dijous, 22 d’abril de 2010

Gent que truca a la porta

Estimat bloc:

Des que treballo a casa m'he adonat de la quantitat de vegades que arriben a trucar al timbre al llarg d'un dia normal. Com a mínim un parell de cops cada matí vénen a portar correu comercial, és a dir, paper per reciclar. El carter passa un cop a la setmana si se'n recorda, i després hi hem d'afegir els repartidors que porten el que has comprat per Internet, els del llum i el gas, els que venen coses (assegurances, llum, gas...), els que demanen diners, els que volen parlar-te de déu i els que s'equivoquen de pis.

Hi ha hagut dies que han trucat 5 o 6 vegades en un matí. Així que vist el trànsit de gent que hi ha per aquí, he optat per no obrir la porta si no estic esperant algun paquet, perquè si no, no faria res més en tot el matí que viatges del despatx a la porta. Normalment només obro si es dóna la casualitat que sóc allà al costat, però de vegades ni això...

Dels que vénen a vendre't el que sigui se'n podria fer un llibre. Recordo una vegada, que pensant que era la veïna, no vaig ni mirar qui era i vaig obrir directament... Era un tio que no sé què venia (del gas em sembla que era) i quan li vaig dir que no m'interessava i vaig anar per tancar-li la porta, em va posar el peu perquè no la pogués tancar. Suposo que amb la mirada que li vaig clavar en va tenir prou per adonar-se del que estava fent, perquè jo no hagués dubtat ni 2 segons a trucar als mossos... La resta de gent que ven coses, són tots iguals... Els d'Iberdrola han vingut 2 milions de vegades i cada vegada volen que els ensenyi la factura del gas, la meva resposta acostuma a variar entre fer-me la tonta ("això ho porta el meu marit i ara no hi és, i jo no sabria pas on buscar les factures"), fer veure que no tinc cap ganes de buscar-la ("tinc el despatx massa desordenat per trobar una factura") o engegar-los a pastar fang ("tu no n'has de fer res de les meves factures!"), depèn de l'humor del dia i de la simpatia del venedor.

Les frases que et deixen anar els del correu comercial perquè els obris la porta també tela... Hi ha el de "Correo comercial", curt, escuet, clar i directe. Després hi ha l'educat: "Hola, buenos días, sería tan amable de abrirme la puerta, por favor. Correo comercial" que et sap greu no obrir-li la porta, pobre. I després hi ha el que m'ha trucat avui "Sí, abre la puerta, por favor", que clar, dius, almenys ha dit "por favor" però digues perquè vols que t'obri la porta... I fins que no li he preguntat qui era, no m'ha dit "Correo comercial".

Els que vénen a parlar-te de déu, afortunadament, no he arribat a obrir-los mai la porta, ja se'ls veu a venir... De tant en tant trobes que et deixen un paperet per sota la porta perquè algú els deu haver obert a baix... però ahir, just quan estàvem a punt de sortir de casa, truquen a baix. "Hola, buenas tardes, llamábamos por si le interesa que le hablemos de dios" (o una cosa així). Resposta del meu home: "No, gràcies." Agafem els trastets, baixem, i ens trobem les dues noies, que en lloc de trucar i entrar al bloc quan algú obri la porta, es dedicaven a trucar pis per pis des de l'intèrfon, preguntant si t'interessava que et parlessin de déu. Em sembla que no devien tenir gaire èxit... Clar que potser ho fan per estalviar-se pujar escales en va, que al nostre bloc no hi ha ascensor...

També hi ha un tio que demana calés que ni tan sols parla, va amb un paper fotocopiat on hi ha una parrafada immensa explicant la seva situació i demanant que li donis calés. Aquest ja ha vingut un parell de cops. I va pel món amb una cara de mandra, d'apàtic, de pffff, que li tanques la porta als morros sense dir-li ni adéu.

Ara que llegeixo tot això, veig que obro la porta a massa gent... De fet, moltes vegades no miro per l'espiell i simplement obro... Clar que també em pot passar com el dia que van trucar a la porta, i com que quan vaig mirar no vaig reconèixer la persona que trucava i a més, jo estava parlant per telèfon, doncs, no vaig obrir... Era el meu home que anava carregat i va trucar per no haver de deixar les coses per obrir la porta. Pobre...

Vaig a netejar l'espiell... per veure bé a la gent que truca i decidir amb encert si obro o no.