Faig un resum...

Estimat bloc:

Fa dies que no escric res, i és que tinc la sensació que no tinc massa res a explicar, però de fet tinc unes quantes cosetes al tinter, així que en faig un resum.

1. Començo per la notícia important: el dia 7 de juliol ens casem!! No farem un gran "bodorrrio" perquè a cap dels dos ens va la idea de fer una gran festassa. Així que serem els imprescindibles (els nuvis) i pares, germans, cunyades i nebots. En total, 12 persones, comptant els nuvis i 2 nens.
2. Estem preparant un viatge de nuvis que ens encantarà. No anem a Playa Bávaro ni a Bora-Bora ni res exòtic, ni tan sols llunyà. Farem un viatge que fa molt de temps que ens fa il·lusió de fer: farem la volta a Catalunya! Anirem des de la Costa Brava fins al Delta de l'Ebre passant pel Pirineu i el Montsec. Carreteretes, excursions i relax, tot fent país.
3. Sembla que he assolit l'objectiu de l'any de substituir aquell client que em pagava poc i no va voler negociar millors tarifes pel 2012. Tinc clients nous i n'he recuperat d'antics, que m'envien projectes interessants i ben pagats. Nembé!
4. Dissabte vam anar als Verdi a veure Vertigo. Sí, sí, Hitchcock al cinema, en alta definició i en versió original. Tot un luxe! I amb bona comanyia, l'A. i el N.
5. La setmana que ve anem a veure Agost al TNC. L'any passat no vam ser a temps a trobar entrades i quan vam saber que aquesta temporada repetien, vam comprar-les de seguida. El setembre vam comprar entrades per anar a veure Agost a l'abril... també amb l'A. i el N.
6. Dilluns que ve és Sant Jordi i no sé quin llibre comprar-me. De fet, no sé si comprar-me'n cap de tants que en tinc de pendents de llegir...
7. Ja he perdut gairebé 8 kg. Fa mesos que estic a dieta. M'ho agafo amb molta calma, però ja m'està bé. Així, em salto la dieta de tant en tant i em permeto algun pecat...

I em sembla que ho deixaria aquí, que ja és hora de sopar! A veure si no trigo un mes més a escriure el proper post.

La recta final...

Cansament i eufòria quan arribes a la meta...

Estimat bloc:

Saps aquella sensació que tens quan et queda molt poc per acabar una cursa que és una barreja d'esgotament intens i d'eufòria? Quan et comencen a fallar les cames, tens molta set i la recta final et semblen els 200 metres més llargs de la teva vida, però alhora ets la persona més feliç del món? Doncs, així és com em sento justament ara... Em comencen a fallar les forces perquè fa dies, molts, que treballo a un ritme intens, ja estic a la recta final, ja veig allà lluny la porta inflable vermella que indica que la cursa és a punt d'acabar-se: demà a les 9 del matí he d'enviar l'últim article traduït del projecte. Després, m'agafo un cap de setmana llarg, 4 dies de festa. És com la merescudíssima migdiada després d'una bona cursa, que et fa recuperar forces per començar a entrenar per a la propera...

Aquesta setmana he sortit a córrer 2 dies després de mesos de no fer-ho, i he recuperat aquella sensació de "estic destrossada perquè no estic en forma, però que bé que em sento!". Els que heu corregut alguna vegada per pur plaer de córrer ja sabeu què vull dir... ;) Suposo que per això avui m'ha sortit així el post: eufòria i cansament...

Solet!!

Estimat bloc:

Fa quatre dies estàvem tots glaçats. Jo no donava l'abast a posar-me mitjons i jerseis extres i a tancar la porta del despatx perquè no s'escapés l'escalforeta del radiador, que estant asseguda aquí quieta agafava fred fes el que fes... I avui... Avui fa un solet que vénen mooooltes ganes d'anar a fer un vermutet al sol: unes patatetes, unes olivetes, unes escopinyes i una coca-cola, mmmmmmm...

Això vol dir que ja arriba la primavera? Síííííííí, vaaaaaaa... Porfi, porfi, porfiiiii... :)

Una feina soporífera...

Estimat bloc:

Si mirem la definició de la paraula "soporífer" al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans diu:

1 adj. [LC] Que fa venir son. Un discurs soporífer. 2 1 adj. [MD] En med., que disminueix l’estat de vetlla sense arribar a produir la inconsciència. 2 2 m. [MD] [LC] Producte soporífer.

La veritat és que no, encara no he arribat a assolir un nivell d'inconsciència absolut, però no em falta gaire... Així que necessito idees urgents per combatre la son mentre acabo un projecte que no sé qualificar amb cap altre objectiu que no sigui aquest, soporífer.

