Estimat bloc:
Últimament, quan em poso en contacte amb alguna empresa de traducció que busca traductors mèdics, la seva resposta acostuma a ser que tinc "un perfil molt interessant". Com que la foto del currículum estic de cara i no de costat, m'imagino que no es refereixen a aquest perfil grec de nassarró xato que tinc... sinó més aviat al meu historial laboral.
El que em fa gràcia és que tothom faci servir la mateixa expressió. Resulta que ara no tinc currículum, sinó perfil... Queda més professional, no trobeu?
Doncs, si veiessin el currículum -perdó, el perfil- tot sencer, no sé pas què dirien, perquè ara ja fa anys que volto per aquests mons de déu intentant guanyar-me la vida i ja només poso les feines de traducció, que si ho poso tot necessiten mig matí per llegir-se'l!
Això em fa recordar una vegada, que en una empresa on havia treballat buscaven un mosso de magatzem. L'empresa venia implants dentals, per tant, el material que s'havia d'enviar pesava poc, i els paquets es podien agafar amb dos dits. Però clar, qui contesta als anuncis de mosso de magatzem? Els catxes que estan acostumats a carregar pesos pesants amunt i avall, el típic mosso de magatzem, vaja... La gent posava al currículum l'escola d'EGB on havien estudiat, i alguns fins i tot la nota mitja que havien tret! (Si la mitja és un suficient, val més no posar-ho... no?). Un altre posava al currículum que havia estat 2 anys al Vietnam treballant en els camps d'arròs (jo hauria contractat a aquest, com a mínim hauria tingut històries interessants per explicar). Després hi havia els que posaven les aficions: un li agradava tocar la guitarra, a l'altre anar al cinema... curiosament a ningú no li agradava llegir... És de les poques vegades que m'he dedicat a remenar CVs, i vaig passar-m'ho teta! La gent té vides d'allò més diverses...
L'altra vegada que vaig remenar CVs va ser abans de deixar la meva darrera feina... el meu ex-cap em va passar 2 CVs de 2 noies que havia d'entrevistar per a cobrir el lloc que jo deixava vacant... Una era una noia acabada de sortir de la carrera, amb experiència en altres coses però no en el que es demanava per aquell lloc de treball, i amb molt bona voluntat. L'altra era una noia que ja feia anys que treballava i tenia experiència en un lloc de treball calcat al que jo deixava. No vaig entendre perquè el meu cap volia que em mirés els CVs, no calia ser un expert en el tema per prendre la decisió, no? Tampoc no entenc perquè va fer les 2 entrevistes si amb 1 n'hi hauria hagut prou... Suposo que vosaltres tindríeu molt clar a qui s'havia de triar, no?
I fins aquí la meva experiència en la selecció de personal des del punt de vista del seleccionador... Un altre dia explicaré anècdotes des del punt de vista de l'entrevistat... amb tots aquests anys he fet unes quantes entrevistes i he vist de tot... potser un llibre no el podria escriure... però un capítol potser sí ;)
dimarts, 1 de setembre del 2009
dijous, 27 d’agost del 2009
-5 quilets!!
Estimat bloc:
Recordes el repte que em vaig posar de perdre 16 kg? Bé, doncs, ja n'he perdut més de 5! La cosa va a poc a poc, però va. No passo gana, gens, probablement mai no havia menjat tant sa i equilibrat... i de tant en tant, em salto la dieta, no ho negaré (que bons que eren els croissanets i el gelat de diumenge!).
El repte continua...
Recordes el repte que em vaig posar de perdre 16 kg? Bé, doncs, ja n'he perdut més de 5! La cosa va a poc a poc, però va. No passo gana, gens, probablement mai no havia menjat tant sa i equilibrat... i de tant en tant, em salto la dieta, no ho negaré (que bons que eren els croissanets i el gelat de diumenge!).
El repte continua...
dimecres, 19 d’agost del 2009
Joé, ¡qué caló!
Estimat bloc:
Aquesta és la temperatura que marca avui el termòmetre que tinc al despatx...
... em sembla que no li havia vist mai una temperatura tan alta en aquest termòmetre...
Aquesta és la temperatura que marca avui el termòmetre que tinc al despatx...
... em sembla que no li havia vist mai una temperatura tan alta en aquest termòmetre...
Treballar amb comoditat... no té preu!
Estimat bloc:
Mentre la majoria de mortals estan de vacances, jo aquest any estic pencant... i no poc! En condicions "normals" tindria les cervicals destrossades, i em faria mal el canell que em van infiltrar a principi d'any... Però no!
El motiu? Jo no tinc cap altra explicació que la inversió que he fet aquests darrers mesos en comoditat... és a dir, en ergonomia.
