dimecres, 15 de maig de 2013

Divendres!!!

Estimat blog:

Avui ha sigut un dia molt atapeït.

Al matí, a primera hora monitors i visita amb el ginecòleg. Els monitors bé, tot i que la Laia es movia tant que es perdia el senyal cada dos per tres!! I quan hem fet la eco i el tacte, el metge ha vist que s'havien mogut... bé, s'ha mogut el Nil... Si fins ara estava de natges, que no és precisament la millor posició per parir, ara està oblic, que és impossible per parir. Quan ho ha vist, m'ha dit si em volia esperar una setmana més per veure si la posició millorava... Bufffffff... Jo ja tenia coll avall que aquest divendres era la data límit i ja no puc més!! Només de pensar que havia d'estar una setmana més així, sense dormir, i sense saber com posar-me, bufffff.... Total, que m'ha deixat triar i li he dit que vist que aquests nens no se'ls veu massa intenció de col·laborar per sortir, valia més que els treguin ja, que ja són prou grandets i jo estic feta pols. Així, doncs, divendres a les 11 del matí tenim cesària!!!

Després teníem hora amb l'endocrina, que ens ha dit que està tot perfecte, que quan hagin nascut vindrà a veure els nens (i a mi) abans no ens donin l'alta, però que un cop hagin nascut, jo ja puc tornar a menjar normal. I només caldrà fer un control entre 2 i 6 mesos després de parir.

Sortint de l'endocrina, havíem quedat amb la llevadora per acabar de veure les instal·lacions de la sala de dilatació, parts, secció de nounats (que molt probablement no hi hauran d'anar, però per si de cas...).

I ja està!! Ja era hora de dinar... Així que cap a casa a dinar que ja hi havia gana.

A la tarda, entre la migdiada (a les nits dormo fatal i sense migdiada no sóc persona), visita d'un amic que ha embogit i ens ha regalat un kit immens de bibes, xumets i similars (treballa a una empresa que en fabrica), trucades, Skype, mails, missatges al Facebook i al Whatsapp amunt i avall de l'un i de l'altre preguntant com estic, com va tot, desitjant-me sort i interessant-se per mi i les baldufetes, he passat tota la tarda ben entretinguda!!

Demà és el darrer dia que som només una parella... Divendres ja serem una família al complet!!!

Aix, quines ganes, quins nervis, quina il·lusió, quina barreja de sentiments...


2 comentaris:

Sança ha dit...

Espero que avui passis un bon darrer dia com a parella ;)

I et desitjo que divendres vagi tot molt i molt bé. Ja ho veuràs, quan els vegis la cara! Te'ls miraràs de dalt a baix: si tenen tots els ditets de les mans i els peus, els ullets, la panxolina rodoneta... És fascinant observar-los. Jo m'hi puc estar una bona estona i en quedo fascinada!

Apa, noia: una abraçada molt forta i una benvinguda ben càlida per a les baldufetes.

(Si necessites res, ja saps que pots compartir dubtes i neguits.)

martachka ha dit...

Gràcies... Tens raó... No cal televisió, tenint unes baldufetes així a casa!!