Estimat blog:
Últimament només parlo de les meves baldufetes... i és que està clar que encara no han nascut i ja m'he convertit en una lloca que no sap parlar de res més que dels seus pollets :) Però què voleu que us digui, últimament, la meva vida es limita a la feina (ara us n'explicaré alguna coseta) i a preparar el niuet per quan neixin els pollets. I si he de triar, parlar de les meves baldufetes m'agrada força més que parlar de feina.
De la feina, sempre hi ha coses a explicar... Després d'unes setmanes de poca feina, va arribar un projecte gran al que no podia dir que no (per volum = €€), i com dicta la llei de Murphy, quan tens les mans ocupades, et plouen les feines... Són els alts i baixos de la vida dels autònoms... "feast and famine" que diuen en anglès.
Total, que vaig acceptar aquest projecte súper gran, sabent que hauria de treballar moltes hores durant 10 dies, que segurament hauria de sacrificar el cap de setmana d'entremig... però ja va començar malament: el primer arxiu va arribar el dia previst, però a les 6 de la tarda en lloc de les 9 del matí, és a dir, ja havia perdut un dia de feina... Un cop el vaig tenir tot revisat, gairebé un dia de feina, pam! Error a l'ordinador: he perdut la feina de tot el dia... Ommmmmmmm... Hi havia un munt d'arxius, i els arxius més grans em donaven moltíssims problemes de memòria a l'ordinador. El meu ordinador no és una caqueta precisament, és un bon ordinador, però el projecte estava mal gestionat pel tema de compatibilitat de formats i versions del programari. Després de dedicar-hi moltíssimes hores cada dia (moltes més de les que haguessin fet falta si la cosa s'hagués organitzat bé), d'abocar-hi molta paciència, i molts ommmmmms, i d'intentar agafar-m'ho amb bon humor, divendres vaig parlar amb el gestor del projecte i li vaig dir que difícilment ho tindríem tot per dimarts per culpa d'aquests problemes tècnics. Dissabte al matí, em poso a treballar amb normalitat i quan acabo l'arxiu que havia estat revisant... un altre cop error. Havia perdut la feina de 4 hores, una altra vegada! No podia més!!!! Em vaig desmuntar, em vaig posar a plorar desesperada i vaig decidir que deixava estar el projecte, que ho engegava tot a rodar. Després, quan em vaig calmar, em vaig adonar que no calia engegar-ho tot a rodar... només calia trobar un pringat disposat a carregar-se de paciència i fer-se càrrec dels arxius més grans que em feien sortir de polleguera. Això em va permetre no treballar la resta del cap de setmana i poder sortir a passejar ahir per les paradetes de Sant Jordi, que amb el dia magnífic que feia venia molt de gust :)
I de les baldufetes... què voleu que us en digui? Doncs, que estan perfectes! Avui tocava ginecòleg. Les anàlisis finals han sortit perfectes, o sigui que la mami també està perfecta. Ara ja pesen més de 2kg cada un! La Laia fa 2,275 i el Nil 2,375!! Gairebé 5kg de criatures que duc a sobre... nostamal! Això explica la súpermegapanxa que tinc, el mal d'esquena dels vespres i els problemes per fer la volta al llit... hehehe
Ara ja tenim la seva habitació gairebé a punt del tot. Ens falta pintar i penjar uns prestatges, encarregar el vinil del Sol solet i poca cosa més... Ja tinc unes ganes de veure'ls la carona!!! Però en directe, no com avui, que sí que les hem vistes a l'ecografia, però no es veien gaire bé...
dimecres, 24 d’abril del 2013
divendres, 12 d’abril del 2013
Tot va bé
Estimat blog:
Ahir tenia hora amb l'endocrinòloga i, bé, la dieta que m'ha donat no és pas tan estricta com me la imaginava... Hauré de fer molta bondat i d'aquí a una estoneta vaig al CAP a veure si em donen un glucòmetre i les tires per poder-me fer els controls del sucre 4 cops al dia (això serà el més pesat), però la dieta... us asseguro que una dieta normal per aprimar-se és molt més estricta i fa passar més gana, així que una dieta de 2100 kcal durant el que em queda d'embaràs no serà difícil de fer... Evidentment, hi ha 2 factors que hi influiran molt: 1) puc menjar de tot (menys dolços, està clar), 2) si no sóc capaç de fer bondat durant un parell de mesos pel bé dels meus fills, potser començo malament això de la maternitat, no?
