Estimat blog:
Doncs, això, ahir vaig anar a buscar els resultats de la segona corba de glucèmia i no ha sortit perfecta :( El ginecòleg ja em va advertir, només que surtin 2 resultats patològics en 2 anàlisis consecutives vol dir que sóc diabètica. A la primera corba va sortir 1 resultat alt, per tant, ara havien de sortir tots 4 resultats perfectes i també n'ha sortit 1 d'alt. Conclusió: habemus diabetis.
I això vol dir que he d'anar a l'endocrinòleg (endocrí per als amics) i que em digui què he de fer. Així que ja he demanat hora, sense esperar a ensenyar els resultats de l'anàlisi al ginecòleg... però resulta que l'endocrí no té cap hora lliure fins al 25 d'abril. A veure la setmana que ve què hi diu el ginecòleg, però ja veig que hauré de buscar-me un endocrí en algun altre centre, no crec que sigui bo esperar 1 mes per veure què he de fer tenint diabetis gestacional i estant de gairebé 7 mesos, no creieu? De moment, faré bondat absoluta. Pocs hidrats de carboni, zero dolços, zero mona, molta verdureta, peix i carn a la planxa... Allò que se'n diu fer dieta estricta :)
Com que m'he engreixat relativament poc durant tot l'embaràs (uns 10 kg), si ara faig dieta, acabaré l'embaràs amb un tipet... hehehe Tot sigui per les meves baldufetes...
dimarts, 26 de març del 2013
divendres, 22 de març del 2013
Compte enrere...
Estimat blog:
Comença el compte enrere... Avui començo les 30 setmanes d'embaràs, això vol dir que d'aquí a màxim 10 setmanes el Nil i la Laia ja seran aquí! Sembla molt, però tenint en compte com han passat de ràpides les primeres 30, això és un pim-pam!
Encara ens queden tantíssimes coses per preparar, que tinc la impressió que amb 10 setmanes no en tindrem prou... però alhora, tinc tantes ganes de veure'ls la carona, que per mi ja podrien arribar la setmana que ve.
A més, ara la panxa ja comença a pesar de veritat, ja no em veig els peus i hi ha parts del cos que ja fa mesos que no em veig, això de no veure't els peus quan baixes les escales no fa gràcia... Posar-me els mitjons, o uns leggings em deixa esgotada perquè em costa doblegar-me i tinc els pulmons comprimits... A l'hora de conduir m'he de refiar més que mai dels retrovisors, perquè em costa girar-me... A part que el volant cada vegada ha d'anar més lluny... Com el teclat de l'ordinador, que també cada vegada està més lluny perquè si no la panxa em toca a la taula! Hehehe Intentar concentrar-se en la feina quan tens dues criatures etzibant-te cosses i cops de puny pot arribar a ser tot un repte, o quan fan tombarelles o tenen singlot... Que sembla que aquí dins no hi haurien de tenir massa lloc per fer res, però no paren, cada vegada que anem al metge estan col·locats d'una manera diferent!!
Amb tot, em trobo la mar de bé :) Així que val més que s'esperin ben bé un parell de mesets a sortir, que encara són massa petitons ara... Tret del mal d'esquena puntual i el reflux molest (cada vegada més freqüents), estic molt bé... Costa de creure llegint tot això, no? Suposo que són les endorfines... que fan que els malestars, les pors i els dubtes passin a un segon pla, i que la il·lusió i la felicitat siguin les autèntiques protagonistes del moment.
Comença el compte enrere... Avui començo les 30 setmanes d'embaràs, això vol dir que d'aquí a màxim 10 setmanes el Nil i la Laia ja seran aquí! Sembla molt, però tenint en compte com han passat de ràpides les primeres 30, això és un pim-pam!
Encara ens queden tantíssimes coses per preparar, que tinc la impressió que amb 10 setmanes no en tindrem prou... però alhora, tinc tantes ganes de veure'ls la carona, que per mi ja podrien arribar la setmana que ve.
