dijous, 28 de juliol del 2011

Ommmmmm

Estimat bloc:

Ja sabeu que sempre dic que tinc molta feina, que vaig de bòlit tot el dia... Doncs, he pres una decisió: prendre'm les coses amb més calma.

Va arribar un punt que tenir tanta feina, voler fer tantes coses alhora començava a afectar la qualitat de la feina, i no cal que us expliqui com en pot arribar a ser de contraproduent això, especialment quan treballes per compte propi.

Treballar molt em serveix per facturar molt, però no estic segura fins a quin punt els diners compensen tot l'estrès i cansament que acumulo dia rere dia. Així que l'objectiu ara és buscar clients dels que estan disposats a pagar una tarifa que em permeti treballar amb més tranquil·litat (ja sé que no em faré rica), que em permeti no haver de treballar més de 10 hores al dia només per pagar factures, que valorin la feina que faig... que n'hi ha. Costen de trobar, costen de guanyar i mantenir, però n'hi ha.



Vull poder gaudir de la meva feina. Vull poder oferir als meus clients la qualitat de servei que es mereixen i per la qual em paguen. Vull poder dedicar temps a ampliar la meva formació, a llegir, a passejar, a no anar sempre rebentada... Allò que se'n diu "guanyar qualitat de vida". No dic que vulgui viure sense treballar, tant de bo!! Ja sé que he de treballar, que quan treballes per compte propi o hi poses el coll o no te'n surts, però estic convençuda que hi ha una estratègia millor que la que he aplicat fins ara, que és dir que sí a tot... Ara es tracta d'aprendre a ser més selectiva ;)

No és un propòsit d'any nou, però fa dies que l'hauria d'haver fet. Els propòsits s'han de fer quan estàs disposat a complir-los, fer-los només perquè és 1 de gener o 1 de setembre no serveix per a res si no tens ganes realment de canviar.

Així que res. Ja us explicaré si me'n surto.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Un pim-pam

Estimat bloc:

Com vaig dir l'altre dia, em falta explicar que el meu home s'ha quedat sense feina i n'ha trobat una de nova.

Ja us he parlat més d'una vegada del projecte en què treballava: un joc online per a nens amb un rerefons educatiu... Tenia bona pinta, però s'han fet volar molts coloms i no ha funcionat. A més, el meu home va tenir l'oportunitat d'invertir-hi diners, i ingenus com som, vam pensar que era una bona oportunitat i hi va dedicar part del seu sou durant gairebé 2 anys.

Un dia, fa un parell de mesos, em truca des de la feina i em diu que el projecte es queda amb 3 persones (eren més de 15), i ell no és de les 3 persones que es queden. Els donaven 1 setmana per intentar recol·locar-se en altres projectes de la mateixa empresa, i si no, al carrer tots. Els 3 que es quedaven, es quedaven per acabar de tancar la paradeta, i tots al carrer.

Ja us podeu imaginar la sorpresa i la decepció (encara que ho hauríem d'haver vist a venir), però òbviament, no està la cosa per perdre el temps lamentant-se, així que de seguida va començar a buscar feina nova.

El primer divendres a l'atur va apuntar-se a 8 ofertes de feina a Infojobs, i al cap de 10 minuts (no exagero), ja tenia una entrevista de feina pel dilluns següent. I abans d'acabar el dia en tenia una altra...

Potser ha fet 4 o 5 entrevistes (no més), ha pogut permetre's el luxe de rebutjar una feina perquè pagaven poc, tenien un horari nefast i tenia 3 hores de viatge cada dia entre anar i tornar. I res, ara ja té feina :)

En principi és per un projecte curt, però està ben pagat (o més ben pagat que abans) i amb flexibilitat d'horari.

Així que, res, ha estat un pim-pam ;)




dijous, 7 de juliol del 2011

Cap de Creus

Estimat bloc:

Sé que vaig tard, però val més tard que mai, no?

Una de les coses pendents d'explicar és l'escapadeta que vam fer per Setmana Santa al Cap de Creus. Jo feia moooooooolt de temps que hi volia anar. Van ser poquets dies, però molt ben aprofitats. Vam voltar pel Cap de Creus, vam passejar pels Aiguamolls de l'Empordà, vam descobrir un restaurant a Figueres que ens va encantar que es diu La Figuereta, i vam fer turisme cultural: Ciutadella de Roses (molt xula!), Castell de Sant Ferran de Figueres, Monestir de Sant Pere de Rodes (visita guiada molt ben explicada!), Dòlmen de la Creu d'en Cobertella de Roses... A més, excepte el primer dia, que ens va ploure a la tarda-nit, la resta de dies ens va fer bon temps!! Res, que no vam tenir temps d'avorrir-nos!

Aquí teniu algunes fotos.

La Ciutadella de Roses

Monestir de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses

Cadaqués
El Far de Cap de Creus
 
El Cap de Creus

Més Cap de Creus

El Monestir de Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes

Santa Helena

Sant Pere de Rodes des de Santa Helena

Una cigonya als Aiguamolls de l'Empordà


Ànecs als Aiguamolls

Un dels camins dels Aiguamolls

Més bestioles dels Aiguamolls

I més caminets dels Aiguamolls

El Dòlmen de la Creu d'en Cobertella de Roses

Castell de Sant Ferran de Figueres

Més castell...