O sigui que res, estic molt contenta de com està anant tot plegat. Per ser un embaràs d'alt risc, em sembla que no em puc pas queixar. A més, fa uns dies que em trobo moooooolt bé, amb més energia... Això que vagi marxant el fred segur que hi ajuda, també hi ajuda que em moc més i suposo que veig que ja falta tan poquet per veure la carona a les baldufetes que em surt l'energia no sé ben bé d'on ;)
Ahir tenia hora amb l'endocrinòloga i, bé, la dieta que m'ha donat no és pas tan estricta com me la imaginava... Hauré de fer molta bondat i d'aquí a una estoneta vaig al CAP a veure si em donen un glucòmetre i les tires per poder-me fer els controls del sucre 4 cops al dia (això serà el més pesat), però la dieta... us asseguro que una dieta normal per aprimar-se és molt més estricta i fa passar més gana, així que una dieta de 2100 kcal durant el que em queda d'embaràs no serà difícil de fer... Evidentment, hi ha 2 factors que hi influiran molt: 1) puc menjar de tot (menys dolços, està clar), 2) si no sóc capaç de fer bondat durant un parell de mesos pel bé dels meus fills, potser començo malament això de la maternitat, no?
O sigui que res, estic molt contenta de com està anant tot plegat. Per ser un embaràs d'alt risc, em sembla que no em puc pas queixar. A més, fa uns dies que em trobo moooooolt bé, amb més energia... Això que vagi marxant el fred segur que hi ajuda, també hi ajuda que em moc més i suposo que veig que ja falta tan poquet per veure la carona a les baldufetes que em surt l'energia no sé ben bé d'on ;)
dijous, 4 d’abril del 2013
Les baldufetes no paren de créixer i la iaia ha embogit
Estimat blog:
Ahir tocava visita al ginecòleg. Sobretot per controlar el creixement de les baldufetes, perquè com més s'apropa el gran dia més probable és que apareguin diferències, que un creixi més que l'altre, o que hi pugui haver algun problema.
De moment, són uns campions i creixen al mateix ritme que si estiguessin sols, i això explica la súper panxa que ja fa la mama... hehehe Mireu, mireu la meva panxa de 31 setmanes!
L'important és que tots tres estem la mar de bé. No es porten gaire diferència de pes: el Nil pesa 1.600g i la Laia 1.450g. Veig que comparteixen el menjar com a bons germanets que són ;)
Vam sortir contents, sense veure'ls la carona, però satisfets que tot estigui anant bé.
El tema diabetis el controlarem anant a un altre endocrinòleg que em pot visitar abans del dia 25: dijous que ve tenim visita amb aquesta altra doctora... a veure què m'explica... mentrestant, amanidetes, verdures i tot a la planxa... per si de cas.
Ah, i aquesta setmana santa vaig poder comprovar que la meva sogra ha embogit per complet: va comprar una quantitat inhumana de robeta per a les baldufetes... que ja ens anirà bé, però és que com creixin gaire de pressa no tindran temps de portar-la tota. També va comprar paquets immensos de bolquers i tovalloletes, que ens aniran mooooooolt bé. A més, vam anar a buscar robeta de l'un i de l'altre i tenim roba per parar un tren (el meu nebot tenia més roba quan era petit que la Paris Hilton, i està nova!). Resumint, tenim tanta roba que haurem de comprar una altra calaixera abans del que ens pensàvem perquè la que vam comprar ja està plena. Sort que l'armari encastat és doble i hi podrem col·locar una segona calaixera sense problemes...
Ahir tocava visita al ginecòleg. Sobretot per controlar el creixement de les baldufetes, perquè com més s'apropa el gran dia més probable és que apareguin diferències, que un creixi més que l'altre, o que hi pugui haver algun problema.
De moment, són uns campions i creixen al mateix ritme que si estiguessin sols, i això explica la súper panxa que ja fa la mama... hehehe Mireu, mireu la meva panxa de 31 setmanes!
 |
| La Laia i el Nil: 31 setmanes a la panxa de la mama |
Vam sortir contents, sense veure'ls la carona, però satisfets que tot estigui anant bé.