A més, ara la panxa ja comença a pesar de veritat, ja no em veig els peus i hi ha parts del cos que ja fa mesos que no em veig, això de no veure't els peus quan baixes les escales no fa gràcia... Posar-me els mitjons, o uns leggings em deixa esgotada perquè em costa doblegar-me i tinc els pulmons comprimits... A l'hora de conduir m'he de refiar més que mai dels retrovisors, perquè em costa girar-me... A part que el volant cada vegada ha d'anar més lluny... Com el teclat de l'ordinador, que també cada vegada està més lluny perquè si no la panxa em toca a la taula! Hehehe Intentar concentrar-se en la feina quan tens dues criatures etzibant-te cosses i cops de puny pot arribar a ser tot un repte, o quan fan tombarelles o tenen singlot... Que sembla que aquí dins no hi haurien de tenir massa lloc per fer res, però no paren, cada vegada que anem al metge estan col·locats d'una manera diferent!!
Amb tot, em trobo la mar de bé :) Així que val més que s'esperin ben bé un parell de mesets a sortir, que encara són massa petitons ara... Tret del mal d'esquena puntual i el reflux molest (cada vegada més freqüents), estic molt bé... Costa de creure llegint tot això, no? Suposo que són les endorfines... que fan que els malestars, les pors i els dubtes passin a un segon pla, i que la il·lusió i la felicitat siguin les autèntiques protagonistes del moment.
divendres, 15 de març del 2013
Quina il·lusió!
Estimat bloc: (o hauria de dir blog? Ara resulta que "blog" és normatiu...)
L'altre dia, que teníem ginecòleg, vam tornar a tenir una ecografia d'aquelles un xic frustrants... veus coses que es mouen, però per molt que el metge et digui això és això i allò és allò, tu no ets capaç de veure res de res. Ens va dir que estava tot bé i amb això el pare i jo ja vam estar contents.
El metge ens va donar una tira llarga de "fotos" de les dues criatures, 4 de cada un: el batec del cor, el fèmur, una circumferència (el crani? el tòrax?) i una altra...
Quan vaig arribar a casa, les vaig treure del sobre, me les vaig mirar, però no vaig saber veure-hi res... Ja se sap, ja són massa grans per veure'ls bé a les "fotos"...
Avui, quan he anat per posar la setmana de les ecos i guardar-les amb les altres, de cop, he vist una carona! Aix, quina il·lusió que m'ha fet!!! Es veu perfectament!! La boca, el nas els ulls... Com que les 4 ecos de cada un estan fetes en el mateix ordre, he anat de seguida a veure si a la quarta foto de l'altra criatura també es veia una cara... i sí!!! L'altra és una mica una cara de Bélmez, però també es distingeixen la boca, el nas i els ulls! Ara el problema és que no sabem qui és qui!!! Hahahaha
Però, això de tenir una "foto recent" dels nens, m'ha fet moltíssima il·lusió... De fet, no he arxivat les ecos... Les he deixades aquí al costat i me les vaig mirant... hehehe Aix, segons quins dies, se'm fa llarga l'espera per veure'ls en directe...
L'altre dia, que teníem ginecòleg, vam tornar a tenir una ecografia d'aquelles un xic frustrants... veus coses que es mouen, però per molt que el metge et digui això és això i allò és allò, tu no ets capaç de veure res de res. Ens va dir que estava tot bé i amb això el pare i jo ja vam estar contents.
El metge ens va donar una tira llarga de "fotos" de les dues criatures, 4 de cada un: el batec del cor, el fèmur, una circumferència (el crani? el tòrax?) i una altra...
Quan vaig arribar a casa, les vaig treure del sobre, me les vaig mirar, però no vaig saber veure-hi res... Ja se sap, ja són massa grans per veure'ls bé a les "fotos"...
Avui, quan he anat per posar la setmana de les ecos i guardar-les amb les altres, de cop, he vist una carona! Aix, quina il·lusió que m'ha fet!!! Es veu perfectament!! La boca, el nas els ulls... Com que les 4 ecos de cada un estan fetes en el mateix ordre, he anat de seguida a veure si a la quarta foto de l'altra criatura també es veia una cara... i sí!!! L'altra és una mica una cara de Bélmez, però també es distingeixen la boca, el nas i els ulls! Ara el problema és que no sabem qui és qui!!! Hahahaha
Però, això de tenir una "foto recent" dels nens, m'ha fet moltíssima il·lusió... De fet, no he arxivat les ecos... Les he deixades aquí al costat i me les vaig mirant... hehehe Aix, segons quins dies, se'm fa llarga l'espera per veure'ls en directe...
dijous, 14 de març del 2013
No parem...
Estimat bloc:
Ahir vam tenir un dia d'allò més apretadet...
