divendres, 22 de març de 2013

Compte enrere...

Estimat blog:

Comença el compte enrere... Avui començo les 30 setmanes d'embaràs, això vol dir que d'aquí a màxim 10 setmanes el Nil i la Laia ja seran aquí! Sembla molt, però tenint en compte com han passat de ràpides les primeres 30, això és un pim-pam!

Encara ens queden tantíssimes coses per preparar, que tinc la impressió que amb 10 setmanes no en tindrem prou... però alhora, tinc tantes ganes de veure'ls la carona, que per mi ja podrien arribar la setmana que ve.

A més, ara la panxa ja comença a pesar de veritat, ja no em veig els peus i hi ha parts del cos que ja fa mesos que no em veig, això de no veure't els peus quan baixes les escales no fa gràcia... Posar-me els mitjons, o uns leggings em deixa esgotada perquè em costa doblegar-me i tinc els pulmons comprimits... A l'hora de conduir m'he de refiar més que mai dels retrovisors, perquè em costa girar-me... A part que el volant cada vegada ha d'anar més lluny... Com el teclat de l'ordinador, que també cada vegada està més lluny perquè si no la panxa em toca a la taula! Hehehe Intentar concentrar-se en la feina quan tens dues criatures etzibant-te cosses i cops de puny pot arribar a ser tot un repte, o quan fan tombarelles o tenen singlot... Que sembla que aquí dins no hi haurien de tenir massa lloc per fer res, però no paren, cada vegada que anem al metge estan col·locats d'una manera diferent!!

Amb tot, em trobo la mar de bé :) Així que val més que s'esperin ben bé un parell de mesets a sortir, que encara són massa petitons ara... Tret del mal d'esquena puntual i el reflux molest (cada vegada més freqüents), estic molt bé... Costa de creure llegint tot això, no? Suposo que són les endorfines... que fan que els malestars, les pors i els dubtes passin a un segon pla, i que la il·lusió i la felicitat siguin les autèntiques protagonistes del moment.

6 comentaris:

Sança ha dit...

Sí, noia, tens tota la raó: tempus fugit.

Nosaltres estem a un mes i poc de la data prevista i tenim l'habitació ben buida (només el cotxet i quatre coses que ens han donat: una hamaqueta, una cadireta per al cotxe, un saltador d'aquells que es pengen als marcs de les portes i robeta). No tenim ni bressol, ni moisès, ni res de res!

Per sort, demà tenim previst d'enllestir el més important, així que espero tenir-ho tot lligat ben aviadet!

Disfruta dels dos mesets que et queden i pren-te'ls amb calma. Ara és quan més pesada (literalment parlant) es fa la cosa: dormir, treballar, conduir, seure al sofà...

martachka ha dit...

Sí que és veritat! Fins i tot seure al sofà (bé, més aviat aixecar-se'n) pot ser pesat.

Al final, aquesta setmana santa farem una recollida de coses: un dia quedem amb uns que ens deixen un moisès, un altre dia amb uns altres de "veniu, trieu i remeneu", un altre dia amb uns altres que ens deixen un llitet, i amb uns altres que ens deixen una maxicosi, una hamaca i un portabebès...

M'hauré de fer un excel per veure qui m'ha deixat què, si no, res no tornarà a lloc, que ja em conec!

Dilluns vam anar a mirar cortines infantils en un lloc que fan liquidació perquè tanquen... i evidentment, ens vam enamorar de les que justament NO estaven d'oferta perquè s'han d'encarregar expressament... però és que són taaaaaaaaaan xules! Hem de prendre bé les mides per anar-les a encarregar ;)

Sança ha dit...

Que bé que us ho deixin gairebé tot! A mi me'n deixen unes quantes, de coses, però la resta l'hem de comprar trinco-trinco (i no és pas precisament que siguin productes barats!). Per sort, hi ha molta gent que ens vol regalar alguna cosa i, en previsió de no farcir-nos de robeta de 0 a 6 mesos, hem fet una llista en una botiga de bebès (bé, em sembla que ja t'ho havia explicat, oi?).

Nosaltres avui ens posem en marxa. Primera parada: Ikea (bressol sense barana per fer collit). Segona parada: Vilafranca (enllestir la llista i negociar preus).

Sort aquests dies. I descansa tan com puguis (si no tens cap encàrrec d'última hora!).

martachka ha dit...

Sí, tenim sort amb això... Però pensa que tot el que compreu ara, si després decidiu donar-li un germanet o una germaneta a l'Arnau ho podreu aprofitar i ja tindreu la despesa feta! Nosaltres, en canvi, ho hauríem de comprar tot doble i ja no ho tornaríem a fer servir, perquè tenim clar que amb 2 ens plantem ;)

Sança ha dit...

Sí, la meva idea (el meu home encara està acollonit de pensar que n'hagi de venir un altre, he he he) és aprofitar-ho tot per quan arribi el/la següent. Per això hem pensat de fer bressol i convertible alhora.
Però, bé, a veure com va la cosa i si tenim ànims per anar-ne a buscar un altre!

martachka ha dit...

Hehehe Clar que sí. Ben fet ;)