El tema diabetis el controlarem anant a un altre endocrinòleg que em pot visitar abans del dia 25: dijous que ve tenim visita amb aquesta altra doctora... a veure què m'explica... mentrestant, amanidetes, verdures i tot a la planxa... per si de cas.
Ah, i aquesta setmana santa vaig poder comprovar que la meva sogra ha embogit per complet: va comprar una quantitat inhumana de robeta per a les baldufetes... que ja ens anirà bé, però és que com creixin gaire de pressa no tindran temps de portar-la tota. També va comprar paquets immensos de bolquers i tovalloletes, que ens aniran mooooooolt bé. A més, vam anar a buscar robeta de l'un i de l'altre i tenim roba per parar un tren (el meu nebot tenia més roba quan era petit que la Paris Hilton, i està nova!). Resumint, tenim tanta roba que haurem de comprar una altra calaixera abans del que ens pensàvem perquè la que vam comprar ja està plena. Sort que l'armari encastat és doble i hi podrem col·locar una segona calaixera sense problemes...
 |
| L'armari de la Laia i el Nil ens queda petit abans de començar |
dimarts, 26 de març del 2013
Habemus diabetis
Estimat blog:
Doncs, això, ahir vaig anar a buscar els resultats de la segona corba de glucèmia i no ha sortit perfecta :( El ginecòleg ja em va advertir, només que surtin 2 resultats patològics en 2 anàlisis consecutives vol dir que sóc diabètica. A la primera corba va sortir 1 resultat alt, per tant, ara havien de sortir tots 4 resultats perfectes i també n'ha sortit 1 d'alt. Conclusió: habemus diabetis.
I això vol dir que he d'anar a l'endocrinòleg (endocrí per als amics) i que em digui què he de fer. Així que ja he demanat hora, sense esperar a ensenyar els resultats de l'anàlisi al ginecòleg... però resulta que l'endocrí no té cap hora lliure fins al 25 d'abril. A veure la setmana que ve què hi diu el ginecòleg, però ja veig que hauré de buscar-me un endocrí en algun altre centre, no crec que sigui bo esperar 1 mes per veure què he de fer tenint diabetis gestacional i estant de gairebé 7 mesos, no creieu? De moment, faré bondat absoluta. Pocs hidrats de carboni, zero dolços, zero mona, molta verdureta, peix i carn a la planxa... Allò que se'n diu fer dieta estricta :)
Com que m'he engreixat relativament poc durant tot l'embaràs (uns 10 kg), si ara faig dieta, acabaré l'embaràs amb un tipet... hehehe Tot sigui per les meves baldufetes...
Doncs, això, ahir vaig anar a buscar els resultats de la segona corba de glucèmia i no ha sortit perfecta :( El ginecòleg ja em va advertir, només que surtin 2 resultats patològics en 2 anàlisis consecutives vol dir que sóc diabètica. A la primera corba va sortir 1 resultat alt, per tant, ara havien de sortir tots 4 resultats perfectes i també n'ha sortit 1 d'alt. Conclusió: habemus diabetis.
I això vol dir que he d'anar a l'endocrinòleg (endocrí per als amics) i que em digui què he de fer. Així que ja he demanat hora, sense esperar a ensenyar els resultats de l'anàlisi al ginecòleg... però resulta que l'endocrí no té cap hora lliure fins al 25 d'abril. A veure la setmana que ve què hi diu el ginecòleg, però ja veig que hauré de buscar-me un endocrí en algun altre centre, no crec que sigui bo esperar 1 mes per veure què he de fer tenint diabetis gestacional i estant de gairebé 7 mesos, no creieu? De moment, faré bondat absoluta. Pocs hidrats de carboni, zero dolços, zero mona, molta verdureta, peix i carn a la planxa... Allò que se'n diu fer dieta estricta :)
Com que m'he engreixat relativament poc durant tot l'embaràs (uns 10 kg), si ara faig dieta, acabaré l'embaràs amb un tipet... hehehe Tot sigui per les meves baldufetes...
divendres, 22 de març del 2013
Compte enrere...
