Per seguretat

Estimat bloc:

Aquesta setmana, dimarts, ens van donar les claus de la casa nova!!! Així que ja podem començar el trasllat :)

La casa de finques ens va recomanar que canviéssim el bombí de la porta (cosa que ja pensàvem fer) i el comentari de la senyora va ser: "És molt fàcil, portes la clau a la ferreteria i et donen el bombí que hi va bé".

Nosaltres, innocents com som, ens ho vam empassar... Amb les claus en mà, anem a la ferreteria i demanem un bombí per a la porta de l'entrada i un altre per a la porta del garatge. Resposta: "Aquesta clau és d'una porta de seguretat i haureu de canviar tot el pany... me'l desmunteu i me'l porteu per veure com és." I ens va donar un pany que va assegurar-nos que aniria bé per a la porta del garatge.

L'endemà, ens agafem la tarda lliure per poder canviar panys amb llum de dia...

Primera frustració: el pany del garatge que ens han venut no s'assembla de res al pany que hi ha, però tampoc no sabem com coi desmuntar el pany que hi ha per poder-lo ensenyar a la ferreteria i comprar-ne un altre d'igual.

Segona frustració: la porta de l'entrada, és una porta de seguretat... però de molta seguretat!! És d'aquelles que surten tres passadors cilíndrics a dalt, al mig i a dalt... i desmuntar el pany no és pas tan senzill com sembla... Però no cal canviar-ho tot de dalt a baix. Només canviant la part del mig, ja en farem prou.

Tercera frustració: quan ja havíem tret tot el pany, de dalt a baix, no vam poder separar la part del mig, la que havíem de dur a la ferreteria perquè el vis que l'aguantava es va gastar, es va fer rodó, allò que no li queda cap angle per poder-lo fer girar.

El meu home va carregar tot el ferregot llarg al cotxe, el pany del garatge que no havíem pogut muntar, i cap a la ferreteria. Jo pensava que allà li donarien un cop de mà per treure el vis... però res, li van vendre una clau Allen de la mida (que va anar bé per treure els altres 2 visos hexagonals), però el vis gastat, ja podies tenir totes les claus i tornavisos que volguessis, que allò no girava. Finalment, la solució: la força bruta. Si s'ha deformat tan fàcilment, potser li podrem donar la forma que nosaltres vulguem... Només calia un tornavís d'estrella i un martell... Clavar el tornavís al vis gastat per donar-li forma d'estrella i, au, a desenroscar! Visca!!!

Muntem el pany nou al seu lloc, l'instal·lem a la porta...

Quarta frustració: la clau no gira! Tornem-ho a desmuntar tot. La clau gira perfectament! Què passa? Tornem-ho a muntar, però a poc a poc, per veure què fem malament... Ah, ja està!! Hi ha un parell de visos que han d'anar una mica més fluixos. Cap problema. Ja està!!

Tanquem la porta. Provem d'obrir i tancar i...

Cinquena frustració: dels 3 forats de la part del mig del marc de la porta, n'hi ha un que està tapat i per tant no podem obrir i tancar bé.

Desmuntem la part del marc de la porta i ens adonem que hi ha l'aparell que fa que es pugui obrir la porta des de l'intèrfon, i per tant, el pany ha de tenir 2 passadors i no 3. Buffffffff... Com ho fem? Anem a canviar el pany?

Ens adonem que al pany que havíem tret hi havia una peça que se n'havia anat cap endins i que tapava el forat per on havia de sortir el passador que ens sobrava. Decisió valenta: desmuntem el mecanisme del pany i traiem un dels passadors :)

Sisena frustració: és una sola peça que duu els 3 passadors units...

Solució, desmuntem el pany vell i agafem la peça d'allà.

Muntar el mecanisme d'un pany és una mica com un puzle, que té un munt de peces i totes tenen el seu lloc i no poden anar enlloc més, però bé, tampoc no hi havia 1000 peces i si t'hi anaves fixant mentre el desmuntaves, i anaves ben amb compte, no era pas tan difícil tornar a posar-ho tot a lloc.

Setena frustració: hem tornat a muntar el mecanisme del pany i ara la tapa no encaixa. Això és probablement el que ens va dur més feina de tot, aconseguir tornar a encaixar bé la maleïda tapa del pany. Després de no sé quanta estona barallant-nos-hi, entre tots dos, fent força i amb moltíssima sort, ho vam aconseguir.

Finalment, teníem el pany muntat, el vam instal·lar a la porta i la clau girava, obria, tancava i tornava a obrir!!!! Ueeeeeeeeeeee!!!!!!!!

Temps total de muntatge: ben bé 2 hores! I sense comptar l'estona que vam estar per desmuntar-lo! És a dir, tota la santa tarda per canviar un pany.

Que consti que la major part de la feina la va fer el meu home i jo estava allà una mica de "florero", primer vigilant que no entrés ningú mentre la porta no tenia pany i després aguantant els visos, canviant les puntes del tornavís elèctric (gran invent, per cert) i intentant calmar els nervis en els moments de màxima frustració :)

Ara ens queda pendent canviar el pany de la porta del garatge... tot arribarà...