dimarts, 2 de febrer de 2010

La gent del carrer

Estimat bloc:

Per què sempre em trobo jo la gent que fa coses estranyes pel carrer? Ahir al matí vaig sortir per anar a la caixa a pagar els impostos del trimestre (un pastón, per cert!). De camí, em vaig trobar una cosa que encara no havia vist mai... hi havia una iaia marujona passejant el seu gosset de mida butxaca per uns parterres que hi ha al costat de la biblioteca, i que ja estan força fets pols de tots els gossos que s'hi passegen... El gosset va fer la seva caqueta, i veig a la senyora que es treu un clínex de la butxaca, i jo pensava "mira, la senyora, encara que el gos faci caca al parterre també cull la merda, això està bé..." però, res, la senyora es va posar a eixugar-li el cul a la bèstia i va deixar la merda allà terra... Senyors, inventors, al loro, que aquí hi ha un mercat potencial... Kandoo per a gossos!! Si ho patento ràpid potser encara faré la primera pela! Hehehehe

Després, quan encara no m'havia recuperat de la visió de la senyora eixugant-li el cul al gos, em giro i venia una altra iaieta marujona amb un gos encara més petit. I clar, amb el fred que feia, li havia posat un jersei de color lila a la bèstia... un jersei estrany... com de coll alt... i perquè la bestiola estigués ben calentona, li havia posat les orelles cap enrere per tapar-les-hi amb el coll del jersei. Com us podeu imaginar, la pobra bèstia s'anava movent per intentar treure les orelles de dins el jersei, i la dona s'anava ajupint per tapar-li les orelletes... Poca feina...

No sé per què, però sempre em trobo coses d'aquestes rares quan vaig pel món... Des del senyor que passejava per Tarragona amb un ós rentador (un mapache, perquè ens entenguem) a coll fins la senyora vella velleta que et trobes a la porta de casa seva i quan passes et demana si li pots obrir l'esmalt d'ungles de color vermell, vermellíssim... vam acabar sent 4 o 5 persones que passàvem per allà intentant obrir-li el pot a la senyora, era impossible! Al final algú ho va aconseguir...

Algun dia em dedicaré a escriure totes aquestes anècdotes, perquè les acabaré oblidant... o potser no, el senyor del mapache costarà d'oblidar, el tio que portava una nevera amb la bicicleta a la Xina, també costarà...

4 comentaris:

Joan C ha dit...

Ui,ui...jo aquesta gent que porten el gos com si fos el marquès i aquestes iaies que es deixarien passar un trailer per sobre, abans que li passes algo al gos....no puc!!! Que ens està passant??

salut!

martachka ha dit...

Doncs, que n'hi ha més a fora que a dins, que diuen... Això és el que passa! Hehehe

Grigri ha dit...

Martachka, escriu-les, que quedaran per la posteritat i els teus lectors ens farem un bon tip de riure!!!
A mi el què més gràcia em fa del tema passejar gos és comprovar la màxima que diu que els gossos i els seus amos s'assemmblen. Gos pelut, amo pelut, gosseta presumida, mestressa presumida, gos obès, amo obès.. és que hi ha casos en els que s'assemblen de cara i tot!!!
BONÍSSIM...

martachka ha dit...

Doncs, ho faré, perquè t'asseguro que en tinc una bona pila d'anècdotes... I això que els gossos s'assemblen als seus amos (o al revés) moltes vegades és veritat!! I també et fas un tip de riure quan ho veus...