M'he comprat un teclat nou, un teclat ergonòmic que és molt còmode. És d'aquells que a la gent no els agrada, perquè està partit per la meitat, i la gent no troba les tecles. A més, el teclat no és un teclat espanyol, sinó que és un teclat "internacional", o sigui que els dibuixets de les tecles són a llocs diferents. Jo, que no miro el teclat quan escric, mai no havia escrit tant i amb tanta comoditat. Primera inversió que ha valgut la pena:
A més, també m'he comprat el que probablement es podria qualificar com la cadira més còmoda del món. M'hauria esperat uns mesos més, però feien una oferta del 25% de descompte que no podia deixar escapar... m'he estalviat gairebé 200€! Quina idea més bona que vaig tenir!! La cadira és com una nau espacial, es pot adaptar tot! El reposamans, l'alçada, la profunditat, el reforç lumbar, la duresa del respatller i el reposacaps! En qüestió d'una setmana m'ha desaparegut el carregament de cervicals que semblava crònic i el mal d'esquena. La millor inversió que he fet mai:
TECLAT ERGONÒMIC: 100€
CADIRA ERGONÒMICA: 590€
Treballar sense que et faci mal res NO TÉ PREU. Per a tota la resta MASTERCARD (o VISA, o euriquis en metàl·lic, això va a gust del consumidor). ;)
Mentre la majoria de mortals estan de vacances, jo aquest any estic pencant... i no poc! En condicions "normals" tindria les cervicals destrossades, i em faria mal el canell que em van infiltrar a principi d'any... Però no!
El motiu? Jo no tinc cap altra explicació que la inversió que he fet aquests darrers mesos en comoditat... és a dir, en ergonomia.
M'he comprat un teclat nou, un teclat ergonòmic que és molt còmode. És d'aquells que a la gent no els agrada, perquè està partit per la meitat, i la gent no troba les tecles. A més, el teclat no és un teclat espanyol, sinó que és un teclat "internacional", o sigui que els dibuixets de les tecles són a llocs diferents. Jo, que no miro el teclat quan escric, mai no havia escrit tant i amb tanta comoditat. Primera inversió que ha valgut la pena:
A més, també m'he comprat el que probablement es podria qualificar com la cadira més còmoda del món. M'hauria esperat uns mesos més, però feien una oferta del 25% de descompte que no podia deixar escapar... m'he estalviat gairebé 200€! Quina idea més bona que vaig tenir!! La cadira és com una nau espacial, es pot adaptar tot! El reposamans, l'alçada, la profunditat, el reforç lumbar, la duresa del respatller i el reposacaps! En qüestió d'una setmana m'ha desaparegut el carregament de cervicals que semblava crònic i el mal d'esquena. La millor inversió que he fet mai:
TECLAT ERGONÒMIC: 100€
CADIRA ERGONÒMICA: 590€
Treballar sense que et faci mal res NO TÉ PREU. Per a tota la resta MASTERCARD (o VISA, o euriquis en metàl·lic, això va a gust del consumidor). ;)
dimecres, 29 de juliol del 2009
Falta molt per les vacances?
Estimat bloc:
Estic cansada, esgotada, no puc més... necessito dormir, descansar, relaxar-me, desconnectar... necessito unes vacances... Falta molt pel setembre?
Estic cansada, esgotada, no puc més... necessito dormir, descansar, relaxar-me, desconnectar... necessito unes vacances... Falta molt pel setembre?
divendres, 24 de juliol del 2009
Obres... disculpeu les molèsties?
Estimat bloc:
Fa poc parlava amb algú que quan aquest ordinador que tinc ara mori, em compraré un portàtil, i em van preguntar si realment el necessitava. La veritat és que la majoria de vegades treballo a casa, i ja em va bé tenir un sobretaula, però hi ha dies que canviaries de lloc, i clar, no et toca més remei que quedar-te on ets.
El dia que em vaig quedar sense internet, m'hauria anat molt bé un portàtil, per anar-me'n a la biblioteca d'aquí al costat a treballar amb el Wi-Fi.
I aquesta setmana també m'hauria anat bé el portàtil, per fugir del soroll. Dilluns van començar les obres al bloc d'aquí darrera per instal·lar-hi un ascensor exterior d'aquests... Quin xivarri!!! Quan no era el percutor per treure rajoles, era la serra per tallar ferros o la serra i el percutor alhora... Avui, els de l'ascensor continuen fent soroll... però no és res comparat amb el soroll que fan un altre grup d'obres que estan aixecant la vorera del costat de casa, amb una mini-excavadora, que a més de xivarri fa que tremoli tot el terra! I sentir els dos grups d'obres alhora (percutor, serra i mini-excavadora) és letal de necessitat. És per embogir! Acabo cada dia amb un mal de cap immens del soroll constant...
Mira que vivim en un barri tranquil, eh! Doncs, res, aquesta setmana de tranquil·litat res de res. Cada dia de 8 del matí a 6 de la tarda, soroll de fons. I clar, d'1 a 2, que és quan ells dinen, el dilema és: aprofito per treballar amb tranquil·litat o bé aprofito per dinar i descansar una mica sense soroll de fons?
Esperem que el cap de setmana tant els uns com els altres facin festa...
Però està decidit, el proper ordinador serà un portàtil!!