Estimat blog:
Comença el compte enrere... Avui començo les 30 setmanes d'embaràs, això vol dir que d'aquí a màxim 10 setmanes el Nil i la Laia ja seran aquí! Sembla molt, però tenint en compte com han passat de ràpides les primeres 30, això és un pim-pam!
Encara ens queden tantíssimes coses per preparar, que tinc la impressió que amb 10 setmanes no en tindrem prou... però alhora, tinc tantes ganes de veure'ls la carona, que per mi ja podrien arribar la setmana que ve.
A més, ara la panxa ja comença a pesar de veritat, ja no em veig els peus i hi ha parts del cos que ja fa mesos que no em veig, això de no veure't els peus quan baixes les escales no fa gràcia... Posar-me els mitjons, o uns leggings em deixa esgotada perquè em costa doblegar-me i tinc els pulmons comprimits... A l'hora de conduir m'he de refiar més que mai dels retrovisors, perquè em costa girar-me... A part que el volant cada vegada ha d'anar més lluny... Com el teclat de l'ordinador, que també cada vegada està més lluny perquè si no la panxa em toca a la taula! Hehehe Intentar concentrar-se en la feina quan tens dues criatures etzibant-te cosses i cops de puny pot arribar a ser tot un repte, o quan fan tombarelles o tenen singlot... Que sembla que aquí dins no hi haurien de tenir massa lloc per fer res, però no paren, cada vegada que anem al metge estan col·locats d'una manera diferent!!
Amb tot, em trobo la mar de bé :) Així que val més que s'esperin ben bé un parell de mesets a sortir, que encara són massa petitons ara... Tret del mal d'esquena puntual i el reflux molest (cada vegada més freqüents), estic molt bé... Costa de creure llegint tot això, no? Suposo que són les endorfines... que fan que els malestars, les pors i els dubtes passin a un segon pla, i que la il·lusió i la felicitat siguin les autèntiques protagonistes del moment.
Comença el compte enrere... Avui començo les 30 setmanes d'embaràs, això vol dir que d'aquí a màxim 10 setmanes el Nil i la Laia ja seran aquí! Sembla molt, però tenint en compte com han passat de ràpides les primeres 30, això és un pim-pam!
Encara ens queden tantíssimes coses per preparar, que tinc la impressió que amb 10 setmanes no en tindrem prou... però alhora, tinc tantes ganes de veure'ls la carona, que per mi ja podrien arribar la setmana que ve.
A més, ara la panxa ja comença a pesar de veritat, ja no em veig els peus i hi ha parts del cos que ja fa mesos que no em veig, això de no veure't els peus quan baixes les escales no fa gràcia... Posar-me els mitjons, o uns leggings em deixa esgotada perquè em costa doblegar-me i tinc els pulmons comprimits... A l'hora de conduir m'he de refiar més que mai dels retrovisors, perquè em costa girar-me... A part que el volant cada vegada ha d'anar més lluny... Com el teclat de l'ordinador, que també cada vegada està més lluny perquè si no la panxa em toca a la taula! Hehehe Intentar concentrar-se en la feina quan tens dues criatures etzibant-te cosses i cops de puny pot arribar a ser tot un repte, o quan fan tombarelles o tenen singlot... Que sembla que aquí dins no hi haurien de tenir massa lloc per fer res, però no paren, cada vegada que anem al metge estan col·locats d'una manera diferent!!
Amb tot, em trobo la mar de bé :) Així que val més que s'esperin ben bé un parell de mesets a sortir, que encara són massa petitons ara... Tret del mal d'esquena puntual i el reflux molest (cada vegada més freqüents), estic molt bé... Costa de creure llegint tot això, no? Suposo que són les endorfines... que fan que els malestars, les pors i els dubtes passin a un segon pla, i que la il·lusió i la felicitat siguin les autèntiques protagonistes del moment.
divendres, 15 de març del 2013
Quina il·lusió!
Estimat bloc: (o hauria de dir blog? Ara resulta que "blog" és normatiu...)
L'altre dia, que teníem ginecòleg, vam tornar a tenir una ecografia d'aquelles un xic frustrants... veus coses que es mouen, però per molt que el metge et digui això és això i allò és allò, tu no ets capaç de veure res de res. Ens va dir que estava tot bé i amb això el pare i jo ja vam estar contents.