Al matí, visita al ginecòleg per veure les nostres baldufetes, que estan la mar de bé i continuen creixent com ho han de fer. Resumint, un és percentil 50 (que vol dir que de pes i mida està just a la mitjana) i l'altre és percentil 66 (que vol dir que és una mica més gran que la mitjana). Amb aquestes dades entendreu allò que comentava a l'entrada anterior que hi ha gent que ja em pregunta si em queda poc quan encara tot just estic de 6 mesos.
També em van confirmar que he de repetir la corba de la glucèmia, amb la seva dieta hipercalòrica durant 3 dies i les seves 3 hores d'espera en unes cadires que podrien ser més còmodes, i que aquesta vegada hauran de sortir bé tots els resultats. Si no, vol dir que sóc diabètica i això és igual a endocrinòleg, dieta estricta, exercici, punxades per controlar el sucre... Res, creuem els dits!!! Ja ens atabalarem més endavant si convé...
A la tarda, teníem la primera classe de preparació per al part. Ho trobo una mica exagerat quan en diuen classes de preparació per a la maternitat, perquè no crec que res ni ningú et pugui preparar per a la maternitat, bàsicament això de la maternitat (i la paternitat, que aquí hem de pringar tots dos) t'ho trobes quan arribes a casa i et trobes que esteu "solos ante el peligro" amb la criatura (criatures en el nostre cas). Com a molt et poden dir quatre coses amb què et pots trobar... però entre que cada part, cada persona i cada criatura és un món, és impossible que cobreixin totes les combinacions possibles en només 7 sessions. Així que jo en continuaré dient "classes de preparació per al part".
Va estar bé. Són classes cícliques, és a dir, ells van fent temari i tu quan comences t'enganxes allà on vagin, i tard o d'hora arribaràs a la "lliçó 1". Ahir van acabar de parlar del que els havia quedat pendent a la classe anterior sobre la respiració durant el part. Va estar bé poder-ho practicar una estoneta allà estirades, però quan arribi l'hora no sé si em recordaré de res... hahaha!! Que si agafa aire, que si aguanta la respiració, ara apreta cap endins i cap avall... A veure si els nens es pensaran que els vull fer fora abans d'hora!!!
Després vam fer la classe del dia: postpart i alletament. Segurament no ens van explicar res que no puguem trobar en qualsevol llibre sobre embaràs, part, postpart, alletament... però tenir la possibilitat de fer preguntes (i sentir les preguntes dels altres que potser no t'havies ni plantejat) sempre és interessant.
Bàsicament, tot això vol dir, que ja queda ben poquet. Que d'aquí un parell de mesos les baldufetes ja seran aquí i el més calent és a l'aigüera o sigui que ja cal que ens posem les piles!
Ahir vam tenir un dia d'allò més apretadet...
Al matí, visita al ginecòleg per veure les nostres baldufetes, que estan la mar de bé i continuen creixent com ho han de fer. Resumint, un és percentil 50 (que vol dir que de pes i mida està just a la mitjana) i l'altre és percentil 66 (que vol dir que és una mica més gran que la mitjana). Amb aquestes dades entendreu allò que comentava a l'entrada anterior que hi ha gent que ja em pregunta si em queda poc quan encara tot just estic de 6 mesos.
També em van confirmar que he de repetir la corba de la glucèmia, amb la seva dieta hipercalòrica durant 3 dies i les seves 3 hores d'espera en unes cadires que podrien ser més còmodes, i que aquesta vegada hauran de sortir bé tots els resultats. Si no, vol dir que sóc diabètica i això és igual a endocrinòleg, dieta estricta, exercici, punxades per controlar el sucre... Res, creuem els dits!!! Ja ens atabalarem més endavant si convé...
A la tarda, teníem la primera classe de preparació per al part. Ho trobo una mica exagerat quan en diuen classes de preparació per a la maternitat, perquè no crec que res ni ningú et pugui preparar per a la maternitat, bàsicament això de la maternitat (i la paternitat, que aquí hem de pringar tots dos) t'ho trobes quan arribes a casa i et trobes que esteu "solos ante el peligro" amb la criatura (criatures en el nostre cas). Com a molt et poden dir quatre coses amb què et pots trobar... però entre que cada part, cada persona i cada criatura és un món, és impossible que cobreixin totes les combinacions possibles en només 7 sessions. Així que jo en continuaré dient "classes de preparació per al part".