I més castell...

Més vistes del Cap de Creus

dissabte, 2 de juliol del 2011

Venc objectiu per a Canon

Estimat bloc:

Ens venem aquest objectiu:


És un Canon EF 70-300mm f/4-5.6 IS USM, que va amb totes les càmeres EOS de Canon. És un tele molt canyero, estabilitzat i fa unes fotos increïbles.
No és que li passi res, està ben nou. Tenim la caixa amb les instruccions i tot! L'hem fet servir molt poc i per això ens el venem.
Al web de Xatakafoto n'han fet una anàlisi.
Quan el vam comprar ens va costar 590€ i ens el venem per 400€.
Si us interessa o sabeu d'algú que li interessi, ja sabeu com trobar-me, i si no, deixeu un comentari aquí i ens posarem en contacte.

divendres, 1 de juliol del 2011

Coses pendents...

Estimat bloc:

Fa dies que no tinc massa temps d'escriure res!

Tinc pendent:

  • Explicar l'escapadeta que vam fer per Setmana Santa cap al Cap de Creus i posar algunes fotos
  • Explicar l'escapadeta que vam fer per celebrar el nostre 5è aniversari a Montbrió del Camp i posar algunes fotos
  • Explicar que el meu home s'ha quedat sense feina
  • Explicar que el meu home ja ha trobat una feina nova
  • Explicar que tinc molta, molta, molta feina
  • Pensar si em falta alguna cosa més per explicar...
Continuarà...

dimecres, 25 de maig del 2011

Orgull friqui

Estimat bloc:

Avui és el Dia de l'Orgull Friqui. Una tonteria com una altra, però avui es reivindica el dret a ser friqui i estar-ne orgullós, perquè hi ha gent que pensa que això de ser un fric és dolent i es nega a ser considerat un friqui. Jo no ho veig pas així...

Recordo, fa uns anys, que amb la gent de l'escola de xinès vam anar a sopar i vaig comentar que tots els que estudiàvem xinès érem uns friquis. I la gent em va mirar molt malament, alguns es van mig ofendre i tot! I llavors vaig haver d'explicar el perquè:

Bé, per començar, ara potser ja és més habitual però fa 7 o 8 anys, estudiar xinès no n'era gens d'habitual. Quan deies que estudiaves xinès la gent et tractava diferent... com si fossis un superdotat o com si fossis un bitxo raro (un friqui). Així que en aquells moments, la gent que estudiava xinès no ho feia ni perquè estigués de moda, ni perquè els ho exigissin a la feina com passa amb l'anglès. Estudiaven xinès perquè hi havia alguna cosa que els motivava a fer-ho: a la majoria els atreia la cultura xinesa simplement, a uns els havia atret de sempre, a d'altres els va sortir aquesta atracció arran d'un viatge a la Xina, d'altres feien Taitxí i ho complementaven estudiant xinès, d'altres havien adoptat una nena xinesa i volien conèxier millor la cultura d'on provenia la seva filla, d'altres simplement era passió per les llengües exòtiques... tots teníem el nostre motiu personal, peculiar i que ens feia especials i diferents de la resta. El nostre punt friqui, per dir-ne d'alguna manera.

Jo crec que aquell dia, que probablement no era un 25 de maig, més d'un es va sentir orgullós de ser friqui, almenys una mica.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Moment surrealista

Estimat bloc:

Fa una estona m'ha trucat la meva mare. Resulta que ha anat a pagar la factura de la llum i s'ha trobat que no ha pogut. Els meus pares no tenen domiciliada la factura de la llum perquè segons el mes i l'import els va més bé pagar d'un compte o d'un altre i així s'ho gestionen més còmodament. Perfecte. Però resulta que per pagar la factura per finestreta al banc, has de fer-ho els dimarts o dijous, entre el dia 10 i 20 de cada mes i entre les 9 i les 11 del matí (o una cosa així). Mare de déu que complicat que és intentar pagar una factura!! No cobrar... PAGAR!

Total que com que no li han volgut acceptar el pagament al banc perquè és dimecres i a més ja ha passat el dia 20 (segons la factura té fins el 28 per pagar), m'ha trucat perquè hi ha la possibilitat de pagar amb targeta de crèdit trucant per telèfon. I com que no tenen targeta, doncs, m'han demanat que els ho pagués jo. Cap problema. M'ha passat totes les dades. Truco... i jo tampoc no he pogut pagar!!

- Vostè és la titular?
- No, sóc la seva filla.
- És que hauria de trucar el titular.
- No puc pagar jo la factura dels meus pares?
- No, ha de trucar el titular personalment i pagar amb una targeta a nom seu.

Mare meva!! Aquesta gent no deuen voler cobrar, no? O és que els interessa especialment que tothom tingui el rebut domiciliat? No ho entenc... Nosaltres hem de perdre el cul per pagar? No haurien de ser ells els qui perdessin el cul per cobrar?

O sigui que ja ho sabeu, si mai teniu la brillant idea de pagar la factura de la llum d'algú altre, no podreu!! Haureu de buscar un altre regal... Em sap greu...