El metge ens va donar una tira llarga de "fotos" de les dues criatures, 4 de cada un: el batec del cor, el fèmur, una circumferència (el crani? el tòrax?) i una altra...
Quan vaig arribar a casa, les vaig treure del sobre, me les vaig mirar, però no vaig saber veure-hi res... Ja se sap, ja són massa grans per veure'ls bé a les "fotos"...
Avui, quan he anat per posar la setmana de les ecos i guardar-les amb les altres, de cop, he vist una carona! Aix, quina il·lusió que m'ha fet!!! Es veu perfectament!! La boca, el nas els ulls... Com que les 4 ecos de cada un estan fetes en el mateix ordre, he anat de seguida a veure si a la quarta foto de l'altra criatura també es veia una cara... i sí!!! L'altra és una mica una cara de Bélmez, però també es distingeixen la boca, el nas i els ulls! Ara el problema és que no sabem qui és qui!!! Hahahaha
Però, això de tenir una "foto recent" dels nens, m'ha fet moltíssima il·lusió... De fet, no he arxivat les ecos... Les he deixades aquí al costat i me les vaig mirant... hehehe Aix, segons quins dies, se'm fa llarga l'espera per veure'ls en directe...
L'altre dia, que teníem ginecòleg, vam tornar a tenir una ecografia d'aquelles un xic frustrants... veus coses que es mouen, però per molt que el metge et digui això és això i allò és allò, tu no ets capaç de veure res de res. Ens va dir que estava tot bé i amb això el pare i jo ja vam estar contents.
El metge ens va donar una tira llarga de "fotos" de les dues criatures, 4 de cada un: el batec del cor, el fèmur, una circumferència (el crani? el tòrax?) i una altra...
Quan vaig arribar a casa, les vaig treure del sobre, me les vaig mirar, però no vaig saber veure-hi res... Ja se sap, ja són massa grans per veure'ls bé a les "fotos"...
Avui, quan he anat per posar la setmana de les ecos i guardar-les amb les altres, de cop, he vist una carona! Aix, quina il·lusió que m'ha fet!!! Es veu perfectament!! La boca, el nas els ulls... Com que les 4 ecos de cada un estan fetes en el mateix ordre, he anat de seguida a veure si a la quarta foto de l'altra criatura també es veia una cara... i sí!!! L'altra és una mica una cara de Bélmez, però també es distingeixen la boca, el nas i els ulls! Ara el problema és que no sabem qui és qui!!! Hahahaha
Però, això de tenir una "foto recent" dels nens, m'ha fet moltíssima il·lusió... De fet, no he arxivat les ecos... Les he deixades aquí al costat i me les vaig mirant... hehehe Aix, segons quins dies, se'm fa llarga l'espera per veure'ls en directe...
dijous, 14 de març del 2013
No parem...
Estimat bloc:
Ahir vam tenir un dia d'allò més apretadet...
Al matí, visita al ginecòleg per veure les nostres baldufetes, que estan la mar de bé i continuen creixent com ho han de fer. Resumint, un és percentil 50 (que vol dir que de pes i mida està just a la mitjana) i l'altre és percentil 66 (que vol dir que és una mica més gran que la mitjana). Amb aquestes dades entendreu allò que comentava a l'entrada anterior que hi ha gent que ja em pregunta si em queda poc quan encara tot just estic de 6 mesos.
També em van confirmar que he de repetir la corba de la glucèmia, amb la seva dieta hipercalòrica durant 3 dies i les seves 3 hores d'espera en unes cadires que podrien ser més còmodes, i que aquesta vegada hauran de sortir bé tots els resultats. Si no, vol dir que sóc diabètica i això és igual a endocrinòleg, dieta estricta, exercici, punxades per controlar el sucre... Res, creuem els dits!!! Ja ens atabalarem més endavant si convé...
A la tarda, teníem la primera classe de preparació per al part. Ho trobo una mica exagerat quan en diuen classes de preparació per a la maternitat, perquè no crec que res ni ningú et pugui preparar per a la maternitat, bàsicament això de la maternitat (i la paternitat, que aquí hem de pringar tots dos) t'ho trobes quan arribes a casa i et trobes que esteu "solos ante el peligro" amb la criatura (criatures en el nostre cas). Com a molt et poden dir quatre coses amb què et pots trobar... però entre que cada part, cada persona i cada criatura és un món, és impossible que cobreixin totes les combinacions possibles en només 7 sessions. Així que jo en continuaré dient "classes de preparació per al part".