Va estar bé. Són classes cícliques, és a dir, ells van fent temari i tu quan comences t'enganxes allà on vagin, i tard o d'hora arribaràs a la "lliçó 1". Ahir van acabar de parlar del que els havia quedat pendent a la classe anterior sobre la respiració durant el part. Va estar bé poder-ho practicar una estoneta allà estirades, però quan arribi l'hora no sé si em recordaré de res... hahaha!! Que si agafa aire, que si aguanta la respiració, ara apreta cap endins i cap avall... A veure si els nens es pensaran que els vull fer fora abans d'hora!!!
Després vam fer la classe del dia: postpart i alletament. Segurament no ens van explicar res que no puguem trobar en qualsevol llibre sobre embaràs, part, postpart, alletament... però tenir la possibilitat de fer preguntes (i sentir les preguntes dels altres que potser no t'havies ni plantejat) sempre és interessant.
Bàsicament, tot això vol dir, que ja queda ben poquet. Que d'aquí un parell de mesos les baldufetes ja seran aquí i el més calent és a l'aigüera o sigui que ja cal que ens posem les piles!
dimecres, 13 de març del 2013
De moment, la millor reacció...
Estimat bloc:
Ara ja fa uns quants dies que la gent quan em veu la súper panxa que porto no es talla a fer comentaris. El més habitual ja comença a ser "ja et deu faltar poc". Llavors és quan explico que no, que tot just estic de 6 mesos (28 setmanes, concretament) i que tinc la panxa tan grossa perquè en porto dos. La cara de la majoria de la gent és de sorpresa i de "doncs no et queda res". I després, com a molt, pregunten si són nens o nenes...
Ahir, al vestuari de la piscina, un altre cop: una senyora em va fer el mateix comentari, va rebre la mateixa resposta, va preguntar si eren nens o nenes, vaig dir-li que un de cada i... salta la iaia i em diu: "Osti, quin polvo, tu! Collons el teu home!!" Evidentment, això cridant en un vestuari pleníssim de gent... que si la gent ja em mira el panxot de normal (no hi ha gaires embarassades, tan embarassades, al vestuari de la piscina), amb la iaia cridant, "això sí que és un polvo", doncs, us podeu imaginar la cara que hi feia la gent i els colors que em van sortir a mi...
Ara ja fa uns quants dies que la gent quan em veu la súper panxa que porto no es talla a fer comentaris. El més habitual ja comença a ser "ja et deu faltar poc". Llavors és quan explico que no, que tot just estic de 6 mesos (28 setmanes, concretament) i que tinc la panxa tan grossa perquè en porto dos. La cara de la majoria de la gent és de sorpresa i de "doncs no et queda res". I després, com a molt, pregunten si són nens o nenes...
Ahir, al vestuari de la piscina, un altre cop: una senyora em va fer el mateix comentari, va rebre la mateixa resposta, va preguntar si eren nens o nenes, vaig dir-li que un de cada i... salta la iaia i em diu: "Osti, quin polvo, tu! Collons el teu home!!" Evidentment, això cridant en un vestuari pleníssim de gent... que si la gent ja em mira el panxot de normal (no hi ha gaires embarassades, tan embarassades, al vestuari de la piscina), amb la iaia cridant, "això sí que és un polvo", doncs, us podeu imaginar la cara que hi feia la gent i els colors que em van sortir a mi...
dijous, 28 de febrer del 2013
Trucada surrealista
Estimat bloc:
Acabo de rebre una de les trucades més surrealistes que he rebut mai.
Avui, no sé per què, com passa alguns dies, aquí al despatx gairebé no hi ha cobertura de mòbil i cada vegada que em truquen he de sortir disparada cap al menjador...
Primer, el número que em trucava era un +88... i no sabia de quin país em trucaven... El primer intent ha fracassat, s'ha tallat la trucada abans que jo pogués despenjar. Al cap de 5 segons, segon intent.
"Hola, buenos días, le llamo de Ono"
Una veu amb un accent sud-americà molt tancat que no entenia de res m'estava oferint fer-me d'Ono. Poca organització, jo ja ho sóc d'Ono... S'ha quedat tot sorprès, m'ha preguntat si n'estava contenta, li he dit que sí, molt, i m'ha comentat que estaven oferint un descompte per... i no hi havia manera d'entendre què deia... entre l'accent i que la comunicació es tallava, li he fet repetir quatre o cinc vegades. Al final he pogut entendre que oferien un 10% de descompte, però tampoc no acabava d'entendre per què.
