Homenatge al Rubianes

Estimat bloc:

Dilluns vam anar al Palau Sant Jordi a veure l'homenatge que feien a Pepe Rubianes: Rubianes somos todos. Vam riure taaaaant!!!!

Feia setmanes que teníem les entrades. A tots dos ens hauria agradat anar a veure l'espectacle del Rubianes, però es va morir abans que ho poguéssim fer i ens vam voler treure l'espineta anant a l'homenatge.

Començava a dos quarts de 10. Una hora abans ja hi érem, vam sopar un bon entrepà de pernil i poc després que obrissin les portes vam entrar, que a fora començava a fer fresqueta. Quedaven tres quarts d'hora per començar i gairebé no hi havia ningú... Es va anar omplint a poc a poc... Finalment, amb uns 5-10 minuts de retard, va començar. Quan va aparèixer la fotografia del Pepe Rubianes a la pantalla gegant, abans que sortís ningú a l'escenari, tot el Palau es va posar a aplaudir. Pell de gallina, imagineu-vos a 14 o 15 mil persones aplaudint...

Els primers a sortir van ser els de La Sonrisa Etíope. Comença bé. Després, el Flavià amb el Llàtzer Escarceller, l'avi de Filiprim, que sembla que ens enterrarà a tots!! El Flavià a mi no m'agrada, ni m'ha agradat mai. El trobo molt poca-solta i, com diria el Buenafuente, un "faltón". No m'ha fet mai cap mena de gràcia. Però com diuen en castellà, "mal camino andarlo pronto", així que ara començava la part bona. El Pavlovsky va fer que les 14.000 persones que érem allà enviéssim petons al Rubianes, boníssim! El Fuentes va explicar anècdotes i va imitar el Rubianes... El Sardà també va explicar anècdotes d'un viatge a Àfrica en què havia de fer uns reportatges amb el Rubianes. Va cantar la Martirio i va explicar alguna anècdota més... El Buenafuente també. Entre actuació i actuació, posaven imatges i actuacions del Rubianes. El Pep Cruz en va presentar una... Després va cantar la Lucrecia. El Xavier Graset també va explicar coses de quan el Rubianes col·laborava en un programa de ràdio amb ell. El Faemino y Cansado ens van fer plorar de riure. El Tricicle van reproduir un dels gags que feia el Rubianes en un dels seus espectacles. El Serrat va cantar unes quantes cançons. La Cristina Dilla va llegir text dedicat al Rubianes. El Carlos Nuñez va tocar unes cançonetes més, en homenatge a "o mais catalán dos galegos". Després, l'Iniesta, l'Eto'o i el Cruyff del Crackovia ens van fer riure una estona... i el Rei del Polònia va rebre una xiulada perquè li portava bons records de València, i ens va fer riure una bona estona. Després, el que per mi va ser la millor actuació: el Latre imitava el Gila. Des del cel, Gila truca a Déu per demanar-li que faci pujar al Rubianes que estan tots molt avorrits allà dalt. FANTÀSTIC!! El Pare Manel va sortir a donar les gràcies i a explicar una mica què fa la seva fundació i com els havia ajudat el Rubianes, aprofitant que "a missa no hi té mai tanta gent". Ara, actuació final dels Tequila i final de festa amb els Comediants.

Ja eren més de la 1 i tocava anar a dormir. A les 2 ens ficàvem al llit, amb aquesta sensació d'haver-t'ho passat molt bé i de saber que en "Paco Rubiales" no deixa indiferent a ningú, que era un mal parlat, que era un impresentable, però que va fer passar bones estones a molta gent i que es feia estimar.

Ahir vaig saber que per TV3 van fer un "fals directe", amb una quantitat de publicitat inhumana, i que el programa es va acabar cap a les 3 de la matinada, quan nosaltres ja dormíem! Bé, m'alegro d'haver anat a veure-ho en directe, doncs.