Va estar bé. Són classes cícliques, és a dir, ells van fent temari i tu quan comences t'enganxes allà on vagin, i tard o d'hora arribaràs a la "lliçó 1". Ahir van acabar de parlar del que els havia quedat pendent a la classe anterior sobre la respiració durant el part. Va estar bé poder-ho practicar una estoneta allà estirades, però quan arribi l'hora no sé si em recordaré de res... hahaha!! Que si agafa aire, que si aguanta la respiració, ara apreta cap endins i cap avall... A veure si els nens es pensaran que els vull fer fora abans d'hora!!!
Després vam fer la classe del dia: postpart i alletament. Segurament no ens van explicar res que no puguem trobar en qualsevol llibre sobre embaràs, part, postpart, alletament... però tenir la possibilitat de fer preguntes (i sentir les preguntes dels altres que potser no t'havies ni plantejat) sempre és interessant.
Bàsicament, tot això vol dir, que ja queda ben poquet. Que d'aquí un parell de mesos les baldufetes ja seran aquí i el més calent és a l'aigüera o sigui que ja cal que ens posem les piles!
Ahir vam tenir un dia d'allò més apretadet...
Al matí, visita al ginecòleg per veure les nostres baldufetes, que estan la mar de bé i continuen creixent com ho han de fer. Resumint, un és percentil 50 (que vol dir que de pes i mida està just a la mitjana) i l'altre és percentil 66 (que vol dir que és una mica més gran que la mitjana). Amb aquestes dades entendreu allò que comentava a l'entrada anterior que hi ha gent que ja em pregunta si em queda poc quan encara tot just estic de 6 mesos.
També em van confirmar que he de repetir la corba de la glucèmia, amb la seva dieta hipercalòrica durant 3 dies i les seves 3 hores d'espera en unes cadires que podrien ser més còmodes, i que aquesta vegada hauran de sortir bé tots els resultats. Si no, vol dir que sóc diabètica i això és igual a endocrinòleg, dieta estricta, exercici, punxades per controlar el sucre... Res, creuem els dits!!! Ja ens atabalarem més endavant si convé...
A la tarda, teníem la primera classe de preparació per al part. Ho trobo una mica exagerat quan en diuen classes de preparació per a la maternitat, perquè no crec que res ni ningú et pugui preparar per a la maternitat, bàsicament això de la maternitat (i la paternitat, que aquí hem de pringar tots dos) t'ho trobes quan arribes a casa i et trobes que esteu "solos ante el peligro" amb la criatura (criatures en el nostre cas). Com a molt et poden dir quatre coses amb què et pots trobar... però entre que cada part, cada persona i cada criatura és un món, és impossible que cobreixin totes les combinacions possibles en només 7 sessions. Així que jo en continuaré dient "classes de preparació per al part".
Va estar bé. Són classes cícliques, és a dir, ells van fent temari i tu quan comences t'enganxes allà on vagin, i tard o d'hora arribaràs a la "lliçó 1". Ahir van acabar de parlar del que els havia quedat pendent a la classe anterior sobre la respiració durant el part. Va estar bé poder-ho practicar una estoneta allà estirades, però quan arribi l'hora no sé si em recordaré de res... hahaha!! Que si agafa aire, que si aguanta la respiració, ara apreta cap endins i cap avall... A veure si els nens es pensaran que els vull fer fora abans d'hora!!!
Després vam fer la classe del dia: postpart i alletament. Segurament no ens van explicar res que no puguem trobar en qualsevol llibre sobre embaràs, part, postpart, alletament... però tenir la possibilitat de fer preguntes (i sentir les preguntes dels altres que potser no t'havies ni plantejat) sempre és interessant.
Bàsicament, tot això vol dir, que ja queda ben poquet. Que d'aquí un parell de mesos les baldufetes ja seran aquí i el més calent és a l'aigüera o sigui que ja cal que ens posem les piles!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)