Finalment ens hem entès: com que el mòbil els deu constar com el telèfon "d'empresa", m'ha dit: "Usted ya tiene Ono en su negosio, ¿no le interesaría tenerlo en casa?". Sí, ja... però és que jo treballo a casa, sap? És el mateix telèfon... I em respon: "¿Y no le interesaría tenerlo en otro sitio?". Tant de bo tingués un catàleg de cases i locals per poder-hi posar línia de telèfon, però no seria el cas...
Acabo de rebre una de les trucades més surrealistes que he rebut mai.
Avui, no sé per què, com passa alguns dies, aquí al despatx gairebé no hi ha cobertura de mòbil i cada vegada que em truquen he de sortir disparada cap al menjador...
Primer, el número que em trucava era un +88... i no sabia de quin país em trucaven... El primer intent ha fracassat, s'ha tallat la trucada abans que jo pogués despenjar. Al cap de 5 segons, segon intent.
"Hola, buenos días, le llamo de Ono"
Una veu amb un accent sud-americà molt tancat que no entenia de res m'estava oferint fer-me d'Ono. Poca organització, jo ja ho sóc d'Ono... S'ha quedat tot sorprès, m'ha preguntat si n'estava contenta, li he dit que sí, molt, i m'ha comentat que estaven oferint un descompte per... i no hi havia manera d'entendre què deia... entre l'accent i que la comunicació es tallava, li he fet repetir quatre o cinc vegades. Al final he pogut entendre que oferien un 10% de descompte, però tampoc no acabava d'entendre per què.
Finalment ens hem entès: com que el mòbil els deu constar com el telèfon "d'empresa", m'ha dit: "Usted ya tiene Ono en su negosio, ¿no le interesaría tenerlo en casa?". Sí, ja... però és que jo treballo a casa, sap? És el mateix telèfon... I em respon: "¿Y no le interesaría tenerlo en otro sitio?". Tant de bo tingués un catàleg de cases i locals per poder-hi posar línia de telèfon, però no seria el cas...
"Repetimos..."
Estimat bloc:
Com l'anunci aquell que feien de les natilles, a mi em toca repetir la corba de la glucèmia el mes que ve. Buf!!!
Ahir vaig anar a buscar els resultats, i de les 4 mostres que et treuen, 3 estan bé (molt bé, de fet), però 1 està una miiiiiica alt. Em vaig quedar amb una cara de "i ara què?"... Això vol dir que tinc diabetis o no? He de demanar hora a l'endocrinòleg o no? Com que el laboratori d'anàlisis és just al costat del centre mèdic, i el meu ginecòleg ahir tenia consulta, vaig aprofitar per entrar a veure si podia mirar-se els resultats i dir-me què havia de fer.
Em va dir que com que era la primera que fèiem, que estigués tranquil·la, que de moment no passava res, però que això volia dir que s'havia de repetir la prova el mes que ve, i que llavors sí que hauran de sortir tots 4 valors perfectes, si no, vol dir que sóc diabètica. Quina pressió!!! Em va dir que li porti els resultats d'ahir a la propera visita d'aquí 2 setmanes que els comentarem més amb profunditat i em farà el volant per repetir la prova... I repetir la prova voldrà dir repetir la dieta hipercalòrica de 3 dies!
Per mi la dieta aquesta és la pitjor part, molt pitjor que estar-se 3 hores a la sala d'espera del laboratori perquè et vagin traient sang... És veritat que durant aquells 3 dies vaig menjar mooooolt més sa del que menjo normalment, i que no em vaig desviar ni un pèl de la dieta que em van dir. Però les quantitats eren molt exagerades per a mi. També he d'admetre que el tercer dia era molt més fàcil cruspir-se tota aquella pila de menjar que el primer... suposo que és allò d'habituar-hi el cos. El que més em va costar sempre va ser el sopar... en canvi trobava que, proporcionalment, l'esmorzar no era res de l'altre món, i més dividint-lo en dos esmorzars com feia jo.
