorabona!!! Veig que sou més previsors que nosaltres... nosaltres pensàvem que 3 ja ens hi entendríem aquí... però 4... uf, impossible!

Jo em trobo mooooolt rebé. Tothom parla que el primer trimestre és molt dur... Jo no em puc queixar, m'he trobat força bé. I les cosetes que he tingut, aquestes últimes 2 setmanes han desaparegut per complet i ara sé que estic embarassada perquè ja faig servir pantalons d'aquests de faixa que dius... si no fos per la panxeta i la gana (avui vaig pel tercer esmorzar) no diria que estic embarassada.

I amb el cansament igual. Al principi dormia tot el dia. Ara vaig més cansada del normal, però res tan espectacular com fa unes setmanes, que em llevava tard, feia migdiada d'1 hora (als caps de setmana 2 hores i hauria continuat) i a les 10 del vespre ja no era persona...

I tu com et trobes? Has notat el canvi de trimestre també?

Fa moltíssima il·lusió tot plegat. Un canvi radical de vida: casa nova, família al complet... Si a principis d'any m'arriben a dir que acabaria l'any en una casa gran, casada i embarassada de bessons, no m'ho hagués cregut! Hehehehe

Ahir, a més, vaig saber que una amiga de les de tota la vida, vam néixer amb 15 dies de diferència, vam anar a la mateixa guarderia, a la mateixa escola i al mateix institut, també està embarassada i també està de 3 mesos i poc... hehehe Encara parirem el mateix dia!

T'entenc perfectament amb això que dius de l'eufòria. A més, no has canviat radicalment de temes de conversa amb les teves amigues? La setmana passada vam quedar amb una parella que van tenir un nen a l'estiu i NOMÉS vam parlar de nens, de bolquers, de si plora molt, de si menja poc, de si només vol braços... M'he tornat una lloca en qüestió de setmanes. Suposo que és el que toca, no?

Sança ha dit...

Sí, noia, em sento plenament identificada amb tot el que dius: el cansament soporífer del primer trimestre, els temes de conversa, els trasllats, la gana, la roba...

Per sort, ara em trobo molt millor (i això que no he tingut cap molèstia física), però això que expliques del cansament, m'he fet farts de dormir a la tarda, al vespre, a la nit... Tenia la síndrome de la marmota! Ara estic més eixerida i no tinc tanta son.

Pel que fa a la teca, abans menjava frugalment, i ara no deixo passar l'esmorzar de primera hora, l'entrepanet de mig matí, el dinar, el berenar generós i el sopar. Vaja, els cinc àpats de prescripció mèdica! he he he.

I quant als temes de conversa... Què vols que et digui?! Són variadament monotemàtics: que si bolquers, que si l'embaràs, que si els mobles de nadó, els estris..., que si donar el pit, que si combinacions horàries de parella i àvies... Per a qui no estigui passant per això o no ho hagi passat, deu ser un avorriment total!

Espero que et trobis rebé i que tinguis molta sort amb la cerca del niuet! Si necessites res, ja saps on sóc! ;)

martachka ha dit...

Gràcies, guapa. El mateix et dic: que continuï tot igual de bé i si necessites res, aquí estic. Apa, ja som 2 més al món de les lloques que no saben fer res més que parlar de canalla i tot el que els envolta :)