He provat el cafè, la música mogudeta (inclòs Daft Punk), rentar-me la cara... Algú té algun truc d'aquells infal·libles?

Quan t'agrada la feina que fas... i quan no t'agrada...

Estimat bloc:

Recordeu el projecte que comentava l'altre dia? Doncs, aquest cap de setmana he començat a treballar-hi. (Sí, sí, he hagut de treballar el cap de setmana... però això els autònoms ja no ens ve de nou...) I resulta que els 4 articles curtets que he hagut de traduir m'han apassionat!!! Estic cansada, morta, destrossada perquè fa dies que no tinc un dia lliure, i no en tinc cap a la vista fins d'aquí un parell de setmanetes ben bé. Però val la pena! La llàstima és que tingui encara dos projectes grans entre mans que trigaré uns dies a treure'm de sobre (dels quals un no em desagrada i l'altre m'avorreix enormement) abans de poder-me dedicar exclusivament al tema que m'agrada.

I és ben bé que treballar amb una cosa que t'agrada pot fer que treballar (encara que sigui en cap de setmana) no sigui tan feixuc o fins i tot et vingui de gust!

Així que tinc per endavant una setmana farcidíssima de feina (sincerament, no sé com m'ho faré per arribar a tot arreu) per poder dedicar el cap de setmana que ve de nou al tema que m'agrada :)

Segur que passa la setmana volant un altre cop.

El primer pas!!!

Estimat bloc:

Just en un moment de desbordament total de la feina, he fet el primer pas per anar reduint la feina que rebo del client X (vegeu el post anterior i els comentaris de seguiment). M'acaben d'aprovar un projecte gran, interessant i amb continuïtat!

Les properes 2-3 setmanes estaré totalment desapareguda en combat, passaré més hores que mai treballant! Tot, per treure'm de sobre els dos projectes que tinc ara mateix entre mans i poder-me dedicar de ple a aquest projecte nou que em fa molta il·lusió.

He buscat "il·lusió" al Google i he trobat aquesta foto aquí.

Selecció... natural?

Estimat bloc:

Comença l'any i més que propòsits d'any nou el que he fet ha estat marcar-me certs objectius, la majoria professionals.

El principal objectiu per al 2012 és aconseguir, finalment, unes tarifes decents amb tots els meus clients.

És un objectiu que ja fa uns anys que em marco, però ho he anat fent a poc a poc. I ara només em queda un client que paga tarifes ridícules. És el primer client que vaig tenir ara fa 5 anys, quan tot just començava com a autònoma i acceptava tot el que em queia a les mans. Ells van fixar tarifes, jo vaig acceptar-les tot i que vaig veure que eren baixes, i no n'havíem tornat a parlar. Al desembre els vaig dir que volia parlar d'apujar les tarifes per al 2012 i em van dir que ja en parlaríem al gener... I per Reis, el dia 5, em van regalar un mail dient que havien estudiat la meva proposta i que la política de l'empresa per aquest any era no apujar les tarifes als proveïdors per la situació econòmica actual. Cap sorpresa.

Així que estic amb un dilema, perquè 1) no puc continuar treballant amb aquestes tarifes si no vull acabar deixant-hi la salut o deixar de pagar les factures i 2) resulta que és un client amb qui, sense adonar-me'n, treballo moltíssim i al final de l'any resulta que el que facturo a aquesta gent no és una xifra gens despreciable com per engegar-los així com així...

Resumint, com que la meva situació econòmica actual també està fotuda i a casa sempre he sentit dir allò de "cadascú per ell com els de Sabadell", comença l'operació Substitució del client X.

De moment, mentre no trobo un client que pagui preus que no facin plorar i amb qui pugui substituir el volum de facturació del client X, estic fent un cribatge dels projectes que em proposa el client X. És a dir, no agafo res que em porti gaire feina o que no em vingui de gust de fer: per exemple, avui m'han enviat un document per traduir. Si hagués estat un document en format Word l'hauria acceptat perquè era un text fàcil, i amb el Trados l'hagués pogut traduir còmodament, i l'hagués pogut encabir a l'agenda ampliant una mica l'horari laboral, però era un text en format PDF amb molta feina de format que s'havia de respectar... Doncs, res, descartat, que no em surt a compte perdre el temps aplicant formats manualment...

Si em sobra temps per culpa de (o gràcies a) no haver acceptat aquesta feina (que ho dubto), em dedicaré a traduir tota la documentació que tinc pendent de l'adequació a la Llei de Protecció de Dades, a buscar clients nous i a estudiar :)