A part de les notícies mèdiques/nutricionals, ja hem començat a arreglar l'habitació de les baldufetes :)
Vam muntar el llitet (sense instruccions, que té el seu mèrit) que ens van fer arribar des de València (gràcies, cosineta!!) i aquest cap de setmana anem a buscar l'altre llitet a Piera (gràcies, cunyats!!). El papa de les baldufetes ja va muntar la calaixera i ja està col·locada dins l'armari, va canviar el llum de l'habitació, i ara ens falta pintar el sostre (quan vam treure el llum que hi havia, resulta que la pintura de sota era blava en lloc de groga!), decidir com posarem els llitets i com posarem el canviador que encara hem de localitzar (=comprar/heredar d'algú que ja no el faci servir), pintar d'algun color ben viu (vermell?, taronja?, verd?) els prestatges de color wengué que tenim a baix esperant que algú els pengi, comprar unes cortines, muntar els moisès...
A més, també he començat a rentar tota la robeta que ens han anat deixant... fa una gràcia veure l'estenedor ple de robeta tan petitona!! I pensar que una personeta pot arribar a ser tan petita que pugui cabre allà dins!!
Per cert, també m'he començat a informar de tota la "burrocràcia" que haurem de patir un cop neixin les baldufetes: registre civil, padró, assignació de pediatre, mútua, seguretat social, baixes, prestacions, ajuts (si encara en queda algun d'aquí al maig)... Buffffffff... Segur que en ple segle XXI, l'era de la tecnologia i les telecomunicacions, hi hauria alguna manera més senzilla de simplificar-ho una mica tot, però no! Ens tocarà perdre més d'un matí fent cua a les administracions que toqui per tenir-ho tot en regla... Això sí que em fa mandra!!
Com l'anunci aquell que feien de les natilles, a mi em toca repetir la corba de la glucèmia el mes que ve. Buf!!!
Ahir vaig anar a buscar els resultats, i de les 4 mostres que et treuen, 3 estan bé (molt bé, de fet), però 1 està una miiiiiica alt. Em vaig quedar amb una cara de "i ara què?"... Això vol dir que tinc diabetis o no? He de demanar hora a l'endocrinòleg o no? Com que el laboratori d'anàlisis és just al costat del centre mèdic, i el meu ginecòleg ahir tenia consulta, vaig aprofitar per entrar a veure si podia mirar-se els resultats i dir-me què havia de fer.
Em va dir que com que era la primera que fèiem, que estigués tranquil·la, que de moment no passava res, però que això volia dir que s'havia de repetir la prova el mes que ve, i que llavors sí que hauran de sortir tots 4 valors perfectes, si no, vol dir que sóc diabètica. Quina pressió!!! Em va dir que li porti els resultats d'ahir a la propera visita d'aquí 2 setmanes que els comentarem més amb profunditat i em farà el volant per repetir la prova... I repetir la prova voldrà dir repetir la dieta hipercalòrica de 3 dies!
 |
| El sopar hipercalòric... Jo amb la meitat de tot ja hauria fet... |
A part de les notícies mèdiques/nutricionals, ja hem començat a arreglar l'habitació de les baldufetes :)
Vam muntar el llitet (sense instruccions, que té el seu mèrit) que ens van fer arribar des de València (gràcies, cosineta!!) i aquest cap de setmana anem a buscar l'altre llitet a Piera (gràcies, cunyats!!). El papa de les baldufetes ja va muntar la calaixera i ja està col·locada dins l'armari, va canviar el llum de l'habitació, i ara ens falta pintar el sostre (quan vam treure el llum que hi havia, resulta que la pintura de sota era blava en lloc de groga!), decidir com posarem els llitets i com posarem el canviador que encara hem de localitzar (=comprar/heredar d'algú que ja no el faci servir), pintar d'algun color ben viu (vermell?, taronja?, verd?) els prestatges de color wengué que tenim a baix esperant que algú els pengi, comprar unes cortines, muntar els moisès...
 |
| Un llitet muntat |
A més, també he començat a rentar tota la robeta que ens han anat deixant... fa una gràcia veure l'estenedor ple de robeta tan petitona!! I pensar que una personeta pot arribar a ser tan petita que pugui cabre allà dins!!
Per cert, també m'he començat a informar de tota la "burrocràcia" que haurem de patir un cop neixin les baldufetes: registre civil, padró, assignació de pediatre, mútua, seguretat social, baixes, prestacions, ajuts (si encara en queda algun d'aquí al maig)... Buffffffff... Segur que en ple segle XXI, l'era de la tecnologia i les telecomunicacions, hi hauria alguna manera més senzilla de simplificar-ho una mica tot, però no! Ens tocarà perdre més d'un matí fent cua a les administracions que toqui per tenir-ho tot en regla... Això sí que em fa mandra!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)