El fantàstic món de les entrevistes de feina

Estimat bloc:

Tal com vaig dir fa uns dies, avui explicaré les meves experiències en les entrevistes de feina, que et trobes amb cada panorama que fa por. Ara fa ben bé 2 anys que no en faig cap, però no crec que la cosa hagi canviat massa.

Jo crec que una de les més històriques és una entrevista que vaig fer en una empresa de selecció de personal. La noia que em va entrevistar, deia "vale" cada 3 paraules: "Això, vale, és una entrevista, vale, per un lloc de redactor tècnic, vale. L'empresa, vale, busca algú amb experiència, vale..." Impressionant... Era taaaaaaaan exagerat que no era capaç d'escoltar el que m'explicava la noia sobre l'empresa i el lloc de treball, només em podia fixar en els seus "vales" i al final m'havia d'aguantar el riure... I com que no em podia enfotre d'ella a la cara, vaig acabar imitant-la i dient jo també "vale" cada dos per tres... En aquell moment hauria necessitat algú al meu costat per fer conya sobre el tema. Aquesta entrevista va ser divertida... ah, i no em van donar la feina. El millor de tot és que un temps després el meu home va anar a fer una entrevista en aquesta mateixa empresa i la va entrevistar la mateixa noia!! Vale?

En una altra entrevista, en una altra empresa de selecció de personal, després de fer-me un psicotècnic, em va entrevistar un senyor encorbatat, alt com un sant pau i molt amable. Em va clavar un rotllo inhumà sobre la política de selecció de l'empresa, etc, etc. I després em va estar preguntant sobre la feina que tenia aleshores... quan em va preguntar el que cobrava i jo li vaig dir, em va contestar "ah, està molt bé, no?". Jo li vaig contestar que de fet un dels objectius de canviar de feina era millorar el sou... Es va quedar sorprès... ells feien m'oferien el mateix sou.

Jo (fent-me la innocent): Però a l'anunci posava que el sou era negociable...
Senyor: Sí, però això és el que oferim.
Jo (ja no tan innocent): Doncs, si no és negociable no m'interessa, gràcies. Per cobrar el mateix ja estic bé on estic ara.

Una altra entrevista, que va estar molt bé... A mi no em corria pressa trobar feina tot i que estava a l'atur. Contesto a un anunci d'una ETT que buscaven un traductor de l'anglès a castellà. Em fan l'entrevista els de la ETT, cutre, sense gaire xixa l'entrevista... M'envien a fer una altra entrevista a l'empresa. Arribo i m'entrevisten la que seria la meva jefa i una dona del departament de personal. Em comencen a explicar de què va la feina i no té res a veure... En realitat busquen un redactor tècnic per redactar manuals d'informàtica en anglès, no s'ha de traduir absolutament res, però van dir a la ETT que creien que llicenciats en traducció podrien ser també un bon perfil. I a més, el candidat ha de tenir coneixements d'un programa d'edició que jo no havia sentit anomenar mai.

La de personal: ¿Qué hace una chica como tu en un lugar como este? (m'ho va preguntar 2 vegades per si canviava d'opinió a mitja entrevista...)
Jo: La veritat és que jo vaig interessar-me per la feina perquè demanàveu un traductor, si arribo a saber que és un lloc de redactor tècnic no hauria vingut, perquè no en tinc ni idea, no tinc cap mena d'experiència en el tema, però la veritat és que té bona pinta.

Em van fer una prova improvisada de redacció tècnica. L'endemà em van trucar per començar el dilluns següent.

Una altra entrevista històrica va ser de les últimes que vaig fer abans de fer-me autònoma: una empresa busca redactor tècnic. Tenia l'entrevista a les 5, per tant vaig haver de plegar aviat de la feina on treballava per arribar-hi a l'hora. El molt impresentable em va fer esperar gairebé una hora i després no es va ni disculpar. Començava bé la cosa, ja em queia malament el tio... Si no fos que tenia moltes ganes de marxar de l'empresa on estava, hauria fotut el camp... Durant l'entrevista, llarguíssima, menys el color de les calces el tio m'ho va preguntar tot!!! No hauria d'haver contestat segons quines preguntes o hauria d'haver contraatacat preguntant sobre la facturació anual de l'empresa, i la previsió de creixement per als propers 5 anys... Però en aquell moment em va enganxar desprevinguda i vaig anar contestant com una tonta. Vam fixar una segona entrevista per uns dies després. Per desgràcia, el dia de l'entrevista havia d'anar a un enterrament, vaig trucar al tio i li vaig dir que no hi podia anar. Quan em va proposar de canviar la data de l'entrevista, li vaig dir clarament que no m'interessava el lloc de treball. Quan per fi vaig aconseguir deixar l'empresa on estava en aquell moment, la noia que em va substituir va ser la pobra desgraciada que finalment va ocupar aquesta vacant.

I deixem-ho aquí perquè ara sí que veig que se'n podria escriure un llibre sencer!!!

És clar que també he tingut entrevistes que han estat converses interessants amb professionals que et tracten també com a un professional, amb qui hi ha hagut bon rotllo i que no et prenen el pèl i et tracten com a un igual. Són aquelles persones que et truquen tant per dir-te que sí com per dir-te "no gràcies, però ens guardem les teves referències si tu ho vols". Però aquestes entrevistes les puc comptar amb els dits d'una sola mà i encara me'n sobraria algun...

Un altre dia parlarem dels jefes... que també se'n pot escriure un llibre... dels gruixuts, gruixuts!!