Fa poc parlava amb algú que quan aquest ordinador que tinc ara mori, em compraré un portàtil, i em van preguntar si realment el necessitava. La veritat és que la majoria de vegades treballo a casa, i ja em va bé tenir un sobretaula, però hi ha dies que canviaries de lloc, i clar, no et toca més remei que quedar-te on ets.
El dia que em vaig quedar sense internet, m'hauria anat molt bé un portàtil, per anar-me'n a la biblioteca d'aquí al costat a treballar amb el Wi-Fi.
I aquesta setmana també m'hauria anat bé el portàtil, per fugir del soroll. Dilluns van començar les obres al bloc d'aquí darrera per instal·lar-hi un ascensor exterior d'aquests... Quin xivarri!!! Quan no era el percutor per treure rajoles, era la serra per tallar ferros o la serra i el percutor alhora... Avui, els de l'ascensor continuen fent soroll... però no és res comparat amb el soroll que fan un altre grup d'obres que estan aixecant la vorera del costat de casa, amb una mini-excavadora, que a més de xivarri fa que tremoli tot el terra! I sentir els dos grups d'obres alhora (percutor, serra i mini-excavadora) és letal de necessitat. És per embogir! Acabo cada dia amb un mal de cap immens del soroll constant...
Mira que vivim en un barri tranquil, eh! Doncs, res, aquesta setmana de tranquil·litat res de res. Cada dia de 8 del matí a 6 de la tarda, soroll de fons. I clar, d'1 a 2, que és quan ells dinen, el dilema és: aprofito per treballar amb tranquil·litat o bé aprofito per dinar i descansar una mica sense soroll de fons?
Esperem que el cap de setmana tant els uns com els altres facin festa...
Però està decidit, el proper ordinador serà un portàtil!!
dimecres, 8 de juliol del 2009
Feedback
Estimat bloc:
Ahir, parlant amb una clienta relativament nova, em va dir que quan van veure la primera feina que vaig fer per a ells en van quedar molt contents, que era perfecta, i que fins i tot el seu client els va trucar per dir que la traducció estava molt bé. :) Això, per a mi, "es un motivo de honda satisfacción"... hehehe
Ja sabem que la feina s'ha de fer bé, però s'agraeix que un client et feliciti, i que et digui que n'està content, i que compta amb tu. De vegades, sembla que només t'enviïn comentaris sobre la feina feta quan fas alguna cosa malament.
La veritat és que m'agrada rebre comentaris sobre la feina que faig. Els comentaris positius em donen ànims per continuar esforçant-me a fer la feina ben feta, i els negatius, acostumen a ser constructius i m'ajuden a aprendre dels errors i a no cagar-la una altra vegada. Hi ha gent que té més mà esquerra a l'hora de fer-te comentaris negatius, i n'hi ha que tenen molt mala llet, però sempre, sempre, intento aprendre'n alguna cosa, i intento que els comentaris negatius no em desanimin, sinó que em motivin, i no sempre és fàcil.
Després, també hi ha el client que quan t'equivoques, en lloc de dir-te "ep, que això no és", no et diu res. I tu, tan contenta amb la feina feta, convençuda que està bé, quan potser has ficat la pota fins a les celles... I estàs fent un ridícul espantós.
Gràcies a aquest feedback, des que vaig decidir montar el meu propi negoci, he après molt, moltíssim! Però sé que encara em queda molt per aprendre... De fet, sempre es poden aprendre coses noves, no?
Ahir, parlant amb una clienta relativament nova, em va dir que quan van veure la primera feina que vaig fer per a ells en van quedar molt contents, que era perfecta, i que fins i tot el seu client els va trucar per dir que la traducció estava molt bé. :) Això, per a mi, "es un motivo de honda satisfacción"... hehehe
Ja sabem que la feina s'ha de fer bé, però s'agraeix que un client et feliciti, i que et digui que n'està content, i que compta amb tu. De vegades, sembla que només t'enviïn comentaris sobre la feina feta quan fas alguna cosa malament.
La veritat és que m'agrada rebre comentaris sobre la feina que faig. Els comentaris positius em donen ànims per continuar esforçant-me a fer la feina ben feta, i els negatius, acostumen a ser constructius i m'ajuden a aprendre dels errors i a no cagar-la una altra vegada. Hi ha gent que té més mà esquerra a l'hora de fer-te comentaris negatius, i n'hi ha que tenen molt mala llet, però sempre, sempre, intento aprendre'n alguna cosa, i intento que els comentaris negatius no em desanimin, sinó que em motivin, i no sempre és fàcil.
Després, també hi ha el client que quan t'equivoques, en lloc de dir-te "ep, que això no és", no et diu res. I tu, tan contenta amb la feina feta, convençuda que està bé, quan potser has ficat la pota fins a les celles... I estàs fent un ridícul espantós.
Gràcies a aquest feedback, des que vaig decidir montar el meu propi negoci, he après molt, moltíssim! Però sé que encara em queda molt per aprendre... De fet, sempre es poden aprendre coses noves, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)